Jo abans vivia a una casa. Una casa gran. Gran vol dir com uns 250 metres quadrats repartits en 2 pisos, golfes, soterrani, pati a la planta de baix i terrasseta a la planta de dalt. Un tros de casa. Visquent a una casa gran el que normalment passa és que sobra espai, per tot arreu. I quan sobra espai què hi poses? No, home, no, una bicicleta estàtica, no (ep, sí que en tenia una! calla! que era del meu tiet i .... no ve a cuento, ho sé, ja callo), PLANTES, hi poses plantes.
Ma mare, una friki de les plantes. A la terrassa, als balcons, a l'entrada, a cada habitació, ... Entressis on entressis a tot arreu hi havia una planta. Al pati ja no et parlo. Deixant de banda la palmera aquella que comentava fa uns posts i que vam haver de fer-la tallar perquè va arribar a aquell punt tan entranyable que era la palmera continua visquent o la palmera es carrega mitja casa (que ma mare em deia "Nen, aquesta palmera la vem plantar quan vas neixer tu ... i t'has quedat curt tu, mira com ha crescut ella!"). La resta del pati era una munió de margarites, roses, plantes diverses que no em sé el nom, un avet, ... torretes per tot arreu. Una friki.
I el més bo és que ma mare sabia exactament quan s'havia de regar cada cosa ... "ara aparta aquesta planta que no li toqui mai el sol, ara tapem les margarites perquè aquest temps no li va bé". Tot correcte. Llavors la meva pregunta és: jo què nassos he heredat? Perquè aquesta sabiduria de plantes no pas! Tinc moltíssimes virtuds (padrina! no cal avui, que ja m'ho dic tot jo!) però el tema cuidar plantes ... es veu que no està entre elles.
Ahir mateix, arribo a casa. Tinc una planta (no sé què és ... si voleu us miro l'etiqueta) que m'ha aguantat tot l'hivern de conya. Jo agafo, la trec un cop per setmana a la terrassa (sí, la tieta, frikisme de les plantes a la meva família, coi!, em va dir que un cop per setmana), la rego, la deixo que miri el paisatge i la torno a entrar. I tot l'hivern de conya. Llavors ... per què ahir arribo i veig dues fulles groguenques? Que no és primavera? Que no refloreixen les plantes? Per què la meva no? Jo vaig pel carrer i veig els arbres i tot allà que fa un goig impressionant, per què la meva planta no fa goig? Està deprimida? Cony, el Barça no va guanyar però no n'hi ha per tant ... perquè les fulletes grogues són d'ahir, eh? Que dimarts hi eren i eren verdes!
Llavors vaig recordar el Padre Mundina: "Las plantas necesitan carinyu" ...
Obrim Parèntesi
El Padre Mundina era un paio que era mossèn (Padre) i que es deia .... Mundina. Va, li posem un nom John Mundina. Doncs resulta que aquest tiu es va fer famós abans del Naranjito (no ha plogut, eh?) per sortir a la tele i explicar com s'havien de cuidar les plantes. I tothom se l'escoltava (clar, només hi havia un canal) ... menys jo, que era molt petit i passava del tema perquè volia que s'acabés ... que darrera feien La Abeja Maya (res a veure amb l'imperi Azteca, per si algú ho pensa). Potser per això no tinc les dotes floristes, jo.
Tanquem Parèntesi
... i la vaig tornar a regar ... poc, però la vaig tornar a regar.
Ma mare, una friki de les plantes. A la terrassa, als balcons, a l'entrada, a cada habitació, ... Entressis on entressis a tot arreu hi havia una planta. Al pati ja no et parlo. Deixant de banda la palmera aquella que comentava fa uns posts i que vam haver de fer-la tallar perquè va arribar a aquell punt tan entranyable que era la palmera continua visquent o la palmera es carrega mitja casa (que ma mare em deia "Nen, aquesta palmera la vem plantar quan vas neixer tu ... i t'has quedat curt tu, mira com ha crescut ella!"). La resta del pati era una munió de margarites, roses, plantes diverses que no em sé el nom, un avet, ... torretes per tot arreu. Una friki.
