Primer capítol de "El Barça al mes d'abril". Lamento que darrerament als meus posts hi aparegui massa vegades el Barça ... però amiguets/amiguetes és el que hi ha. Com deia, primer capítol en el que un servidor va poder assistir en directe al Palau Blaugrana al primer partit dels quarts de final de l'Eurolliga de bàsket in the sky with diamonds (cada cop ho fan més complicat aquests, vinga a posar eliminatòries, vinga) que, casualitats de la vida, es jugava contra el Madriz ... cony la vida quines casualitats que té, també. Perquè diumenge crec que també juguen contra el Madriz en Lliga ... ostres, ostres.
Quan un partit de bàsket el comences que no pots veure la presentació dels jugadors ... això només vol dir que ets un pringat. Això ens va passar a la Marguix, al seu pare i a un servidor, que com que som uns pringats, paguem poc de quota d'abonats (escolta, tu, al Palau es veu bé de tot arreu) i estem al gallineru doncs els senyors de Dracs (o com es diguin aquells que animen) van decidir que formaríem part d'un mosaic. Així vem ser, els de la meva zona (graderia que queda a l'esquerra a la tele), els afortunats de ser tapats per la creu de Sant Jordi, símbol de Barcelona. Clar, el problema només era que havíem d'aguantar la presentació dels jugadors i l'himne. Tot això coberts sota un plàstic que molt molt no deixava transpirar l'aire ... i com que ahir no feia calor al Palau ... Vem acabar que algunes noies semblaven sortides del concurs Miss Camiseta Mojada. Els nois anaven "con un bonito atuendo a lo Camacho".
El que és maco del Palau es arribar d'hora i veure com es monta tot. Veure, per exemple, com ahir hi havia un dirigible (patrocinat per Mitshubishi ... que com que no venen molts cotxes ara es veu que intenten conquerir l'aire ...) portat per un tiu molt conyon que no parava de moure'l per tot arreu, ara l'acostava a una graderia, ara li feia un picat, ara una mica més i li fot un jec d'hòsties no sé qui perquè va estar a punt de menjar-se'l, ... També pots veure com fan proves amb els marcadors, gran el marcador del Barça, amb aquelles fotos que posen a la presentació que foten tots una cara de pardillus ... amb aquella foto de l'Ivanovic amb aquella cara d'enfadat ... i això que intenta riure! ... imagina't a aquest tiu quan el seu fill li porta les notes "Papa, que he pringat 3!" ... el nano ja deu portar posat el vestit de córrer perque deu ser donar-li les notes i sortir pitant!!!
També, com no, pots veure les Cheerleaders. Fa uns anys les cheerleaders del Barça sempre, sempre, sempre feien el mateix numeret ... horrible. Ara que es veu que ja en saben en fan 3 o 4. Tenen la seva gràcia ... els numerets ... que elles, uf. La Marguix té la teoria que no és que sàpiguen ballar sino que "només tenen el cabell llarg i ja està ... mira com es mou la rossa d'Esparreguera!". Perquè sí, Esparreguera, coneguda per ponts que cauen, per Passions, per mi mateix també té una humil representació a les Cheerleaders del Barça ... una noia rosseta, cabell llarg, ... i ... ja està la definició. Que, a veure, les veus de lluny i potser sí que t'enganyen però d'aprop ... no és pa tanto! Cony, que me la trobo al bus cada dia! Ja us dic jo que no és pa tanto. I no s'ho creu ... nooooooo!
Del partit, doncs res a dir. El Barça va guanyar. El Barça juga malament ... el Madriz, pitjor. La sort del Barça és que té una bateria de tiradors que no te'ls acabes. Això sí, tiradors sense criteri, dels bons, d'aquells que ells agafen la pilota i tiren tu, que queden 10 segons de posessió ... és igual, que tenen a l'ala-pívot desmarcat ... és igual, que tiren desequilibrats ... és igual, que han tirat 4 triples abans a les 4 anteriors jugades ... és igual, dels bons, vaja. Un esperit d'equip ... un joc d'equip! El Madrid? El Madriz juga igual que el Barça però ahir va tenir menys encert ... també té un equip pse-pse, per no dir que no té res ... Tots dos venen a ser "...el equipo de los chupa-chups, Daimiel!" que diu el Montes.
A la mitja part l'oferta lúdica es multiplica per per ... per 1000. El senyor del dirigible tocant els nassos, les cheerleaders amb els balls, les cheerleaders que repartien samarretes (només als no-pringats, només als que paguen més, clar), i també un avançament del que serà Spiderman 3: un paio escalant al ferro circular d'on pengen els focus perquè hi havia un fluorescent que ballava ... El tiu va pujar sol i va baixar sol, com un campió! Crec que era el que em quedava per veure a un pavelló de bàsket.
