Dia que comença taaaard, taaaard, taaaaard. Ahir només arribar a casa em trobo una trucada al contestador. Les trucades al contestador fan com gràcia, mira, algú que se'n recorda de tu. En canvi em fan molta ràbia les trucades sense missatge ... aquella dona del contestador que et diu "Ha rebut (canvi de veu) 2 (canvi de veu a la veu anterior) trucades sense missatge. Per escoltar la informació de les trucades sense missatge premi la tecla Asterisc ...". Que llavors prems la tecla Asterisc i llavors ja els canvis de veu són a l'ordre del dia "93 (canvi de veu) 7 (canvi de veu) 77 (canvi de veu) 16 (canvi de veu) 32" ... ufff,i ho fa tot ella sola, eh? Deu ser Mari Carmen y sus muñecos ... buenu, Mari Carmen y sus voces ...
Total que rebu un missatge del meu banc (si us plau, tot drets que parla el meu banc ... bueno meu ... ells tenen la meva hipoteca, vaja) dient-me que si us plau passi a portar-los un paper que falta de no-sé-què per fer no-sé-quantus ... encara no m'he enterat ara ... però jo sóc un nen obedient i ho porto, tu. Mira, millor, així he dormit avui com un parell d'horetes més. Ja m'havia fet ilusions de "Calla, que potser la teva empresa no t'ha tocat res al rasca-rasca però en realitat sí i t'ho ingressen directament ..." Val, sóc un somia-truites!.
Arribo a l'entitat bancària que gestiona toooooot el meu dineral (un dia d'aquests enlloc d'una llibreta amb banda magnètica em donaran una llibreta d'aquelles de quadrets ... total per les peles que tinc ...) i m'atèn una noia (podia ser un noi, d'acord ... però era una noia ... per cert, un dia parlarem d'un noi que treballa allà que porta corbates d'Star Trek i diuen, jo no l'he vist, que l'han vist disfressat de Capitan Kirk per BCN). Això, la noia, una noia joveneta, pelroja, bufona, simpàtica, molt agradable (fins aquí els elogis) i que no tenia ni punyetera idea del que havia de fer ... i això que em va trucar ella!!!
Després d'uns 15 minutets, de preguntar-li a tot Déu què s'havia de fer, de consultar-ho a la Intranet com s'havia de fer, de preguntar-me si jo era el del DNI (home, aquell dia que em vaig fer la foto feia mala cara) i si jo era fill dels meus pares (no, mira, vaig néixer per generació espontània, jo) ha aconseguit dir-me allò que tan esperava sentir (no, Geo, no m'ha dit "Vols que sortim avui?", no): "Ja està, moltes gràcies jijijijiji" (certament el jijijiji sobrava, però bueno). I content i feliç a buscar el bus ... feliç fins que m'he recordat que l'únic bus que podia agafar era el de 2/4 de 9 (8:30 per aquella gent que fa el treball de Recerca ... Kittus, una abraçada si mai llegeixes això ... que serà que no)
El bus de 2/4 de 9 és un bus estrany. Primer perquè no passa a 2/4 de 9 sino a 3/4 però la gent està empecinada en dir-li el de 2/4 de 9. Segon perquè el conductor habitual, el Manolo (ja us he parlat d'ell algun cop) és molt rialler, té molta gràcia, cosa que s'agraeix, però és leeeeeent com una tortuga; jo li dic el "¿Què apostamos?" perquè un dia només sortir de BCN amb el bus ple se li va esconyar el canvi de marxes i vem anar fins a Abrera (la siudá má hortera, que diuen) a 40km/h per l'Autovia ... que fins i tot els camions ens adelantaven i ens pitaven. Clar, vem arribar pels seus collons a les 7 de la tarda a Abrera, sortint de BCN a 2/4 de 6 ... però el més fort va ser que, aprofitant que venia un altre bus al darrera (ple, també) ens va fer encabir a tots els que anàvem al meu bus al passadís de l'altre ... flipant ... que la gent s'ofegava ... i que jo li vaig haver de demanar perdó a la noia que tenia al davant meu i tot "Perdona, no és que et vulgui tocar el cul tan descaradament, eh? és que no tinc espai ...." i la noia vermella com un pigot (que diu l'Elur) dient-me "No, no, si ja m'està bé, tranquil" (llavors jo sí que em vaig convertir en pigot).
Total que allà només hi faltava el Ramon Garcia amb aquella capa que du per Cap d'Any dient "Manolo apuesta que tooodo el bus de las 5:30 cabe en el pasillo del de las 6". Uf, uf, uf. Doncs avui justament no hi era el Manolo ... hi havia un senyor que m'ha recordat que ja arriba l'estiu (època que odio, ho sento Nimue) perque portava recobrint el seient una fantàstica tovallola de platja d'aquelles de camuflatge cutre(verda, rosa, vermella, groga , ...)... només hagués faltat que s'hagués tret la samarreta i hagués conduït tal qual. Això sí, igual de lent que el Manolo.
