Buenu, aquí la teniu, la petita Elena, la filla del Tigre del Bierzo i la Nunu. Més mona! La Nunu diu que s'assembla el pare ... perdó ... s'esvera pensant que s'assembla al pare. Ho sento! No sóc dels privilegiats que saben veure a qui s'assembla un pessolet de 1 setmana i 3 dies! És més, és com els xinesos, tots em semblen iguals ... de grans. Imagineu-vos de petits! Jo el que sí que puc assegurar és que a hores d'ara ja té més pel que el pare. Això sí. La Tigretona va néixer pesant 1 quilo 700 grams i ara pesa 1 quilo 740 grams. Clar, et diuen això i t'espantes! Però es veu que ja és normal si neixen prematurs. Que la primera setmana perden pes i després ja recuperen. Però si aquesta criatura va perdre pes la primera setmana ... no vull ni pensar quan va arribar a pesar! Jo no puc, tu, aquest patir per si puja de pes ... sóc dèbil, mira!
Actualment la casa del Tigre és una incubadora: radiadors engegats, mascaretes per si et venen estornuts, iaia, tieta, mare i pare espectants per veure què fa la petita, ... Ah i com algú es refredi ... el foten fora sense miraments! (la tieta s'ha hagut d'exiliar, pobre) I prohibidíssimes les visites! Que si algú vol entrar a robar més val que vaig a ca'ls Maragall o a ca'ls Pujol (que li surti després el Jordi dient "Ehemmm! Això no toca! Qui s'han cregut que som, que ens venen a robar! " seria una altra cosa) que a cal Tigreton. Allò ara és una fortalesa.
Fixeu-vos quines manetes! (les mans del costat són les de sa mare, no és la ma de cap jugador de fronton basc, eh?) Té el cor robat a tot el projecte! És que realment és molt petita, la petita. Diuen que la primera nit que va estar a casa li tocava donar-li el pit a les 3 o les 4 de la matinada. Es lleven tots dos, pare i mare, s'acosten ... i la tia dormint! I que no es despertava! Ara movent-se d'aquí, ara arrunsant-se d'allà ... Però clar l'han de despertar, que només faltaria que se'ls acostumés a menjar quan la senyora vol!
Avui hem anat a buscar-li un detallet (demà més: trona, termomix per les papilles, juguets, ... collons!), robeta per quan tingui 3 mesos ... que la tia anirà de fashion victim, i els 4 que hem anat "Mira quines sabatetes, mira quin jerseiet, ..." clar, com que es roba per petits, ho dius tot amb diminutius. Et poses tonto també quan vas a comprar coses d'aquestes! Llavors tu que surts al carrer per desatontar-te i com que ara ve l'estiu et poses tonto però amb altres coses! Hombre! Que estem a març encara! No ens destapem, que llavors perd tota l'emoció l'estiu!!
I sí, els pares diuen que té bons pulmons! Millor, que vagi preparant-se perquè aquesta serà dels nostres, eh Geo? però sense anar a manis xungues, val? Més mona amb la samarrateta del Barça que li regalarem ...(la mare és afutbolera, com la Nimue, i el pare ... aqueesta gent de Castella ... són difícils, tu). Però ja ho diuen els pares "Nosotros somos de fuera, pero ésta ... ésta es de los vuestros! Catalana, catalana!". Són els millors!
PD: Ja heu vist que no he parlat de futbol. No em vull implicar. Només dir que de la porra de la feina han aparegut, apart dels visionaris de torn (10-0, 15-0, 30-0, ...) uns quants merengons que han posat que guanyava el Madriz (juer!). Bon cap de setmana a tothom ... que prou ens el mereixem!
