Avui és dijous. I si a la meva vida hi ha una tradició és que els dijous toca menjar guarru. Ja fa molts anys d'això. De fet, crec que des que vaig entrar en esta, nuestra empresa. Tot això va començar perquè al menjador de l'empresa, que és on anem a dinar habitualment (sempre), els dijous toca paella (com a tot arreu, que no entenc per què el dijous és el dia mundial de la paella ... és com el divendres que és el dia oficial dels canelons ... però això també s'entén més) i la paella d'aquesta gran empresa és és és ... no trobo cap adjectiu per definir-la ... costosa de menjar ... per dir-ho políticament correcte. És com les barretes energètiques, al primer tast ja t'ha omplert per tot el dinar.
"I per què menjar guarru?", pensareu. En realitat és una excusa. Excusa per anar a fer un volt, que et toqui una mica l'aire, per veure gent, que els d'aquí els tens molt vistos. De fet, inverteixes el mateix temps en arribar el lloc, menjar, fer la xerradeta i tornar que el temps que ets al menjador (bueno, llevat que siguis un sprinter del dinar com AQueEtFaigUnFix, en J-MVP o jo mateix que sembla que ens estiguin apuntant amb una escopeta).
Normalment acostumem a anar-hi AQueEtFaigUnFix i jo mateix. La resta? Quan ho comentes fan aquella cara de "Bueeeeeeeeeeeeeeenoooooooooooooooo, és que tinc l'estòmac així com remogut i ...". Sempre és la mateixa excusa. Nens! Aneu a un metge d'aquells de l'aparell gàstric! Ja hi ha que et diu les coses a la cara "Uiiii, és que a mi aquests llocs ... i aquelles begudes amb aquell gas..." ja està, ja tenim el nen que de petit no li deixaven prendre Coca-Cola i ha quedat traumatitzat (ei, que jo també era d'aquests ... "Nen, no beguis Coca-Cola que diuen que porta droga!" que després els deies "Sí, cafeina, que també en porta el cafè" ... "Què dius! com vols que el cafè porti droga!!!" ... per què quan ets petit ningú et fa cas?) o també hi han els que directament "Jo és que prefereixo menjar sà, valen?!" ... i després se'n van al menjador d'abaix (clar, ells diuen "sà" i no diuen "bo").
Els llocs escollits per AQueEtFaigUnFix i jo mateix són el PAN's del Pedralbes Centre i el Burrikin (si heu de fer la conya de l'hamburguesa Angus ... arribeu tard i ja canseu!) de l'Illa (ho sento, Geo, no tenim pas cap Viena per aquí i sí, tens raó, el menjar del Viena no té punt de comparació amb aquests dos).
Així com AQueEtFaigUnFix no té manies ... jo amb aquests llocs són bastant maniàtic ("i per què hi vas?", doncs perquè em dóna la gana!) i, per exemple, la maionesa ni en pintura. És que un cop que vaig anar a un local d'aquestos per l'estiu li van donar a la noia de davant meu un entrepà de maionesa que ... bueno, només dir-vos que l'entrepà no li donava el del local sinó que directament la Salmonel·la agafava i deia "Su bocadillo señorita! Un segundo que me meto dentro y ya se lo puede llevar". Em va agafar com un repelús...
I, crec que ja ho vaig comentar, AQueEtFaigUnFix i jo sempre, sempre, sempre, tenim mala sort amb la persona que ens atén. O s'emparra, o li dius tot el que vols, va fent que sí amb el cap i et diu "Me lo puedes volver a decir?", o es fot a atendre a un altre client i veus passar l'entrepà Grec ("Me haces un griego?", lletja la frase!), les patates, el Tàndem i tot lo teu i que ho van agafant els altres despatxadors ... que et donen ganes de dir-li "Ei, company, que tindria com gana, eh? Estigues més al tanto, nano!", o t'està atenent i veus que es posa pàlid, blanc i li diu a un company "Los atiendes? Creo que me encuentro mal", o et toca aquell/a que li has de dir poc a poc i et posa el que li surt dels nassos i tu "Ehem, que era una Doble Chesse con bacon" i l'altre/a "Que me dices!" i tu "Perdices!!!", ...
