Tots aquells que veu veure en el seu moment Matrix (ara el Xavi ja s'està indignant, segur) recordareu a El Oráculo. El Oráculo era una senyora que representava que era un programa que s'havia saltat el Sistema de Matrix i ... Val, ja paro. És que hi va haver molta gent que no va entendre Matrix (el Xavi entre ells, sense cap mena de dubte, i la Muntxi i la Suaressita, que van anar a veure la 3a sense haver vist la 2a i clar, perdudes totals! si la 2a era determinant per entendre-ho tot!). Doncs al que anava: a Matrix, El Oráculo era una senyora que tot el dia feia galetes, toooooot lo sant dia, de les 3 pel·lícules que van fer, sempre, sempre, sempre feia galetes aquella santa dona ...
... doncs la meva vida comença a ser com El Oráculo. No, no és que hagi anat un pas més enllà en els meus invents culinaris. Estic segur que si algú em ve a veure a casa (als moments que estic a casa, clar, que si sóc fora no val) segur, segur, que estaré planxant. Si és que jo no sé perquè guardo la planxa i la taula. Si és que els caps de setmana només faig que planxar! I a la que deixes de fer-ho algun, pam, 3 hores planxant el proper! Com ahir al matí, que un diumenge que em llevo d'hora i fins i quarts d'1, tu. I avui ja he tret roba de l'estenedor i ja tinc per tornar a planxar. Sooooort que planxar em relaxa! (sí, sóc raro, i?)
Normalment el bus que agafo és un bus culturitzat. La majoria de dies, i no em pregunteu el perquè, la companyia dels nostres autobusos ens regala l'Sport (el tebeo del Barça) i El Periódico (el tebeo dels socialistes). Representa una manera que passis tranquilament el trajecte llegint (no han degut pensar que hi ha gent que es mareja llegint als busos, clar) i que comencis el dia amb una petita alegria (coi, que et regalin coses sempre fa gràcia). I ara estareu pensant "Alaaaaa, doncs així per les col·leccions aquelles que fan a l'Sport de El Tanga de Etoo o El Ratón Inahalámbrico del Barça deu anar genial". Doncs no, perquè resulta que els diaris que regalen no duen el Cupón aquell per retallar. Que us penseu que són tontos els dels busos? Que són molt anys robant, home! (ara que parlem de robar ... encara recordo quan ens féiem els abonaments amb una cartulina i una fotocopiadora ... quins temps, tu)
La qüestió és que tu arribes a BCN amb dos diaris sota el braç. I només baixes del bus ja te'ls trobes, davant de Mordor, a tots els dels diaris gratuïts en filera: els del Metro, 20 Minutos, Què, Gol, El Crack 10 i recentment ADN. Recordo que quan vaig començar a baixar a BCN només hi havia el Metro i el 20 minutos. I era un o l'altre. Ara no, ara vinga a agafar diaris. Si la meva taula sembla la Ludoteca de la feina amb tots els diaris allà posats. Estic a punt de comprar-me una màquina de cafè, hi posarem unes taules i encara ens treurem un sobre-sou. És curiós, però, com han evolucionat els repartidors d'aquests diaris gratuïts:
(Vine si el vols)
- 20 minutos: Hi ha una noia molt seria, però molt seria. Coi, fa por i tot. Tu arribes, t'acostes, li dius "Bon dia" ... i el silenci per resposta. Et mira com dient "agafa el diari i calla!". I clar, tu l'agafes, que encara t'hostiarà i tot. Aquesta mala llet de bon matí em recorda a algú ... però ara no hi caic. Sobre el contingut el més destacable seria la secció El Destornillador i aquelles enquestes prescindibles que encara no he acabat d'entendre el perquè de la seva existència
- Metro: Fa cosa de dues setmanes hi havia una noia baixeta molt simpàtica (suposo que per contrarrestar la que tenia al costat) que fins i tot et somreia. Tenia un somriure molt maco i tenia una retirada a la S gran (per lo simpàtica, no per lo baixeta). Fins i tot el deia el "Bon dia" ... Ara han posat a un tio ... pse, em molava més la tia, que voleu que us digui. Com a continguts sense cap mena de dubte les pàgines centrals: el MetroSudoku i l'explicació al nom d'un carrer de BCN (sí, mira, tenen vocació didàctica)
(Reculle'l si vols)
- Gol: Aquest només surt el dilluns. Està posat normalment on està la noia del Metro però diguem que si el vols has de fer un petit test de flexibilitat. Que sempre hi ha la dona gran de turnu dient "Verdad que me coges uno guapo, que yo no puedo?". I clar, tu ets un caballer i li agafes, pobre dona. El curiós és que quan li acabes de donar la dona corre com una foragitada perquè se li escapa el bus. Ajupir-se no podrà però trencar la barrera dels 100 metres en 10 segons ... qualitats li sobren.
