Buah, buah, buah, buah i mil vegades buah. Impressionant, indescriptible, irreal? el que es va viure i veure ahir a La Central del Sonido i del Futbol d'Esparreguera, léase Ateneu, sota el títol "Eh, que a l'Ateneu de Milà estan igual de cagats amb nosaltres que nosaltres amb ells!" crec que vem assistir a un dels partits de futbol del Barça més impressionants dels darrers temps, superant fins i tot el partit del nostre benhaurat Chessi.
Va, siguem catalans, posem seny en tot això, però quin partidàs (mira, tinc 42 mails per llegir, avui), quin mig del camp, quin Ronaldinho, quina castanya de Giuly (si haguéssim pogut congelar el temps i fer una votació ràpida, el 99,9% dels enquestats haguessin apostat que la pilota se n'anava al Duomo i no em digueu ara que no!), quins rondos amb la pilota, quina serenor l'Iniesta (sí, ja sé que he destapat la caixa dels trons amb l'Elur i això que he dit), quin, quin, quin de tot ... quina llàstima de no haver marcat el segon gol i haver finiquitat el tema, també ... però mira, ara hauran de ser ells els que es preocupin de marcar ... uf, uf, uf, ja m'estresso que com ens en fotin un només començar el partit ... no hi pensis, no hi pensis.
Eh, i que la cosa té mèrit, que tenim 39.938,34 lesionats (Xavi, Messi, Larsson ... que a TV3 li diuen "Larsen"), que vem jugar sense ,Deco (que, recordem, és Marco de gran)... no, collons! que té mèrit tot això! Un dia que no ve el Kittus a veure el futbol i va i foten un partidàs! Que després del partit el vaig trucar "Angu, truca'm després, eh?" ... que hi vaig deixar una pasta trucant a un mòbil a Suècia ... uf, uf, uf, no vull ni arribar a pensar quant val aquesta trucada. Però ho havia de fer, pobre, que em va trucar ell a 2/4 de 6 de la tarda (... mira, els d'ESO ja podrien aprendre les hores en català, també) que estava ... sopant (estan bojos aquests suecs) ... diu que encara no m'ha trobat cap sueca que se m'adigui ... però que continuarà buscant ... com els iogurts, vaja.
Semana Santa que compleix el títol d'aquest blog "A un pam de la glòria" (i no com erròniament diu la cosina de l'Amidala de ... "que és el que et falta per complir amb les noies?" ... això 15 minuts després de coneixe'm ... si és que ... es veu que dec donar molta confiança, jo). Anem a fer un repàs d'aquests dies i si tinc ganes ja escriuré un post més llarg explaiant-me:
- Dijous: dia de curro. Que dius "El Curro se va al Caribe" ... i una merda! 4 gats a la feina, 4 marrons a la feina i unes ganes de plegar i de descansar ... sobretot necessitava descansar, reposar ... sabeu allò de no fotre res? Doncs que lluny em vaig quedar, amiguets. A la tarda partit del Barça de bàsket (gràcies, Dusko!), d'aquells que esperes quan et foten la sablada de l'abonament al mes de setembre. A un pam de la glòria was here. Que potser perdem la Final Four ... però que maco que va ser! Jo, que sempre intento mantenir la compostura ... cridant com un boig al final ... uf, uf, uf.
- Divendres: a les 9 del matí dret com un pal perquè s'havia de sortir a la Passió, que un company s'estrenava com a Jesús (com si ho hagués fet tota la vida, per cert, 4 quilos va perdre, pobre). Hores efectives de son: 4. Motiu: xerrada-reflexió-no-sé-què amb la Rakeliki fins les tantes. Nivell de son durant el dia: brutal. Acte interessant del dia: tornar a fer truita de patates ... jo solet ... sense ajuda de ningú. Resultat de l'acte interessant del dia: pse, li faltava sal ... torna Carlos Angunyano!!! ja anirem informant dels progressos (és que cuinar ... és una de les altres coses que no he heredat de ma mare, sabeu?). Segon acte interessant del dia: aniversari Duna. Resultat del segon acte interessant del dia: dos copes de cava, sortir una estoneta i a dormir ... el cava em puja massa.
