Dijous al matí, quan em vaig llevar, ja em vaig notar com ... saps allò? com raro? ("A que huelen las nubes?", no, allò no, allò no tocaria) Bueno, vem anar tirant amb dignitat, com sempre. Divendres en canvi, ja és allò que et lleves i "ehem, ehem, ..." la gola toooota enregollada. Bueno, gotet de lleteta amb mel (no, no és una llegenda urbana, funciona) i tirant. Però, ah, amiguets, divendres va ser un dia molt dur a la nostra gran i meravellosa empresa, crits, neguits, marrons, males cares, ... lo típic dels divendres, vaja.
Per la tarda, a fer quatre compres per BCN i anar a prendre algo amb la Geo, encantadora com sempre. Anar a prendre algo amb la Geo implica garlar amb la Geo, no parlar, no, garlar i garlar. Al bus, per variar, em vaig trobar amb no-sé-qui-que-ara-no-recordo i també garlar i garlar ... i només arribar a Esparreguera trucada i "Eh, quedem al bar, fem uns algus i discutim la jugada!". "Discutir la jugada" a un bar amb la gent que hi vaig anar, que quan van als bars sembla que els entri una posessió infernal i comencen a cridar, consisteix en elevar el volum de la teva veu unes 2 octaves, més o menys.
Total divendres a la nit, cap a les 12 la meva veu era una barreja entre Alejo Vidal-Quadras i Darth Vader. Cony, que m'acollonia hasta jo mateix de sentir-me. I la gent que estava amb mi que em deia "No cridis, que et carregaràs la veu". Collons! Que voleu que faci! Si vosaltres esteu cridant com a bojos! "Oh, és que la música està molt alta!!! I sino no ens sentim!". Toma, i jo que abaixo el volum i semblava el CarlosJesús aquell quan es convertia en Cristophe ... una veueta ... de poca cosa ... Anda que van trigar poc en riure's de mi! Cabrons! Al final, agafant la poca dignitat que tinc, vaig optar per anar a fer nones!
Dissabte, uf, no volgueu saber com em vaig llevar dissabte, semblava en Darth Vader després d'una ressaca. I a sobre tenia que fer d'ONG Informàtics Sense Fronteres a ca l'Amidala. La mare de l'Amidala que em veu arribar i em diu "Ei, Pep, com va ..." (toooooota la vida dient-me Angu i jo corregint-la i ara que ja me la bufa que em digui Angu va i em diu Pep ... que es veu que una neboda seva, nena, petonets des d'aquí, surt amb un noi que es diu Pep i li va agradar el nom ...) i jo "Ehem, ehem, ehem, ehem, ... Bé". Clar, la dona es va espantar "Ui, i aquesta veu? Això segur que és un cop d'aire!".
Aquí, aquí volia arribar jo. Tooooota la meva vida sentint el mateix! Es veu que si et passa qualsevol cosa el diagnòstic inicial sempre és un cop d'aire. No hi ha cap altre diagnòstic inicial possible. És com el PP que "la primera línia de investigación es la de ETA" ... doncs igual.
Recordo un dels primers cops que vaig anar al metge sol, sense papes ni històries, que entro a la consulta i el pare del Nen, el meu metge de tota la vida, em deixa anar "Això és un refredat una mica fort, pren-te això i ja està" i jo "No, no, doctor, que ma mare m'ha dit que era un cop d'aire ... doni'm alguna cosa pels cops d'aire". I ell, se'm queda mirant, riu i diu "Això dels cops d'aire són mariconaes! És un refredat i punto!". Qualsevol li deia que no, amb aquells Ducados que tenia sobre la taula! Clar, surts d'allà traumatitzat, mig plorant "Mama, mama, que el metge diu que és un refredat i no un cop d'aire!", i ella "Això ... un cop d'aire!". Llavors ja ... ja no vaig entendre res.
I tot sempre és provocat per un cop d'aire: "Em fa mal l'esquena", "Això és un cop d'aire"; "Tinc mal de coll", "Això és un cop d'aire"; "Tinc febre", "Això és un cop d'aire"; "La veina aquella que sempre va tan destapada s'ha quedat embarassada", "Això ... és que és una fresca, nen!". Doncs jo ja us puc dir que no tinc un cop d'aire ... tal com estava dissabte, l'aire m'havia fotut una pallissa i m'havia deixat KO al primer assalt. Crec que el meu cos va posar menys resistència que els combats de boxa aquells del Mike Tyson que duraven 45 segons.
