divendres, 17 de març de 2006
Capítol 70: Fauna buseril
Avui, com cada dia (laborable) de la meva vida, he anar a buscar, content i alegre, un dels busos de les 7 del matí per baixar a BCN (per cert, algú sap perquè ahir al matí la Diagonal semblava La Plana de Lleida? D'on venia aquella boira?) "Compra't un cotxe, compra't un cotxe!", direu, pensareu i exclamareu. "Pá què? Per trobar-me una cua del 1000 a l'entrar a BCN? Per no saber on aparcar-lo? Per gastar bentzina inútilment?", us contesto jo. Si és que el bus, apart que l'enganxo a 30 segons de casa, em deixa a 5 minuts a peu de la feina. "Que más puedo pedir ...?". A més, i lo bé que m'ho passo al bus? Quan no et trobes al Xavi, el noi que em va vendre el pis (bueno, ell ... i la seva dona, ... un petó des de la Isla), et trobes a la Meri, la meva pizzera preferida, o senzillament t'aïlles escoltant la ràdio o l'MP3 i observes el panorama.

El panorama del bus a aquestes hores del matí és ... seria ... lamentable. Sembla el bus dels enfadats. Unes cares! D'entrada tu no pots arribar content. Ui! Et maten! Recordo una època que arribava jo a la parada, tranquilament, xiulant l'entranyable melodia de la Heidi ("Nanino, nininano, nananenenenanano ...") i la gent em mostrava algunes de les seves millors cares de mala llet, com dient "Mira, aquest, està content!". "Ep, em sap greu estar content de bon matí, eh, amargats, que sou uns amargats, hombre ya! Què passa? Jo xiulo si em dóna la gana!". Al començament, clar, t'intimiden, però després ...

Quan puges al bus es veu que no pots parlar. La gent et mira malament, per variar. Val, jo no tinc precisament una veu dolça i atersiopelada, que diguem, però allò que veus que es gira el de davant i ... i no et diu res perquè un és un paio fet i ben fet, amb una alçada, amb una corpulència com un lleó, amb un de-tot, ... però la mirada assassina hi és, eh? i jo vaig mutant de lleó a gatet i em faig petit, petit, petit i trec una boleta de llana i ... Doncs que es veu que no pots dir res ... això els dies que no tens ganes de discutir ... els dies que tens ganes? Ja et fotràs! Apuja't el volum de la música i així no em sentiràs!

Segons aquestes persones es veu que la meva veu molesta però l'MP3 del tiu que està sentit jevi-metal ... allò no molesta. Clar! com que és el grenyes de turnu amb la samarreta de Metal Hammer, a aquest ningú li diu res. Que el noi aquest ... si jo sento perfectament la música que està escoltant i ell du els cascos ... què passa? s'ha deixat els taps de les orelles de dormir? Que a vegades estàs allà assentat escoltant aquell suau brunzit i el de costat teu et diu "És música o també canten?", "Sembla que cantin ... però és aquell tipus de cancó que sembla que estiguin operant d'apendicitis al teu gos ... de viu en viu". Això ... quan el jevi-metal no s'ajunta amb un company i tots dos a escoltar música ... que no podrien escoltar el mateix, no ... si sembla allò una xaranga!

Després hi ha el tema parelletes. Està molt bé tenir una parelleta: us estimeu, us abraceu, li dius com de maca està, l'agafes de la mà mentres ella dorm i, en teoria, somia amb tu (qui no s'ha trobat amb la noia dient "Bratt, Bratt, ..." o fins i tot el nom d'algun amic teu ... ehem ...) ... però és necessari que els petonets siguin petonarros? És necessari sentir els "mmmmmuuuuuuuaaaaaaaaaaccccccccccckkkkkkkksssssssssss" enormes? Si tot el bus s'entera dels "muacks". Si fins i tot els jevis d'abans es treuen els cascos en plan "Qué diablos ha sido eso????" ("diablos" pq com que és jevi ...). I si tens la sort d'asseure't al costat d'alguna noia ... i els veus allà, desesperats, amb aquell soroll que sembla que treguin el tap d'una ampolla de vi ... és incòmode, tu ... que al final et donen ganes de dir-li a la noia del costat teu "què ... els acompanyem i ho fem a dos veus?". Que veus que ella està refredada i li diu al tiu "espera que em moco!" i ell vinga a agafar-la, vinga petonarros ... "colta! que no te la prendran, nano! Deixa-li treure el kleenex, home!". Que macu és l'amor, oi? Aixxx, ara m'he posat tonto i tot, mira! Per cert, felicitats a la Geo i l'Albert, que ahir complien temps, ;)

Però la que em té robat el cor és una altra noia. "No, no es amor, és una obsesión", que deia la cançó aquella. És la noia que corre. Una noia que estàs pujant al bus, quan hi ha com 15 persones a la cua i la veus que arriba corrent. Per què corre? Té por de perdre'l? Però si quan arriba a la parada encara falten 14 per pujar. Uns sprints que fot, la tia. Això si no plou, quan plou arriba, corrent, lògicament, i amb un xubasqueru d'aquells que et donen a Port Aventura quan puges al Tutuki Splash. Vine caminant, dona, si hi ha temps! Que no veus que al matí som sempre els mateixos i els autocareros no et deixaran tirada!? I si plou, agafa un paraigua, hombre! que allò és molt lleig!