- Dissabte: a les 10 del matí dret com un pal. Hores efectives de son: 7 (vale). Nivell de son: acceptable. Acte interessant del dia: anar al cine amb la Muntxi a veure Ice Age 2. Altres actes interessants del dia i no realitzats: escombrar, treure la pols, fregar, planxar, ... Resultat de l'acte interessant del dia: bona, és molt bona, la peli, eh? Acte del dia extra-point: anar a la Tina (discoteca agobiant). Resultats de l'acte del dia extra-point: molt agobiant, molt crio, la música House i jo no som del mateix planeta i ... tal com diu una cançó de Loquillo "Tu madre no lo dice, no, pero me mira mal..." doncs "El-tio-que-li-va-al-darrera-de-la-noia-que-anava-amb-mi-a-la-Tina no lo dice, no, pero me mira mal ...", quin plom de tiu! quines mirades més assassines! ... que jo no li he fet res! No em miris que em gasto, nen!
Kit-kat
Acaba d'arribar el Tigre del Bierzo, frase: "Què? ploramiques! Que ets un ploramiques! Tu i tots els del Barça!" Jo a aquest tiu, li fotré una cleca!!!
Final del kit-kat
- Diumenge: a les 11 del matí dret com un pal (no puc dormir més tard de les 11, tu). Hores efectives de son: 5. Motiu: després que em miressin malament (potser és miop, com jo el nano aquell i com que anava sense ulleres ...), xerrada "Anem a arreglar el món" fins les ... 6 del matí amb la meva acompanyant discotequera. Acte interessant del dia: anar al Parc Güell (no hi he anat amb ma vida ... o si? un moment ... bueno, ja ho confirmaré) amb el Ferran, la Puri i el Nili Vanili. Resultat de l'acte interessant del dia: suspés. Motiu: la Puri amb vomitera. Segon acte interessant del dia: sopar a la Pizzeria. Resultat del segon acte interessant del dia: molt bona, la pizza. Actes interessants no realitzats i que vaig jurar i perjurar que faria el diumenge: els mateixos que el dissabte.
- Dilluns: a les 10 del matí dret com un pal. Hores efectives de son: 7. Motiu: després de la Pizzeria s'ha d'anar a prendre alguna cosa ... o et diuen ranci. Acte interessant del dia: Ermita del Puig (concentració ciutadana d'Esparreguera habitual el dilluns de Pasqua). Segon acte interessant del dia: V de Vendetta (premonició del que passaria el dia següent?). Tercer acte interessant del dia i molt, molt, important: descansar al vespre, estirat al sofà i mirant la tele. Actes interessants no realitzats i que vaig dir que de dilluns no passaven: els mateixos que dissabte
- Dimarts: a les 9 del matí dret com un pal. Missatge al mòbil, el meu jefe, que si em podia trucar. El truco jo, adormit, des del de casa. A la que penjo, penso "Merda! ara també té el fixe!", escombro, trec la pols, frego, ... planxar? ... jajajajajaja, em passaré 10 anys planxant, com a mínim, he de planxar l'Himalaia de la roba. Demà tornem a currar. Cansat? Pse, una mica, crec que era més cansament de coco de 3 mesos i 14 dies del tiron i sense vacances. Sort que al vespre hi va haver A un pam de la glòria versio fumgol.
Resum (pels mandrosos, com la Su*, que no heu volgut llegir tot el rotllo, que ho entenc):
- El Barça a la Final Four
- El Barça de futbol a un pam de dir "oui, oui, oui, nous allons à Paris"
- Un tio que no conec de res m'ha mirat malament
- Si em concentro molt puc aprendre a cuinar com una personeta
- Em fa por entrar a l'habitació dels trastos/habitació de la roba per planxar
- No he tingut mona
- Tinc 43 mails per llegir ... i a això vaig
- Ale, i ara, cap a Mordor falta gent!