A més la gent gran sap mirar si és o no un cop d'aire. Es feia alguna cosa amb un oli i no sé què més per detectar si havia o no un cop d'aire a aquella casa ... Aixxx, unes coses, que feien mitja por. Deurien invocar a l'esperit dels cops d'aire o algo així. També es que hi havia el remei amb caldets i històries on també intervenia l'oli aquell que et deia si en tenies o no que l'untaven a les mans ... uf, tot molt complicat. Que si no sé detectar jo els cops d'aire? Si no he heredat ni com cuidar les plantes, si us plau!
I dissabte vem anar tirant com bonament vam poder a règim de caramels de mel, i ahir, i avui sembla que la cosa va millor, però m'està sortint el refredat, ara, o sigui que a part de la veu així com xunga semblo el Baby Mocosete. Quin temps més maco, eh! Perquè es veu que els cops d'aire ja ho tenen: primer ve el cop i després les conseqüències. Com la vida, vaja.
PD: Ahir em vaig quedar estorat: ja comencem a canviar els noms als productes una altra vegada. Què passa? Que no els agraden els noms que els posen? Doncs que no els posin. Hombre! Després de "Mister Proper por principio ahora se llama Don Limpio" ahir m'entero que ara el iogurt Bio es dirà Activia (nom raro, també), però l'anunci el continua fent el Coronado, que és el tiu aquell que no ha canviat ni una engruna des que va fer Periodistas, per mi que està congelat i només el treuen per fer els anuncis ... i que el no-sé-què de Pascual es diu Pascual Funciona (sembla un eslogan de la campanya per les Autonòmiques) ... eh, i que continua "siendo el de siempre". Doncs si és "el de siempre" no li canvieu el nom ... que em lieu a la gent gran, contxus!
PD2: Felicitats a la Geo pel gran triomf del seu equip de bàsket, que no direm el nom, a la prestigiosa FIBA Cup contra un equip que es diu el "Kinki" ... no van aclarir si eren de Santacu, d'Esparreguera o de la Presó Model ... 20 i picu anys llegint revistes i mirant partits de bàsket perquè et trobis amb un equip que ni et sona a la final, terrible
Per la tarda, a fer quatre compres per BCN i anar a prendre algo amb la Geo, encantadora com sempre. Anar a prendre algo amb la Geo implica garlar amb la Geo, no parlar, no, garlar i garlar. Al bus, per variar, em vaig trobar amb no-sé-qui-que-ara-no-recordo i també garlar i garlar ... i només arribar a Esparreguera trucada i "Eh, quedem al bar, fem uns algus i discutim la jugada!". "Discutir la jugada" a un bar amb la gent que hi vaig anar, que quan van als bars sembla que els entri una posessió infernal i comencen a cridar, consisteix en elevar el volum de la teva veu unes 2 octaves, més o menys.
Total divendres a la nit, cap a les 12 la meva veu era una barreja entre Alejo Vidal-Quadras i Darth Vader. Cony, que m'acollonia hasta jo mateix de sentir-me. I la gent que estava amb mi que em deia "No cridis, que et carregaràs la veu". Collons! Que voleu que faci! Si vosaltres esteu cridant com a bojos! "Oh, és que la música està molt alta!!! I sino no ens sentim!". Toma, i jo que abaixo el volum i semblava el CarlosJesús aquell quan es convertia en Cristophe ... una veueta ... de poca cosa ... Anda que van trigar poc en riure's de mi! Cabrons! Al final, agafant la poca dignitat que tinc, vaig optar per anar a fer nones!
Dissabte, uf, no volgueu saber com em vaig llevar dissabte, semblava en Darth Vader després d'una ressaca. I a sobre tenia que fer d'ONG Informàtics Sense Fronteres a ca l'Amidala. La mare de l'Amidala que em veu arribar i em diu "Ei, Pep, com va ..." (toooooota la vida dient-me Angu i jo corregint-la i ara que ja me la bufa que em digui Angu va i em diu Pep ... que es veu que una neboda seva, nena, petonets des d'aquí, surt amb un noi que es diu Pep i li va agradar el nom ...) i jo "Ehem, ehem, ehem, ehem, ... Bé". Clar, la dona es va espantar "Ui, i aquesta veu? Això segur que és un cop d'aire!".
