Post dedicat al Xavi, que se'n va de maniobres durant una temporadeta a fora d'aquesta casa. Que tinguis tota la sort que et mereixes, que és molta.
Avui faig un extra-point. El meu venerat Xavi em va fer arribar, mitjançant el seu blog, aquestes preguntes perquè jo hi posi la resposta. Sabedor que per mi aquests tests els faig el mateix cas que als mails que porten per títol: "Hazlo, te reirás mucho" o "A mi me funcionó" o "Piensa un deseo y un color" o fins i tot "Ayudame! Mi niña está enferma....." (que la nena deu haver fet ja la mili perquè això diria que ho vaig rebre al començament de l'SPAM a Internet) i per ser ell, per primera i darrera vegada en aquest blog penso seguir una cosa d'aquestes.
Us presento "conoce a l'Angu ..." com si tots no em conéguessiu ja, sóc bastant transparent ... crec. Anem-hi:
10 anys enrera jo...
...estudiava. Ja em deien Angu, tot i que vaig aconseguir no corrompre als meus companys de classe i convénce'ls perquè em diguessin Pep (més cumba, ho sé). Recordo que el curs del 96 (un segon, hi havia una série a TV3 que es deia així ... que tots eren molt guapos i s'enamoraven i tal ...) estava fent 5è que era 4t o alguna cosa així ... de carrera. Crec que va ser el primer any que no vaig haver d'anar a setembre (ole ole, agost tranquil!). Segurament un 21 de març per la tarda estaria o fent classe (jo anava de tardes, els matins eren per dormir) o fent pràctiques de BD2, que es portava molt aleshores. Vivia a Esparreguera, com ara, però a cals Papes (a 50 metres d'on ho faig ara). I tenia al meu costat a una de les persones més meravelloses de totes les persones més meravelloses que m'he trobat mai. Diria també que aquell estiu vem anar, per pressió popular, que consti, a Port Aventura, a marejar-me amb les tasses dels pebrots!
5 anys enrera jo...
... ja treballava en aquesta empresa. Continuava vivint a cals Papes i em continuaven dient Angu, mira per on (però a la feina era el Pep, eh?). Recordo que un 21 de març de 2001 estavem ja al Paral·lel amb la Carmen de Mairena, les senyores que fumen, els senyors que fan de senyora, el Bagdad i tot aquella tropa. Estava en una època de la meva vida no molt agraciada: ja havia començat la meva bogeria d'any i mig i vaig comprovar la teoria de que quan les coses no van bé ... si un mes és dolent el següent només pot ser pitjor. Sort que tenia al meu costat, tant a la feina com a fora, a una gent extraordinària. Era, penso, bastant més gilipolles del que sóc ara (que no dic que no ho sigui ara, eh?). Crec que amb el pas del temps he evolucionat... una miqueta.
1 any enrera jo...
... continuava treballant en aquesta santa casa. Ja vivia a ca meva i estava content perquè em quedaven 28 anys d'hipoteca, tan sols. Em dedicava més a viure el dia a dia que abans, que és el que intento fer actualment. Segurament un 21 de març vaig quedar amb la Geo per anar a prendre alguna cosa i discutir, de pas, de tot una mica (com de quines séries de TV3 són les millors de la història, per exemple). Encara érem al Paral·lel, però ja començàvem a sospitar que tornàriem aviat a l'Illa. I el grup de feina continuava essent un grup de gent extraordinari. A saber on estaria treballant jo si no me'ls hagués trobat. Continuava la política encetada anys enrera d'envoltar-me de la gent que més m'estimo i passar de mals rotllos o de tonteries que no porten enlloc. També recordo que estava pendent d'una xiqueta propera a mi que ho estava passant bastant malament. Ah, i sí, em deien Angu. Suposo que ja era irrefrenable, això.
Ahir jo...
Vaig arribar cap a quarts de 8 a la feina. El Tigre del Bierzo em va trucar cap a les 8 per dir-me que havia nascut l'Elena. Vaig conversar de lo humano y lo divino amb les meves conversadora preferides de MSN, la Duna i la me'n-vaig-que-fan-El-Cor-Geo. Vaig salvar alguns DefCon2, escriure alguns informes, desesperar-me amb lo lenta que és la meva màquina ... com sempre, vaja. Per la tarda vem anar a veure la petitona i a sopar amb la millor de les companyies.
5 llocs especials per a mi...
- Esparreguera: El meu refugi. El lloc d'on fujo cada dia quan estic agobiat i a on torno quan la ciutat m'esgota. La tranquilitat de passejar pels seus carrers (sol o amb bona companyia), el descobriment de sortir a la Passió, les xerrades amb els amics, el plaer de veure un partit de futbol amb ells, ...
