Cap de setmana estressant, estressant, estressant, allà on els hi hagi. A mi, si us plau, aquestes festes me les poseu entre setmana, que treballo i així no m'estresso. La que sí que s'ha estressat ha estat la meva butxaca ... no vull ni pensar en quantes peles (bé, Euros) m'he gastat. Ni pensaments! A sobre ... saps allò que penses "ostres, tant de bo estiguessin aquí ... perquè els pogués regalar la rosa" ... però no, alguna a BCN, dues més una miqueta més cap al Nord, alguna altra que és més d'abaix ... un follon. Perquè, no ens enganyem, això de regalar roses és com lo dels Reis, que quan ja t'hi has posat ... ja no ve d'aquí ... i jo com que sóc tonto i em fa gràcia regalar coses ... llavors quan fas càlculs és com els Reis ... acabes dient "Ets tonto, nen!"
Com a dada significativa, uns xiquets que estaven situats estratègicament a Esparreguera. No sé si l'estratègia els va servir de molt ... perquè mira que hi vaig passar vegades per davant seu i mai tenien a ningú comprant roses. Aquells nanos, em veien passar amunt, avall, ... i simplement deurien flipar: em veuen al matí amb dues roses, després direcció contrària amb una altra de negra (sí, sí, a sobre peticions a la carta, és el colmo!), després amb tres més a migdia i finalment a mitja tarda amb 3 més per les meves princeses. El darrer cop que vaig passar per davant seu vaig sentir un murmull de "Míralo, míralo, que vuelve a bajar!". Pobres!
Però que maco és donar les roses, mooooolt maco. Que després l'altra persona se't queda així com paradeta ... "Ei, gràcies ....", et donen dos petons, et diuen lo típic "Aixxx, és molt maca ..." per afegir-te a continuació "... mira, mira, quantes en tinc!". I et fan passar per casa per veure el mercat de la rosa de MercaBarna. Una mar de roses! A més de tots colors, formes, amb suport, amb reixeta, ... que et quedes mirant tu la teva rosa ... i fins ella se n'adona i es queda com potxa ja, quan veu allò, com l'emoticona aquella de la rosa marcida del MSN. Llavors, mentres et quedes palplantat allà mirant tot allò obres les manetes com els nens petits com per dir "Eh, eh, ese libro, ese libro, eh, eh!". Però serà que no, perquè la teva contertuliana et deixa anar un "bueno, ens veiem després, eh?" i amb aquella elegància, tu.
Tota entrega de rosa ve acompanyada pel següent acte: que ella l'olori. Per què? si les roses de Sant Jordi no fan olor! Que deu denotar no sé, com interés per la rosa o algo així (a més, Muntxi, on em vas a olorar la rosa negra!? si les normals ja no fan olor, imagina't la negra! I perquè li diuen així, si no és d'aquest color?) Jo crec que les fan artificialment sense olor aposta, rotllo manipulades genèticament ... us imagineu una floristeria? no s'hi podria estar si totes les roses per Sant Jordi fessin olor? I la gent que té alèrgia? Moririen!
Després està el tema cicle de vida de la rosa, que la teva rosa no se't mori abans que les altres, eh? que després et deixen anar un traicioneru "... doncs la teva rosa ja s'ha mort!...". Colta, que no té garantia, que només és una planta i ja sabem que jo i les plantes ... i afegeixen "... i això que la vaig posar amb aigua neta i una aspirina ...", ei, detall que no l'hagis posat amb aigua bruta del riu ... i lo del tema de l'aspirina ... per favor, qui s'ho ha inventat això? vols dir que el acidoacetilsalicilicoesternocleidomastoideo és bo per les plantes? o només per les roses? com és que quan culls ginesta, que fa aquella olor, no li poses l'aspirina? Que jo sàpiga quan anuncien l'aspirina ... que surt la cambrera aquella que té uns braços que sembla el quarterback dels San Francisco 49s de futbol americà i que li fan mal els braços, després no diuen
"Este anuncio es de un medicamento .... bla bla bla .... contraindicado para todas las plantas excepto rosas"
Perquè ... i el Gelocatil? que no funciona? A mi sempre m'han venut que el Gelocatil era com l'aspirina però que no fa mal de panxeta ... que es veu que no té l'àcid aquell. I doncs ... voleu dir que si posem Gelocatil ens duraria més?
I per acabar, quan la rosa està a un pam de la glòria, hi ha qui l'asseca. "És per tenir un record teu!", et diuen. Ostres, de vegades penses que saben alguna cosa important de la teva salut i no t'ho volen dir! "És igual, que l'any que ve ja te'n regalaré una altra", els dius ... "Oh, potser estarem enfadats l'any que ve ...", clar, la típica noia previsora (no és normal, oi?) I si la vols assecar es veu que s'ha de penjar cap per avall i posar-hi laca ... "que així es torna rígida ..." i passes per davant de la rosa durant aquest procés i fot una peste a StudioLine-L'Oreal que caus de cul, sembla un Raffel Pagés d'aquells... i després ella "Sí, sí, i la faré servir de punt de llibre". Aiiii, el dia que es rebel·lin les plantes i es trobin que n'hi ha de dissecades com el negre de Banyoles!!