I com a conclusió de tot, la frase del cap de setmana: tornant del cine el dilluns, ja no hi havia cotxes a l'autovia ... "Mira, ja no cotxes" ... perquè posar verbs a les frases quan ens podem entendre sense ells, oi? Si és que el Xuriguera del llibre dels verbs aquell era un matat, home!
Va, siguem catalans, posem seny en tot això, però quin partidàs (mira, tinc 42 mails per llegir, avui), quin mig del camp, quin Ronaldinho, quina castanya de Giuly (si haguéssim pogut congelar el temps i fer una votació ràpida, el 99,9% dels enquestats haguessin apostat que la pilota se n'anava al Duomo i no em digueu ara que no!), quins rondos amb la pilota, quina serenor l'Iniesta (sí, ja sé que he destapat la caixa dels trons amb l'Elur i això que he dit), quin, quin, quin de tot ... quina llàstima de no haver marcat el segon gol i haver finiquitat el tema, també ... però mira, ara hauran de ser ells els que es preocupin de marcar ... uf, uf, uf, ja m'estresso que com ens en fotin un només començar el partit ... no hi pensis, no hi pensis.
Eh, i que la cosa té mèrit, que tenim 39.938,34 lesionats (Xavi, Messi, Larsson ... que a TV3 li diuen "Larsen"), que vem jugar sense ,Deco (que, recordem, és Marco de gran)... no, collons! que té mèrit tot això! Un dia que no ve el Kittus a veure el futbol i va i foten un partidàs! Que després del partit el vaig trucar "Angu, truca'm després, eh?" ... que hi vaig deixar una pasta trucant a un mòbil a Suècia ... uf, uf, uf, no vull ni arribar a pensar quant val aquesta trucada. Però ho havia de fer, pobre, que em va trucar ell a 2/4 de 6 de la tarda (... mira, els d'ESO ja podrien aprendre les hores en català, també) que estava ... sopant (estan bojos aquests suecs) ... diu que encara no m'ha trobat cap sueca que se m'adigui ... però que continuarà buscant ... com els iogurts, vaja.
Semana Santa que compleix el títol d'aquest blog "A un pam de la glòria" (i no com erròniament diu la cosina de l'Amidala de ... "que és el que et falta per complir amb les noies?" ... això 15 minuts després de coneixe'm ... si és que ... es veu que dec donar molta confiança, jo). Anem a fer un repàs d'aquests dies i si tinc ganes ja escriuré un post més llarg explaiant-me:
- Dijous: dia de curro. Que dius "El Curro se va al Caribe" ... i una merda! 4 gats a la feina, 4 marrons a la feina i unes ganes de plegar i de descansar ... sobretot necessitava descansar, reposar ... sabeu allò de no fotre res? Doncs que lluny em vaig quedar, amiguets. A la tarda partit del Barça de bàsket (gràcies, Dusko!), d'aquells que esperes quan et foten la sablada de l'abonament al mes de setembre. A un pam de la glòria was here. Que potser perdem la Final Four ... però que maco que va ser! Jo, que sempre intento mantenir la compostura ... cridant com un boig al final ... uf, uf, uf.
- Divendres: a les 9 del matí dret com un pal perquè s'havia de sortir a la Passió, que un company s'estrenava com a Jesús (com si ho hagués fet tota la vida, per cert, 4 quilos va perdre, pobre). Hores efectives de son: 4. Motiu: xerrada-reflexió-no-sé-què amb la Rakeliki fins les tantes. Nivell de son durant el dia: brutal. Acte interessant del dia: tornar a fer truita de patates ... jo solet ... sense ajuda de ningú. Resultat de l'acte interessant del dia: pse, li faltava sal ... torna Carlos Angunyano!!! ja anirem informant dels progressos (és que cuinar ... és una de les altres coses que no he heredat de ma mare, sabeu?). Segon acte interessant del dia: aniversari Duna. Resultat del segon acte interessant del dia: dos copes de cava, sortir una estoneta i a dormir ... el cava em puja massa.
