Ja sé què penseu "Ostres, ara sortir, quina vergonya, quins nervis!" (com el Ferran, pobre, que diumenge no li arribava el manto al cap, és una expressió passionera que ... bueno, és igual). Doncs no. En això ser un miop no sabeu l'avantatge que dóna. Tu estàs allà, surts, no veus a ningú (amb prou feines veus a qui va amb tu) i passes del tema. A més amb la meva edat el tema vergonya ... bahhh, que és Esparreguera! Què és el pitjor que et pot passar? ... val en el meu cas que caigui al foso dels músics ... però si caiés sobre el director suposo que més d'un i de dos estarien contents. Lentilles? queeee diusssssss!
I sortir i moure's per l'escenari tampoc comporta cap complicació: com que fas de ficus en moviment no cal que pateixis per res, ni per on has de ser, ni per què has de fer. Simplement hi ets, et mous i ale. Això sí, mira d'estar aprop d'algú quan s'acaba el quadre i s'apaguen les llums perquè hi ha canvi de quadre i has de sortir d'allà pitant. Diumenge la Martirio ja em va haver de rescatar agafant-me de la maneta d'algun quadre (aixxx, té les mans tan suaus, la Martirio!).
Però si per alguna cosa serveix la Passió és per fer relacions humanes: ara parles amb un, ara parles amb l'altre, ara t'enfades amb el que fa el teu paper perquè s'ha adormit(tots els papers estan doblats, com les posicions de l'equip del Barça ... sí, aquí també hi ha Gabris ...), ara veus a aquella persona que fa segles que no veus (no té vida social certa gent), ara insultes al teu ex-professor d'anglès (noi, si fas de Jesús, apetxuga), ara et claven bronca perquè parles massa fort, ara t'escridassen perquè t'has d'apartar que han de retirar un quadre (colta, que jo no hi veig!), ... tot tipus de relacions humanes.
A mi el que més m'agraden són els quadrus multitudinaris. Aquest de "venga, a mogollon". Que has de cridar "Visca Jesús!", doncs ho crides. Que has de cridar "Que mori en creu!", doncs ho crides. Sense complexos ni manies! Sempre que l'he anat a veure m'he fixat en un dels Caifassos (són els jueus malos, malos, malos que fan pres a Jesus) que també fa de poble durant l'escena del Pilat (és el que el condemna a la creu, però per culpa dels caifassos que són malos, malos, malos) i que ajuda a portar la creu pel Camí de l'Amargura (que és una mena de cercavila que fa Jesús amb la creu fins arribar al Monte del Destino on ... espera un moment, això no era d'aquí, oi? bueno, la història tothom se la sap). Si jo m'hi he fixat ... l'altra gent, no ho veu? "Oh és que tu l'has vista molts cops", val, val, però si hi ha gent que es fixa en parides de pel·lícules ... no es pot fixar en això? Però tot i així sempre has de tenir un apuntador aprop (digues-li Puri, digues-li com vulguis) perquè t'expliqui què se suposa que passa i tu, persona adulta (que no adúltera, que aquesta és la Martirio) reaccionis en conseqüència.
El que sí que sempre havia tingut curiositat és saber si es diuen alguna cosa i què es diuen quan a una obra de teatre alguns personatges es posen en un segon pla i comencen a parlar entre ells. Sempre havia tingut la teoria que parlaven com els dibuixos aquells que feien quan jo era petit, que no deien res "elkjr90234ijlkfjñslkjfsd". Però no, parlen, i parlen de política, de futbol, de com està Maria Magadalena (per sucar-la a la llet ... és bo, eh? l'acudit...no? si que esteu espessos avui), de que avui a Jesus se li nota la ressaca, ...
Però el més collonut és que tot el que es veu "agafat per pinces" des de dins des de fora sembla més o menys creible. Ep, que jo he vist iaies i monges plorant! Que a la d'Olesa també plora la gent però de llàstima que fot! (que horrible que és! si el darrer cop que hi vaig anar vaig haver de passar-me per la d'Esparreguera per desintoxicar-me!!!). Suposo que passa com a la meva feina, "les coses surten bé perquè Déu es bo". I aquí mai millor dit.
I sortir i moure's per l'escenari tampoc comporta cap complicació: com que fas de ficus en moviment no cal que pateixis per res, ni per on has de ser, ni per què has de fer. Simplement hi ets, et mous i ale. Això sí, mira d'estar aprop d'algú quan s'acaba el quadre i s'apaguen les llums perquè hi ha canvi de quadre i has de sortir d'allà pitant. Diumenge la Martirio ja em va haver de rescatar agafant-me de la maneta d'algun quadre (aixxx, té les mans tan suaus, la Martirio!).
Però si per alguna cosa serveix la Passió és per fer relacions humanes: ara parles amb un, ara parles amb l'altre, ara t'enfades amb el que fa el teu paper perquè s'ha adormit(tots els papers estan doblats, com les posicions de l'equip del Barça ... sí, aquí també hi ha Gabris ...), ara veus a aquella persona que fa segles que no veus (no té vida social certa gent), ara insultes al teu ex-professor d'anglès (noi, si fas de Jesús, apetxuga), ara et claven bronca perquè parles massa fort, ara t'escridassen perquè t'has d'apartar que han de retirar un quadre (colta, que jo no hi veig!), ... tot tipus de relacions humanes.
A mi el que més m'agraden són els quadrus multitudinaris. Aquest de "venga, a mogollon". Que has de cridar "Visca Jesús!", doncs ho crides. Que has de cridar "Que mori en creu!", doncs ho crides. Sense complexos ni manies! Sempre que l'he anat a veure m'he fixat en un dels Caifassos (són els jueus malos, malos, malos que fan pres a Jesus) que també fa de poble durant l'escena del Pilat (és el que el condemna a la creu, però per culpa dels caifassos que són malos, malos, malos) i que ajuda a portar la creu pel Camí de l'Amargura (que és una mena de cercavila que fa Jesús amb la creu fins arribar al Monte del Destino on ... espera un moment, això no era d'aquí, oi? bueno, la història tothom se la sap). Si jo m'hi he fixat ... l'altra gent, no ho veu? "Oh és que tu l'has vista molts cops", val, val, però si hi ha gent que es fixa en parides de pel·lícules ... no es pot fixar en això? Però tot i així sempre has de tenir un apuntador aprop (digues-li Puri, digues-li com vulguis) perquè t'expliqui què se suposa que passa i tu, persona adulta (que no adúltera, que aquesta és la Martirio) reaccionis en conseqüència.
El que sí que sempre havia tingut curiositat és saber si es diuen alguna cosa i què es diuen quan a una obra de teatre alguns personatges es posen en un segon pla i comencen a parlar entre ells. Sempre havia tingut la teoria que parlaven com els dibuixos aquells que feien quan jo era petit, que no deien res "elkjr90234ijlkfjñslkjfsd". Però no, parlen, i parlen de política, de futbol, de com està Maria Magadalena (per sucar-la a la llet ... és bo, eh? l'acudit...no? si que esteu espessos avui), de que avui a Jesus se li nota la ressaca, ...
Però el més collonut és que tot el que es veu "agafat per pinces" des de dins des de fora sembla més o menys creible. Ep, que jo he vist iaies i monges plorant! Que a la d'Olesa també plora la gent però de llàstima que fot! (que horrible que és! si el darrer cop que hi vaig anar vaig haver de passar-me per la d'Esparreguera per desintoxicar-me!!!). Suposo que passa com a la meva feina, "les coses surten bé perquè Déu es bo". I aquí mai millor dit.
