Dissabte feia exactament 1 any, 4 mesos i 14 dies que no entrava a una discoteca. Bueno, sempre i quan La Tina es consideri una discoteca i allò que van fer al Pilu pel Cap d'Any del 2005 també, clar. Però el que seria Tina, Tina, o sigui Discoteca, Discoteca, d'allò de dir "anem a una discoteca!", doncs buf, potser fa més de dos anys i tot! Què dic "potser"? fa més de 2 anys!
I ara saltaria la Puri dient-me "Clar, com que ets un arrítmic!". Ei, i sí, ho sóc, què passa? Jo faig el que puc. Si dins de la meva muntanya de virtuts no hi és la del ritme a una pista de ball, doncs em sap greu. Altres tindré, suposo! ... he dit suposo! A més jo sóc miop! No em fotis a una discoteca! que perdo a la gent! La meva visió necessita una mica de llum! A veure si encara hi aniré algun dia i tocant, tocant, tocaré a alguna go-go! Que després m'haureu d'anar a buscar a Urgències!
La veritat és que quan dissabte em diu la Muntxi "Va, anem a la Tina", saps allò que les ceies se't pugen soles com dient "Jarrllll, que me estás contando?". I ella "Sí, sí, pillem al Xete per banda i hi anem. Si no hi anem avui no hi anirem mai". Clar, vaig pensar, com que s'acaba el món demà mateix. Es veu que s'ha muntat al voltant meu una mena d'ONG que du per títol "Portem l'Angu a fer el ridícul". Aquesta plataforma consisteix en fer-me menjar macarrons amb coses rares, portar-me a les discoteques o intentar, banalment tot sigui dit, emborratxar-me. Nooooo, si ja es veu que m'estimen molt, eh?
El primer que et trobes quan arribes a la Tina és la facilitat d'aparcament. Aparcament preparat? jajajajajaja; el deixes per allà, mig tirat i ja el trobaràs, tu. Total, la meitat de gent surt amb una trusca del 15 i és incapaç de saber on punyetes té el cotxe. La nostra eficient conductora, la Muntxi, va jurar i perjurar que no beuria ... ostres! que ho va complir, tu! quan ningú donava un duru (jo ja la veia acomiadant-se de els perxeros de guardarropia "Aiosshh, perxxxaaaa estimada!") ... va, ja paro ... que després ho llegeix i se m'enfada.
Un cop arribes a la porta sembla talment com si entressis a la tercera part de Mad Max, Más allá de la Cúpula del Trueno ... excepte que allà no hi havia la Tina Turner (però potser els faria falta l'Eugenio, que estaven molt serios!). Uns segurates, amb uns braçots, que feien com 10 vegades el meu! Una cara de mala llet! Unes gorres ... que no sé perquè les duien, si eren com les 2 de la matinada ... aixxx, quants de misteris amaga aquest món! Això sí, educats, eh? Que tu dius "Bona nit" i ells et diuen "Mmmm nit". No se'n fien de ningú, aquests!
Passa el Xete, paga. Passa la Muntxi, paga. Passo jo ... i no pago! Em donen una targeta vermella. Jo ja pensava que m'expulsaven només entrar! Segur que va pensar el de l'entrada "Ui, pardillu arrítmic a la vista! Aquest no ha d'entrar". No, no, es veu que és una mena d'invitació allò ... jo que ja marxava ... mira que costa poc posar "INVITACIÓ", doncs no, tarja vermella. Me la va donar el Carlus, que és el germà de l'amo del local, que és també l'amo de l'Ateneu i que és també com mig parent meu, de fet mon pare era el padrí de l'amo d'ambdós locals (sí, ho sé, jo també m'he liat) ... total, que jo sense saber-ho i tinc enxufe! ole! ole! ja em mola això d'anar de discos.
A continuació, el Laberinto del Chinotauro. Hi ha dues portes. Per quina entres? Nosaltres ho teníem fàcil, una posava "TANCADA", serà qüestió d'anar a l'altra. Un cop l'obres ... gent, molta gent, massa gent. Fum, molt de fum ... un moment ... si no deixaven fumar, allà! La música, pse, pse, a mig camí entre salsa i no sé què i fluixa! molt fluixa! sobretot molt fluixa! ni la sentia! La Muntxi diu d'anar a l'excusado ... sola per suposat ... però a veure qui la deixa anar sola i després posa't a buscar-la. L'acompanyem i allà el trobem: un home que ens mirava! Bueno mirava a ella, però ens anava fotent mirades ... rares (no sé si eren o no assassines, eren rarotes). Jo que l'enganxo un cop, dos cops, tres cops, surt la Muntxi de l'excusado, parla amb ell, torno a enganxar-lo ... el final era de postal: el Xete i jo creuats de braços i ja mirant-lo descaradament a ell. Hombre! Pocs cops que vaig a un lloc d'aquests i vindràs tu i m'intimidaràs! (per cert, Muntxi, és diu in-ti-mi-dar i no in-ti-mar... i anava bé, eh? quan ho deia)
Un cop solventat el problema El Dioni, anem a un altre: ves a demanar alguna cosa per veure. Es veu que amb la Red Card vas a demanar alguna cosa, la pagues a preu d'or (en això les discoteques són uns experts) i amb el canvi, si n'hi ha, que mai n'hi ha, et donen la Green Card. Que es veu que sense la tarja verda no et deixen sortir. Clar, corrents a canviar de tarja! T'imagines una setmana seguida allà tancat, com els de Gran Hermano? Trucant al meu jefe "Jefe! Que avui no vindré que estic tancat a una discoteca! Que no portava la Green Card i no em van deixar sortir! I ara hauré d'esperar al proper divendres!". Un neguit! I jo que sóc ja espantadís de mena!
