Dilluns al matí i ja comencem amb coses rares a la nostra bonica i entranyable empresa. Avui resulta que s'ha espatllat l'aire acondicionat. M'explico. El nostre edifici, situat a la ja mítica Illa Diagonal, és un edifici intel·ligent. És l'hòstia d'intel·ligent! Fa Sudokus el tiu sin sacarla, mooolt intel·ligent! Bé, doncs resulta que és tan intel·ligent que gradua automàticament la temperatura de l'interior en funció de la temperatura exterior ... "Això ho fa també el termostat de casa meva!!!", pensareu ... a callar! que avui m'he llevat massa d'hora i no està el forn per la bolleria!
Bé, doncs resulta que aquest prodigi de tecnologia ... aquest prodigi d'intel·ligència ... va i s'espatlla, i el que quan arribo jo, que som 2 o 3 a la planta, és una mica de caloreta, quan arriba tooota la gentada és ja una calorada important! Suant! Literalment suant! A 8 de maig a les 10 del matí! I sense haver anat a les rues del Barça, a allò dels avions, a la Fèria d'Abril, ... Pa qué! Si ja suem a la feina! Ei, i ens podem considerar afortunats, eh? Que passa això a 25 de juliol (per dir una data) i directament ens derretim (clar, no veieu que els bombons es fan malbé amb la calor!!!). Ja havia passat això quan érem al Paral·lel, que un dia es va espatllar i toots entaforats a les sales de proves, que tenen aire acondicionats ... i a veure qui era el guapo que tenia nassos a sortir d'allà! Ens ho volíem fer a sorts i tot!
Total que s'avisa als de manteniment ... es torna a avisar ... es torna a avisar ... i contesten! (hi havia gent que tenia serpentines i pancartes de "Sou collonuts" del dia anterior i les volien treure): "Sí, ara ... quan tornem d'esmorzar ens ho mirem...". I el "quan tornem d'esmorzar" semblava talment una cançó d'aquelles inaguantables de Lluís Llach (que les té, eh?) que no s'acaba ni de conya! Finalment arriben, s'ho miren, se n'adonen del que és (una válvula que s'ha espatllat), ens diuen que cap problema, que ho arreglaran quan puguin, que de mentres ens obren les finestres ... (les finestres a la nostra gran empresa que donen a la Diagonal són com uns trossos de ventanals d'uns 2 metres d'ample per 3 metres de llarg, tancats per una clau mestra, això sí ... són tan grans perquè si algun jefe es cansa de nosaltres sempre pot agafar a tooooot el grup i fotre'l finestra avall ... res d'anar un a un, plan renove-tots-a-l-hora)
Llavors pensareu "Ostres, que bé, no? Segur que llavors ja estàveu millor". Sí ... sempre que no oblidem que estem a 8 de maig i que fa vent ... Clar, si ja fa vent a ras del terra, com si diguéssim, imagineu-vos a una 4a planta! I amb les finestres obertes...semblava allò el hipogritohuracanado del Maguila Gorila. I sort que no les van obrir de bat a bat que sino encara s'hagués produït el "efecto descompresión" i tots xuclats cap a fora!!
A mesura que avançava el dia ... veia com s'apagava la cara del Tigretón "...estoy como congestionado...", clar, pobre, li venia tota la ventada a la cara! És que l'airet aquell tan catxondo que s'agraïa a les 11 del matí quan van obrir les finestres es va convertir en "la merda de vent fred aquest" a les 4 de la tarda. Jo ja li vaig dir "... de esto se dise Inversión Térmica...", em va mirar amb cara de "...a que te meto...". Doncs, au, tooooorna a avisar als de manteniment que amb la seva elegància "... sí, ara venim, ja hem pogut canviar la vàlvula fa una estona!!!..." van venir a tancar ... massa tard perquè la gent ja feia una cara del gelat aquell Popeye de la Frigo que queies de cul (per cert, canalla, aquest any només Popeye sabor llimona ... aixxx, quan valien 5 duros els polos aquestos...quins temps!).
O sigui que presumeixo que avui serà un dia de moqueres, de refredats, de "do vidc pedque he pazat uda dit xugda" (no, no ha begut, està refredat ... no heu estat mai refredats? que s'us posa una veu així com d'Olesa?). Que jo com estic? Jo estic que t'hi cagues ... val, ja parlo en sério... bé, una mica empiocadillu però bé. A mi l'aire em tocava d'esquena ... de manera que mal d'esquena al canto ... però jo sóc dels que es fan esperar, eh? I després "PAM", ja el tens! I tot per la punyetera intel·ligència de l'edifici eh? I per la vàlvula, clar. Si tot plegat sembla un concert de despropòsits ... com el cotxe del Carlos Sainz. Por Diós!
