Dissabte i diumenge passat ... "alaaaa, ara ens parles de dissabte passat!", doncs sí ... va tenir lloc a Esparreguera la proclamació d'aquesta entranyable, carismàtica i, perquè no dir-ho, catalana vila com a Ciutat Putilla (ai, que no, que no, PUBILLA, pubilla) de la Sardana del món mundial i un tros de Saturn i una raquitllada de Venus, però només la part sud-est, eh? És a dir que Esparreguera serà el centre mundial de la sardana el proper any; sempre que sentiu parlar de sardanes sentireu parlar d'Esparreguera "Escolta, vens a l'aplec de Molins de Rei-però-que-consti-que-el-poble-important-és-Esparreguera?" Sí, sí, serà a la veu de tots ... uffff ....
A tals efectes, com que és una cosa ... important ... els organitzadors van tenir a bé fer un logo i unes mascotes. D'acord, correcte. D'ambdues coses i després d'un "te'l dono a tu, però la mascota el farà l'altre i si fas un salt mortal amb doble tirabuzón potser te'l torno a donar a tu" va sortir el cartell i les mascotes. El cartell, és una barreja entre la bandera dels Jocs Olímpics i un anunci de cava i les mascotes (una gran i una petita) que duen per nom "En llarg" i "En curt", representen ... com tothom, tothom sap de sobra (ui tothom, eh?) ... els punts de la sardana (no, jo no m'he enterat ara ... però tampoc fa molt que ho sé, eh?).
Sobre el logo, res a dir, però sobre les mascotes, clar, les coses en dibuix queden molt maques (això ho sap tothom que ha dibuixat algun cop a la seva vida, ja sigui artísticament o professionalment) però quan les has de passar al món real, en 3 dimensions, amb allò que es diu "volum", calia veure com quedaven. Bueno, han quedat. Ja està. Sí que s'ajusten als dibuixos però la tela de l'ha que l'han fet està entre les coixineres que teníem al menjador de casa quan jo era petit (i estem parlant d'anys, eh?), com una mena de pana rarota, i les cortines que Vivien Leight arrencava a Lo que el viento se llevó per que Mami li fés un vestit; com d'un color verd ... verd planta del menjador que no fa bona pinta. Clar, tu les veus per primer cop i impacta, allò. El segon cop, les veus i continuen impactant i el tercer cop el teu cervell les analitza i pensa "No vull saber qui va a sota perquè me n'estaré rient durant anys!".
Però anem als actes. Concretament els de dissabte. Resulta que com que el logo simula la bandera olímpica, hi ha un pebeter. Sí, sí, jo tampoc m'ho creia però com que el logo anava així doncs van dir "Calla, tonto, farem un pebeter!" (uf). Respecte el pebeter en qüestió hi ha uns quants punts que m'agradaria deixar en clar, que ens diferèncien d'aquelles ronyes de ciutats que celebren allò que en diuen Olimpiades:
- La flama no la van encendre a Olímpia. I jo què sé on la van encendre! De fet, diuen que va arribar a Esparreguera en aeri (sí, jo tampoc m'ho creia, això, ja patíem perquè no es cremés la corda)
- El pebeter no estarà encés tot l'any (que és 1 any, no 15 dies), si home, estem per gastar gas. A més, amb la gent que corre per Esparreguera ... encara farien qualsevol cosa amb el pebeter. Res, aquells dos dies i prou, tu.
- L'encesa no la va fer el Rebollo amb l'arc (tot i que n'hi ha un a Esparreguera, que se'n diu, així) van ser uns representants del món de la sardana a qui prèviament els havien donat unes medalles que semblaven les que duïa l'MA Barracus de El Equipo A. I l'encesa a manopla, eh? Res de coses sofisticades. Quatre petardus i ja està encés, tu.
El següent acte, que semblava una romeria allò, va ser anar caminant fins a la Passió a sentir un discurs d'un home que sort que va dir "Intentaré ser breu" (ma mare sempre em deia que "de bones intencions l'infern n'és ple"). Com 30 minuts parlant, l'home. I sort que va intentar ser breu, que sino encara hi seríem. Que hi havia més gent per parlar! Van fer l'encesa del pebeter real (som uns guais, en tenim 2, toma Olimpiades!), que simula el campanar d'Esparreguera ... que per cert es va apagar durant el discurs d'aquell home, no m'estranya, si fins i tot jo vaig posar el "Angu en modo ahorro de energía".
