dijous, 30 de març de 2006
Capítol 78. Planta 2a
Jo abans vivia a una casa. Una casa gran. Gran vol dir com uns 250 metres quadrats repartits en 2 pisos, golfes, soterrani, pati a la planta de baix i terrasseta a la planta de dalt. Un tros de casa. Visquent a una casa gran el que normalment passa és que sobra espai, per tot arreu. I quan sobra espai què hi poses? No, home, no, una bicicleta estàtica, no (ep, sí que en tenia una! calla! que era del meu tiet i .... no ve a cuento, ho sé, ja callo), PLANTES, hi poses plantes.

Ma mare, una friki de les plantes. A la terrassa, als balcons, a l'entrada, a cada habitació, ... Entressis on entressis a tot arreu hi havia una planta. Al pati ja no et parlo. Deixant de banda la palmera aquella que comentava fa uns posts i que vam haver de fer-la tallar perquè va arribar a aquell punt tan entranyable que era la palmera continua visquent o la palmera es carrega mitja casa (que ma mare em deia "Nen, aquesta palmera la vem plantar quan vas neixer tu ... i t'has quedat curt tu, mira com ha crescut ella!"). La resta del pati era una munió de margarites, roses, plantes diverses que no em sé el nom, un avet, ... torretes per tot arreu. Una friki.

I el més bo és que ma mare sabia exactament quan s'havia de regar cada cosa ... "ara aparta aquesta planta que no li toqui mai el sol, ara tapem les margarites perquè aquest temps no li va bé". Tot correcte. Llavors la meva pregunta és: jo què nassos he heredat? Perquè aquesta sabiduria de plantes no pas! Tinc moltíssimes virtuds (padrina! no cal avui, que ja m'ho dic tot jo!) però el tema cuidar plantes ... es veu que no està entre elles.

Ahir mateix, arribo a casa. Tinc una planta (no sé què és ... si voleu us miro l'etiqueta) que m'ha aguantat tot l'hivern de conya. Jo agafo, la trec un cop per setmana a la terrassa (sí, la tieta, frikisme de les plantes a la meva família, coi!, em va dir que un cop per setmana), la rego, la deixo que miri el paisatge i la torno a entrar. I tot l'hivern de conya. Llavors ... per què ahir arribo i veig dues fulles groguenques? Que no és primavera? Que no refloreixen les plantes? Per què la meva no? Jo vaig pel carrer i veig els arbres i tot allà que fa un goig impressionant, per què la meva planta no fa goig? Està deprimida? Cony, el Baa no va guanyar però no n'hi ha per tant ... perquè les fulletes grogues són d'ahir, eh? Que dimarts hi eren i eren verdes!

Llavors vaig recordar el Padre Mundina: "Las plantas necesitan carinyu" ...

Obrim Parèntesi
El Padre Mundina era un paio que era mossèn (Padre) i que es deia .... Mundina. Va, li posem un nom John Mundina. Doncs resulta que aquest tiu es va fer famós abans del Naranjito (no ha plogut, eh?) per sortir a la tele i explicar com s'havien de cuidar les plantes. I tothom se l'escoltava (clar, només hi havia un canal) ... menys jo, que era molt petit i passava del tema perquè volia que s'acabés ... que darrera feien La Abeja Maya (res a veure amb l'imperi Azteca, per si algú ho pensa). Potser per això no tinc les dotes floristes, jo.
Tanquem Parèntesi

... i la vaig tornar a regar ... poc, però la vaig tornar a regar.

I dic poc perquè ja em va passar amb una planta que vaig comprar per l'entrada que vaig anar de guais (em va costar 24 Lelos), la vaig trasplantar amb terra de dins ("l'has de transplantar, eh? té, compra terra de dins!", em va dir la de la Floristeria, "però si jo ja tinc terra", "nooo, però la que tens és de fora, animal", "un moment, animal vale, però com saps que la terra és de fora? que veus coses?"), se'm va posar potxa, la vaig regar però allò no tirava. Quan vaig anar a preguntar ... "Posa-li no-sé-què que va els hi va bé ... perquè és de la família de les Glamínies oi?" ... "I jo què sé de quina família és? Mentres no sigui de la família Corleone i em foti un jec d'hòsties de lo malament que la cuido" ... i allò que no tirava ni amb Sulfat de Ferro ni amb Oxid de Triniquelat ni res de res. Què va passar? Que la va palmar! Llavors va venir la de la Floristeria a fer l'autòpsia i em salta "Això ... això és que l'has regat massa!" ... que només li faltava dir-me "Assassí!!!". Clar que ara estic acollonit amb el tema regar!