Bé, doncs resulta que aquest prodigi de tecnologia ... aquest prodigi d'intel·ligència ... va i s'espatlla, i el que quan arribo jo, que som 2 o 3 a la planta, és una mica de caloreta, quan arriba tooota la gentada és ja una calorada important! Suant! Literalment suant! A 8 de maig a les 10 del matí! I sense haver anat a les rues del Barça, a allò dels avions, a la Fèria d'Abril, ... Pa qué! Si ja suem a la feina! Ei, i ens podem considerar afortunats, eh? Que passa això a 25 de juliol (per dir una data) i directament ens derretim (clar, no veieu que els bombons es fan malbé amb la calor!!!). Ja havia passat això quan érem al Paral·lel, que un dia es va espatllar i toots entaforats a les sales de proves, que tenen aire acondicionats ... i a veure qui era el guapo que tenia nassos a sortir d'allà! Ens ho volíem fer a sorts i tot!
Total que s'avisa als de manteniment ... es torna a avisar ... es torna a avisar ... i contesten! (hi havia gent que tenia serpentines i pancartes de "Sou collonuts" del dia anterior i les volien treure): "Sí, ara ... quan tornem d'esmorzar ens ho mirem...". I el "quan tornem d'esmorzar" semblava talment una cançó d'aquelles inaguantables de Lluís Llach (que les té, eh?) que no s'acaba ni de conya! Finalment arriben, s'ho miren, se n'adonen del que és (una válvula que s'ha espatllat), ens diuen que cap problema, que ho arreglaran quan puguin, que de mentres ens obren les finestres ... (les finestres a la nostra gran empresa que donen a la Diagonal són com uns trossos de ventanals d'uns 2 metres d'ample per 3 metres de llarg, tancats per una clau mestra, això sí ... són tan grans perquè si algun jefe es cansa de nosaltres sempre pot agafar a tooooot el grup i fotre'l finestra avall ... res d'anar un a un, plan renove-tots-a-l-hora)
Llavors pensareu "Ostres, que bé, no? Segur que llavors ja estàveu millor". Sí ... sempre que no oblidem que estem a 8 de maig i que fa vent ... Clar, si ja fa vent a ras del terra, com si diguéssim, imagineu-vos a una 4a planta! I amb les finestres obertes...semblava allò el hipogritohuracanado del Maguila Gorila. I sort que no les van obrir de bat a bat que sino encara s'hagués produït el "efecto descompresión" i tots xuclats cap a fora!!
A mesura que avançava el dia ... veia com s'apagava la cara del Tigretón "...estoy como congestionado...", clar, pobre, li venia tota la ventada a la cara! És que l'airet aquell tan catxondo que s'agraïa a les 11 del matí quan van obrir les finestres es va convertir en "la merda de vent fred aquest" a les 4 de la tarda. Jo ja li vaig dir "... de esto se dise Inversión Térmica...", em va mirar amb cara de "...a que te meto...". Doncs, au, tooooorna a avisar als de manteniment que amb la seva elegància "... sí, ara venim, ja hem pogut canviar la vàlvula fa una estona!!!..." van venir a tancar ... massa tard perquè la gent ja feia una cara del gelat aquell Popeye de la Frigo que queies de cul (per cert, canalla, aquest any només Popeye sabor llimona ... aixxx, quan valien 5 duros els polos aquestos...quins temps!).
O sigui que presumeixo que avui serà un dia de moqueres, de refredats, de "do vidc pedque he pazat uda dit xugda" (no, no ha begut, està refredat ... no heu estat mai refredats? que s'us posa una veu així com d'Olesa?). Que jo com estic? Jo estic que t'hi cagues ... val, ja parlo en sério... bé, una mica empiocadillu però bé. A mi l'aire em tocava d'esquena ... de manera que mal d'esquena al canto ... però jo sóc dels que es fan esperar, eh? I després "PAM", ja el tens! I tot per la punyetera intel·ligència de l'edifici eh? I per la vàlvula, clar. Si tot plegat sembla un concert de despropòsits ... com el cotxe del Carlos Sainz. Por Diós!
