dimecres, 12 d’abril de 2006
Capítol 87. Dormir bé ... o no
Després de mig haver passat el tràngol del mal de coll (encara tinc petites seqüeles i una mica de refredat... però bueno), el mal d'avui (que voleu! em faig gran!!) és la son. Tinc una son que no m'aguanto. I encara queda un dia de curs, avui. I demà em toca fer de Capitan Stubbin, que el meu venerat JM se'n va de vacances, i encarregar-me jo del barco. I demà a la tarda Barça-Madriz de bàsket a muerte. I avui hauria de passar per cal Kittus a acomiadar-me, que el xaval se'ns en va a Suècia la setmana que ve (que l'altre dia em diu "Què vols que et porti Angu?", "Una sueca, Marc, porta'm una sueca", "Però si a tu t'agraden més les catalanes!!!", "És igual ... potser si no m'entén fem algo!") ... quantes coses ... com és que hi ha setmanes que són més soses que tot plegat i setmanes que no pares? A més aquesta que laboralment parlant és curta que no vegis (per altres, i ja sap la Su* que parlo per ella, més curtes encara. Sort que dimarts tinc festa! Clar que la Su*, també).

Decididament avui no sóc persona. Això de llevar-me a les 6 del matí i arribar a casa, com ahir, a quarts d'onze de la nit ... és molt heavy ... potser m'hi he d'acostumar, eh? És que he tingut 8 hores per: sopar, mirar una mica la tele per acabar de desconnectar, adormir-me davant la tele amb l'excusa que desconnecto i anar a fer nones. També, són masses coses per una franja horària massa petita!

El tema de despertar-se al sofà a les tantes de la matinada és molt dur. Jo dec tenir un sisè sentit (en ocasiones veo muertos?) que em deu dir "Xaval! Ves al llit a dormir, home!" quan són, com a molt tard, la 1 de la matinada. Però algun cop que li vaig donar vacances al sisè sentit aquest ... uf, uf, uf ... que xungo! ... saps allò de despertar-te a les 3 però tu no saber ni a quina hora vius, que a la tele que tens posada fan el Teletienda, fet un cromo, amb el coixí marcat a la cara que sembla que t'hagin planxat, amb un mal de coll que sembla que t'hagin passat pel Garrote Vil, amb una veu que sembles el Sabina amb ressaca, de lo enregollada que està ... que mires l'hora i dius "Collons, les 3!"

I la primera pregunta que et passa pel cap és: "I ara què fas? Perquè tu et lleves a les 6 del matí". Llavors ve quan entren els dos esperits, el bo i el dolent. El bo, un tros de pà, et diu "Vaaaa, ara aixeca't, amb la calma, i te'n vas xino-xano al llit com bonament puguis" (aquest n'és una altra, et lleves del sofà i estàs pitjor que si t'haguessis fumat ves a saber què!). El dolent, en canvi, xiuxiueja "Eh, però si et lleves d'aquí a 3 hores! Mitja volta al sofà i ja et llevaràs a les 6!". Al final acaba guanyant el bo, bàsicament perquè prou cruixit estàs com per tornar-te a estirar al sofà ... com a les pelis (anava a posar a la vida real, però aquí sempre acaben guanyant els americans) i te'n vas al llit i ja intentes, ja, entrar al llitet sense desfer-lo molt ("així demà no l'hauràs de fer", penses) ... però què vols? a les 3 de la matinada i mig adormit el teu cos no està per contorsionismes.

El resultat d'entrar "suaument" al llit es comprova quan sona el despertador ... si és que la teva son s'ha recordat de posar-lo, clar. El llit, a on has entrat en cura, sembla que l'hagin portat directament del tornado aquell de Canàries l'any passat: el nòrdic tirat per un cantó, el llençol per l'altre (sí, jo sóc dels que dormen amb llençol a sota el nòrdic ... que només en tinc 1 i m'ha de durar tot l'hivern, tu), tu allà amb un peu fora del llit, ... dantesc.

