Post dedicat a tota la gent que no li apassiona el futbol (si és que encara queda algú) ... que no sap la sort que té.
Sí amics, la frase del dia d'avui "El futbol és injust". "Oh, és que aquella gent va tenir molta sort!", vale, "Oh, és que l'àrbitre i les faltes ...", vale, "Oh, és que el porter se les va trobar ...", vale. Vale a tot, absolutament a tot, però la qüestió és que un partit que tranquilament (tranquilament ... i parlo de quarts de final de la Xampinyons Ligui) podríem haver guanyat 0-3 o 0-4 sin sacarla i d'aquí una setmana ale, que salgan el peloton de los malos, encapçalat per Gabri, naturalment ("Ehhhh, que aquest és català!" ... mira, les reivindicacions nacionalistes per Sant Jordi o l'11 de setembre, si us plau) ... doncs no, ahir els senyors no les entraven.
"Ep, nano, que aquella gent al final... Que han eliminat al Liverpool i al Manchester ..." Sé que m'hauré de menjar el que dic, pero ... aquella gent són una BANDA ... comparats amb el Barça, clar. O sigui que no tenen perdó. Partit soso, soso, soso, amb instants d'emoció ... però només instants així sueltus. Que si no m'ho vaig passar bé? M'ho vaig passar de conya! M'encanten aquests partits així tan emocionants! "I ara què toca?", pensareu. El de sempre: patir com a condemnats ... com sempre! És el Barça i és el mes d'Abril! No hi ha més! "Semana Grande" titolava ahir l'Sport d'abans d'ahir que vaig llegir ahir. Ves que no sigui "Semana trágica".
Bé, comencem la crònica d'ahir.
A l'Ateneu d'Esparreguera es va celebrar ahir al vespre una vetllada futbolera que duia per títol "Ara que hem eliminat al Chessi ... deixarem que ens fotin els portuguesos?". A l'acte van assistir, com que era pel Canal +, mig poble i part de l'estranger. Dels propers a la meva humil persona hi eren els de sempre i com a Guest Starring el Kittus (veure Capítol 64) a la segona incursió oficial que feia en partit de tan nostrada competició.
Ara ja el Kittus es mou per aquests partits com en Pere per ca seua. Ja sap que ell ha d'agafar-se una Coca-Cola, unes pipes i ale, a menjar. I mentre menja, no fa comentaris i si no fa comentaris no posa més nerviosa a la parròquia i si la parròquia no es posa nerviosa no s'alteren pensant com el Barça podria haver guanyat i com ha acabat empatant, uf! Quin és el problema? Quan s'acaben les pipes. Això va passar cap al minut 30 de la segona part i amb dues Coca-Coles al seu cos, justament (quina mala sort, també) quan aquella gent començava a apretar ... que digues-li casualitat ... que va coincidir amb que jugava Gabri (ai! Gabri! de mica en mica es va fent un lloc al cor del poble català ... al costat de Sete Gibernau ...). Un patiment pobre nano! "Hasta" ja pensava per un instant que millor que no arribés el Barça a París ... un retorçar-me el braç ... uf! Però no, no, que arribi a París! Que pateixi!
Però encara no arriba a estar fi del tot en això del futbol: "Als portuguesos els guanyem oi? Clar, com que vem eliminar ... al Celtic" ... "Kittus, vem eliminar al Chessi!" ... "Aaaaaquest!" ... "Quan posa SL Benfica ... què vol dir SL?", "Vol dir Somos Lusos, Kittus ... i jo què sé!" ... "Només per situar-me ... cap on ataca el Barça aquesta segona part? dreta o esquerra?" .... "Angu, Angu, que ja comença la segona part!" ... "Kittus, això és això és la repetició de les millors(¿?) jugades de la primera part..."
I al sortir, com que el pobre nano duia sobredosi de Coca-Cola, vinga a parlar, vinga a parlar "Que si això, que si allò, que si mira que m'ha passat, bla, bla, bla, ..." Mentrestant el Nen i jo capcots, pensatius, ... i ell alterat ... entre el futbol i la beguda ... ja vem parlar amb la Muntxi, quan tornàvem de deixar-lo a casa que el proper dia una mansanilla a la primera part i un puniol a la segona. Ah i un Tranquimazin 250mg pels assistents al partit ... crec que dissabte ja podrem prendre la primera dosi. La que ens espera.
