Cap de setmana ASOCIAL, INSOCIABLE o com es digui. "No m'estranya! ja es veia a venir que acabaries així", pensareu. Sí, sí, ja podria ser. Aquest cap de setmana s'ha girat la meva tendència habitual d'estar-me un 10% del temps a casa i un 90% a fora. Aquest cap de setmana hem fet cap de setmana casolà. "Home! Ja tocava! Si és que et fas gran, nen!". Nooooooo, hem aprofitat ... ehem ... l'aire acondicionat. "Alaaaaa, pijorrro". Eh, eh, que ja venia de fàbrica amb el meus pis, l'aire acondicionat. A més, amb la calor que arribava a fotre ... a veure qui collons era el guapo que sortia al carrer!
Dissabte va ser un dia d'aquells que et despertes d'hora i penses ... va, anem a córrer una miqueta ... si, el meu metge ja m'ha donat hora pel psicòleg ... doncs ja em veieu a mi corrent fins a Olesa (merda estesa ... Txell, és que és una rima fàcil, no te m'ofenguis) a les 9 del matí ("Oh, és que estàs boig!" ... home/dona, a aquella hora encara no, és que a veure qui té collons de sortir a córrer a les 12) i arribar a casa cap a les 11 (ep, que vaig pujar amb l'aeri ... boig potser, però temerari, gens ... a més, per què tothom riu quan dic que vaig pujar amb l'aeri ... "Oh, és que només vas fer la baixada!!!" ... aneu a córrer, aneu, durant 3/4 d'hora! ... que ahir no em podia ni moure amb les angulletes dels nassos!), dutxa, esmorzar, Condis a comprar i, ale, a les 12 tancat a casa ... fins les 10 del vespre.
10 horetes tancat al menjador amb excursions puntuals a la cuina per fer-ne el dinar i el sopar, al lavab, a la terrassa per posar rentadores (anda que el comptador de casa deu haver parat boig entre dissabte i diumenge, aire acondicionat i rentadora alhora ... buf) ... nens, que no es podia sortir a la resta del pis ... i això que al meu li deixa de tocar el sol a mig matí ... ja no t'explico els de el otro lado ... pobres!
Però com em diria algú ... tant d'aire acondicionat no és bo (et queda la veu com la de la Puri, que semblava Darth Vader featured Joaquín Sabina) ... i com afirmo jo ... al final no saps com posar-te al sofà. Entre que comences a dubtar si realment les pelis que em passen el DVD les han arribat a estrenar al cine (vaig intentar veure Doom ... horrible i AeonFlux amb la Charlize Theron ... vaig durar 20 minuts i em vaig adormir vilment ... ), si realment el futbol aquell és el Mundial o és el partit de solters contra casats d'abans de vacances (per cert, i jo ara amb qui vaig?), si serveix per alguna cosa tenir el trasto aquell ... perquè acabes suant igual, ... total que a les 10 del vespre (ja no fa calor a les 10 del vespre, oi? i una mé) vem quedar amb la Muntxi per anar a veure a la Puri i companyia ballant sardanes a la bonica població de Rubí (nom de culebrón, per cert ... qui no es recorda ara de Cristal o La dama de rosa).
He de reconéixer que un servidor no ha anat en sa vida a Rubí. Que sí, que sap cap on cau perquè anant a estudiar a Bellaterra ha vist un muuuuuuunt de vegades el cartellet de "Rubí - Terrassa". La meva pilot, la Muntxi, sí que hi ha anat ... però li passa el mateix que li passarà a un servidor quan tingui cotxe ... que quan fas de copi no et fixes per on passes. Total, que després de fer "la cutrada", que és treure de la pàgina WEB de la Guia Michelin com s'arribava a Rubí (amb anotacions tan clares i contundents com "Desde algún punto de Martorell gire a la izquierda" ... eh, senyor Michelin, de fer tast de restaurants en sabrà un ou, però millorem la WEB home!), ja ens veus arribant sense moltes complicacions ... una mica més i anem a petar a BCN ... a Rubí.
