Després de mig haver passat el tràngol del mal de coll (encara tinc petites seqüeles i una mica de refredat... però bueno), el mal d'avui (que voleu! em faig gran!!) és la son. Tinc una son que no m'aguanto. I encara queda un dia de curs, avui. I demà em toca fer de Capitan Stubbin, que el meu venerat JM se'n va de vacances, i encarregar-me jo del barco. I demà a la tarda Barça-Madriz de bàsket a muerte. I avui hauria de passar per cal Kittus a acomiadar-me, que el xaval se'ns en va a Suècia la setmana que ve (que l'altre dia em diu "Què vols que et porti Angu?", "Una sueca, Marc, porta'm una sueca", "Però si a tu t'agraden més les catalanes!!!", "És igual ... potser si no m'entén fem algo!") ... quantes coses ... com és que hi ha setmanes que són més soses que tot plegat i setmanes que no pares? A més aquesta que laboralment parlant és curta que no vegis (per altres, i ja sap la Su* que parlo per ella, més curtes encara. Sort que dimarts tinc festa! Clar que la Su*, també).
Decididament avui no sóc persona. Això de llevar-me a les 6 del matí i arribar a casa, com ahir, a quarts d'onze de la nit ... és molt heavy ... potser m'hi he d'acostumar, eh? És que he tingut 8 hores per: sopar, mirar una mica la tele per acabar de desconnectar, adormir-me davant la tele amb l'excusa que desconnecto i anar a fer nones. També, són masses coses per una franja horària massa petita!
El tema de despertar-se al sofà a les tantes de la matinada és molt dur. Jo dec tenir un sisè sentit (en ocasiones veo muertos?) que em deu dir "Xaval! Ves al llit a dormir, home!" quan són, com a molt tard, la 1 de la matinada. Però algun cop que li vaig donar vacances al sisè sentit aquest ... uf, uf, uf ... que xungo! ... saps allò de despertar-te a les 3 però tu no saber ni a quina hora vius, que a la tele que tens posada fan el Teletienda, fet un cromo, amb el coixí marcat a la cara que sembla que t'hagin planxat, amb un mal de coll que sembla que t'hagin passat pel Garrote Vil, amb una veu que sembles el Sabina amb ressaca, de lo enregollada que està ... que mires l'hora i dius "Collons, les 3!"
I la primera pregunta que et passa pel cap és: "I ara què fas? Perquè tu et lleves a les 6 del matí". Llavors ve quan entren els dos esperits, el bo i el dolent. El bo, un tros de pà, et diu "Vaaaa, ara aixeca't, amb la calma, i te'n vas xino-xano al llit com bonament puguis" (aquest n'és una altra, et lleves del sofà i estàs pitjor que si t'haguessis fumat ves a saber què!). El dolent, en canvi, xiuxiueja "Eh, però si et lleves d'aquí a 3 hores! Mitja volta al sofà i ja et llevaràs a les 6!". Al final acaba guanyant el bo, bàsicament perquè prou cruixit estàs com per tornar-te a estirar al sofà ... com a les pelis (anava a posar a la vida real, però aquí sempre acaben guanyant els americans) i te'n vas al llit i ja intentes, ja, entrar al llitet sense desfer-lo molt ("així demà no l'hauràs de fer", penses) ... però què vols? a les 3 de la matinada i mig adormit el teu cos no està per contorsionismes.
El resultat d'entrar "suaument" al llit es comprova quan sona el despertador ... si és que la teva son s'ha recordat de posar-lo, clar. El llit, a on has entrat en cura, sembla que l'hagin portat directament del tornado aquell de Canàries l'any passat: el nòrdic tirat per un cantó, el llençol per l'altre (sí, jo sóc dels que dormen amb llençol a sota el nòrdic ... que només en tinc 1 i m'ha de durar tot l'hivern, tu), tu allà amb un peu fora del llit, ... dantesc.
I quan et lleves i passes per la dutxa és quan dius "Ja estic despert!". I quan arribes a la cuina i et prepares l'esmorzar és quan dius "Joder! Estic molt adormit!": fots el suc de taronja al microones, poses la torradora sense pà a dins, lligues la bossa d'escombraries, aixeques el cap i veus una muntanya de coses per posar-hi que tu has deixat per allà tirades, marxes de casa i deixes 3 o 4 llums obertes, ... Terrible. Ah, no proveu el suc de taronja passat pel microones que està molt fastigós (que voleu? no tiraria el suc! ... bé, de fet només he fet una churrupailla que deia el Barragán la resta se "m'ha caigut" per la pica).
Sort que avui hi ha reunió a Mordor d'aquelles per despertar-se de cop. Però en aquestes èpoques crec que fins i tot amb la gent de Mordorr hi ha un pacte de no agressió, que la gent no vol saraus abans de vacances. Ja veig a venir que avui no em despertaré ... no, al curs, no, allò sí que té qualsevol efecte menys despertar.
Bé, canalla, aquest entranyable blog s'agafa vacances Pasquals. Pels despistats, NO TINC FESTA DEMÀ, el que passa és que aniré tant de cul que no tindré temps ni d'escriure res. Porto ja 87 capítols amb aquest ... i si voleu que us digui la veritat, no m'ho crec ni jo d'haver escrit tant (sí que tinc rotllo, no? ai, si jo de peque era així com calladet i poca cosa ...). En fi, que ... moltes gràcies a tots/totes (als de sempre i que m'aguanten cada dia de cada dia, als de tant en tant que pensen "gràcies a Déu que no l'hem d'aguantar cada dia", a la gent que no em coneix de res i que deuen pensar "i aquest tiu, com és que és així de raro?", diferent, sóc diferent, ...), a tots vosaltres que doneu una mica més de vida a les meves històries, ja sabeu que apart d'explicar amb més o menys gràcia el que em va passant a la vida, el segon objectiu és arrancar-vos un somriure, que ja que la vida són dos dies ... cony, com a mínim passem-nos-els somrient, no? Cuideu-vos molt. Ens veiem a la tornada. Molt bones vacances per a tothom!