Però és una data maca, la de Sant Jordi. Jo trobo que de les més maques que tenim ... perquè ara ja s'acosta, tatxan, tatxan, "El dia de la madre", patrocinat pel CorteInglés! Que maco, veus! Després d'una data altruista (bueno, que les roses s'estan posant carotes, també) ... una data consumista ... si és que al final és com el futbol ... que l'árbitre s'equivoca a favor de tots.
Com a dada significativa, uns xiquets que estaven situats estratègicament a Esparreguera. No sé si l'estratègia els va servir de molt ... perquè mira que hi vaig passar vegades per davant seu i mai tenien a ningú comprant roses. Aquells nanos, em veien passar amunt, avall, ... i simplement deurien flipar: em veuen al matí amb dues roses, després direcció contrària amb una altra de negra (sí, sí, a sobre peticions a la carta, és el colmo!), després amb tres més a migdia i finalment a mitja tarda amb 3 més per les meves princeses. El darrer cop que vaig passar per davant seu vaig sentir un murmull de "Míralo, míralo, que vuelve a bajar!". Pobres!
Però que maco és donar les roses, mooooolt maco. Que després l'altra persona se't queda així com paradeta ... "Ei, gràcies ....", et donen dos petons, et diuen lo típic "Aixxx, és molt maca ..." per afegir-te a continuació "... mira, mira, quantes en tinc!". I et fan passar per casa per veure el mercat de la rosa de MercaBarna. Una mar de roses! A més de tots colors, formes, amb suport, amb reixeta, ... que et quedes mirant tu la teva rosa ... i fins ella se n'adona i es queda com potxa ja, quan veu allò, com l'emoticona aquella de la rosa marcida del MSN. Llavors, mentres et quedes palplantat allà mirant tot allò obres les manetes com els nens petits com per dir "Eh, eh, ese libro, ese libro, eh, eh!". Però serà que no, perquè la teva contertuliana et deixa anar un "bueno, ens veiem després, eh?" i amb aquella elegància, tu.
Tota entrega de rosa ve acompanyada pel següent acte: que ella l'olori. Per què? si les roses de Sant Jordi no fan olor! Que deu denotar no sé, com interés per la rosa o algo així (a més, Muntxi, on em vas a olorar la rosa negra!? si les normals ja no fan olor, imagina't la negra! I perquè li diuen així, si no és d'aquest color?) Jo crec que les fan artificialment sense olor aposta, rotllo manipulades genèticament ... us imagineu una floristeria? no s'hi podria estar si totes les roses per Sant Jordi fessin olor? I la gent que té alèrgia? Moririen!
Després està el tema cicle de vida de la rosa, que la teva rosa no se't mori abans que les altres, eh? que després et deixen anar un traicioneru "... doncs la teva rosa ja s'ha mort!...". Colta, que no té garantia, que només és una planta i ja sabem que jo i les plantes ... i afegeixen "... i això que la vaig posar amb aigua neta i una aspirina ...", ei, detall que no l'hagis posat amb aigua bruta del riu ... i lo del tema de l'aspirina ... per favor, qui s'ho ha inventat això? vols dir que el acidoacetilsalicilicoesternocleidomastoideo és bo per les plantes? o només per les roses? com és que quan culls ginesta, que fa aquella olor, no li poses l'aspirina? Que jo sàpiga quan anuncien l'aspirina ... que surt la cambrera aquella que té uns braços que sembla el quarterback dels San Francisco 49s de futbol americà i que li fan mal els braços, després no diuen
"Este anuncio es de un medicamento .... bla bla bla .... contraindicado para todas las plantas excepto rosas"
Perquè ... i el Gelocatil? que no funciona? A mi sempre m'han venut que el Gelocatil era com l'aspirina però que no fa mal de panxeta ... que es veu que no té l'àcid aquell. I doncs ... voleu dir que si posem Gelocatil ens duraria més?
I per acabar, quan la rosa està a un pam de la glòria, hi ha qui l'asseca. "És per tenir un record teu!", et diuen. Ostres, de vegades penses que saben alguna cosa important de la teva salut i no t'ho volen dir! "És igual, que l'any que ve ja te'n regalaré una altra", els dius ... "Oh, potser estarem enfadats l'any que ve ...", clar, la típica noia previsora (no és normal, oi?) I si la vols assecar es veu que s'ha de penjar cap per avall i posar-hi laca ... "que així es torna rígida ..." i passes per davant de la rosa durant aquest procés i fot una peste a StudioLine-L'Oreal que caus de cul, sembla un Raffel Pagés d'aquells... i després ella "Sí, sí, i la faré servir de punt de llibre". Aiiii, el dia que es rebel·lin les plantes i es trobin que n'hi ha de dissecades com el negre de Banyoles!!
Però és una data maca, la de Sant Jordi. Jo trobo que de les més maques que tenim ... perquè ara ja s'acosta, tatxan, tatxan, "El dia de la madre", patrocinat pel CorteInglés! Que maco, veus! Després d'una data altruista (bueno, que les roses s'estan posant carotes, també) ... una data consumista ... si és que al final és com el futbol ... que l'árbitre s'equivoca a favor de tots.