Però clar, un cop ets a Rubí, veus que és Festa Major, comproves que la majoria dels carrers estan tallats, no saps on fan les sardanes, no coneixes cap carrer (amb lo que saber on fan les sardanes com que no importa molt), passes 3 vegades pel mateix pont i la persona que porta el cotxe et va dient "Dreta o Esquerra?" i et fa cas quan sense cap criteri dius "Dreta", "Esquerra", "Deso!" ... és en aquest moment, just en aquest moment, quan arribes a la conclusió que "Estem perduts". Tot això, sota les trucades informatives del Ferran dient-nos "Estem davant de l'estació dels Ferrocarrils" ... i nosaltres preguntant als nadius de la zona (catalans, tots catalans!) que ens contestaven "Ui, sí, si seria esta calle ... pero ahora con la Fiesta ... claro, lo han cerrado ... prueba en la rotonda, pasas otra, pasas otra, y verás una churrería ... y por allí està". I vem anar provant i provant rotondes, i toooootes tenien el carril tancat. I vinga a preguntar a gent ... i tothom et deia una cosa diferent. Fins que al final, desesperats, cansats, agobiats, fugitius (que la Muntxi li va donar un petonet amb el cotxe a un altre cotxe...) vem decidir seguir la vella tàctica de "Dónde va Vicente? donde va toda la gente". En el més pur estil Clint Eastwood a qualsevol peli que no sigui de l'Oeste "Siga a ese coche" i encara no ens facis dir com, ni per on vem passar però hi vem arribar. Ep, que ens deixeu un altre cop allà i encara hi seríem, eh?
I això sí, un cop arribes notes la comprensió de la gent "Si estan a punt d'acabar!", "Estàvem a punt de trucar als mossos" (doncs a veure si venen i et treuen punts per borratxo), "Però si és molt fàcil, només calia agafar la desviació fins a ... i tombar a la dreta al cartell de ..." (sí, mira i nosaltres ho hem de deduir per intuició), "Compreu-vos un GPS" (i tu comprat unes cames i aprén a ballar), "Però si ja us he dit que era a l'estació" (sí, però ... i l'estació com collons volies que sapigués on estava!), ... Com som eh? És com el carnet de conduir. Quan te'l treus estàs allà que "tot el món automobilístic està contra meu" i quan ja el tens "Treu-te'l ja, gandul, que són dos cops de tita!"
Dissabte va ser un dia d'aquells que et despertes d'hora i penses ... va, anem a córrer una miqueta ... si, el meu metge ja m'ha donat hora pel psicòleg ... doncs ja em veieu a mi corrent fins a Olesa (merda estesa ... Txell, és que és una rima fàcil, no te m'ofenguis) a les 9 del matí ("Oh, és que estàs boig!" ... home/dona, a aquella hora encara no, és que a veure qui té collons de sortir a córrer a les 12) i arribar a casa cap a les 11 (ep, que vaig pujar amb l'aeri ... boig potser, però temerari, gens ... a més, per què tothom riu quan dic que vaig pujar amb l'aeri ... "Oh, és que només vas fer la baixada!!!" ... aneu a córrer, aneu, durant 3/4 d'hora! ... que ahir no em podia ni moure amb les angulletes dels nassos!), dutxa, esmorzar, Condis a comprar i, ale, a les 12 tancat a casa ... fins les 10 del vespre.
10 horetes tancat al menjador amb excursions puntuals a la cuina per fer-ne el dinar i el sopar, al lavab, a la terrassa per posar rentadores (anda que el comptador de casa deu haver parat boig entre dissabte i diumenge, aire acondicionat i rentadora alhora ... buf) ... nens, que no es podia sortir a la resta del pis ... i això que al meu li deixa de tocar el sol a mig matí ... ja no t'explico els de el otro lado ... pobres!