Sí amics, la frase del dia d'avui "El futbol és injust". "Oh, és que aquella gent va tenir molta sort!", vale, "Oh, és que l'àrbitre i les faltes ...", vale, "Oh, és que el porter se les va trobar ...", vale. Vale a tot, absolutament a tot, però la qüestió és que un partit que tranquilament (tranquilament ... i parlo de quarts de final de la Xampinyons Ligui) podríem haver guanyat 0-3 o 0-4 sin sacarla i d'aquí una setmana ale, que salgan el peloton de los malos, encapçalat per Gabri, naturalment ("Ehhhh, que aquest és català!" ... mira, les reivindicacions nacionalistes per Sant Jordi o l'11 de setembre, si us plau) ... doncs no, ahir els senyors no les entraven.
"Ep, nano, que aquella gent al final... Que han eliminat al Liverpool i al Manchester ..." Sé que m'hauré de menjar el que dic, pero ... aquella gent són una BANDA ... comparats amb el Barça, clar. O sigui que no tenen perdó. Partit soso, soso, soso, amb instants d'emoció ... però només instants així sueltus. Que si no m'ho vaig passar bé? M'ho vaig passar de conya! M'encanten aquests partits així tan emocionants! "I ara què toca?", pensareu. El de sempre: patir com a condemnats ... com sempre! És el Barça i és el mes d'Abril! No hi ha més! "Semana Grande" titolava ahir l'Sport d'abans d'ahir que vaig llegir ahir. Ves que no sigui "Semana trágica".
Bé, comencem la crònica d'ahir.
A l'Ateneu d'Esparreguera es va celebrar ahir al vespre una vetllada futbolera que duia per títol "Ara que hem eliminat al Chessi ... deixarem que ens fotin els portuguesos?". A l'acte van assistir, com que era pel Canal +, mig poble i part de l'estranger. Dels propers a la meva humil persona hi eren els de sempre i com a Guest Starring el Kittus (veure Capítol 64) a la segona incursió oficial que feia en partit de tan nostrada competició.
Ara ja el Kittus es mou per aquests partits com en Pere per ca seua. Ja sap que ell ha d'agafar-se una Coca-Cola, unes pipes i ale, a menjar. I mentre menja, no fa comentaris i si no fa comentaris no posa més nerviosa a la parròquia i si la parròquia no es posa nerviosa no s'alteren pensant com el Barça podria haver guanyat i com ha acabat empatant, uf! Quin és el problema? Quan s'acaben les pipes. Això va passar cap al minut 30 de la segona part i amb dues Coca-Coles al seu cos, justament (quina mala sort, també) quan aquella gent començava a apretar ... que digues-li casualitat ... que va coincidir amb que jugava Gabri (ai! Gabri! de mica en mica es va fent un lloc al cor del poble català ... al costat de Sete Gibernau ...). Un patiment pobre nano! "Hasta" ja pensava per un instant que millor que no arribés el Barça a París ... un retorçar-me el braç ... uf! Però no, no, que arribi a París! Que pateixi!
Però encara no arriba a estar fi del tot en això del futbol: "Als portuguesos els guanyem oi? Clar, com que vem eliminar ... al Celtic" ... "Kittus, vem eliminar al Chessi!" ... "Aaaaaquest!" ... "Quan posa SL Benfica ... què vol dir SL?", "Vol dir Somos Lusos, Kittus ... i jo què sé!" ... "Només per situar-me ... cap on ataca el Barça aquesta segona part? dreta o esquerra?" .... "Angu, Angu, que ja comença la segona part!" ... "Kittus, això és això és la repetició de les millors(¿?) jugades de la primera part..."
I al sortir, com que el pobre nano duia sobredosi de Coca-Cola, vinga a parlar, vinga a parlar "Que si això, que si allò, que si mira que m'ha passat, bla, bla, bla, ..." Mentrestant el Nen i jo capcots, pensatius, ... i ell alterat ... entre el futbol i la beguda ... ja vem parlar amb la Muntxi, quan tornàvem de deixar-lo a casa que el proper dia una mansanilla a la primera part i un puniol a la segona. Ah i un Tranquimazin 250mg pels assistents al partit ... crec que dissabte ja podrem prendre la primera dosi. La que ens espera.
