dilluns, 10 d’abril de 2006
Capítol 85. A cops
Dijous al matí, quan em vaig llevar, ja em vaig notar com ... saps allò? com raro? ("A que huelen las nubes?", no, allò no, allò no tocaria) Bueno, vem anar tirant amb dignitat, com sempre. Divendres en canvi, ja és allò que et lleves i "ehem, ehem, ..." la gola toooota enregollada. Bueno, gotet de lleteta amb mel (no, no és una llegenda urbana, funciona) i tirant. Però, ah, amiguets, divendres va ser un dia molt dur a la nostra gran i meravellosa empresa, crits, neguits, marrons, males cares, ... lo típic dels divendres, vaja.

Per la tarda, a fer quatre compres per BCN i anar a prendre algo amb la Geo, encantadora com sempre. Anar a prendre algo amb la Geo implica garlar amb la Geo, no parlar, no, garlar i garlar. Al bus, per variar, em vaig trobar amb no-sé-qui-que-ara-no-recordo i també garlar i garlar ... i només arribar a Esparreguera trucada i "Eh, quedem al bar, fem uns algus i discutim la jugada!". "Discutir la jugada" a un bar amb la gent que hi vaig anar, que quan van als bars sembla que els entri una posessió infernal i comencen a cridar, consisteix en elevar el volum de la teva veu unes 2 octaves, més o menys.

Total divendres a la nit, cap a les 12 la meva veu era una barreja entre Alejo Vidal-Quadras i Darth Vader. Cony, que m'acollonia hasta jo mateix de sentir-me. I la gent que estava amb mi que em deia "No cridis, que et carregaràs la veu". Collons! Que voleu que faci! Si vosaltres esteu cridant com a bojos! "Oh, és que la música està molt alta!!! I sino no ens sentim!". Toma, i jo que abaixo el volum i semblava el CarlosJesús aquell quan es convertia en Cristophe ... una veueta ... de poca cosa ... Anda que van trigar poc en riure's de mi! Cabrons! Al final, agafant la poca dignitat que tinc, vaig optar per anar a fer nones!

Dissabte, uf, no volgueu saber com em vaig llevar dissabte, semblava en Darth Vader després d'una ressaca. I a sobre tenia que fer d'ONG Informàtics Sense Fronteres a ca l'Amidala. La mare de l'Amidala que em veu arribar i em diu "Ei, Pep, com va ..." (toooooota la vida dient-me Angu i jo corregint-la i ara que ja me la bufa que em digui Angu va i em diu Pep ... que es veu que una neboda seva, nena, petonets des d'aquí, surt amb un noi que es diu Pep i li va agradar el nom ...) i jo "Ehem, ehem, ehem, ehem, ... Bé". Clar, la dona es va espantar "Ui, i aquesta veu? Això segur que és un cop d'aire!".

Aquí, aquí volia arribar jo. Tooooota la meva vida sentint el mateix! Es veu que si et passa qualsevol cosa el diagnòstic inicial sempre és un cop d'aire. No hi ha cap altre diagnòstic inicial possible. És com el PP que "la primera línia de investigación es la de ETA" ... doncs igual.

Recordo un dels primers cops que vaig anar al metge sol, sense papes ni històries, que entro a la consulta i el pare del Nen, el meu metge de tota la vida, em deixa anar "Això és un refredat una mica fort, pren-te això i ja està" i jo "No, no, doctor, que ma mare m'ha dit que era un cop d'aire ... doni'm alguna cosa pels cops d'aire". I ell, se'm queda mirant, riu i diu "Això dels cops d'aire són mariconaes! És un refredat i punto!". Qualsevol li deia que no, amb aquells Ducados que tenia sobre la taula! Clar, surts d'allà traumatitzat, mig plorant "Mama, mama, que el metge diu que és un refredat i no un cop d'aire!", i ella "Això ... un cop d'aire!". Llavors ja ... ja no vaig entendre res.