Però com em diria algú ... tant d'aire acondicionat no és bo (et queda la veu com la de la Puri, que semblava Darth Vader featured Joaquín Sabina) ... i com afirmo jo ... al final no saps com posar-te al sofà. Entre que comences a dubtar si realment les pelis que em passen el DVD les han arribat a estrenar al cine (vaig intentar veure Doom ... horrible i AeonFlux amb la Charlize Theron ... vaig durar 20 minuts i em vaig adormir vilment ... ), si realment el futbol aquell és el Mundial o és el partit de solters contra casats d'abans de vacances (per cert, i jo ara amb qui vaig?), si serveix per alguna cosa tenir el trasto aquell ... perquè acabes suant igual, ... total que a les 10 del vespre (ja no fa calor a les 10 del vespre, oi? i una mé) vem quedar amb la Muntxi per anar a veure a la Puri i companyia ballant sardanes a la bonica població de Rubí (nom de culebrón, per cert ... qui no es recorda ara de Cristal o La dama de rosa).
He de reconéixer que un servidor no ha anat en sa vida a Rubí. Que sí, que sap cap on cau perquè anant a estudiar a Bellaterra ha vist un muuuuuuunt de vegades el cartellet de "Rubí - Terrassa". La meva pilot, la Muntxi, sí que hi ha anat ... però li passa el mateix que li passarà a un servidor quan tingui cotxe ... que quan fas de copi no et fixes per on passes. Total, que després de fer "la cutrada", que és treure de la pàgina WEB de la Guia Michelin com s'arribava a Rubí (amb anotacions tan clares i contundents com "Desde algún punto de Martorell gire a la izquierda" ... eh, senyor Michelin, de fer tast de restaurants en sabrà un ou, però millorem la WEB home!), ja ens veus arribant sense moltes complicacions ... una mica més i anem a petar a BCN ... a Rubí.
Però clar, un cop ets a Rubí, veus que és Festa Major, comproves que la majoria dels carrers estan tallats, no saps on fan les sardanes, no coneixes cap carrer (amb lo que saber on fan les sardanes com que no importa molt), passes 3 vegades pel mateix pont i la persona que porta el cotxe et va dient "Dreta o Esquerra?" i et fa cas quan sense cap criteri dius "Dreta", "Esquerra", "Deso!" ... és en aquest moment, just en aquest moment, quan arribes a la conclusió que "Estem perduts". Tot això, sota les trucades informatives del Ferran dient-nos "Estem davant de l'estació dels Ferrocarrils" ... i nosaltres preguntant als nadius de la zona (catalans, tots catalans!) que ens contestaven "Ui, sí, si seria esta calle ... pero ahora con la Fiesta ... claro, lo han cerrado ... prueba en la rotonda, pasas otra, pasas otra, y verás una churrería ... y por allí està". I vem anar provant i provant rotondes, i toooootes tenien el carril tancat. I vinga a preguntar a gent ... i tothom et deia una cosa diferent. Fins que al final, desesperats, cansats, agobiats, fugitius (que la Muntxi li va donar un petonet amb el cotxe a un altre cotxe...) vem decidir seguir la vella tàctica de "Dónde va Vicente? donde va toda la gente". En el més pur estil Clint Eastwood a qualsevol peli que no sigui de l'Oeste "Siga a ese coche" i encara no ens facis dir com, ni per on vem passar però hi vem arribar. Ep, que ens deixeu un altre cop allà i encara hi seríem, eh?
I això sí, un cop arribes notes la comprensió de la gent "Si estan a punt d'acabar!", "Estàvem a punt de trucar als mossos" (doncs a veure si venen i et treuen punts per borratxo), "Però si és molt fàcil, només calia agafar la desviació fins a ... i tombar a la dreta al cartell de ..." (sí, mira i nosaltres ho hem de deduir per intuició), "Compreu-vos un GPS" (i tu comprat unes cames i aprén a ballar), "Però si ja us he dit que era a l'estació" (sí, però ... i l'estació com collons volies que sapigués on estava!), ... Com som eh? És com el carnet de conduir. Quan te'l treus estàs allà que "tot el món automobilístic està contra meu" i quan ja el tens "Treu-te'l ja, gandul, que són dos cops de tita!"