I quan et lleves i passes per la dutxa és quan dius "Ja estic despert!". I quan arribes a la cuina i et prepares l'esmorzar és quan dius "Joder! Estic molt adormit!": fots el suc de taronja al microones, poses la torradora sense pà a dins, lligues la bossa d'escombraries, aixeques el cap i veus una muntanya de coses per posar-hi que tu has deixat per allà tirades, marxes de casa i deixes 3 o 4 llums obertes, ... Terrible. Ah, no proveu el suc de taronja passat pel microones que està molt fastigós (que voleu? no tiraria el suc! ... bé, de fet només he fet una churrupailla que deia el Barragán la resta se "m'ha caigut" per la pica).

Sort que avui hi ha reunió a Mordor d'aquelles per despertar-se de cop. Però en aquestes èpoques crec que fins i tot amb la gent de Mordorr hi ha un pacte de no agressió, que la gent no vol saraus abans de vacances. Ja veig a venir que avui no em despertaré ... no, al curs, no, allò sí que té qualsevol efecte menys despertar.

Bé, canalla, aquest entranyable blog s'agafa vacances Pasquals. Pels despistats, NO TINC FESTA DEMÀ, el que passa és que aniré tant de cul que no tindré temps ni d'escriure res. Porto ja 87 capítols amb aquest ... i si voleu que us digui la veritat, no m'ho crec ni jo d'haver escrit tant (sí que tinc rotllo, no? ai, si jo de peque era així com calladet i poca cosa ...). En fi, que ... moltes gràcies a tots/totes (als de sempre i que m'aguanten cada dia de cada dia, als de tant en tant que pensen "gràcies a Déu que no l'hem d'aguantar cada dia", a la gent que no em coneix de res i que deuen pensar "i aquest tiu, com és que és així de raro?", diferent, sóc diferent, ...), a tots vosaltres que doneu una mica més de vida a les meves històries, ja sabeu que apart d'explicar amb més o menys gràcia el que em va passant a la vida, el segon objectiu és arrancar-vos un somriure, que ja que la vida són dos dies ... cony, com a mínim passem-nos-els somrient, no? Cuideu-vos molt. Ens veiem a la tornada. Molt bones vacances per a tothom!

PD: No puc fer un post curt, jo? Mira que al bus ho deia "nen, avui no escriguis molt"... que pesat que sóc.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


11 Comentaris:


At 12/4/06 12:28, Blogger (RaKeLa)

has pensat en col·laborar amb A-3 fent d'extra per l'anunci de "El alargador de pene"?

(¬¬)

 

At 12/4/06 12:54, Anonymous Geo

Horrorosa sensació aquella de trobar-te a les 5 del mati amb els anuncis de la teletienda... Fa temps que no em passa més que res pq faig vida a la meva habitacio i no tinc temps de dormir-me al sofa xDDD

Bueno sr. Angu, que passi vosté bones vacances ( recordi que jo també treballo demà! ) un petonet!

PD: m'he rigut agust amb lo de la churrupailla xDDDDDDDDD quan de temps sense sentir alguna cosa d'aquet indigent vell verd! xD

 

At 12/4/06 14:37, Blogger elur

suc de taronja calent?? eeecs!! Em recorda les vegades que poso el got de llet a la nevera enlloc del microones... o quan el poso al microones i no li dono corda, que m'emprenyo perquè no funciona... o quan tinc pressa i se'm vessa la llet i el cafè per calcular malament la distància i queda tot escampat sobre l'encimera... i és que llevar-se adormit és fotut i jo que començo a obrir els ulls cap a les 10... imagina't!

I lo de quedar-se al sofà... fa ràbia, molta ràbia... a part de mal d'esquena...

Que no sigui res demà! I que vagin bé els dies de festa!!! I gràcies!!

Petoneeeeeeeeeeeets!

p.d.-cuuuuuuuullons... ara per publicar el comentari haig de clicar: zgnqkkwn homeya!!! i no me l'ha volgut... tornem-hi...