En acabat, botifarrada popular. Ara comencem a parlar, hombre. De gratis, que la Puri ens va fer gestions ... quina negocianta la Puri, també ...i concert de La Carrau (que no els havia sentit amb ma punyetera vida ... ei, i són bons, eh? em van agradar, em van agradar, serà que la companyia era bona, també) i després d'un grup local anomenat The Papa's and The Popos, grup que està acostumat a tocar tots allà comprimits que gairebé es xoquen els uns amb els altres (no, no són gays!) i que tocaven a un escenari on el dia següent hi anava l'Elèctrica Dharma ... tu diràs! Pobres! Els sobrava espai per tot arreu! Gran concert! Em van agradar molt! I sonaven de conya!
El diumenge, com que vaig estar absent amb l'entrega de roses, llibres i de més coses d'aquelles que faig i per tant només puc destacar el Concurs de Sardanes. Clar, si és la Ciutat Putilla (coi, Pubilla!) de la Sardana no faran flamenco! que on ho feien era a la Plaça de la Sardana (també currat el nom, si és que ...) i no a Can Zam (jo hagués posat al Jutto Molinero de presentador, això sí, veus?). Retrobament amb la gent d'aquest mundillu que tens ganes de veure (S petita, S gran, que diria que la vaig veure abans ..., Owl, ... em va faltar la Geo, eh?) i després concert de l'Elèctrica Dharma. Para't aquí! Que aquella gent ... no són els mateixos de quan jo era petit, oi? Que estan iguals! També els congelen, a aquests? Joder i el tiu, quins bots que fotia, que em cansava a mi i tot només de veure'l. No pot ser que siguin els mateixos! Au, va hombre, m'esteu enredant! Ah, toquen les de sempre, per si els voleu anar a veure!
En fi, que ja som Ciutat d'allò de la Sardana. Que alguns potser direu "I?", "I avui a 2/4 de 9 del vespre (estudiants d'ESO, recordeu, a les 20:30), comença Final Four de bàsket!", us contesto jo. Au, i tots a patir una altra vegada! Ja sé, no té res a veure, però i si us dic que "Des que Esparreguera és Ciutat Dallonsis el Barça no ha perdut en competició europea" ... Ahhh, ahhhh, a que la cosa ja canvia!!! Bon cap de setmana llaaaaaaaaarg per tothom!
A tals efectes, com que és una cosa ... important ... els organitzadors van tenir a bé fer un logo i unes mascotes. D'acord, correcte. D'ambdues coses i després d'un "te'l dono a tu, però la mascota el farà l'altre i si fas un salt mortal amb doble tirabuzón potser te'l torno a donar a tu" va sortir el cartell i les mascotes. El cartell, és una barreja entre la bandera dels Jocs Olímpics i un anunci de cava i les mascotes (una gran i una petita) que duen per nom "En llarg" i "En curt", representen ... com tothom, tothom sap de sobra (ui tothom, eh?) ... els punts de la sardana (no, jo no m'he enterat ara ... però tampoc fa molt que ho sé, eh?).
Sobre el logo, res a dir, però sobre les mascotes, clar, les coses en dibuix queden molt maques (això ho sap tothom que ha dibuixat algun cop a la seva vida, ja sigui artísticament o professionalment) però quan les has de passar al món real, en 3 dimensions, amb allò que es diu "volum", calia veure com quedaven. Bueno, han quedat. Ja està. Sí que s'ajusten als dibuixos però la tela de l'ha que l'han fet està entre les coixineres que teníem al menjador de casa quan jo era petit (i estem parlant d'anys, eh?), com una mena de pana rarota, i les cortines que Vivien Leight arrencava a Lo que el viento se llevó per que Mami li fés un vestit; com d'un color verd ... verd planta del menjador que no fa bona pinta. Clar, tu les veus per primer cop i impacta, allò. El segon cop, les veus i continuen impactant i el tercer cop el teu cervell les analitza i pensa "No vull saber qui va a sota perquè me n'estaré rient durant anys!".
