Quan a finals d'octubre de l'any passat un servidor va obrir de manera humil, tot sigui dit, aquesta paradeta, poc podia pensar que això arribaria, un dia com avui, al capítol 100 ... que ben bé no és el 100, és el 100+1, diguem que seria el 100 des que conto els capítols per Capítol XX, el primer venia a ser com "el piloto" (com la peli ... ai no que era El Aviador ... aneu aneu aneu donant papers al Di Caprio a veure si ensorra Hollywood!) ... de fet jo mateix pensava que no tindria coses per explicar o que potser escriuria un cop cada molt o que ... mil coses més.
De fet, les poques coses que no dubtava eren que m'era igual si no em responia ningú (ei, ara que ningú pensi "Vaaaaale, si és igual, ja passo d'escriure!", i una merda! vinga, al teclat i nant fent!), que m'enrotllaria molt (sí, sóc un xerraire! i jo no era així eh? que ma mare tenia por que em quedés mut de lo calladet i tímid que era de petit ...la culpa és ... és ... de la vida, el recurso fàcil, també) i que passés el que passés intentaria que la cosa tirés endavant, com a mínim un temps fins que se m'acabés la xerrera (sí, ja ho sé, sóc un tossut, com si no em coneguéssiu ... bé, perdó, que hi ha gent que no).
La temàtica era bastant clara: riure's de totes les coses aquestes que ens passen cada dia i intentar veure el punt graciós del món, si és que hi és, clar. Que també m'han sortit posts seriosos, eh? (n'hi ha algun, oi? vaaa, digueu-me que sí o mentiu-me, és igual!) Suposo que és aquell intent que fem tots (o que hauríem de fer) per mostrar al món la nostra manera de veure la vida (amb tot lo bo i tot lo dolent que comporta això).
El títol també estava clar "A un pam de la glòria" (llibre-crònica del mossén Antoni Bassas ... que escolten les masses, sobre el Barça dels 80 i 90, la meva època). I la imatge ... jejejeje, la meva petita granoteta Gustavo , el meu personatge preferit de Barrio Sésamo i el nom del que era gestor de mon pare (sííííí de la mansion Angu i del rantxo on tenim les vaques, per si algú ho havia dubtat!); aixxx, quants dies pensant que mon pare parlava amb la granota Gustavo quan anava a la gestoria! que tontos que som quan som petits, oi? sí, de grans també n'hi ha cada un que deixa'l córrer, com els imbécils d'ahir de l'òptica del Triangle.
Però un cop vaig posar el meu primer post, ja vaig veure que alguna cosa fallava. Em van aparéixer per art de birli-birloque (m'he jurat que posaria aquesta paraula com a mínim dos vegades avui), sense haver-li dit l'adreça a ningú (posa'ls Duna i Geo que les tenia com més a mà) dos tius que no coneixia de res ... i que ells no em coneixien de res bàsicament perquè parlaven en anglès i la meva aportació a aquesta llengua ha estat sempre 0. Això sí, deien alguna cosa com "Buy Viagra" ... que vaig pensar "ei que si en vols, tu mateix, a mi que m'expliques!". Aclarit que "Buy" no volia dir "Vull" (gràcies Google) sino que volia dir "Compra" i assessorat pel Xavi, el meu gran mestre i amic en aquest món i fora d'ell, vaig decidir posar allò que taaaaaanta gràcia li fa a l'Elur i que ha fet desistir a més d'un/a agosarat/da a deixar un comentari al meu blog: EL VERIFICADOR DE PARAULA!!! ara em faria falta un efecte com "taxan-taxan" (oi que no us faria res fer-ho vosaltres de viva veu? gràcies).
Sí amics, el Verificador de Paraula (taxan, taxan!)és allò que consisteix en, quan tu has acabat d'escriure el teu rotllo, posar en una caselleta les mateixes lletres que apareixen en una imatge que apareix a sobre la caselleta. Difícil? Bueno, suposo que aquí tothom podria dir la seva opinió ... clar que si t'apareix "#453334?¿ÇÇÇ,@,4233" és difícil perquè intentes memoritzar-ho, vas per la 3a lletra i ja no recordes res ... Que hi ha gent que em diu "És que has posat allò per putejar!" ... no ho he posat pels senyors de la Viagra, hombre!
I el més important i que faltava per arribar: la gent. Què seria d'aquest blog sense vosaltres!?
Sense una sola
de les persones que escriuen i em fan riure,
de les que em comenten "Ei, Angu, que he llegit allò del Burguer, que bo... un dia t'escriuré..." i mai ho fan (nooo, no és un retret!),
de les que no se'n surten amb el Verificador de Paraula (taxan, taxan!)
de les que han arribat "de rebot per un blog d'un blog d'un blog d'un amic de l'Aznar" (coneixeu aquella teoria que entre dues persones qualsevol hi ha com a molt 6 persones que tu coneguis (un conegut que coneix a un que coneix a un que coneix ...)? només de pensar que estic a 6 persones de l'Aznar ... brrrrr, esgarrifances i mal de panxa!),
de les que només en llegeixen un de cada molts posts,
de les que em llegeixen (o ho intenten, si no m'enrotllo molt) cada dia,
de les que em donen idees ("Això ho podries posar al blog aquell teu", el "blog aquell teu", que dius tu, té un nom, eh?),
de les que són ja Angu-Fans (haurem de fer unes samarretes o algo)
o senzillament de les que esbocen un somriure o mouen el cap tot dient "aquest cabron té rao!" quan llegeixen un post,
a tots vosaltres senzillament MOLTES MOLTES MOLTES I MOLTES GRÀCIES!
Una abraçadota enorme per tothom!
PD: Birli-birloque. Au, ja està, ja ho he dit!
