Divendres passat, si no recordo malament, vaig dir que estava cansat. Val. Llavors ... per què m'he cansat com un ase tot el cap de setmana? Resposta clara, sóc potencialment un crack, el número 1, i poso el meu cos al límit en qualsevol moment (com Tom Cruise a Misión Imposible ... que per cert m'han dit que aviat estrenen la 3a part ... no cal home! en sério! Per nosaltres no ho facis!). Val, ara ja parlo en sèrio, sóc un matat! Avui m'ha sonat el despertador a les 6 i no he tingut esma de llevar-me fins les 7 ... per voler anar de xulo i que ho aguanto tot ... estic fet caldo! Va, que tinc toooooota una setmana per recuperar-me.
Dissabte a la tarda (al matí vem anar a fer quilómetres, perdó, centenars de metres, amb en Nanos i en Lunakov) vaig dedicar-me a una de les coses que em relaxa més ... apart de la planxa i d'altres coses que no posaré aquí perquè no em dóna la gana de posar i ... continuo amb el que explicava, eh? ... pintar. La meva conversadora oficial de MSN, la Duna, la que es trasllada a un dúplex que te cagas, va comentar-me divendres a la tarda que els agradaria poder fer el trasllat aquest cap de setmana. I a més ho volien fer en plan prueba eliminatoria del Un, Dos, Tres: pim, pam, en un cap de setmana fotem tot el del pis actual en caixes; pim, pam, pintem el nou pis; pim, pam, ho movem tot; pim, pam, toma que ja hi som.
Avui al matí (clar, com que he baixat a 3/4 de 15 ... pels d'ESO ... això és una expressió catalana, no és una hora ... no que després me'ls veus allà buscant com uns bojos al llibre de català a veure quina hora és ...) me l'he trobat en un estat com de morta-vivent ... bueno, en un estat ... que a la cosa li queda mig telediariu i que ja estarà. Però no ens desviem del tema, la pintura. Un altre dia parlarem sobre a la UCI on han acudit el Vicente-Presidente i la Duna a recuperar-se físicament.
La pintura, igual que els traslladus, té la meravellosa capacitat aquella de fer desaparéixer allò que t'interessa: de la mateixa manera que explicàvem el miracle del gerro que es trenca o la foto que tu surts horrorós que s'extravia, la pintura té l'efecte de "Ui, ara se m'ha tacat el jersei que em va regalar .... amb pintura, Catxis que l'haurem de tirar!". Però aquest cap de setmana, que ja us avanço que no era el meu, em va sortir tot del revés: el jersei que tenia ganes de tirar va quedar, incomprensiblement després de 4 hores de pintura, sense cap taca i els pantalons del xandall a topos! No és just! Hauré de netejar a consciència del xandall, veus!
I el que em relaxa més de la pintura és que em sento ... no rigueu ... DanielSan. Us en recordeu de Karate Kid? Pos mira, brotxassu amunt, brotxassu avall, un relax, una cosa, Perquè no és primavera i encara no hi ha mosques que sino quan hagués acabat estava per demanar un parell de palillus i ale ... Que de tota la vida havia sentit que la pintura s'havia de barrejar amb una miqueta d'aigua ... allà no, vinga, directament del pot. Amb raó em vaig quedar sense pintura dos cops! I la Duna i la Rut-Sardanaire, vinga a anar a buscar pots de pintura (primer no ho entenia però després algo em van comentar del tio que venia la pintura i no sé què del polvo ... mira, jo estava cansat, tu). Total que el passadís, que era la meva tasca, va quedar d'un color blanc-trencat-blau-cel macu, macu, perquè sí. Sí és que sóc el número 1. Sense padrins? No, no, la meva padrina ben flamenca que està ... i per molts anys (un petó tieta, si llegís això algun cop!)
I després de 4 hores i mitja, el descans del guerrer va consistir en anar-li a buscar una pizza a la Meri, la meva pizzera preferida. Jo també sóc tonto, perquè tinc una pizzeria a sota de casa (al costat de local de D, clar) i vaig a l'altre punta del poble, amb lo cansat que estava, a buscar-li la pizza a la Meri ... però és que és la Meri, clar. Després de l'àpat mediterrani es va inaugurar l'apartat de "Anem a fotre'ns amb l'Angu la resta del cap de setmana que està cansat i no s'hi pot tornar", tot perdent partides a l'Uno mentres prenia alguna cosa amb el Bieli, la Martirio i la Muntxi. I recollida d'hora ... que el dia següent, aprofitant que estava cansat, sortia a la Passió (sí, sí, tinc pendent un post de la Passió).