Total, a la barra hi havia noi i noia. Perdó noi catxes simpàtic amb els seus amics i noia sosaina bleda i simpàtica amb ningú. Faig intents amb el noi, número 1 "Perdona vull ...", passa de mi. Faig intent número 2 "Perdona ..." passa de mi. Faig intent número 3 "Perdona, una ampo...", passa de mi. Directe a la noia, que no sé amb qui estava parlant: "Que em posis una ampolla d'aigua!!!!!". Mirada de la noia com dient "Pastillero!", mirada del noi que xerrava amb la noia com dient "Pastillero de mierda!", mirada meva de gatet de Shrek de "És que no he sopat i com prengui algo m'haureu de dur a Urgències! Miauuuuu". Total que amb l'estrés la noia es va liar em va donar la tarja verda, no em va fer pagar res, ... un follon, tu!
Després arriba el tema ball. Bueno, aquest quasi que me'l saltaria! Diguem que em van haver de corregir les posturetes com dos o tres vegades "Mou-te més", "Els braços, coordina'ls" ... que al final em vaig haver de posar firmes i dir-los "Eh, que jo d'això no em guanyo la vida ... que això no és Mira quién baila, eh?" i tots dos van fer una cara com de "No, nen, és Mira quién baila ... mal!". Jo, que tinc estils tan depurats com l'esbombra, la planxa, el motxo, ... sóc un incomprés! I mentres intentes fer alguna cosa a la pista ... passa un, passa un altre, i la gent dient-me "Ara ha passat Fulanito", "Mira! Menganito", "El Dioni està allà!", ... collons! La gent té sensors de calor com el Depredador? O tenen vista nocturna com els mursiélagos? Jo no veia a ningú.
Total que acabes cap a les 4 i pico agobiat, cansat, suat, content en el fons perquè has fet el tonto, t'ho has passat bé, has rigut, ... bueno, però si de cas un altre cop ja passaria, eh? Vull dir passaria d'anar a la disco, clar.
I ara saltaria la Puri dient-me "Clar, com que ets un arrítmic!". Ei, i sí, ho sóc, què passa? Jo faig el que puc. Si dins de la meva muntanya de virtuts no hi és la del ritme a una pista de ball, doncs em sap greu. Altres tindré, suposo! ... he dit suposo! A més jo sóc miop! No em fotis a una discoteca! que perdo a la gent! La meva visió necessita una mica de llum! A veure si encara hi aniré algun dia i tocant, tocant, tocaré a alguna go-go! Que després m'haureu d'anar a buscar a Urgències!
La veritat és que quan dissabte em diu la Muntxi "Va, anem a la Tina", saps allò que les ceies se't pugen soles com dient "Jarrllll, que me estás contando?". I ella "Sí, sí, pillem al Xete per banda i hi anem. Si no hi anem avui no hi anirem mai". Clar, vaig pensar, com que s'acaba el món demà mateix. Es veu que s'ha muntat al voltant meu una mena d'ONG que du per títol "Portem l'Angu a fer el ridícul". Aquesta plataforma consisteix en fer-me menjar macarrons amb coses rares, portar-me a les discoteques o intentar, banalment tot sigui dit, emborratxar-me. Nooooo, si ja es veu que m'estimen molt, eh?
El primer que et trobes quan arribes a la Tina és la facilitat d'aparcament. Aparcament preparat? jajajajajaja; el deixes per allà, mig tirat i ja el trobaràs, tu. Total, la meitat de gent surt amb una trusca del 15 i és incapaç de saber on punyetes té el cotxe. La nostra eficient conductora, la Muntxi, va jurar i perjurar que no beuria ... ostres! que ho va complir, tu! quan ningú donava un duru (jo ja la veia acomiadant-se de els perxeros de guardarropia "Aiosshh, perxxxaaaa estimada!") ... va, ja paro ... que després ho llegeix i se m'enfada.
Un cop arribes a la porta sembla talment com si entressis a la tercera part de Mad Max, Más allá de la Cúpula del Trueno ... excepte que allà no hi havia la Tina Turner (però potser els faria falta l'Eugenio, que estaven molt serios!). Uns segurates, amb uns braçots, que feien com 10 vegades el meu! Una cara de mala llet! Unes gorres ... que no sé perquè les duien, si eren com les 2 de la matinada ... aixxx, quants de misteris amaga aquest món! Això sí, educats, eh? Que tu dius "Bona nit" i ells et diuen "Mmmm nit". No se'n fien de ningú, aquests!