Clar, i depenent qui hi hagi es fa difícil el que vols demanar "Un menú doble-chess..." i després li dius "grande, eh?" i ja fan mala cara, cara de "Ostras, nen! que ya lo había apuntado". Collons! Que voleu que us faci, que li digui "Un segon no apuntis, primer t'enteres o després ho escrius a la màquina!". A més, ho compliquen; tu creus que has de demanar un "Menú amarillo de Tándem ... grande, claro ... con patatas normales y Coca-Cola"? Que a mi algun cop m'han dit "Las patatas como las quiere?", cony "normales", "pero son grandes las de menú grande" ... "noo, que no las quiero bravas", "Ah, pues diga que quiere caseras!". Escolta! Que tinc jo un diccionari PANs-Català/Català-PANs?
Un cop ja tens la comanda feta, falta que ho transmetin a la cuina (no vull entrar MAI de la vida a una cuina d'un lloc d'aquests, MAI!!!). Hi ha la vessant fina: el Burrikin. El Burrikin ho fan per micro, que jo no sé com els de dins s'enteren "eejeuoeike grande con oiweuoewurer medianas". És impossible que el cervell humà entengui que és el que és gran i què mitjà! A més jo, que sóc un tiquis-miquis i no tolero ni el ketchup (ni a ell, ni a elles), ni la mostassa ni els pepinillus. Clar, m'han de fer una hamburguesa especial ... que et foten una cara de "mira, el raro!". Llavors encara es complica més el tema "la oueioriuwewr sin 765434mn43n ni 329874 ni lkmfkmlkmljl". I el més bo és que al final acostuma a sortir el que demanes. No saps com, però surt. I també és curiós que si jo demano sense condiments ... perquè sempre em pregunten "Quiere ketchup?". A veure, si he dit que no volia ketchup a l'hamburguesa ... què et fa suposar que en vulgui després?
D'altra banda hi ha la vessant berroera: el PANs. Vinga, a crit pelat: "Un Tandem y unas fritas grandes!!!". Després aquests nois treballen a una farmàcia i ja l'hem liat "Unos condones pequeños y un retardador..." I tothom se't queda mirant amb cara de "Mira'l, a sobre de pitxilla, el nano va accelerat". Després hi ha el tema tovallonets: per què són tan estupendus amb els sobrets de ketchup, maionesa, salses diverses per l'amanida, ... vinga, a carretades amb això ... i sóm tan tinyarres amb els tovallonets?. Te'n donen un per cabessa i si en demanes més, "Perdona, em pots donar més tovallonets?", te'n donen ... un altre.
No hauria d'anar a aquests llocs. D'acord, porta colesterol, no és meditarri i tot això. Però ens ho prenem com un premi per haver arribat al dijous d'una sola peça, que ja és molt.
"I per què menjar guarru?", pensareu. En realitat és una excusa. Excusa per anar a fer un volt, que et toqui una mica l'aire, per veure gent, que els d'aquí els tens molt vistos. De fet, inverteixes el mateix temps en arribar el lloc, menjar, fer la xerradeta i tornar que el temps que ets al menjador (bueno, llevat que siguis un sprinter del dinar com AQueEtFaigUnFix, en J-MVP o jo mateix que sembla que ens estiguin apuntant amb una escopeta).
Normalment acostumem a anar-hi AQueEtFaigUnFix i jo mateix. La resta? Quan ho comentes fan aquella cara de "Bueeeeeeeeeeeeeeenoooooooooooooooo, és que tinc l'estòmac així com remogut i ...". Sempre és la mateixa excusa. Nens! Aneu a un metge d'aquells de l'aparell gàstric! Ja hi ha que et diu les coses a la cara "Uiiii, és que a mi aquests llocs ... i aquelles begudes amb aquell gas..." ja està, ja tenim el nen que de petit no li deixaven prendre Coca-Cola i ha quedat traumatitzat (ei, que jo també era d'aquests ... "Nen, no beguis Coca-Cola que diuen que porta droga!" que després els deies "Sí, cafeina, que també en porta el cafè" ... "Què dius! com vols que el cafè porti droga!!!" ... per què quan ets petit ningú et fa cas?) o també hi han els que directament "Jo és que prefereixo menjar sà, valen?!" ... i després se'n van al menjador d'abaix (clar, ells diuen "sà" i no diuen "bo").
Els llocs escollits per AQueEtFaigUnFix i jo mateix són el PAN's del Pedralbes Centre i el Burrikin (si heu de fer la conya de l'hamburguesa Angus ... arribeu tard i ja canseu!) de l'Illa (ho sento, Geo, no tenim pas cap Viena per aquí i sí, tens raó, el menjar del Viena no té punt de comparació amb aquests dos).