I tot sempre és provocat per un cop d'aire: "Em fa mal l'esquena", "Això és un cop d'aire"; "Tinc mal de coll", "Això és un cop d'aire"; "Tinc febre", "Això és un cop d'aire"; "La veina aquella que sempre va tan destapada s'ha quedat embarassada", "Això ... és que és una fresca, nen!". Doncs jo ja us puc dir que no tinc un cop d'aire ... tal com estava dissabte, l'aire m'havia fotut una pallissa i m'havia deixat KO al primer assalt. Crec que el meu cos va posar menys resistència que els combats de boxa aquells del Mike Tyson que duraven 45 segons.

A més la gent gran sap mirar si és o no un cop d'aire. Es feia alguna cosa amb un oli i no sé què més per detectar si havia o no un cop d'aire a aquella casa ... Aixxx, unes coses, que feien mitja por. Deurien invocar a l'esperit dels cops d'aire o algo així. També es que hi havia el remei amb caldets i històries on també intervenia l'oli aquell que et deia si en tenies o no que l'untaven a les mans ... uf, tot molt complicat. Que si no sé detectar jo els cops d'aire? Si no he heredat ni com cuidar les plantes, si us plau!

I dissabte vem anar tirant com bonament vam poder a règim de caramels de mel, i ahir, i avui sembla que la cosa va millor, però m'està sortint el refredat, ara, o sigui que a part de la veu així com xunga semblo el Baby Mocosete. Quin temps més maco, eh! Perquè es veu que els cops d'aire ja ho tenen: primer ve el cop i després les conseqüències. Com la vida, vaja.

PD: Ahir em vaig quedar estorat: ja comencem a canviar els noms als productes una altra vegada. Què passa? Que no els agraden els noms que els posen? Doncs que no els posin. Hombre! Després de "Mister Proper por principio ahora se llama Don Limpio" ahir m'entero que ara el iogurt Bio es dirà Activia (nom raro, també), però l'anunci el continua fent el Coronado, que és el tiu aquell que no ha canviat ni una engruna des que va fer Periodistas, per mi que està congelat i només el treuen per fer els anuncis ... i que el no-sé-què de Pascual es diu Pascual Funciona (sembla un eslogan de la campanya per les Autonòmiques) ... eh, i que continua "siendo el de siempre". Doncs si és "el de siempre" no li canvieu el nom ... que em lieu a la gent gran, contxus!

PD2: Felicitats a la Geo pel gran triomf del seu equip de bàsket, que no direm el nom, a la prestigiosa FIBA Cup contra un equip que es diu el "Kinki" ... no van aclarir si eren de Santacu, d'Esparreguera o de la Presó Model ... 20 i picu anys llegint revistes i mirant partits de bàsket perquè et trobis amb un equip que ni et sona a la final, terrible
 
post perpetrat per jo mateix ...|


11 Comentaris:


At 10/4/06 10:18, Blogger Duna

ui, això dels cops d'aire... no te n'adones i ja hi ets, eh!! i amb aquest temps, qui més qui menys està empiucat (m'encanta aquesta paraula!!). Jo mateixa patia per si la meva veu aguantaria o no dissabte a la passió. Quin follón si de cop i volta surto allà i faig un gall... Però un remei infal·lible és el de la iaia (la meva iaia): infusió de farigola i romer amb mel i llimona. Prova-ho. Wenu, si vols ja t'en faré, hehe! És ben curiós, eh, el costumari relacionat amb les aficcions i les cures... hehehe

 

At 10/4/06 10:36, Blogger nimue

ains ains... a mi també m'han fotut un bon colp d'aire italià i tinc la gola i el pit d'aquella manera. No tinc ni idea d'on tinc el metge prop de casa però em tocarà investigar aprofitant que no fa sol i no puc anar a la platja.
Perquè mentre la febre no m'arribe als 40 jo me'n vaig a la platja!

que et millores!