- Dissabte: a les 10 del matí dret com un pal. Hores efectives de son: 7 (vale). Nivell de son: acceptable. Acte interessant del dia: anar al cine amb la Muntxi a veure Ice Age 2. Altres actes interessants del dia i no realitzats: escombrar, treure la pols, fregar, planxar, ... Resultat de l'acte interessant del dia: bona, és molt bona, la peli, eh? Acte del dia extra-point: anar a la Tina (discoteca agobiant). Resultats de l'acte del dia extra-point: molt agobiant, molt crio, la música House i jo no som del mateix planeta i ... tal com diu una cançó de Loquillo "Tu madre no lo dice, no, pero me mira mal..." doncs "El-tio-que-li-va-al-darrera-de-la-noia-que-anava-amb-mi-a-la-Tina no lo dice, no, pero me mira mal ...", quin plom de tiu! quines mirades més assassines! ... que jo no li he fet res! No em miris que em gasto, nen!
Kit-kat
Acaba d'arribar el Tigre del Bierzo, frase: "Què? ploramiques! Que ets un ploramiques! Tu i tots els del Barça!" Jo a aquest tiu, li fotré una cleca!!!
Final del kit-kat
- Diumenge: a les 11 del matí dret com un pal (no puc dormir més tard de les 11, tu). Hores efectives de son: 5. Motiu: després que em miressin malament (potser és miop, com jo el nano aquell i com que anava sense ulleres ...), xerrada "Anem a arreglar el món" fins les ... 6 del matí amb la meva acompanyant discotequera. Acte interessant del dia: anar al Parc Güell (no hi he anat amb ma vida ... o si? un moment ... bueno, ja ho confirmaré) amb el Ferran, la Puri i el Nili Vanili. Resultat de l'acte interessant del dia: suspés. Motiu: la Puri amb vomitera. Segon acte interessant del dia: sopar a la Pizzeria. Resultat del segon acte interessant del dia: molt bona, la pizza. Actes interessants no realitzats i que vaig jurar i perjurar que faria el diumenge: els mateixos que el dissabte.
- Dilluns: a les 10 del matí dret com un pal. Hores efectives de son: 7. Motiu: després de la Pizzeria s'ha d'anar a prendre alguna cosa ... o et diuen ranci. Acte interessant del dia: Ermita del Puig (concentració ciutadana d'Esparreguera habitual el dilluns de Pasqua). Segon acte interessant del dia: V de Vendetta (premonició del que passaria el dia següent?). Tercer acte interessant del dia i molt, molt, important: descansar al vespre, estirat al sofà i mirant la tele. Actes interessants no realitzats i que vaig dir que de dilluns no passaven: els mateixos que dissabte
- Dimarts: a les 9 del matí dret com un pal. Missatge al mòbil, el meu jefe, que si em podia trucar. El truco jo, adormit, des del de casa. A la que penjo, penso "Merda! ara també té el fixe!", escombro, trec la pols, frego, ... planxar? ... jajajajajaja, em passaré 10 anys planxant, com a mínim, he de planxar l'Himalaia de la roba. Demà tornem a currar. Cansat? Pse, una mica, crec que era més cansament de coco de 3 mesos i 14 dies del tiron i sense vacances. Sort que al vespre hi va haver A un pam de la glòria versio fumgol.
Resum (pels mandrosos, com la Su*, que no heu volgut llegir tot el rotllo, que ho entenc):
- El Barça a la Final Four
- El Barça de futbol a un pam de dir "oui, oui, oui, nous allons à Paris"
- Un tio que no conec de res m'ha mirat malament
- Si em concentro molt puc aprendre a cuinar com una personeta
- Em fa por entrar a l'habitació dels trastos/habitació de la roba per planxar
- No he tingut mona
- Tinc 43 mails per llegir ... i a això vaig
- Ale, i ara, cap a Mordor falta gent!
I com a conclusió de tot, la frase del cap de setmana: tornant del cine el dilluns, ja no hi havia cotxes a l'autovia ... "Mira, ja no cotxes" ... perquè posar verbs a les frases quan ens podem entendre sense ells, oi? Si és que el Xuriguera del llibre dels verbs aquell era un matat, home!
