dimarts, 4 d’abril de 2006
Capítol 81. La dieta de la Pantera
No es cap secret si dic que faig règim. Perdó, que hauria de fer règim. Perdó, que tinc pensat que hauria de fer règim. És el meu desig de cap de setmana. Oi que hi han els desitjos d'Any Nou? Doncs jo tinc els desitjos de cap de setmana: "a partir de dilluns no comencis a fer règim però intenta menjar una miqueta menys", em dic a mi mateix. Que llavors arriba el dilluns i ná de ná, però les intencions hi són ... que al cap i a la fí això és com Nadal ... la intenció és el que compta. Clar que les intencions no aprimen...

Perquè, es clar, dinant a fora de casa de dilluns a divendres ... la cosa no pot anar bé. I això que al menjador de la nostra gran empresa hi ha el "Menú de Règim" uuuuhhhhhhhh, que fa una por. Un cop vaig demanar patata bullida amb mongeta tendra i allò semblava el desembarco de Normandia ... estaven les patates i les mongetes allà surant ... val, sóc especial pel menjar, ho reconec ... però escolta, que jo diria que una mongeta va treure una mena de periscopi i deia "Inmersión, inmersión". De segon normalment hi ha o peix (uuuhhhh, uhhhhh) o sabata ... vull dir pit de gall d'indi filetejat a la planxa; que has d'agafar el ganivet "diente de sierra" per tallar-lo ... jo crec que la duresa supera la del diamant i tot. Res, menú normal i tirant, tu.

Llavors ens situem al sopar. Acostumo a sopar poquet (la meva cosina diu que això és la clau ... i jo a la meva cosina la crec en tot ... o ho intento ...) sempre i quan:

- No em convidin a sopar truita de patates. Truita de Patates al poder! Ooohhhhh, tinc les millors truiteres oficials i cada dia se superen més. Sou unes cracks!
- No coincideixi amb un partit del Baa de bàsket que arribo a les tantes i em foto una pizza (com avui faré). No puc fotre'm a fer el sopar a les 11 de la nit
- No coincideixi amb un partit de futbol del Baa ... que llavors sopem entrepà de llom i formatge a l'Ateneu
- No cregui que mereixo un auto-premi per haver superat una setmana molt dura, que llavors cau una pizza de ca la Meri
- No toqui anar a sopar amb algú (Puri, Martirio, Muntxi o tothom alhora)

Ja podeu suposar que a l'època de l'any que estem ... doncs sopars a casa i sopars de poca cosa n'hi ha 2 o com a molt 3. Però aquests sí, eh? Una pometa o unes torradetes amb pernil dolç i cap a mirar la tele (una gana cap a les 11 ... però jo aguantant com un campió).

Per tant només em queden 2 àpats per intentar reduir la meva ingesta diària. L'esmorzar l'acostumo a fer complet, més que res perquè esmorzo a quarts de 7 del matí i no dino fins quarts de 2 i allò, tu, és un tanto: que si torradetes, que si suc, que si lleteta, ... mmmmm ... Clar, que jo anava a una escola de primària que deien "El desayuno es muy importante!", també em deien Angu però això ja no ve a cuentu, ara; a més i jo estava a l'època tonta de la meva vida que m'ho creia tot. "Mira, els Reis, em portaran algo...", "La cosina ha anat a encarregar un nen..." ... i mira, m'ha quedat.

En canvi no bereno ... si exceptuem l'auto-premi del divendres per haver arribat viu al divendres, clar. Ja fa un temps que vaig re-descobrir un pecat de la meva infantesa "La Pantera Rosa". En sério! Li vaig perdre la pista quan tenia 5 anys i fins que no en vaig tenir 30 no la vaig recuperar. Jo crec que les van deixar de fer i ara, 25 anys després les han tornat a fer per causes que se m'escapen, com els Expedientes X o el joc del Baa aquests darrers partits. Que bones que estaven! Doncs això, cada divendres baixo al Condis de davant de casa a veure la senyora Maria del Carmen (que està preocupada per trobar-me nòvia ... "siempre vienes solo!", m'escridassa) i a buscar la Pantera Rosa (les, perdó, que és un pack de dos). Que l'altre dia vaig descobrir que hi ha un lletreret que posa "Ahora, con un 21% de leche". Un segon, què vol dir això? Quan jo era petit ... quin percentatge de leche tenia? Un 0%? (home, també és un percentatge) M'estàs dient que allò que jo em menjava de petit no era de maduixa? Ni que allò blanc del mig no era leche? I què era? Bueno, és igual, tampoc ho vull saber ara ... Brrrr, quina esgarrifança només pensar-ho. Ja m'ho diu la Maria del Carmen "¿Qué, como va la dieta de la Pantera Rosa?"

Total, que ja veig que l'Operación Bikini està en vies, no de fracassar, sino de no completar-se. Collons! Que la vaig començar a inicis d'any. Que només em sobren 4 o 5 quilos! Tampoc demano tant! Però que consti que la culpa és de dinar fora de casa cada dia, eh? Per això quan arriba l'estiu i tinc vacances m'engreixo com en Laporta ... vull dir, com un bacó.