- Montserrat: Noooo, fugiu de tot el tema catolicisme! És secundari! Tooota la vida sortint pel meu balcó i veient aquesta meravellosa muntanya. Toooota la vida pujant com a mínim un cop a passejar-hi (després van aparéixer el tema dels ovnis i ja hi anàvem més cops) a perdre-m'hi pels seus racons. Aquella tranquilitat, sobretot per la nit És un paradís.
- Sitges: El mar. És un dels meus llocs marítims preferits. "No, Geo, no sóc gay!". És la relaxació de la muntanya portada a l'altre extrem. La remor del mar, la bona companyia. Mira! Fa temps que no hi vaig!
- TGN: La Xups, la Nurietis, la Clareta, el destrossa-ordinadors de l'Albert ... molta bona gent. Molt bons records. Un altre lloc que hi pots anar i perdre't perfectament. Moltes coses maques per conéixer.
- Roses: On vaig conéixer probablement a algunes de les persones més importants de la meva vida, d'aquelles que estan sempre allà, d'aquelles que et reclamen, d'aquelles que els tens massa carinyu i tot (saps allò que li tens carinyu a la gent?...)
5 coses que m'agrada menjar...
Perquè després digueu que no menjo de tot:
- Pasta. canelons, macarrons, ...
- Carn. Qualsevol cosa que estigui ben feta. Uixxx, no puc ni veure la sang!
- Patates fregides. A veure! Si hi ha carn hi ha d'haver patates fregides!
- Peix. Sense moltes espines, si us plau. Gairebé diria que el marisc. No, no sóc tontu, eh?
- Gelats. de mica en mica m'acostumo a la xocolata ... ho sento Nimue, jo sóc més de Kas Naranja o Kas Limon ... refresquen més.
5 alegries més grans...
- Veure somriure als que m'envolten. Sí sóc un pallasso, teniu raó, però la sensació que algú rigui i s'ho passi bé amb tu és certament inigualable
- Trobar algun lloc per posar els meus rotllos. A vosaltres, estimats lectors/lectores us demano perdó ... un moment! Què coi Perdó! Si no voleu no ho llegiu! Hombre, ja!
- Treure'm la carrera. En el fons jo sé que m'hi vaig esforçar ... encara que no ho semblés!
- Estar envoltat de bona gent. Això és un defecte de fàbrica. No sé què passa però la gent que acabo coneixent sempre són collonuts.
- Tirar endavant. Al meu ritme, que mai he estat un motor d'explosió ... més aviat un motor dièsel.
No vull implicar a ningú. Si algú de vosaltres ho voleu fer ... endavant. És un exercici de memòria, més que res ... i es fa en dos cops de tita.
Avui faig un extra-point. El meu venerat Xavi em va fer arribar, mitjançant el seu blog, aquestes preguntes perquè jo hi posi la resposta. Sabedor que per mi aquests tests els faig el mateix cas que als mails que porten per títol: "Hazlo, te reirás mucho" o "A mi me funcionó" o "Piensa un deseo y un color" o fins i tot "Ayudame! Mi niña está enferma....." (que la nena deu haver fet ja la mili perquè això diria que ho vaig rebre al començament de l'SPAM a Internet) i per ser ell, per primera i darrera vegada en aquest blog penso seguir una cosa d'aquestes.
Us presento "conoce a l'Angu ..." com si tots no em conéguessiu ja, sóc bastant transparent ... crec. Anem-hi:
10 anys enrera jo...
...estudiava. Ja em deien Angu, tot i que vaig aconseguir no corrompre als meus companys de classe i convénce'ls perquè em diguessin Pep (més cumba, ho sé). Recordo que el curs del 96 (un segon, hi havia una série a TV3 que es deia així ... que tots eren molt guapos i s'enamoraven i tal ...) estava fent 5è que era 4t o alguna cosa així ... de carrera. Crec que va ser el primer any que no vaig haver d'anar a setembre (ole ole, agost tranquil!). Segurament un 21 de març per la tarda estaria o fent classe (jo anava de tardes, els matins eren per dormir) o fent pràctiques de BD2, que es portava molt aleshores. Vivia a Esparreguera, com ara, però a cals Papes (a 50 metres d'on ho faig ara). I tenia al meu costat a una de les persones més meravelloses de totes les persones més meravelloses que m'he trobat mai. Diria també que aquell estiu vem anar, per pressió popular, que consti, a Port Aventura, a marejar-me amb les tasses dels pebrots!
5 anys enrera jo...
... ja treballava en aquesta empresa. Continuava vivint a cals Papes i em continuaven dient Angu, mira per on (però a la feina era el Pep, eh?). Recordo que un 21 de març de 2001 estavem ja al Paral·lel amb la Carmen de Mairena, les senyores que fumen, els senyors que fan de senyora, el Bagdad i tot aquella tropa. Estava en una època de la meva vida no molt agraciada: ja havia començat la meva bogeria d'any i mig i vaig comprovar la teoria de que quan les coses no van bé ... si un mes és dolent el següent només pot ser pitjor. Sort que tenia al meu costat, tant a la feina com a fora, a una gent extraordinària. Era, penso, bastant més gilipolles del que sóc ara (que no dic que no ho sigui ara, eh?). Crec que amb el pas del temps he evolucionat... una miqueta.