La noia que corre es veu que quan puja al bus té son. I també es veu que té les cervicals xungues. Doncs no agafa la tia i es treu un coixinet d'aquells en forma de papallona (Butterfly pillowwwwwww), s'agafa la caputxa de la jaqueta, la treu, se la fot a la cara i es fot a dormir! Clar, a l'estiu no l'he vista (és estudianta) però deu portar un antifaç. "Oh és que potser dorm poc!", jo també dormo poc i no faig aquestos espectacles. Que la noia aquesta quan va a comprar roba deu mirar jaquetes que tinguin caputxa extraible "No, éste no que se puede sacar la capucha!" i les seves amigues "Jo tia, que es Burberry's", "he dicho que no y es que no!".

I quan arribem a BCN, a l'alçada del Palau de Congressos, la noia es desperta i comença a mirar enrera. Mania persecutòria? Noooo, mira enrera per saber si darrera el nostre bus ve el bus que ella agafa. Però ... per què mires? I si no ve? I si ve? És igual, el nostre bus la deixa a la parada on agafa l'altre ... no té rao que comenci a mirar. Si a aquella hora la cadència de busos és molt gran!. Ui! I si el nostre bus para i davant hi ha l'altre ... mata per baixar la primera ... un festival, de por més aviat.

Veient tots aquests plans ... i molts altres, t'arribes a plantejar allò de "un moment, no era jo el raro?"
 
post perpetrat per jo mateix ...|


5 Comentaris:


At 17/3/06 10:00, Anonymous Duna

Angu, jo avui he arribat a la conclusió de per què la fauna femenina de les 8:30 estimen amb bogería al Manolo -----> pq els altres autobusserus són uns fills de p..., pq no ténen un altre nom. Pq jo tinc por de un dia no arribar viva a Abrera, ja sigui per accident o ja sigui pq un d'ells se m'ha tirat a sobre. El titular del bus de BCN de les 8a.m. té una mala llet que l'altre dia li va muntar un pollaco a una pobre noia que se li havia ratllat la banda magnètica de la targeta i fer-li una de nova li va suposar un retard d'un minut!!!! Però l'home allà cridant-li que 'si no hacéis el favor de llevar las tarjetas como Dios manda no tendrías que hacerme perder tiempo, joder!!!', i no exagero, amb això que la noia no va callar, li va demanar respecte, i ja la tenim liada.....
I l'altre, a part de ser una mica kamikaze conduint, també té molt mala llet, i un dia li vaig preguntar allò de 'para a Abrera', i em va contestar 'pos claro, coño'... amb aquella alegria matinera. i jo no sé si és que va achinat o és que va adormit, però no obre els ulls, no, i les rotondes de la Flex les fa derrapant..!!! No vull morir...

Però el bus és macu, transport sostenible i tal... I si no pregunta-li al Rontxa!! Hehe

 

At 17/3/06 12:08, Anonymous una perika

Aqui unaltre usuaria de l'Hispano Abrera - Barcelona, amb por de no arrivar sana i salva a casa...però no volia parlar d'aixó, si no de
la noia morena que seu al davant de tot, radera del Josep, el conductor, en el bus de les 7:15 del matí,i no para de palar i de riure tipo HI HI HI(sembla una hiena, pobreta)i es que te un tó de veu... que si vols dormir has d'anar a la part del radera del bus i veus com misteriosament la gent s'acumula a la part del radera del bus per poder dormir. Aixó si, amb el MP3 posat, perque si no et posas el MP3, t'asseguro que no pots dormir ni a la última fila del bus amb aquesta noia!

 

At 17/3/06 13:42, Blogger Pep ... però posa-li Angu, també

Val, i amb tot això què representa que voleu que faci? Envio un escrit a la Pispano?

 

At 17/3/06 13:52, Blogger Rontxa

Odio la Hispano Igualadina... uf uf, no puc no puc, de veritat. Per moltes coses que has dit no l'aguanto, per el jevi metal del matí, per la gent que et mira de mala ostia pel matí, per la gent estressada que entra i que et passa la motxila (Invicta cutre) pel matí, pels conductors de la hipano que no els aguanto, a cap!! etc...
El mes passat em vaig intentar fer un home sostenible i no agafar el cotxe sustituint-lo per l'hispano. Vaig durar tres setmanes...
Però tot i així segueixo pensant que es la millor forma per moure's i per estalviar.

Salutacions :)

 

At 18/3/06 11:43, Blogger Xavi XS

Les 7 del matí... és que a aquella hora les persones que no són normals deuen estar al límit de la seva associalitat.

Jo no agafo la Hispano Igualadina però soc usuari habitual dels busos de Can Fanga, i no ser que es pitjor... `La lluita per un seient és algo bèstia. Que jo amb el meu 1,83 i els meus 82 kg que em van servir per treure fora de l'ampolla a hosties a més d'un pivot en els meus temps de glòria basquetbolística, sigui ara incapaç de parar l'impetú de qualsevol velleta intentant entrar al bus per sobre de tres persones... No semos nadie...

Una abraçada Pep, i tu continua xiulant que és bona senyal... Si tots els dies són més o menys iguals pq amargar-se ja de bon matí. Ulls ben oberts i a veure com gira el món.