I el més bo és que ma mare sabia exactament quan s'havia de regar cada cosa ... "ara aparta aquesta planta que no li toqui mai el sol, ara tapem les margarites perquè aquest temps no li va bé". Tot correcte. Llavors la meva pregunta és: jo què nassos he heredat? Perquè aquesta sabiduria de plantes no pas! Tinc moltíssimes virtuds (padrina! no cal avui, que ja m'ho dic tot jo!) però el tema cuidar plantes ... es veu que no està entre elles.
Ahir mateix, arribo a casa. Tinc una planta (no sé què és ... si voleu us miro l'etiqueta) que m'ha aguantat tot l'hivern de conya. Jo agafo, la trec un cop per setmana a la terrassa (sí, la tieta, frikisme de les plantes a la meva família, coi!, em va dir que un cop per setmana), la rego, la deixo que miri el paisatge i la torno a entrar. I tot l'hivern de conya. Llavors ... per què ahir arribo i veig dues fulles groguenques? Que no és primavera? Que no refloreixen les plantes? Per què la meva no? Jo vaig pel carrer i veig els arbres i tot allà que fa un goig impressionant, per què la meva planta no fa goig? Està deprimida? Cony, el Barça no va guanyar però no n'hi ha per tant ... perquè les fulletes grogues són d'ahir, eh? Que dimarts hi eren i eren verdes!
Llavors vaig recordar el Padre Mundina: "Las plantas necesitan carinyu" ...
Obrim Parèntesi
El Padre Mundina era un paio que era mossèn (Padre) i que es deia .... Mundina. Va, li posem un nom John Mundina. Doncs resulta que aquest tiu es va fer famós abans del Naranjito (no ha plogut, eh?) per sortir a la tele i explicar com s'havien de cuidar les plantes. I tothom se l'escoltava (clar, només hi havia un canal) ... menys jo, que era molt petit i passava del tema perquè volia que s'acabés ... que darrera feien La Abeja Maya (res a veure amb l'imperi Azteca, per si algú ho pensa). Potser per això no tinc les dotes floristes, jo.
Tanquem Parèntesi
... i la vaig tornar a regar ... poc, però la vaig tornar a regar.
I dic poc perquè ja em va passar amb una planta que vaig comprar per l'entrada que vaig anar de guais (em va costar 24 Lelos), la vaig trasplantar amb terra de dins ("l'has de transplantar, eh? té, compra terra de dins!", em va dir la de la Floristeria, "però si jo ja tinc terra", "nooo, però la que tens és de fora, animal", "un moment, animal vale, però com saps que la terra és de fora? que veus coses?"), se'm va posar potxa, la vaig regar però allò no tirava. Quan vaig anar a preguntar ... "Posa-li no-sé-què que va els hi va bé ... perquè és de la família de les Glamínies oi?" ... "I jo què sé de quina família és? Mentres no sigui de la família Corleone i em foti un jec d'hòsties de lo malament que la cuido" ... i allò que no tirava ni amb Sulfat de Ferro ni amb Oxid de Triniquelat ni res de res. Què va passar? Que la va palmar! Llavors va venir la de la Floristeria a fer l'autòpsia i em salta "Això ... això és que l'has regat massa!" ... que només li faltava dir-me "Assassí!!!". Clar que ara estic acollonit amb el tema regar!
Per no parlar de les típiques plantetes d'aquelles xinorris, de les de 2 Lelos, que em va donar per comprar al mercadillu durant una època, que una ja no va arribar ni a casa. No sé què nassos vaig fer que anava pel carrer, es va rebentar la bossa i ale, planteta al terra. jo que l'agafo i quan vaig veure que semblava que portes un manyoc de cebes acabades de collir, vaig decidir que el millor lloc per ella era la paperera més propera.
Ara em vull comprar una altra, una així que pengi i tal i tornarem a atacar amb les plantetes petites de nou, per la terrassa. No sé com es diu, naturalment. Amb lo que anirem a la tenda i direm "Una planta que pengi". A veure què em donen! Ja em veig que serà més llarg que anar de compres amb certa gent. Ja us explicaré quan dura. Només espero que les plantes mai es rebel·lin perquè si ho fan semblaré un dels Nazis aquells dels Judicis de Nuremberg ... "Angu, el asesino del sulfato".
