dimarts, 21 de març de 2006
Capítol 72. Tres senyors i una petita dama
Tal i com ja va anunciar aquest humil blog, el dia del pare, i mai millor dit, el nostre benvolgut company El Tigre del Bierzo va tenir una preciosa cadelleta (bueno, com que és un tigre...) de nom Elena. Amb dos cops de tita vem muntar una expedició ahir a la tarda per anar a veure els soferts pares i la nova petitona, que amb prou feines tenia 24 hores de vida. Sí, ho sé, som uns impacients, però ens feia molta gràcia veure-la sobretot a ella i veure també als papi-papi-papichulos a veure si estaven en un núvol o si ja directament estaven per Júpiter...

A les 6 de la tarda (18:00 pels d'ESO) l'expedició formada per AQueEtFaigUnFix, el Tito Javier i jo mateix vem sortir de la nave nodriza direcció Maternitat. On és la Maternitat? Al costat del Camp del Baa (bona zona, eh? si és que és macu això ... perquè ara la nena ens surti del Madriz o del Betis, que son pare de vegades es desmarca i diu que és del Betis ... el equipo simpático ... anda ya ... sort que els seus tiets se n'ocuparan que sigui del Baa ...). Qui no ha passat mai per Travessera de les Corts i ha vist "Edifici Maternitat"? Tothom ho ha vist. I cap allà anàvem i allà dins vam entrar.

Les instruccions de El Tigre del Bierzo eren clares: entrar, mà dreta, 2a planta, habitació 21-22. Molt bé. Espero que mai de la vida vagi al Paris-Dakar ... o com a mínim si hi vaig espero no anar amb El Tigre del Bierzo. Seguint les seves instruccions vem entrar ... a un edifici de la Diputació de Barcelona. Mooooooolta pinta de paritori allò no tenia. De manera que vem pensar "Calla, que com que és de fora i allà no els deuen ensenyar dreta i esquerra, deuria voler dir a l'esquerra"...Doncs allà hi havia un edifici de la Generalitat de Catalunya ... Vinga, siga buscando, hay miles de premios

Doncs així ens vem dedicar a passar una estoneta de la tarda, en anar pel parc de la Maternitat d'edifici en edifici preguntant "Perdoni, aquí és on es tenen fills?" "No, no, al final del parc a la dreta"...bé, el guàrdia de seguretat tampoc ho tenia molt clar perquè era al final a l'esquerra. Semblava que estiguéssim al Laberinto del Chinotauro. Però finalment vem trobar la Maternitat pròpiament dita i vem aconseguir trobar l'habitació (prèvia semi-incursió als paritoris i als quiròfans, per cert). L'edifici és un edifici antic, antic, com l'Hospital de Sant Pau però bastant més ben conservat i cuidat. Que ja és dir.

I allà hi eren, tots dos, contentíssims però amb una cara de cansats ... sobretot la NuNu que estava molt riallera i molt guapa (com sempre, vaja) però feia una carona ... pobre. La peque la tenien a la incubadora, perquè va néixer un mes abans del que tocava i perquè només va pesar 1 quilo i 700 grams. Després que ens expliquessin com havia anat tot (des de divendres que va trencar aigües fins al dia, com no, de Sant Josep), i alguns detalls escabrosos com que el Tigrecillo va dormir tota una nit al terra (no m'extranya, les butaques aquelles són conegudes com el rompe-espaldas) o com que la nena ja té més pèl que el pare, el ja Papi-Tigre ens va baixar a la sala de nedons per presentar-nos a la petitona i perquè la mami pugués descansar una micona abans de baixar a veure-la al vespre.

L'Elena era allà, a primera fila, més maca! És realment petita, petita! Però més bufona, ella. Només feia que moure's i estirar-se. La infermera, al veure que el Papi-Tigre l'havia baixat a veure li va tombar la cara perquè la puguéssim veure ... que cap on mirava? cap al Camp Nou!!! Aquesta és dels nostres! Ai senyor, si amb prou feines deu fer un parell de pams ... 1 quilo i 700 grams, que poca coseta (si ho comparem amb la Puri que al néixer fa fer 4 quilos, clar). Hi va haver un moment que al pare, com no, va haver de fer de centraleta de telèfons i ens vem quedar els tres visitants amb ella ... deurien passar uns quants àngels perquè per uns segons cap dels 3 va dir res. Només la miràvem: ara movia un peuet, ara un braç, ara badallava, ... Realment ha de ser molt macu tenir un peque.

Ara s'haurà de quedar uns quants dies a la incubadora fins que guanyi una mica de pes i la puguin portar cap a casa. Se'ls trencarà el cor als pares. Però és una campiona! Tots 3 ho són! Les dues nenes per aguantar aquests mesos des del desembre que li van dir a la Nunu que s'havia de cuidar perquè perillava la nena i ell per estar allà, per ocupar-se de tot i tot de meravella.

Qui ho diu que a la bona gent no els passen coses maques? Aquest n'és un molt bon exemple. Perquè si aquest esquitx arriba a ser només la meitat de bona persona que són els seus pares, el món hi haurà sortit guanyant i molt, sense cap mena de dubte.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


5 Comentaris:


At 21/3/06 12:09, Blogger Rontxa

Tens molta raó amb lo de la gent bona... Felicitats!! En dedueixo que ets el tiet, no?
La veritat es que quan son així de petits són una monada... Jo amb els meus 23 anys he tingut una germaneta, o una germanastre o una nosequé i la veritat es que m'ha fet despertar un cosa... O potser m'estic fent gran? No se, no se... Però es una passada!

 

At 21/3/06 13:16, Anonymous Duna

Ei, tiu, quina manera d'emocionar-me!!! Ha de ser tan i tan gran això de tenir un 'txurumbell', i haver-lo notat a dintre d'una mateixa.... És el gran miracle de la vida, l'engendrament dels infants...
Enhorabona als pares.

 

At 21/3/06 15:37, Anonymous Geo

Quin post mes maco, Angu!!!

Per cert, de detall et dic que la maternitat es l'institut on estudia la Lali hahaha

 

At 21/3/06 19:52, Blogger nimue

juer! estic emocionà i tot! que xuloooooooooooooooo!

us desitge tot el millor!!!!


:))))))

 

At 21/3/06 21:46, Anonymous sasa

Ei! Hola!!
Només volia deixar-te una "super" salutació i dir-te q tens un bloc "guay del paraguay"! ;)
apa tiuuuu! doncs q vagi bé i a veure si repons la meva endevinalla.
Ciao!