 

At 12/4/06 17:09, Blogger nimue

glups.... doncs això de quedar-se adormit al sofà i despertar-se a les 3 del matí sona dur!
jo em vaig punxar amb una agulla de cosir quan vaig complir setze anys i des d'aleshores se'm dóna la mar de be anar al llit quan se'm tanca un ull. Tant em fa l'hora que siga, si tinc son, a momir!

Ué! al meu voltant tots se'n riuen de mi perquè dorm amb llençol sota el nòrdic! yupi! ja em som dos!

bones vacances! passa-ho molt rebé i quan tornes ens expliques cosetes, eh...

 

At 12/4/06 17:56, Anonymous Duna

No ets gens pesat!!!!
I això de la son... millor no parlar, que m'agafa son només de pensar-hi.
Jo també vaig de cul. Deu ser això de l'edat, que no em prova.

petonets pasquals, i espero veure't un dia d'aquests! Com a molt molt tard, dilluns, al Puig.

Petonarros i axuxons!!!!

 

At 12/4/06 18:33, Blogger su*

estic d'acord amb la duna, no ets pesat, tot i q a vegades tinc la sensació q ho intentes :P

bones pasques a tothom!!!
petons

 

At 12/4/06 19:15, Blogger elur

Ara em posaré profunada en el teu bloc, que em sembla que no ho havia pas fet fins ara...
Pesat? perquè? passes dels 100 quilos? ai! que volia ser profunda i em despisto ;P
Quan algú és capaç de fer riure, prendre's la vida amb aquesta filosofia i d'enrotllar-se com les persianes ;), però sense fer-se gens insoportable, no pot ser pesat. Una servidora, des que va descobrir aquest bloc riu molt més i se sent més bé, que riure és la millor teràpia que hi ha.
I res, que és un plaer Pep.
Bones vacances!! Petons!! I cuida't!!!!

 

At 12/4/06 19:17, Blogger elur

profunada és un argot garrotxí de tota la vida eh? no us penséssiu ;P jejejeje
és que se'm mouen les lletres del teclat, les malparides no s'estan mai quietes...
Profunda, jo volia ser profunda!
Petons a repartir!

 

At 17/4/06 09:42, Blogger Xavi XS

Pep, estava a punt d començar a escriure quan m'he adonat que el teu blog també és un cau de dones... Caram, caram... Potser és que nosaltres ens les hem de guanyar així, escrivint i escrivint... Altres deuen arribar i dir "Soi guapo" (així amb faltes d'ortografia fins i tot parlant) i ja ho tenen tot fet... Anyway...

Lo del suc de taronja al microones per un segon he cregut que era pràctica habitual... Ja veig que no t'has begut l'enteniment...

Per cert, la primera noia, la Rakela, crec que encara no saps que en aquests anuncis tu sempre ets la foto del "despues"...

De posts llargs jo, i seguint els consells de Jesus que aquests dies està de moda, no seré qui llenci la primera pedra... Ni la última... Res de pedres que quatre paraules no fan mal a ningú i qui no vulgui llegir que no ho faci...

Buf, i del Barça-Madrid, jo ja soc a dilluns de Pascua, i ja estem classificats per la Final Four [fainalfor]. "Me huelo" que serà més del mateix, però rai, així per sobre recordo unes 6 o 7 finals perdudes, així que ja hi tenim callo fet amb aquests...

Una abraçada Pep, ens veiem dimarts...

 

At 18/4/06 11:03, Blogger elur

Ja hi tornem a ser!!
Hooooooooooooooooooooooola!!!! :)
Fins demà maco!

 

At 19/4/06 08:01, Anonymous Duna

Vuelveeeeeeeeeeeeeeee a casa vueeeelveeeeeeeeeeeeeeeeee....!!!!!

Anguuuuuuuu, bons dieeeeeeeeeees!!!!!