Vaja, vaja, amb l'amic del Chessi! Vaja amb l'amic visionari! Mira, saps què? no posarem res! Que potser ell volia dir 5 gols al camp del Barça. Ho deixarem estar, per ara, i ja en tornarem a parlar el dia 8 de Març. Uf! Quin partidàs. És de lo millor que es pot veure en el món del fumgol avui en dia ("Sí, perquè van guanyar", pensareu) sobretot per com el Barça va lligar al mig del camp del Chessi. Des del dia del Madriz que no veia una cosa similar. Brutal!
Avui és un dia d'aquells ... de merda. Per començar, es veu que ahir se'n va anar la llum a tot el meu poble, cosa que va afectar a l'alarma del meu despertador que avui m'ha despertat a les 6 del matí ... quan en realitat eren les 8 del matí. Clar, de molt bon humor no ens hem llevat. Per continuar avui tenia una reunió a les 10 del matí; temps de sobra, pensareu, agafant el bus de les 2/4 de 9 (8:30 pels valencians i estudiants d'ESO diversos) ; doncs no, perquè es veu que hi havia a l'alçada d'Esparreguera per l'autovia LA MARE DE TOTES LES PINYES EN COTXE: això implica que toooooooooooots els camions passaven pel centre del poble, això implica que el bus de 2/4 de 9 (mira, ja passo dels d'ESO), que normalment es veu que fa acte de presència a 3/4 de 9, arribés a 1/4 de 10 i un servidor arribés a BCN a les 1/4 i mig d'11 del matí (10:22 pels no iniciats) i que passés literalment d'anar a la reunió (sí, ho puc fer, què passa!?)
Mentrestant, entre el mal humor pel despertador, el mal humor per la cua, el mal humor per les marujas que pugen a aquell bus a aquella hora: uns crits! però uns crits! et donen ganes de dir-los "Ei, no distreieu al conductor, si us plau, que volem arribar a BCN d'una peça!", però com que veus que és ell, el conductor, que les esvera ... i elles "Ay, mi Manolo! ay mi Manolo!" ... doncs entre el mal humor per tot plegat, només feia que pensar en el que un dia em va dir la meva psicòloga de confiança, la Xups: "Pensa en coses positives, pensa en coses positives ... a veure ... ja està, el Barça; tu ets del Barça i el Barça va guanyar a un camp que feia com 50 partits que no guanyava ningú. Que guai! de Bandai!" ... però fins i tot els meus pensaments quedaven atravessats pels crits histèrics de les marujas. Ei, en serio, que traspassaven fins i tot el soroll del meu MP3 ("Alaaa, pots pensar i escoltar música alhora!", pensareu ... doncs sí, i quedaries parada de les coses que puc fer alhora, guapa! ;-) ) <= Fins aquí, la zona de autopromoció.
Després arribes a la feina, estressat, cony, que arribes tard. I el tiu de l'entrada, el que et dóna la tarjeta de currante d'allà, parlant i bla, bla, bla. I jo "Ehem ...". I el tiu, amb el cabell engominat al més pur estil Mario Conde, passant de mi. I jo "Ehem ... ehem ...". Doncs no, fins que al "caballer"(per dir-li d'alguna manera) no li ha donat la gana no m'ha donat la targeteta dels nassos. A sobre, jo que me'l miro amb una de les meves millors cares de "No em facis això tiu, que porto un dia fastigós i només són les 10:30" i a sobra em deixa anar un xulesc "Què!?" i jo "Què de què?" i ja he fotut el camp perquè sino li deia alguna cosa referent a la seva família propera, llunyana, etc ... Uf, uf. I només pensava "El Barça va guanyar, el Barça va guanyar ..."
Total que aquí em teniu. D'una peça, encara. Ara hem tornat de dinar del PANs (el dijous toca menjar guarru ... tot i que la resta de la setmana ... Déu n'hi do! La variació de pasta de primer i carn de segon en aquesta la nostra empresa és nul·la). Com sempre, ens ha tocat el despatxador més "curiós" (per no dir cateto): quan no ens toca no-integrat que si no li dius en castellà i a poc a poc no t'entén, ens toca el que ens deixa abandonats perquè es troba malament o el que deixa que ens robin la comanda de les patates tota l'estona i et menges l'entrepà que sembla que l'hagin fet els de la Frigo. No és just! I ara posa't a provar una cosa que no has provat encara i que com vagi malament estaràs tancat aquí fins que les ranes ballin sevillanes!