Passa el Xete, paga. Passa la Muntxi, paga. Passo jo ... i no pago! Em donen una targeta vermella. Jo ja pensava que m'expulsaven només entrar! Segur que va pensar el de l'entrada "Ui, pardillu arrítmic a la vista! Aquest no ha d'entrar". No, no, es veu que és una mena d'invitació allò ... jo que ja marxava ... mira que costa poc posar "INVITACIÓ", doncs no, tarja vermella. Me la va donar el Carlus, que és el germà de l'amo del local, que és també l'amo de l'Ateneu i que és també com mig parent meu, de fet mon pare era el padrí de l'amo d'ambdós locals (sí, ho sé, jo també m'he liat) ... total, que jo sense saber-ho i tinc enxufe! ole! ole! ja em mola això d'anar de discos.
A continuació, el Laberinto del Chinotauro. Hi ha dues portes. Per quina entres? Nosaltres ho teníem fàcil, una posava "TANCADA", serà qüestió d'anar a l'altra. Un cop l'obres ... gent, molta gent, massa gent. Fum, molt de fum ... un moment ... si no deixaven fumar, allà! La música, pse, pse, a mig camí entre salsa i no sé què i fluixa! molt fluixa! sobretot molt fluixa! ni la sentia! La Muntxi diu d'anar a l'excusado ... sola per suposat ... però a veure qui la deixa anar sola i després posa't a buscar-la. L'acompanyem i allà el trobem: un home que ens mirava! Bueno mirava a ella, però ens anava fotent mirades ... rares (no sé si eren o no assassines, eren rarotes). Jo que l'enganxo un cop, dos cops, tres cops, surt la Muntxi de l'excusado, parla amb ell, torno a enganxar-lo ... el final era de postal: el Xete i jo creuats de braços i ja mirant-lo descaradament a ell. Hombre! Pocs cops que vaig a un lloc d'aquests i vindràs tu i m'intimidaràs! (per cert, Muntxi, és diu in-ti-mi-dar i no in-ti-mar... i anava bé, eh? quan ho deia)
Un cop solventat el problema El Dioni, anem a un altre: ves a demanar alguna cosa per veure. Es veu que amb la Red Card vas a demanar alguna cosa, la pagues a preu d'or (en això les discoteques són uns experts) i amb el canvi, si n'hi ha, que mai n'hi ha, et donen la Green Card. Que es veu que sense la tarja verda no et deixen sortir. Clar, corrents a canviar de tarja! T'imagines una setmana seguida allà tancat, com els de Gran Hermano? Trucant al meu jefe "Jefe! Que avui no vindré que estic tancat a una discoteca! Que no portava la Green Card i no em van deixar sortir! I ara hauré d'esperar al proper divendres!". Un neguit! I jo que sóc ja espantadís de mena!
Total, a la barra hi havia noi i noia. Perdó noi catxes simpàtic amb els seus amics i noia sosaina bleda i simpàtica amb ningú. Faig intents amb el noi, número 1 "Perdona vull ...", passa de mi. Faig intent número 2 "Perdona ..." passa de mi. Faig intent número 3 "Perdona, una ampo...", passa de mi. Directe a la noia, que no sé amb qui estava parlant: "Que em posis una ampolla d'aigua!!!!!". Mirada de la noia com dient "Pastillero!", mirada del noi que xerrava amb la noia com dient "Pastillero de mierda!", mirada meva de gatet de Shrek de "És que no he sopat i com prengui algo m'haureu de dur a Urgències! Miauuuuu". Total que amb l'estrés la noia es va liar em va donar la tarja verda, no em va fer pagar res, ... un follon, tu!
Després arriba el tema ball. Bueno, aquest quasi que me'l saltaria! Diguem que em van haver de corregir les posturetes com dos o tres vegades "Mou-te més", "Els braços, coordina'ls" ... que al final em vaig haver de posar firmes i dir-los "Eh, que jo d'això no em guanyo la vida ... que això no és Mira quién baila, eh?" i tots dos van fer una cara com de "No, nen, és Mira quién baila ... mal!". Jo, que tinc estils tan depurats com l'esbombra, la planxa, el motxo, ... sóc un incomprés! I mentres intentes fer alguna cosa a la pista ... passa un, passa un altre, i la gent dient-me "Ara ha passat Fulanito", "Mira! Menganito", "El Dioni està allà!", ... collons! La gent té sensors de calor com el Depredador? O tenen vista nocturna com els mursiélagos? Jo no veia a ningú.
Total que acabes cap a les 4 i pico agobiat, cansat, suat, content en el fons perquè has fet el tonto, t'ho has passat bé, has rigut, ... bueno, però si de cas un altre cop ja passaria, eh? Vull dir passaria d'anar a la disco, clar.
