No es cap secret si dic que faig règim. Perdó, que hauria de fer règim. Perdó, que tinc pensat que hauria de fer règim. És el meu desig de cap de setmana. Oi que hi han els desitjos d'Any Nou? Doncs jo tinc els desitjos de cap de setmana: "a partir de dilluns no comencis a fer règim però intenta menjar una miqueta menys", em dic a mi mateix. Que llavors arriba el dilluns i ná de ná, però les intencions hi són ... que al cap i a la fí això és com Nadal ... la intenció és el que compta. Clar que les intencions no aprimen...
Perquè, es clar, dinant a fora de casa de dilluns a divendres ... la cosa no pot anar bé. I això que al menjador de la nostra gran empresa hi ha el "Menú de Règim" uuuuhhhhhhhh, que fa una por. Un cop vaig demanar patata bullida amb mongeta tendra i allò semblava el desembarco de Normandia ... estaven les patates i les mongetes allà surant ... val, sóc especial pel menjar, ho reconec ... però escolta, que jo diria que una mongeta va treure una mena de periscopi i deia "Inmersión, inmersión". De segon normalment hi ha o peix (uuuhhhh, uhhhhh) o sabata ... vull dir pit de gall d'indi filetejat a la planxa; que has d'agafar el ganivet "diente de sierra" per tallar-lo ... jo crec que la duresa supera la del diamant i tot. Res, menú normal i tirant, tu.
Llavors ens situem al sopar. Acostumo a sopar poquet (la meva cosina diu que això és la clau ... i jo a la meva cosina la crec en tot ... o ho intento ...) sempre i quan:
- No em convidin a sopar truita de patates. Truita de Patates al poder! Ooohhhhh, tinc les millors truiteres oficials i cada dia se superen més. Sou unes cracks!
- No coincideixi amb un partit del Barça de bàsket que arribo a les tantes i em foto una pizza (com avui faré). No puc fotre'm a fer el sopar a les 11 de la nit
- No coincideixi amb un partit de futbol del Barça ... que llavors sopem entrepà de llom i formatge a l'Ateneu
- No cregui que mereixo un auto-premi per haver superat una setmana molt dura, que llavors cau una pizza de ca la Meri
- No toqui anar a sopar amb algú (Puri, Martirio, Muntxi o tothom alhora)
Ja podeu suposar que a l'època de l'any que estem ... doncs sopars a casa i sopars de poca cosa n'hi ha 2 o com a molt 3. Però aquests sí, eh? Una pometa o unes torradetes amb pernil dolç i cap a mirar la tele (una gana cap a les 11 ... però jo aguantant com un campió).
Per tant només em queden 2 àpats per intentar reduir la meva ingesta diària. L'esmorzar l'acostumo a fer complet, més que res perquè esmorzo a quarts de 7 del matí i no dino fins quarts de 2 i allò, tu, és un tanto: que si torradetes, que si suc, que si lleteta, ... mmmmm ... Clar, que jo anava a una escola de primària que deien "El desayuno es muy importante!", també em deien Angu però això ja no ve a cuentu, ara; a més i jo estava a l'època tonta de la meva vida que m'ho creia tot. "Mira, els Reis, em portaran algo...", "La cosina ha anat a encarregar un nen..." ... i mira, m'ha quedat.
En canvi no bereno ... si exceptuem l'auto-premi del divendres per haver arribat viu al divendres, clar. Ja fa un temps que vaig re-descobrir un pecat de la meva infantesa "La Pantera Rosa". En sério! Li vaig perdre la pista quan tenia 5 anys i fins que no en vaig tenir 30 no la vaig recuperar. Jo crec que les van deixar de fer i ara, 25 anys després les han tornat a fer per causes que se m'escapen, com els Expedientes X o el joc del Barça aquests darrers partits. Que bones que estaven! Doncs això, cada divendres baixo al Condis de davant de casa a veure la senyora Maria del Carmen (que està preocupada per trobar-me nòvia ... "siempre vienes solo!", m'escridassa) i a buscar la Pantera Rosa (les, perdó, que és un pack de dos). Que l'altre dia vaig descobrir que hi ha un lletreret que posa "Ahora, con un 21% de leche". Un segon, què vol dir això? Quan jo era petit ... quin percentatge de leche tenia? Un 0%? (home, també és un percentatge) M'estàs dient que allò que jo em menjava de petit no era de maduixa? Ni que allò blanc del mig no era leche? I què era? Bueno, és igual, tampoc ho vull saber ara ... Brrrr, quina esgarrifança només pensar-ho. Ja m'ho diu la Maria del Carmen "¿Qué, como va la dieta de la Pantera Rosa?"
Total, que ja veig que l'Operación Bikini està en vies, no de fracassar, sino de no completar-se. Collons! Que la vaig començar a inicis d'any. Que només em sobren 4 o 5 quilos! Tampoc demano tant! Però que consti que la culpa és de dinar fora de casa cada dia, eh? Per això quan arriba l'estiu i tinc vacances m'engreixo com en Laporta ... vull dir, com un bacó.