Aquí, aquí volia arribar jo. Tooooota la meva vida sentint el mateix! Es veu que si et passa qualsevol cosa el diagnòstic inicial sempre és un cop d'aire. No hi ha cap altre diagnòstic inicial possible. És com el PP que "la primera línia de investigación es la de ETA" ... doncs igual.
Recordo un dels primers cops que vaig anar al metge sol, sense papes ni històries, que entro a la consulta i el pare del Nen, el meu metge de tota la vida, em deixa anar "Això és un refredat una mica fort, pren-te això i ja està" i jo "No, no, doctor, que ma mare m'ha dit que era un cop d'aire ... doni'm alguna cosa pels cops d'aire". I ell, se'm queda mirant, riu i diu "Això dels cops d'aire són mariconaes! És un refredat i punto!". Qualsevol li deia que no, amb aquells Ducados que tenia sobre la taula! Clar, surts d'allà traumatitzat, mig plorant "Mama, mama, que el metge diu que és un refredat i no un cop d'aire!", i ella "Això ... un cop d'aire!". Llavors ja ... ja no vaig entendre res.
I tot sempre és provocat per un cop d'aire: "Em fa mal l'esquena", "Això és un cop d'aire"; "Tinc mal de coll", "Això és un cop d'aire"; "Tinc febre", "Això és un cop d'aire"; "La veina aquella que sempre va tan destapada s'ha quedat embarassada", "Això ... és que és una fresca, nen!". Doncs jo ja us puc dir que no tinc un cop d'aire ... tal com estava dissabte, l'aire m'havia fotut una pallissa i m'havia deixat KO al primer assalt. Crec que el meu cos va posar menys resistència que els combats de boxa aquells del Mike Tyson que duraven 45 segons.
A més la gent gran sap mirar si és o no un cop d'aire. Es feia alguna cosa amb un oli i no sé què més per detectar si havia o no un cop d'aire a aquella casa ... Aixxx, unes coses, que feien mitja por. Deurien invocar a l'esperit dels cops d'aire o algo així. També es que hi havia el remei amb caldets i històries on també intervenia l'oli aquell que et deia si en tenies o no que l'untaven a les mans ... uf, tot molt complicat. Que si no sé detectar jo els cops d'aire? Si no he heredat ni com cuidar les plantes, si us plau!
I dissabte vem anar tirant com bonament vam poder a règim de caramels de mel, i ahir, i avui sembla que la cosa va millor, però m'està sortint el refredat, ara, o sigui que a part de la veu així com xunga semblo el Baby Mocosete. Quin temps més maco, eh! Perquè es veu que els cops d'aire ja ho tenen: primer ve el cop i després les conseqüències. Com la vida, vaja.
PD: Ahir em vaig quedar estorat: ja comencem a canviar els noms als productes una altra vegada. Què passa? Que no els agraden els noms que els posen? Doncs que no els posin. Hombre! Després de "Mister Proper por principio ahora se llama Don Limpio" ahir m'entero que ara el iogurt Bio es dirà Activia (nom raro, també), però l'anunci el continua fent el Coronado, que és el tiu aquell que no ha canviat ni una engruna des que va fer Periodistas, per mi que està congelat i només el treuen per fer els anuncis ... i que el no-sé-què de Pascual es diu Pascual Funciona (sembla un eslogan de la campanya per les Autonòmiques) ... eh, i que continua "siendo el de siempre". Doncs si és "el de siempre" no li canvieu el nom ... que em lieu a la gent gran, contxus!
PD2: Felicitats a la Geo pel gran triomf del seu equip de bàsket, que no direm el nom, a la prestigiosa FIBA Cup contra un equip que es diu el "Kinki" ... no van aclarir si eren de Santacu, d'Esparreguera o de la Presó Model ... 20 i picu anys llegint revistes i mirant partits de bàsket perquè et trobis amb un equip que ni et sona a la final, terrible