Sort que el Barça va guanyar, eh? Sort que només avui és un dia espantós, que demà serà molt millor ... o no. Però el Barça va guanyar ... Escolta, segur que compensa anar recordant això? Xuuuuuuups!!!
Avui és un dia d'aquells ... de merda. Per començar, es veu que ahir se'n va anar la llum a tot el meu poble, cosa que va afectar a l'alarma del meu despertador que avui m'ha despertat a les 6 del matí ... quan en realitat eren les 8 del matí. Clar, de molt bon humor no ens hem llevat. Per continuar avui tenia una reunió a les 10 del matí; temps de sobra, pensareu, agafant el bus de les 2/4 de 9 (8:30 pels valencians i estudiants d'ESO diversos) ; doncs no, perquè es veu que hi havia a l'alçada d'Esparreguera per l'autovia LA MARE DE TOTES LES PINYES EN COTXE: això implica que toooooooooooots els camions passaven pel centre del poble, això implica que el bus de 2/4 de 9 (mira, ja passo dels d'ESO), que normalment es veu que fa acte de presència a 3/4 de 9, arribés a 1/4 de 10 i un servidor arribés a BCN a les 1/4 i mig d'11 del matí (10:22 pels no iniciats) i que passés literalment d'anar a la reunió (sí, ho puc fer, què passa!?)
Mentrestant, entre el mal humor pel despertador, el mal humor per la cua, el mal humor per les marujas que pugen a aquell bus a aquella hora: uns crits! però uns crits! et donen ganes de dir-los "Ei, no distreieu al conductor, si us plau, que volem arribar a BCN d'una peça!", però com que veus que és ell, el conductor, que les esvera ... i elles "Ay, mi Manolo! ay mi Manolo!" ... doncs entre el mal humor per tot plegat, només feia que pensar en el que un dia em va dir la meva psicòloga de confiança, la Xups: "Pensa en coses positives, pensa en coses positives ... a veure ... ja està, el Barça; tu ets del Barça i el Barça va guanyar a un camp que feia com 50 partits que no guanyava ningú. Que guai! de Bandai!" ... però fins i tot els meus pensaments quedaven atravessats pels crits histèrics de les marujas. Ei, en serio, que traspassaven fins i tot el soroll del meu MP3 ("Alaaa, pots pensar i escoltar música alhora!", pensareu ... doncs sí, i quedaries parada de les coses que puc fer alhora, guapa! ;-) ) <= Fins aquí, la zona de autopromoció.
Després arribes a la feina, estressat, cony, que arribes tard. I el tiu de l'entrada, el que et dóna la tarjeta de currante d'allà, parlant i bla, bla, bla. I jo "Ehem ...". I el tiu, amb el cabell engominat al més pur estil Mario Conde, passant de mi. I jo "Ehem ... ehem ...". Doncs no, fins que al "caballer"(per dir-li d'alguna manera) no li ha donat la gana no m'ha donat la targeteta dels nassos. A sobre, jo que me'l miro amb una de les meves millors cares de "No em facis això tiu, que porto un dia fastigós i només són les 10:30" i a sobra em deixa anar un xulesc "Què!?" i jo "Què de què?" i ja he fotut el camp perquè sino li deia alguna cosa referent a la seva família propera, llunyana, etc ... Uf, uf. I només pensava "El Barça va guanyar, el Barça va guanyar ..."
Total que aquí em teniu. D'una peça, encara. Ara hem tornat de dinar del PANs (el dijous toca menjar guarru ... tot i que la resta de la setmana ... Déu n'hi do! La variació de pasta de primer i carn de segon en aquesta la nostra empresa és nul·la). Com sempre, ens ha tocat el despatxador més "curiós" (per no dir cateto): quan no ens toca no-integrat que si no li dius en castellà i a poc a poc no t'entén, ens toca el que ens deixa abandonats perquè es troba malament o el que deixa que ens robin la comanda de les patates tota l'estona i et menges l'entrepà que sembla que l'hagin fet els de la Frigo. No és just! I ara posa't a provar una cosa que no has provat encara i que com vagi malament estaràs tancat aquí fins que les ranes ballin sevillanes!
Sort que el Barça va guanyar, eh? Sort que només avui és un dia espantós, que demà serà molt millor ... o no. Però el Barça va guanyar ... Escolta, segur que compensa anar recordant això? Xuuuuuuups!!!