La frase del dia: "Mi marido es raro", Victoria Beckham. Noooo, tu gens, tu gens.
Perquè, es clar, dinant a fora de casa de dilluns a divendres ... la cosa no pot anar bé. I això que al menjador de la nostra gran empresa hi ha el "Menú de Règim" uuuuhhhhhhhh, que fa una por. Un cop vaig demanar patata bullida amb mongeta tendra i allò semblava el desembarco de Normandia ... estaven les patates i les mongetes allà surant ... val, sóc especial pel menjar, ho reconec ... però escolta, que jo diria que una mongeta va treure una mena de periscopi i deia "Inmersión, inmersión". De segon normalment hi ha o peix (uuuhhhh, uhhhhh) o sabata ... vull dir pit de gall d'indi filetejat a la planxa; que has d'agafar el ganivet "diente de sierra" per tallar-lo ... jo crec que la duresa supera la del diamant i tot. Res, menú normal i tirant, tu.
Llavors ens situem al sopar. Acostumo a sopar poquet (la meva cosina diu que això és la clau ... i jo a la meva cosina la crec en tot ... o ho intento ...) sempre i quan:
- No em convidin a sopar truita de patates. Truita de Patates al poder! Ooohhhhh, tinc les millors truiteres oficials i cada dia se superen més. Sou unes cracks!
- No coincideixi amb un partit del Barça de bàsket que arribo a les tantes i em foto una pizza (com avui faré). No puc fotre'm a fer el sopar a les 11 de la nit
- No coincideixi amb un partit de futbol del Barça ... que llavors sopem entrepà de llom i formatge a l'Ateneu
- No cregui que mereixo un auto-premi per haver superat una setmana molt dura, que llavors cau una pizza de ca la Meri
- No toqui anar a sopar amb algú (Puri, Martirio, Muntxi o tothom alhora)
Ja podeu suposar que a l'època de l'any que estem ... doncs sopars a casa i sopars de poca cosa n'hi ha 2 o com a molt 3. Però aquests sí, eh? Una pometa o unes torradetes amb pernil dolç i cap a mirar la tele (una gana cap a les 11 ... però jo aguantant com un campió).
Per tant només em queden 2 àpats per intentar reduir la meva ingesta diària. L'esmorzar l'acostumo a fer complet, més que res perquè esmorzo a quarts de 7 del matí i no dino fins quarts de 2 i allò, tu, és un tanto: que si torradetes, que si suc, que si lleteta, ... mmmmm ... Clar, que jo anava a una escola de primària que deien "El desayuno es muy importante!", també em deien Angu però això ja no ve a cuentu, ara; a més i jo estava a l'època tonta de la meva vida que m'ho creia tot. "Mira, els Reis, em portaran algo...", "La cosina ha anat a encarregar un nen..." ... i mira, m'ha quedat.
En canvi no bereno ... si exceptuem l'auto-premi del divendres per haver arribat viu al divendres, clar. Ja fa un temps que vaig re-descobrir un pecat de la meva infantesa "La Pantera Rosa". En sério! Li vaig perdre la pista quan tenia 5 anys i fins que no en vaig tenir 30 no la vaig recuperar. Jo crec que les van deixar de fer i ara, 25 anys després les han tornat a fer per causes que se m'escapen, com els Expedientes X o el joc del Barça aquests darrers partits. Que bones que estaven! Doncs això, cada divendres baixo al Condis de davant de casa a veure la senyora Maria del Carmen (que està preocupada per trobar-me nòvia ... "siempre vienes solo!", m'escridassa) i a buscar la Pantera Rosa (les, perdó, que és un pack de dos). Que l'altre dia vaig descobrir que hi ha un lletreret que posa "Ahora, con un 21% de leche". Un segon, què vol dir això? Quan jo era petit ... quin percentatge de leche tenia? Un 0%? (home, també és un percentatge) M'estàs dient que allò que jo em menjava de petit no era de maduixa? Ni que allò blanc del mig no era leche? I què era? Bueno, és igual, tampoc ho vull saber ara ... Brrrr, quina esgarrifança només pensar-ho. Ja m'ho diu la Maria del Carmen "¿Qué, como va la dieta de la Pantera Rosa?"
Total, que ja veig que l'Operación Bikini està en vies, no de fracassar, sino de no completar-se. Collons! Que la vaig començar a inicis d'any. Que només em sobren 4 o 5 quilos! Tampoc demano tant! Però que consti que la culpa és de dinar fora de casa cada dia, eh? Per això quan arriba l'estiu i tinc vacances m'engreixo com en Laporta ... vull dir, com un bacó.
La frase del dia: "Mi marido es raro", Victoria Beckham. Noooo, tu gens, tu gens.