1 any enrera jo...
... continuava treballant en aquesta santa casa. Ja vivia a ca meva i estava content perquè em quedaven 28 anys d'hipoteca, tan sols. Em dedicava més a viure el dia a dia que abans, que és el que intento fer actualment. Segurament un 21 de març vaig quedar amb la Geo per anar a prendre alguna cosa i discutir, de pas, de tot una mica (com de quines séries de TV3 són les millors de la història, per exemple). Encara érem al Paral·lel, però ja començàvem a sospitar que tornàriem aviat a l'Illa. I el grup de feina continuava essent un grup de gent extraordinari. A saber on estaria treballant jo si no me'ls hagués trobat. Continuava la política encetada anys enrera d'envoltar-me de la gent que més m'estimo i passar de mals rotllos o de tonteries que no porten enlloc. També recordo que estava pendent d'una xiqueta propera a mi que ho estava passant bastant malament. Ah, i sí, em deien Angu. Suposo que ja era irrefrenable, això.
Ahir jo...
Vaig arribar cap a quarts de 8 a la feina. El Tigre del Bierzo em va trucar cap a les 8 per dir-me que havia nascut l'Elena. Vaig conversar de lo humano y lo divino amb les meves conversadora preferides de MSN, la Duna i la me'n-vaig-que-fan-El-Cor-Geo. Vaig salvar alguns DefCon2, escriure alguns informes, desesperar-me amb lo lenta que és la meva màquina ... com sempre, vaja. Per la tarda vem anar a veure la petitona i a sopar amb la millor de les companyies.
5 llocs especials per a mi...
- Esparreguera: El meu refugi. El lloc d'on fujo cada dia quan estic agobiat i a on torno quan la ciutat m'esgota. La tranquilitat de passejar pels seus carrers (sol o amb bona companyia), el descobriment de sortir a la Passió, les xerrades amb els amics, el plaer de veure un partit de futbol amb ells, ...
- Montserrat: Noooo, fugiu de tot el tema catolicisme! És secundari! Tooota la vida sortint pel meu balcó i veient aquesta meravellosa muntanya. Toooota la vida pujant com a mínim un cop a passejar-hi (després van aparéixer el tema dels ovnis i ja hi anàvem més cops) a perdre-m'hi pels seus racons. Aquella tranquilitat, sobretot per la nit És un paradís.
- Sitges: El mar. És un dels meus llocs marítims preferits. "No, Geo, no sóc gay!". És la relaxació de la muntanya portada a l'altre extrem. La remor del mar, la bona companyia. Mira! Fa temps que no hi vaig!
- TGN: La Xups, la Nurietis, la Clareta, el destrossa-ordinadors de l'Albert ... molta bona gent. Molt bons records. Un altre lloc que hi pots anar i perdre't perfectament. Moltes coses maques per conéixer.
- Roses: On vaig conéixer probablement a algunes de les persones més importants de la meva vida, d'aquelles que estan sempre allà, d'aquelles que et reclamen, d'aquelles que els tens massa carinyu i tot (saps allò que li tens carinyu a la gent?...)
5 coses que m'agrada menjar...
Perquè després digueu que no menjo de tot:
- Pasta. canelons, macarrons, ...
- Carn. Qualsevol cosa que estigui ben feta. Uixxx, no puc ni veure la sang!
- Patates fregides. A veure! Si hi ha carn hi ha d'haver patates fregides!
- Peix. Sense moltes espines, si us plau. Gairebé diria que el marisc. No, no sóc tontu, eh?
- Gelats. de mica en mica m'acostumo a la xocolata ... ho sento Nimue, jo sóc més de Kas Naranja o Kas Limon ... refresquen més.
5 alegries més grans...
- Veure somriure als que m'envolten. Sí sóc un pallasso, teniu raó, però la sensació que algú rigui i s'ho passi bé amb tu és certament inigualable
- Trobar algun lloc per posar els meus rotllos. A vosaltres, estimats lectors/lectores us demano perdó ... un moment! Què coi Perdó! Si no voleu no ho llegiu! Hombre, ja!
- Treure'm la carrera. En el fons jo sé que m'hi vaig esforçar ... encara que no ho semblés!
- Estar envoltat de bona gent. Això és un defecte de fàbrica. No sé què passa però la gent que acabo coneixent sempre són collonuts.
- Tirar endavant. Al meu ritme, que mai he estat un motor d'explosió ... més aviat un motor dièsel.
No vull implicar a ningú. Si algú de vosaltres ho voleu fer ... endavant. És un exercici de memòria, més que res ... i es fa en dos cops de tita.
