divendres, 31 de març de 2006
Capítol 79. La Tigretona
Buenu, aquí la teniu, la petita Elena, la filla del Tigre del Bierzo i la Nunu. Més mona! La Nunu diu que s'assembla el pare ... perdó ... s'esvera pensant que s'assembla al pare. Ho sento! No sóc dels privilegiats que saben veure a qui s'assembla un pessolet de 1 setmana i 3 dies! És més, és com els xinesos, tots em semblen iguals ... de grans. Imagineu-vos de petits! Jo el que sí que puc assegurar és que a hores d'ara ja té més pel que el pare. Això sí.

La Tigretona va néixer pesant 1 quilo 700 grams i ara pesa 1 quilo 740 grams. Clar, et diuen això i t'espantes! Però es veu que ja és normal si neixen prematurs. Que la primera setmana perden pes i després ja recuperen. Però si aquesta criatura va perdre pes la primera setmana ... no vull ni pensar quan va arribar a pesar! Jo no puc, tu, aquest patir per si puja de pes ... sóc dèbil, mira!

Actualment la casa del Tigre és una incubadora: radiadors engegats, mascaretes per si et venen estornuts, iaia, tieta, mare i pare espectants per veure què fa la petita, ... Ah i com algú es refredi ... el foten fora sense miraments! (la tieta s'ha hagut d'exiliar, pobre) I prohibidíssimes les visites! Que si algú vol entrar a robar més val que vaig a ca'ls Maragall o a ca'ls Pujol (que li surti després el Jordi dient "Ehemmm! Això no toca! Qui s'han cregut que som, que ens venen a robar! " seria una altra cosa) que a cal Tigreton. Allò ara és una fortalesa.

Fixeu-vos quines manetes! (les mans del costat són les de sa mare, no és la ma de cap jugador de fronton basc, eh?) Té el cor robat a tot el projecte! És que realment és molt petita, la petita. Diuen que la primera nit que va estar a casa li tocava donar-li el pit a les 3 o les 4 de la matinada. Es lleven tots dos, pare i mare, s'acosten ... i la tia dormint! I que no es despertava! Ara movent-se d'aquí, ara arrunsant-se d'allà ... Però clar l'han de despertar, que només faltaria que se'ls acostumés a menjar quan la senyora vol!

Avui hem anat a buscar-li un detallet (demà més: trona, termomix per les papilles, juguets, ... collons!), robeta per quan tingui 3 mesos ... que la tia anirà de fashion victim, i els 4 que hem anat "Mira quines sabatetes, mira quin jerseiet, ..." clar, com que es roba per petits, ho dius tot amb diminutius. Et poses tonto també quan vas a comprar coses d'aquestes! Llavors tu que surts al carrer per desatontar-te i com que ara ve l'estiu et poses tonto però amb altres coses! Hombre! Que estem a març encara! No ens destapem, que llavors perd tota l'emoció l'estiu!!

I sí, els pares diuen que té bons pulmons! Millor, que vagi preparant-se perquè aquesta serà dels nostres, eh Geo? però sense anar a manis xungues, val? Més mona amb la samarrateta del Baa que li regalarem ...(la mare és afutbolera, com la Nimue, i el pare ... aqueesta gent de Castella ... són difícils, tu). Però ja ho diuen els pares "Nosotros somos de fuera, pero ésta ... ésta es de los vuestros! Catalana, catalana!". Són els millors!

PD: Ja heu vist que no he parlat de futbol. No em vull implicar. Només dir que de la porra de la feina han aparegut, apart dels visionaris de torn (10-0, 15-0, 30-0, ...) uns quants merengons que han posat que guanyava el Madriz (juer!). Bon cap de setmana a tothom ... que prou ens el mereixem!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


7 Comentaris:


At 31/3/06 09:41, Anonymous Sar... eta

Ostres! És preciosa! I mira que a mi les nenes... mmm... no m'acaben de convèncer eh... però carai! és moníssima!

Magarrufes compartides!

 

At 31/3/06 09:43, Blogger elur

"Persistència benvolguda Neus! I fes el favor d'estar pendenta de la canalla! Pobres!"
ahir em vas descol.locar :P de quina canalla haig d'estar pendent jo?
Que maca la tigretona!!
Ostres a mi quan em pregunten allò de "a qui diries que s'assembla, al pare o a mi?", per exemple, miro de fugir cames ajudeu-me, no sóc capaç de distingir-ho i a la que m'atreveixo a dir "a tu" ja em salta i em diu "vols dir? si és igual que son pare!!" que dius, cullons, si ho saps no m'ho preguntis, dona, que m'estalvies passar un mal "ratu".

 

At 31/3/06 12:13, Blogger elur

Concretament de Les Planes d'Hostoles :)

 

At 31/3/06 12:31, Anonymous Duna

aaaaaaaaaaaisssssssss, les criatures.... No puc fer cap més comentari. Si ja em moro de ganes que naixi la criatura que la M duu a les seves entranyes!!! i encara falten uns 5 mesos i mig...
Va que em poso tonta...

Petonets de divendres!!

 

At 31/3/06 14:22, Anonymous Geo

Porra: 3 a 0 un altre cop! :D

 

At 31/3/06 15:25, Blogger nimue

aquí una altra tonta! ains ains ains!!!! és guapa de remate!!

:)))))

 

At 1/4/06 15:26, Anonymous Raquel

Quina cucada!!
realment els nens petits, fan que els grans s'atontin i es desfassin quan estan amb ells.
I com sempre dic si els vas veient crèixer com jo amb els meus cosinets encara passa més això.
Aixxx, q me pongo to tonta, jejeje.
Apa noi doncs per avui res més.
Petonets