Una altra cosa que marca les diferències al bus de 2/4 de 9 (que són 3/4) són les dones que no callen, que he de posar l'MP3 a volumen 25 perquè no el sento ... I uns riures, uns crits ... I la darrera, la que toca més els nassos, és que arribes en 1 hora 15 minuts a BCN ... perquè vas per Autopista. Que estàs allà fent cua com un gilipolles pels camions que volen anar cap a Zona Franca i veus que per l'Autovia que hi ha al costat sembla que estiguin fent carreres de Fòrmula 1, una rapidesa que passen els cotxes. I tothom mirant-s'ho i pensant ... som uns desgraciats! Jo encara no entenc com és que la gent no s'ha rebel·lat, com l'avió aquell que anava al Pentàgon ... ens farien una peli, tu!
Total que rebu un missatge del meu banc (si us plau, tot drets que parla el meu banc ... bueno meu ... ells tenen la meva hipoteca, vaja) dient-me que si us plau passi a portar-los un paper que falta de no-sé-què per fer no-sé-quantus ... encara no m'he enterat ara ... però jo sóc un nen obedient i ho porto, tu. Mira, millor, així he dormit avui com un parell d'horetes més. Ja m'havia fet ilusions de "Calla, que potser la teva empresa no t'ha tocat res al rasca-rasca però en realitat sí i t'ho ingressen directament ..." Val, sóc un somia-truites!.
Arribo a l'entitat bancària que gestiona toooooot el meu dineral (un dia d'aquests enlloc d'una llibreta amb banda magnètica em donaran una llibreta d'aquelles de quadrets ... total per les peles que tinc ...) i m'atèn una noia (podia ser un noi, d'acord ... però era una noia ... per cert, un dia parlarem d'un noi que treballa allà que porta corbates d'Star Trek i diuen, jo no l'he vist, que l'han vist disfressat de Capitan Kirk per BCN). Això, la noia, una noia joveneta, pelroja, bufona, simpàtica, molt agradable (fins aquí els elogis) i que no tenia ni punyetera idea del que havia de fer ... i això que em va trucar ella!!!
Després d'uns 15 minutets, de preguntar-li a tot Déu què s'havia de fer, de consultar-ho a la Intranet com s'havia de fer, de preguntar-me si jo era el del DNI (home, aquell dia que em vaig fer la foto feia mala cara) i si jo era fill dels meus pares (no, mira, vaig néixer per generació espontània, jo) ha aconseguit dir-me allò que tan esperava sentir (no, Geo, no m'ha dit "Vols que sortim avui?", no): "Ja està, moltes gràcies jijijijiji" (certament el jijijiji sobrava, però bueno). I content i feliç a buscar el bus ... feliç fins que m'he recordat que l'únic bus que podia agafar era el de 2/4 de 9 (8:30 per aquella gent que fa el treball de Recerca ... Kittus, una abraçada si mai llegeixes això ... que serà que no)
El bus de 2/4 de 9 és un bus estrany. Primer perquè no passa a 2/4 de 9 sino a 3/4 però la gent està empecinada en dir-li el de 2/4 de 9. Segon perquè el conductor habitual, el Manolo (ja us he parlat d'ell algun cop) és molt rialler, té molta gràcia, cosa que s'agraeix, però és leeeeeent com una tortuga; jo li dic el "¿Què apostamos?" perquè un dia només sortir de BCN amb el bus ple se li va esconyar el canvi de marxes i vem anar fins a Abrera (la siudá má hortera, que diuen) a 40km/h per l'Autovia ... que fins i tot els camions ens adelantaven i ens pitaven. Clar, vem arribar pels seus collons a les 7 de la tarda a Abrera, sortint de BCN a 2/4 de 6 ... però el més fort va ser que, aprofitant que venia un altre bus al darrera (ple, també) ens va fer encabir a tots els que anàvem al meu bus al passadís de l'altre ... flipant ... que la gent s'ofegava ... i que jo li vaig haver de demanar perdó a la noia que tenia al davant meu i tot "Perdona, no és que et vulgui tocar el cul tan descaradament, eh? és que no tinc espai ...." i la noia vermella com un pigot (que diu l'Elur) dient-me "No, no, si ja m'està bé, tranquil" (llavors jo sí que em vaig convertir en pigot).
Total que allà només hi faltava el Ramon Garcia amb aquella capa que du per Cap d'Any dient "Manolo apuesta que tooodo el bus de las 5:30 cabe en el pasillo del de las 6". Uf, uf, uf. Doncs avui justament no hi era el Manolo ... hi havia un senyor que m'ha recordat que ja arriba l'estiu (època que odio, ho sento Nimue) perque portava recobrint el seient una fantàstica tovallola de platja d'aquelles de camuflatge cutre(verda, rosa, vermella, groga , ...)... només hagués faltat que s'hagués tret la samarreta i hagués conduït tal qual. Això sí, igual de lent que el Manolo.
Una altra cosa que marca les diferències al bus de 2/4 de 9 (que són 3/4) són les dones que no callen, que he de posar l'MP3 a volumen 25 perquè no el sento ... I uns riures, uns crits ... I la darrera, la que toca més els nassos, és que arribes en 1 hora 15 minuts a BCN ... perquè vas per Autopista. Que estàs allà fent cua com un gilipolles pels camions que volen anar cap a Zona Franca i veus que per l'Autovia que hi ha al costat sembla que estiguin fent carreres de Fòrmula 1, una rapidesa que passen els cotxes. I tothom mirant-s'ho i pensant ... som uns desgraciats! Jo encara no entenc com és que la gent no s'ha rebel·lat, com l'avió aquell que anava al Pentàgon ... ens farien una peli, tu!