Per no parlar de les típiques plantetes d'aquelles xinorris, de les de 2 Lelos, que em va donar per comprar al mercadillu durant una època, que una ja no va arribar ni a casa. No sé què nassos vaig fer que anava pel carrer, es va rebentar la bossa i ale, planteta al terra. jo que l'agafo i quan vaig veure que semblava que portes un manyoc de cebes acabades de collir, vaig decidir que el millor lloc per ella era la paperera més propera.

Ara em vull comprar una altra, una així que pengi i tal i tornarem a atacar amb les plantetes petites de nou, per la terrassa. No sé com es diu, naturalment. Amb lo que anirem a la tenda i direm "Una planta que pengi". A veure què em donen! Ja em veig que serà més llarg que anar de compres amb certa gent. Ja us explicaré quan dura. Només espero que les plantes mai es rebel·lin perquè si ho fan semblaré un dels Nazis aquells dels Judicis de Nuremberg ... "Angu, el asesino del sulfato".
 
post perpetrat per jo mateix ...|


14 Comentaris:


At 30/3/06 11:41, Anonymous Duna

Les maques que pengen són els ficus. N'hi ha de més groguencs, o de més verdosos. Són molt maques!! Jo en vull comprar un, també, per al menjador. I també estic intentant fer-me una mínima cuidadora de plantes, ara que tinc terrassa per a posar-les no tinc excusa.... Ja que he conseguit que sobrevisqui a l'hivern la ponsetia (planta de nadal) i que em creixi ben formosa una aloe-vera.... hehehe

 

At 30/3/06 11:51, Anonymous Duna

ara que ho recordo!! la meva sogra i la meva cunyada una vegada pel meu aniversari (ara farà 3 anys) em van regalar una planta preciosa, una orquídea no sé què, i la planta allà, tope xula... total, que li trec l'embolcall de la torreta al cap d'uns dies i veig que té totes les arrels a l'aire, i jo 'valga'm deu senyor, que morirà!!!!!', i amb tota la bona fè del món, la vaig trasplantar. I la vaig cagar. Perquè resulta que aquesta espècie de plantes han d'anar amb les arrels així a l'aire, i la vaig ofegar. Elles no m'ho van dir, i com jo no sóc endevinadora, doncs vaig carregar-me la planta. No ets l'únic assassí de plantes.
I si no, pots fer com la meva ex-veïna del pis de sota, que en ple hivern -i encara li dura- ha mantingut una torreta carregadíssima de roses vermelles amb aquells brots blancs que se li posen a les roses........ de plàstic tot, clar. Lleig, molt lleig!!

 

At 30/3/06 11:57, Blogger roberam27

jejejejeee, nazi!!! em trontxu!!

 

At 30/3/06 12:00, Blogger elur

ais les plantes... jo he après un truc perquè la meva planteta que penja, no, tampoc sé com coi es diu, no se'm mori de tan regar-la, toques la terra, que és humida? doncs fora aigua, i posar-n'hi poqueta de tan en tan, que quan és el tan? ni ideia tu, a cop d'ull i quan es posa potxa cap a cala marona que me la cuidi :P i l'altra solució va ser comprar una canya de bambú... ;) fàcil, fàcil un pot amb aigua i "nàfent" jeje i està preciosa tu! Bé totes dues estan precioses :)

 

At 30/3/06 12:01, Blogger elur

Duna, el ficus penja?? no és un arbret el ficus? ai que a la Garrotxa ja li hem canviat el nom :P

 

At 30/3/06 12:42, Anonymous Duna

el potus és el que s'assembla més a un arbret, em sembla a mí...
hehehehe si algú que n'entèn de plantes llegeix això, juas!!