Però anem als actes. Concretament els de dissabte. Resulta que com que el logo simula la bandera olímpica, hi ha un pebeter. Sí, sí, jo tampoc m'ho creia però com que el logo anava així doncs van dir "Calla, tonto, farem un pebeter!" (uf). Respecte el pebeter en qüestió hi ha uns quants punts que m'agradaria deixar en clar, que ens diferèncien d'aquelles ronyes de ciutats que celebren allò que en diuen Olimpiades:
- La flama no la van encendre a Olímpia. I jo què sé on la van encendre! De fet, diuen que va arribar a Esparreguera en aeri (sí, jo tampoc m'ho creia, això, ja patíem perquè no es cremés la corda)
- El pebeter no estarà encés tot l'any (que és 1 any, no 15 dies), si home, estem per gastar gas. A més, amb la gent que corre per Esparreguera ... encara farien qualsevol cosa amb el pebeter. Res, aquells dos dies i prou, tu.
- L'encesa no la va fer el Rebollo amb l'arc (tot i que n'hi ha un a Esparreguera, que se'n diu, així) van ser uns representants del món de la sardana a qui prèviament els havien donat unes medalles que semblaven les que duïa l'MA Barracus de El Equipo A. I l'encesa a manopla, eh? Res de coses sofisticades. Quatre petardus i ja està encés, tu.
El següent acte, que semblava una romeria allò, va ser anar caminant fins a la Passió a sentir un discurs d'un home que sort que va dir "Intentaré ser breu" (ma mare sempre em deia que "de bones intencions l'infern n'és ple"). Com 30 minuts parlant, l'home. I sort que va intentar ser breu, que sino encara hi seríem. Que hi havia més gent per parlar! Van fer l'encesa del pebeter real (som uns guais, en tenim 2, toma Olimpiades!), que simula el campanar d'Esparreguera ... que per cert es va apagar durant el discurs d'aquell home, no m'estranya, si fins i tot jo vaig posar el "Angu en modo ahorro de energía".
En acabat, botifarrada popular. Ara comencem a parlar, hombre. De gratis, que la Puri ens va fer gestions ... quina negocianta la Puri, també ...i concert de La Carrau (que no els havia sentit amb ma punyetera vida ... ei, i són bons, eh? em van agradar, em van agradar, serà que la companyia era bona, també) i després d'un grup local anomenat The Papa's and The Popos, grup que està acostumat a tocar tots allà comprimits que gairebé es xoquen els uns amb els altres (no, no són gays!) i que tocaven a un escenari on el dia següent hi anava l'Elèctrica Dharma ... tu diràs! Pobres! Els sobrava espai per tot arreu! Gran concert! Em van agradar molt! I sonaven de conya!
El diumenge, com que vaig estar absent amb l'entrega de roses, llibres i de més coses d'aquelles que faig i per tant només puc destacar el Concurs de Sardanes. Clar, si és la Ciutat Putilla (coi, Pubilla!) de la Sardana no faran flamenco! que on ho feien era a la Plaça de la Sardana (també currat el nom, si és que ...) i no a Can Zam (jo hagués posat al Jutto Molinero de presentador, això sí, veus?). Retrobament amb la gent d'aquest mundillu que tens ganes de veure (S petita, S gran, que diria que la vaig veure abans ..., Owl, ... em va faltar la Geo, eh?) i després concert de l'Elèctrica Dharma. Para't aquí! Que aquella gent ... no són els mateixos de quan jo era petit, oi? Que estan iguals! També els congelen, a aquests? Joder i el tiu, quins bots que fotia, que em cansava a mi i tot només de veure'l. No pot ser que siguin els mateixos! Au, va hombre, m'esteu enredant! Ah, toquen les de sempre, per si els voleu anar a veure!
En fi, que ja som Ciutat d'allò de la Sardana. Que alguns potser direu "I?", "I avui a 2/4 de 9 del vespre (estudiants d'ESO, recordeu, a les 20:30), comença Final Four de bàsket!", us contesto jo. Au, i tots a patir una altra vegada! Ja sé, no té res a veure, però i si us dic que "Des que Esparreguera és Ciutat Dallonsis el Barça no ha perdut en competició europea" ... Ahhh, ahhhh, a que la cosa ja canvia!!! Bon cap de setmana llaaaaaaaaarg per tothom!
