Per bona composta, mira que darrerament el bus que agafo mai porta diaris doncs avui sí. Au, toca't els nassos! Doncs no et dic que el Tebeo del Barça (léase Sport) porta a grans titulars "Henry espera al Barça. Ronnie hoy es tu noche". No, no i no. No puc llegir avui el diari! Em posaré nerviós i no vull! Només és un partit! Que anem guanyant 1-0 l'eliminatòria! Va, calmem-nos! Sort que avui al bus m'he trobat a la Meri, la pizzera, i m'ha començat a enumerar tooooot el que vol fer a l'estiu ... collons quina empenta que té aquesta nana! ... i ens hem anat distreient i rient fins a BCN.
Avui serà diada de nervis als Ateneus. Concretament, els nostres amics de l'Ateneu de Milà deuen estar posant-se les mans al cap "Que dicci Ancelotti! Marcare due golli in Campo Nuovo! I tan panxi que lo dicci! Sei locos questos milanistas!". Però els d'aquí tampoc les tenim totes, no us penseu. El primordial és mantenir la calma i tenir bosses de pipes ... passarà al partit el que hagi de passar però com a mínim si la Mi i el Kittus mengen pipes ens estalviarem els comentaris de "Ai, l'Etoo no la rasca des de fa mesos! Que el canviïn, ja" i "Angu, Angu, que ja pateixo ara i encara no ha començat!", respectivament.
Parlem d'una altra cosa com per exemple que agradable i fàcil que és anar a comprar al Decathlon. El Decathlon, per aquella gent que no viatja a BCN habitualment, és com si diguéssim el supermercat dels esports. És aquell lloc on practiquis l'esport que practiquis allà hi trobes l'equipament necessari. Realment és útil si l'esport que practiques s'allunya del tòpic del futbol i del bàsquet ... "es que jo pràctico billar a 3 bandes i em calen els guants afelpats per quan perdo que li foti hòstia a la taula", també ho tenen ... perquè abans havies d'anar a "Las tiendas especializadas", que normalment et deien "Ui, això dels guants pel billar ho tenim ... però ho hem de demanar", i trigaven com 10 mesos, que tu ja tenies les mans destrossades d'aporrejar la taula i a sobre et costava una pasta. Per no parlar de si anaves al CorteInglés que et clavaven un sablassu ... a qui no li han clavat mai un sablassu al CorteInglés? ... que no sabies per on et venien les hòsties.
I ara estareu pensant "I no et claven al Decathlon?". Sí que et claven, a igualtat de marques, però tenen productes marca Decathlon. És com al Caprabo (Bravo Caprabo!) que tenen, per exemple, la llet AlCosto (que el nom també, se'l podrien haver currat una mica més) que és més barata "perquè és la nostra", diuen i bueno, no té gust d'aigua, nooooooo. Doncs els productes marca Decathlon ... jo recordo que tenia un polar, i al primer cop que el vaig rentar (perdó, que ma mare el va rentar ... d'acord que no tingueu respecte per la meva habilitat rentadora però la de ma mare ... vaja) el polar va passar a ser el senyor polar-Boles. Quan m'avorria, m'animava arrencant les boletes, una gràcia, tu.
Doncs això, que ahir em passo pel Decathlon per comprar unes coses per regalar (si, no paro, ara roses, ara coses del Decathlon, ...), trobo, amb dificultats (jo és que buscar coses mai se m'ha donat bé ... a les botigues de discos, a les bibilioteques, als videoclubs, ...) el que busco, vaig a pagar, i l'alegre noia quan li dic "Perdona ... per embolicar per regal?", em salta un "Sí, abaix hi ha un autoservei jijijijiji" (la rialleta juro per Ronaldinho que va ser certa).
Baixo, arribo a ... l'autoservei ... L'autoservei d'embolicar regals al Decathlon de l'Illa és una taula d'aproximadament d'uns 3 metres d'allargada i de 1 metre d'amplada. L'allargada està ocupada per dos catxirulos d'aquells amb paper per embolicar i un catxirulo d'aquell amb el celo. Espai total disponible: 1 metre i mig per 1 metre. Mooolt d'espai. Clar, si arribés amb la bossa del que t'has comprat, la jaqueta a la mà, la maleta del curru, és fàcil, fàcil. Comences a deixar coses a terra, treus allò per embolicar, et ve una senyoreta amb un carritu "Si us plau, em pots deixar una mica d'espai?", "Sí, senyora, té toooot el terra per vosté perquè miri la taula que ja no hi cap res més".
Primer has de tallar el paper a la mida adequada ... bueno, més val tirar sempre una miqueta més de veta ... després que el paper no se't trenqui, posar la roba i començar a embolicar. La meva destresa embolicant és ... dubtosa ... sempre hi quan els articles que hagis d'embolicar no siguin caixes o algo quadrat que llavors ho clavo. Total, que surt un embolcall (paraula maca perquè sí) una mica pse, pse, perquè entre la meva destresa, la 3a pista de l'aeroport del Prat que tenia per embolicar i la pesada de la senyora ... jo és que amb pressió no puc treballar, tu. Llavors vindrà quan doni el regal i la persona em digui "Que l'has embolicat tu?" (primer vistasso al regal), "Ahhhh, ja veig que sí" (segon vistassu al regal).
Ja veieu que avui la cosa va de paquets, de paquets de regal, vull dir. No sé si al vespre-nit també parlarem de paquets però d'uns altres que es mouen per camps de futbol ... Per acabar una pregunta, què faríeu vosaltres si al darrer minut piquen un penal a favor del Barça i ...? (lo d'ahir, vaja, que no ho poso per no donar mala estrugança) Ahhhhhhh, que s'acabi ja el partit, per favor!