PD: No puc fer un post curt, jo? Mira que al bus ho deia "nen, avui no escriguis molt"... que pesat que sóc.
Decididament avui no sóc persona. Això de llevar-me a les 6 del matí i arribar a casa, com ahir, a quarts d'onze de la nit ... és molt heavy ... potser m'hi he d'acostumar, eh? És que he tingut 8 hores per: sopar, mirar una mica la tele per acabar de desconnectar, adormir-me davant la tele amb l'excusa que desconnecto i anar a fer nones. També, són masses coses per una franja horària massa petita!
El tema de despertar-se al sofà a les tantes de la matinada és molt dur. Jo dec tenir un sisè sentit (en ocasiones veo muertos?) que em deu dir "Xaval! Ves al llit a dormir, home!" quan són, com a molt tard, la 1 de la matinada. Però algun cop que li vaig donar vacances al sisè sentit aquest ... uf, uf, uf ... que xungo! ... saps allò de despertar-te a les 3 però tu no saber ni a quina hora vius, que a la tele que tens posada fan el Teletienda, fet un cromo, amb el coixí marcat a la cara que sembla que t'hagin planxat, amb un mal de coll que sembla que t'hagin passat pel Garrote Vil, amb una veu que sembles el Sabina amb ressaca, de lo enregollada que està ... que mires l'hora i dius "Collons, les 3!"
I la primera pregunta que et passa pel cap és: "I ara què fas? Perquè tu et lleves a les 6 del matí". Llavors ve quan entren els dos esperits, el bo i el dolent. El bo, un tros de pà, et diu "Vaaaa, ara aixeca't, amb la calma, i te'n vas xino-xano al llit com bonament puguis" (aquest n'és una altra, et lleves del sofà i estàs pitjor que si t'haguessis fumat ves a saber què!). El dolent, en canvi, xiuxiueja "Eh, però si et lleves d'aquí a 3 hores! Mitja volta al sofà i ja et llevaràs a les 6!". Al final acaba guanyant el bo, bàsicament perquè prou cruixit estàs com per tornar-te a estirar al sofà ... com a les pelis (anava a posar a la vida real, però aquí sempre acaben guanyant els americans) i te'n vas al llit i ja intentes, ja, entrar al llitet sense desfer-lo molt ("així demà no l'hauràs de fer", penses) ... però què vols? a les 3 de la matinada i mig adormit el teu cos no està per contorsionismes.
El resultat d'entrar "suaument" al llit es comprova quan sona el despertador ... si és que la teva son s'ha recordat de posar-lo, clar. El llit, a on has entrat en cura, sembla que l'hagin portat directament del tornado aquell de Canàries l'any passat: el nòrdic tirat per un cantó, el llençol per l'altre (sí, jo sóc dels que dormen amb llençol a sota el nòrdic ... que només en tinc 1 i m'ha de durar tot l'hivern, tu), tu allà amb un peu fora del llit, ... dantesc.
I quan et lleves i passes per la dutxa és quan dius "Ja estic despert!". I quan arribes a la cuina i et prepares l'esmorzar és quan dius "Joder! Estic molt adormit!": fots el suc de taronja al microones, poses la torradora sense pà a dins, lligues la bossa d'escombraries, aixeques el cap i veus una muntanya de coses per posar-hi que tu has deixat per allà tirades, marxes de casa i deixes 3 o 4 llums obertes, ... Terrible. Ah, no proveu el suc de taronja passat pel microones que està molt fastigós (que voleu? no tiraria el suc! ... bé, de fet només he fet una churrupailla que deia el Barragán la resta se "m'ha caigut" per la pica).
Sort que avui hi ha reunió a Mordor d'aquelles per despertar-se de cop. Però en aquestes èpoques crec que fins i tot amb la gent de Mordorr hi ha un pacte de no agressió, que la gent no vol saraus abans de vacances. Ja veig a venir que avui no em despertaré ... no, al curs, no, allò sí que té qualsevol efecte menys despertar.
Bé, canalla, aquest entranyable blog s'agafa vacances Pasquals. Pels despistats, NO TINC FESTA DEMÀ, el que passa és que aniré tant de cul que no tindré temps ni d'escriure res. Porto ja 87 capítols amb aquest ... i si voleu que us digui la veritat, no m'ho crec ni jo d'haver escrit tant (sí que tinc rotllo, no? ai, si jo de peque era així com calladet i poca cosa ...). En fi, que ... moltes gràcies a tots/totes (als de sempre i que m'aguanten cada dia de cada dia, als de tant en tant que pensen "gràcies a Déu que no l'hem d'aguantar cada dia", a la gent que no em coneix de res i que deuen pensar "i aquest tiu, com és que és així de raro?", diferent, sóc diferent, ...), a tots vosaltres que doneu una mica més de vida a les meves històries, ja sabeu que apart d'explicar amb més o menys gràcia el que em va passant a la vida, el segon objectiu és arrancar-vos un somriure, que ja que la vida són dos dies ... cony, com a mínim passem-nos-els somrient, no? Cuideu-vos molt. Ens veiem a la tornada. Molt bones vacances per a tothom!
PD: No puc fer un post curt, jo? Mira que al bus ho deia "nen, avui no escriguis molt"... que pesat que sóc.