I ja està, dijous segon capítol i si pringuem l'altre dijous (que ja també són nassos, Dijous Sant), diumenge també contra el Madriz però en Lliga i avui allò ... massa cosa ... tot a l'hora.
Quan un partit de bàsket el comences que no pots veure la presentació dels jugadors ... això només vol dir que ets un pringat. Això ens va passar a la Marguix, al seu pare i a un servidor, que com que som uns pringats, paguem poc de quota d'abonats (escolta, tu, al Palau es veu bé de tot arreu) i estem al gallineru doncs els senyors de Dracs (o com es diguin aquells que animen) van decidir que formaríem part d'un mosaic. Així vem ser, els de la meva zona (graderia que queda a l'esquerra a la tele), els afortunats de ser tapats per la creu de Sant Jordi, símbol de Barcelona. Clar, el problema només era que havíem d'aguantar la presentació dels jugadors i l'himne. Tot això coberts sota un plàstic que molt molt no deixava transpirar l'aire ... i com que ahir no feia calor al Palau ... Vem acabar que algunes noies semblaven sortides del concurs Miss Camiseta Mojada. Els nois anaven "con un bonito atuendo a lo Camacho".
El que és maco del Palau es arribar d'hora i veure com es monta tot. Veure, per exemple, com ahir hi havia un dirigible (patrocinat per Mitshubishi ... que com que no venen molts cotxes ara es veu que intenten conquerir l'aire ...) portat per un tiu molt conyon que no parava de moure'l per tot arreu, ara l'acostava a una graderia, ara li feia un picat, ara una mica més i li fot un jec d'hòsties no sé qui perquè va estar a punt de menjar-se'l, ... També pots veure com fan proves amb els marcadors, gran el marcador del Barça, amb aquelles fotos que posen a la presentació que foten tots una cara de pardillus ... amb aquella foto de l'Ivanovic amb aquella cara d'enfadat ... i això que intenta riure! ... imagina't a aquest tiu quan el seu fill li porta les notes "Papa, que he pringat 3!" ... el nano ja deu portar posat el vestit de córrer perque deu ser donar-li les notes i sortir pitant!!!
També, com no, pots veure les Cheerleaders. Fa uns anys les cheerleaders del Barça sempre, sempre, sempre feien el mateix numeret ... horrible. Ara que es veu que ja en saben en fan 3 o 4. Tenen la seva gràcia ... els numerets ... que elles, uf. La Marguix té la teoria que no és que sàpiguen ballar sino que "només tenen el cabell llarg i ja està ... mira com es mou la rossa d'Esparreguera!". Perquè sí, Esparreguera, coneguda per ponts que cauen, per Passions, per mi mateix també té una humil representació a les Cheerleaders del Barça ... una noia rosseta, cabell llarg, ... i ... ja està la definició. Que, a veure, les veus de lluny i potser sí que t'enganyen però d'aprop ... no és pa tanto! Cony, que me la trobo al bus cada dia! Ja us dic jo que no és pa tanto. I no s'ho creu ... nooooooo!
Del partit, doncs res a dir. El Barça va guanyar. El Barça juga malament ... el Madriz, pitjor. La sort del Barça és que té una bateria de tiradors que no te'ls acabes. Això sí, tiradors sense criteri, dels bons, d'aquells que ells agafen la pilota i tiren tu, que queden 10 segons de posessió ... és igual, que tenen a l'ala-pívot desmarcat ... és igual, que tiren desequilibrats ... és igual, que han tirat 4 triples abans a les 4 anteriors jugades ... és igual, dels bons, vaja. Un esperit d'equip ... un joc d'equip! El Madrid? El Madriz juga igual que el Barça però ahir va tenir menys encert ... també té un equip pse-pse, per no dir que no té res ... Tots dos venen a ser "...el equipo de los chupa-chups, Daimiel!" que diu el Montes.
A la mitja part l'oferta lúdica es multiplica per per ... per 1000. El senyor del dirigible tocant els nassos, les cheerleaders amb els balls, les cheerleaders que repartien samarretes (només als no-pringats, només als que paguen més, clar), i també un avançament del que serà Spiderman 3: un paio escalant al ferro circular d'on pengen els focus perquè hi havia un fluorescent que ballava ... El tiu va pujar sol i va baixar sol, com un campió! Crec que era el que em quedava per veure a un pavelló de bàsket.
I ja està, dijous segon capítol i si pringuem l'altre dijous (que ja també són nassos, Dijous Sant), diumenge també contra el Madriz però en Lliga i avui allò ... massa cosa ... tot a l'hora.