 

At 30/3/06 12:48, Blogger Pep ... però posa-li Angu, també

A veure, malaltes de les plantes,
jo vull una planta d'aquelles que les penges d'algun lloc i cauen les fulles ... pero enganxades a les branques, eh?
D'aquelles que "tenen caiguda" com els vestits. En fi.

Elur, jo tota la vida havia tingut un ficus al menjador ... i un ficus no penjava ni res ... i ma mare em deia "deixa de tocar-li els pebrots al ficus"

Duna, un potus ni idea del que és ... com a molt un pòtul, sí

Petonets per les dues

 

At 30/3/06 13:13, Anonymous Duna

Val, prou de dubtes, que avui en dia mira que ens ho posa fàcil internet, eh!!!
http://www.arbolesornamentales.com/Ficus.htm -----> informació sobre els ficus: elur, teniu tota la raó del món a la garrotxa de dir-li ficus a una espècie d'arbust o arbret.

http://usuarios.lycos.es/henoch/potus.html -----> heus aquí els potus!!! Angu, queden genials per penjar, i de pas aquesta dona ens explica com cuidar-les, eh!!

Posem un consultori planteril??? hihihi!!

 

At 30/3/06 16:00, Blogger elur

vet aquí! ja deia jo, tenim coses rares per aquí dalt i un llenguatge propi, però ja deia jo que al ficus li diem ficus i al potus, planta que penja ;) jejejeje

 

At 30/3/06 16:05, Blogger elur

jajajajjajajajjajajjajajajjaja què és això de que "amb tant d'aire es refredarà"?? jajajajajjajajaja

 

At 30/3/06 16:11, Anonymous Neige

Ja veig que aquí hi ha del tot experts...jo sóc del grup dels assassins....mira que segueixo els consells al peu de la lletra; que si mitja aspirineta, que si un gota a gota, que si parlar-les,...però fagi el que fagi és inútil...crec que les plantes deuen de tenir com un setè sentit (com els gossos que detecten qui els té por), les plantes deuen poder percebre qui les farà patir...i abans de que això passi, s'abandonen...

Bon dijous!!

 

At 30/3/06 21:45, Blogger Xavi XS

Ah les plantes... Perquè ficar-nos en el món de les plantes??? Elles que visquin als boscos, a les muntanyes, als prats, a les riberes, però nosaltres els homes no podem cuidar de res que no sigui simple... REs de terres de fóra o de dins, res d'adobs especials, res de regims d'aireg o exposició al sol... Res qui vulgui que tinguem una planta que ens regali un cactus del desert del Gobi... Però res de mariconades, eh, un cactus dels de dintre del desert, dels que no han vist l'aigua ni de lluny en un oasi... Allò si que ho pot cuidar un home...

Jo que vols que et digui Pep, sempre he cregut que les plantes siguin on siguin van soles, així que imagina com seré jo si mai em donen una planta...

Per cert, hi ha un tipus de plantes que potser podries considerar tenir a casa. Són plantes de les que no has de patir per si se't mor pq en un any l'hauràs de collir. Són molt aromàtiques, i la gent després experimenta amb elles grans moments... Motiven molt a cuidar-les !!!

Una abraçada Pep...

 

At 30/3/06 22:05, Blogger nimue

Guapo, bonico! gràcies pel post d'avui que m'ha tingut amb un somriure d'orella a orella mentre el llegia (amb perdó de les plantes afectades...)

iep! la planta que penja és el potus! quan la veuràs sabràs quina és perquè és la típica planta que penja i que se li posa un pal gros enmig per fer-la crèixer enrollada cap amunt... Jo tinc a casa una planta dels diners (ignore el seu nom real, a casa tota la vida li hem dit així)i penja i és ben bonica i ben sufrida.
Ma mare és com la teua...

 

At 31/3/06 00:32, Anonymous Geo

Quants comentaris Angu! Quina triunfada xavalot!