 

At 10/4/06 10:38, Blogger elur

Jo tinc mitja tortícolis, en condicions "normals", o sigui sense saber com m'ha arribat seria un cop d'aire, segons la Lola, una companya de feina "rei (em diu rei què hi farem) això és un cop d'aire, allò que no existeix"... però no. Aquest cop ha sigut un cop de cap del Panxo, el meu gosset de 30 i picu de quilos, a la barba, amb el consegüent cop de cap enrera del meu i un mal gest intentant esquivar-lo... si ja ho dic jo, tan de carinyu mata lentament jejeje i això que ell pobret només volia llepar-me una mica...
Espero que la zopa sigui lleugera i el nas no et quedi com una patata, que a mi sempre em passa :P
Petonets de bon dia!!!

 

At 10/4/06 13:46, Anonymous Neige

Altres diuen que les afonies són un senyal d'alguna cosa que no has dit, que t'has callat i que hauries d'haver dit. La segona versió en aquesta linia és un senyal que et diu que has parlat massa...sigui com sigui....cuida't!!

Bona setmana a tots!!

 

At 10/4/06 14:25, Blogger Rontxa

Quanta raó tens amb lo dels cops d'aire... I la torticulis dels collons també es provocada per un cop d'aire!! Al final sembla ser que la vida es un cop d'aire...
Quan et vaig veure a la passió no et vaig notar massa la veu a "lado oscur".. Deuries anar a saco amb els carmels de mel!
Salutacion!! :)

 

At 10/4/06 16:24, Blogger elur

tinc lumbàlgia... aisss... un cop d'aire d'ahir al matí... putucopd'aire! mecagumelremenarsagrathasta!

:P

 

At 10/4/06 16:25, Blogger elur

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 

At 10/4/06 17:13, Blogger Pep ... però posa-li Angu, també

Colta, Elur ... ja has provat la tàctica de estirar-te al terra i arrunsar la cama? Va, fes feina i no hi pensis

 

At 10/4/06 19:45, Blogger elur

i tant que ho he fet... i m'hi han posat pomadeta i tot... i ara m'en vaig a passejar els gossos, aviam si ho acabem de fer petar tot :P

p.d.-la del comentari suprimit sóc jo, que l'havia posat dues vegades... cosa de la impaciència i lentitud d'aquest pot.

p.d2.-Això de canviar els noms... tu vas molt despistat, no? això o no mires la tele ;-P

p.d3.-aquests de la verificación de palabra... podriem posar-la més complicada no? algo així com "#~5{Fdkeº\ºªhjfkº'99'¡ñhx-kc... igualment, què? no ens costaria gens... osti!
Petonets!!!

 

At 10/4/06 20:19, Blogger Xavi XS

Començo pel final... JO ja em vaig olorar que els "kinkis" aquests eren la penya bufanda, quan vaig llegir al Món Esportiu que un tal Dimitri Flis (einnn???) deia que si jugaven mitjanament bñe guanyarien fàcil... COmorrrlll, on va anar a parar alló de "si han llegado a la final es por algo", "en una final nunca hay favoritos", "Si Nuria Bermudez es agente de jugadores todo es posible"... Res, estripant pel mig pq eren quatre arreplegats... Aito!!!! Guanyant una final europea!!!! Munitiiiiiis!!!

I del teu cop d'aire... Que dir... Com el meu pare que tot ho atribueix al canvi de temps... Això és un canvi de temps, que tu no puguis correr la marató és un canvi de temps, el mal d'estomac del meu germà coincidia amb canvis de temps...

En fin, que la cosa está muy chunga... i el futur sempre ha estat a Marbella !!!

 

At 11/4/06 00:24, Blogger su*

valga'm deu! sembla la sala d'espera de la consulta d'un metge. millor m'en vaig al llit, no fos cas q se m'encomanés alguna cosa i d'això.... hi ha un viatge q m'espera.

nanit i q descanseu!
petons!