Així com AQueEtFaigUnFix no té manies ... jo amb aquests llocs són bastant maniàtic ("i per què hi vas?", doncs perquè em dóna la gana!) i, per exemple, la maionesa ni en pintura. És que un cop que vaig anar a un local d'aquestos per l'estiu li van donar a la noia de davant meu un entrepà de maionesa que ... bueno, només dir-vos que l'entrepà no li donava el del local sinó que directament la Salmonel·la agafava i deia "Su bocadillo señorita! Un segundo que me meto dentro y ya se lo puede llevar". Em va agafar com un repelús...
I, crec que ja ho vaig comentar, AQueEtFaigUnFix i jo sempre, sempre, sempre, tenim mala sort amb la persona que ens atén. O s'emparra, o li dius tot el que vols, va fent que sí amb el cap i et diu "Me lo puedes volver a decir?", o es fot a atendre a un altre client i veus passar l'entrepà Grec ("Me haces un griego?", lletja la frase!), les patates, el Tàndem i tot lo teu i que ho van agafant els altres despatxadors ... que et donen ganes de dir-li "Ei, company, que tindria com gana, eh? Estigues més al tanto, nano!", o t'està atenent i veus que es posa pàlid, blanc i li diu a un company "Los atiendes? Creo que me encuentro mal", o et toca aquell/a que li has de dir poc a poc i et posa el que li surt dels nassos i tu "Ehem, que era una Doble Chesse con bacon" i l'altre/a "Que me dices!" i tu "Perdices!!!", ...
Clar, i depenent qui hi hagi es fa difícil el que vols demanar "Un menú doble-chess..." i després li dius "grande, eh?" i ja fan mala cara, cara de "Ostras, nen! que ya lo había apuntado". Collons! Que voleu que us faci, que li digui "Un segon no apuntis, primer t'enteres o després ho escrius a la màquina!". A més, ho compliquen; tu creus que has de demanar un "Menú amarillo de Tándem ... grande, claro ... con patatas normales y Coca-Cola"? Que a mi algun cop m'han dit "Las patatas como las quiere?", cony "normales", "pero son grandes las de menú grande" ... "noo, que no las quiero bravas", "Ah, pues diga que quiere caseras!". Escolta! Que tinc jo un diccionari PANs-Català/Català-PANs?
Un cop ja tens la comanda feta, falta que ho transmetin a la cuina (no vull entrar MAI de la vida a una cuina d'un lloc d'aquests, MAI!!!). Hi ha la vessant fina: el Burrikin. El Burrikin ho fan per micro, que jo no sé com els de dins s'enteren "eejeuoeike grande con oiweuoewurer medianas". És impossible que el cervell humà entengui que és el que és gran i què mitjà! A més jo, que sóc un tiquis-miquis i no tolero ni el ketchup (ni a ell, ni a elles), ni la mostassa ni els pepinillus. Clar, m'han de fer una hamburguesa especial ... que et foten una cara de "mira, el raro!". Llavors encara es complica més el tema "la oueioriuwewr sin 765434mn43n ni 329874 ni lkmfkmlkmljl". I el més bo és que al final acostuma a sortir el que demanes. No saps com, però surt. I també és curiós que si jo demano sense condiments ... perquè sempre em pregunten "Quiere ketchup?". A veure, si he dit que no volia ketchup a l'hamburguesa ... què et fa suposar que en vulgui després?
D'altra banda hi ha la vessant berroera: el PANs. Vinga, a crit pelat: "Un Tandem y unas fritas grandes!!!". Després aquests nois treballen a una farmàcia i ja l'hem liat "Unos condones pequeños y un retardador..." I tothom se't queda mirant amb cara de "Mira'l, a sobre de pitxilla, el nano va accelerat". Després hi ha el tema tovallonets: per què són tan estupendus amb els sobrets de ketchup, maionesa, salses diverses per l'amanida, ... vinga, a carretades amb això ... i sóm tan tinyarres amb els tovallonets?. Te'n donen un per cabessa i si en demanes més, "Perdona, em pots donar més tovallonets?", te'n donen ... un altre.
No hauria d'anar a aquests llocs. D'acord, porta colesterol, no és meditarri i tot això. Però ens ho prenem com un premi per haver arribat al dijous d'una sola peça, que ja és molt.