La frase del dia: "Mi marido es raro", Victoria Beckham. Noooo, tu gens, tu gens.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


6 Comentaris:


At 4/4/06 14:40, Blogger Rontxa

Estàs com jo! Es un marrón menjar fora de casa, i mes si estàs amb oficines i tal, que també es el meu cas!
Però es super freak menjar Panteras Rosas!! Ets crack!
Jo menjo les no famoses patates de xocolata, Flipas!!
Gràcies i Salutacions!

 

At 4/4/06 14:57, Blogger elur

i els Tigretón??? Què me'n dius dels tigretón?!?!?! ummmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm una delícia!!!! de tan en tan m'en compro, per allò de treure'm uns quants anyets durant una estoneta ;P
La meva operació bikini, un any, ja en fa 5 em sembla, va consistir en anar a solàrium... AJAJAJAJAJAJAJA... un bon amic (?) em va arribar a preguntar si ja pansava en engegar-lo abans de posar-m'hi... juas!!!
Les meves dietes duren 2 dies, i no perquè hagi de dinar fora de casa, no, que visc a 5 minuts de la feina a peu, sinó perquè se m'ha fet avorrit i dur haver de cuinar només per mi, molt avorrit! Solució, un dia faig una ollada de verdura i en tinc per 2 dies!!!!! jeje No esmorzo, a part d'una tassa de llet i cafè i a molt estirar galetes de xocolata a mig matí mentre entro albarans o faig factures o intento parler en français avec la France dels cullons... i merenar??? oitant que sí!!!! croissant de xocolata de ca l'Enric que n'hi ha per llepar-s'hi els dits!!! El sopar va segons la mandra i la gana i de si enlloc d'un croissant en cauen 2 ;)
Un petó!!

 

At 4/4/06 15:24, Anonymous Geo

Tema delicat estimat Angu... Jo intento fer regim però no puc !!!!!!! Quan menys m'ho espero cau un sopar a un xinès, un dinar al Viena o que m'han portat per berenar un croissant farcit de xocolata! A sobre no foto res d'sport i he deixat de fumar... Cada dia mes vaca!

A tu t'agrada el tenis? xD vull jugar a tenis!

 

At 4/4/06 16:55, Anonymous Duna

sóc l'única persona que m'estic aprimant?? Mira que jo no puc passar gana, i amb l'ansietat he de menjar algo. Els venedors de xiclets es posen contents quan em veuen aparéixer! I sort que procuro no fumar més de l'habitual. El secret? res, lo normal, per dinar cosetes bullides i/o a la planxa, i en poca cantitat, clar. Per sopar el què sigui, ràpid i amb poca cantitat també. I també córrer els 100 metres llisos per no perdre el bus com 3 cops al día com a mínim; sardanes -quien dijo que no era un deporte???-; pintar, carregar caixes, netejar, col·locar, no parar, dormir poc... Lo normal, vaja!!!
I la culpa de què el Vicenç estigui com està també la ténen els dinars fora de casa, sí.... ho tenia claríssim. Perquè ........els Phosquitos què?? jo és que de petita no menjava coses d'aquestes... ja estava prou bola sense menjar-ne...

Petonets!!

 

At 4/4/06 21:49, Blogger Xavi XS

Jo et baixo aquests 5 o 6 kilos a base de córrer... I et podràs fotre dos packs de dos Panteras Rosas cada dia si vols que estaràs fibrat i amb unes cames per flipar... Ah, i a la senyora MAria del Carmen, bé la del Condis com es digui... Digue-li que també tens un amic que "busca mujer blanca soltera" (pero no fa falta que sea de raza blanca tiradora)...

Quins temps en que la gran disquisíció de cada dia era si et decantaves per una Pantera Rosa, un Tigreton (tu padre es un Proscrito, y el tuyo) o un Bucanero... Allò si que era per convocar una reunió a les torres i que un grup de consultors decidís...

Una abraçada Pep... Ah i me'n alegro que t'agrades el meu post d'ahir... Tu amb 10 kilos menys un bon parell de pits i una mica ,menys de pel i també t'hauries guanyat un post així...

És conya !!!

Per cert ara mateix estic veient per la tele a un Spiderman penjat del sostre del Palau que intenta baixar un fluorescent, mentre un dirigible li passa una corda... Hmmm... Jo crec que vaig deixar de drogar-me fa temps, així que deu ser que de debó ho estic veient !!!

 

At 5/4/06 11:45, Blogger yolita

Vull fer una aclaració, La pantera rosa mai va deixar d'existir, el que passa es que van deixar de fer propaganda i ya se sabe u_u si no sale por la tele ha desaparecido, bé potser en alguns establiments van deixar de vendre'l, pero jo sempre n'he vist en algún lloc o altre, tot sigui dit de passada que a mi mai em va agradar el susodicho pastelito, aquell color rosa era molt sospitós... ¬_¬. Ah! Si voleu aprimar-vos feu com jo, aneu al curro amb bici, (tot i que jo mai he tingut que aprimar-me) i sino el consell de la Duna es molt recomanable també. Que y el Huevo kinder nadie se acuerda? andeluego...