I la frase de la nit: "Ei, que voleu que us porti fins al Pilu?", un simpàtic noi que ens ho va preguntar ... es va trobar amb una resposta taxativa: "No, no, que així se'ns baixa una mica l'alcohol i després podem continuar bebent!". Només faltava que afegís allò de "Edl adlcoholll eds mío y dlo dlejo cuandlloooo kieddooooo". Què feia a aquelles hores voltant, si jo estava cansat!?
Dissabte a la tarda (al matí vem anar a fer quilómetres, perdó, centenars de metres, amb en Nanos i en Lunakov) vaig dedicar-me a una de les coses que em relaxa més ... apart de la planxa i d'altres coses que no posaré aquí perquè no em dóna la gana de posar i ... continuo amb el que explicava, eh? ... pintar. La meva conversadora oficial de MSN, la Duna, la que es trasllada a un dúplex que te cagas, va comentar-me divendres a la tarda que els agradaria poder fer el trasllat aquest cap de setmana. I a més ho volien fer en plan prueba eliminatoria del Un, Dos, Tres: pim, pam, en un cap de setmana fotem tot el del pis actual en caixes; pim, pam, pintem el nou pis; pim, pam, ho movem tot; pim, pam, toma que ja hi som.
Avui al matí (clar, com que he baixat a 3/4 de 15 ... pels d'ESO ... això és una expressió catalana, no és una hora ... no que després me'ls veus allà buscant com uns bojos al llibre de català a veure quina hora és ...) me l'he trobat en un estat com de morta-vivent ... bueno, en un estat ... que a la cosa li queda mig telediariu i que ja estarà. Però no ens desviem del tema, la pintura. Un altre dia parlarem sobre a la UCI on han acudit el Vicente-Presidente i la Duna a recuperar-se físicament.
La pintura, igual que els traslladus, té la meravellosa capacitat aquella de fer desaparéixer allò que t'interessa: de la mateixa manera que explicàvem el miracle del gerro que es trenca o la foto que tu surts horrorós que s'extravia, la pintura té l'efecte de "Ui, ara se m'ha tacat el jersei que em va regalar .... amb pintura, Catxis que l'haurem de tirar!". Però aquest cap de setmana, que ja us avanço que no era el meu, em va sortir tot del revés: el jersei que tenia ganes de tirar va quedar, incomprensiblement després de 4 hores de pintura, sense cap taca i els pantalons del xandall a topos! No és just! Hauré de netejar a consciència del xandall, veus!
I el que em relaxa més de la pintura és que em sento ... no rigueu ... DanielSan. Us en recordeu de Karate Kid? Pos mira, brotxassu amunt, brotxassu avall, un relax, una cosa, Perquè no és primavera i encara no hi ha mosques que sino quan hagués acabat estava per demanar un parell de palillus i ale ... Que de tota la vida havia sentit que la pintura s'havia de barrejar amb una miqueta d'aigua ... allà no, vinga, directament del pot. Amb raó em vaig quedar sense pintura dos cops! I la Duna i la Rut-Sardanaire, vinga a anar a buscar pots de pintura (primer no ho entenia però després algo em van comentar del tio que venia la pintura i no sé què del polvo ... mira, jo estava cansat, tu). Total que el passadís, que era la meva tasca, va quedar d'un color blanc-trencat-blau-cel macu, macu, perquè sí. Sí és que sóc el número 1. Sense padrins? No, no, la meva padrina ben flamenca que està ... i per molts anys (un petó tieta, si llegís això algun cop!)
I després de 4 hores i mitja, el descans del guerrer va consistir en anar-li a buscar una pizza a la Meri, la meva pizzera preferida. Jo també sóc tonto, perquè tinc una pizzeria a sota de casa (al costat de local de D, clar) i vaig a l'altre punta del poble, amb lo cansat que estava, a buscar-li la pizza a la Meri ... però és que és la Meri, clar. Després de l'àpat mediterrani es va inaugurar l'apartat de "Anem a fotre'ns amb l'Angu la resta del cap de setmana que està cansat i no s'hi pot tornar", tot perdent partides a l'Uno mentres prenia alguna cosa amb el Bieli, la Martirio i la Muntxi. I recollida d'hora ... que el dia següent, aprofitant que estava cansat, sortia a la Passió (sí, sí, tinc pendent un post de la Passió).
I la frase de la nit: "Ei, que voleu que us porti fins al Pilu?", un simpàtic noi que ens ho va preguntar ... es va trobar amb una resposta taxativa: "No, no, que així se'ns baixa una mica l'alcohol i després podem continuar bebent!". Només faltava que afegís allò de "Edl adlcoholll eds mío y dlo dlejo cuandlloooo kieddooooo". Què feia a aquelles hores voltant, si jo estava cansat!?