- El Crack 10: Aquest no el donen a Mordor, però un dia que vaig anar per Plaça Catalunya estava molt ben posat ... al pedrís de l'entrada d'una casa. Serà que no hi ha lloc! Arriba a sortir algú que visqués allà i es pensaria que estava robant les cartes!
(Que et dic que l'agafis!)
- Què: Així com els diaris anteriors són lleugers ... ara comença la tralla forta! Tu et vas acostant al repartidor ... ell et veu ... tu t'acostes més i més i no et dones compte i ... pam, ja te l'ha encolomat! I digues-li que no, eh? I no es sensacionalista el diari ... nooooooooo!! Recordo que un dels primers dies a la portada hi havia "Niño degollado al buscar no-sé-qué en una papelera". Hombre, senyor Què, que això ho llegim de bon matí, dóna'ns una mica de bon rotllo! Llavors vem passar a l'extrem contrari: al pont de Tots Sants donant consells sobre de què es podia i de què no es podia parlar quan estiguessis fent cua amb el cotxe: de l'Estatut, no, del medi ambient, sí; et donava una selecció d'acudits (nefastos, per cert), ... penós, penós.
- ADN: Aquest és nou. Fa com una setmana que et persegueixen (ho fan, ho fan) amb aquest diari. Al matí, al migdia ... en tenen un munt per repartir. I els repartidors "toma! toma!" i tu "no no, que ja en tinc un del matí" i ells "es igual, así tienes dos". Si fins i tot fan edició de vespre. L'altre dia que surto a les 7 me'ls trobo allà davant d'Auna, Amena, Ono o com es digui ara: "toma, la edición vespertina". Eh, que estem al 2006! No pots dir "vespertina" i quedar-te tan ample. Es veu que el diari aquest (crec que no l'he obert mai, ja no dic llegir-lo) és del grup d'Antena 3 ("y cómo va la cuenta naranja??") i home, molt d'èxit no té. Això que als nanos que el reparteixen se'ls veuen simpaticots ... pesats però simpaticots.
I S'han quedat pel camí perles com el Catalonia Today, tot en anglés, que la seva principal virtut era que només podies fer una línia dels mots encreuats. Si és que jo crec que n'hi ha masses. Si hi ha dies que quedo enterrat sota diaris, home! Que em ve algú i em diu "No tindràs El Mundo Deportivo?" ... tu busca home, tu busca.
... doncs la meva vida comença a ser com El Oráculo. No, no és que hagi anat un pas més enllà en els meus invents culinaris. Estic segur que si algú em ve a veure a casa (als moments que estic a casa, clar, que si sóc fora no val) segur, segur, que estaré planxant. Si és que jo no sé perquè guardo la planxa i la taula. Si és que els caps de setmana només faig que planxar! I a la que deixes de fer-ho algun, pam, 3 hores planxant el proper! Com ahir al matí, que un diumenge que em llevo d'hora i fins i quarts d'1, tu. I avui ja he tret roba de l'estenedor i ja tinc per tornar a planxar. Sooooort que planxar em relaxa! (sí, sóc raro, i?)
Normalment el bus que agafo és un bus culturitzat. La majoria de dies, i no em pregunteu el perquè, la companyia dels nostres autobusos ens regala l'Sport (el tebeo del Barça) i El Periódico (el tebeo dels socialistes). Representa una manera que passis tranquilament el trajecte llegint (no han degut pensar que hi ha gent que es mareja llegint als busos, clar) i que comencis el dia amb una petita alegria (coi, que et regalin coses sempre fa gràcia). I ara estareu pensant "Alaaaaa, doncs així per les col·leccions aquelles que fan a l'Sport de El Tanga de Etoo o El Ratón Inahalámbrico del Barça deu anar genial". Doncs no, perquè resulta que els diaris que regalen no duen el Cupón aquell per retallar. Que us penseu que són tontos els dels busos? Que són molt anys robant, home! (ara que parlem de robar ... encara recordo quan ens féiem els abonaments amb una cartulina i una fotocopiadora ... quins temps, tu)
La qüestió és que tu arribes a BCN amb dos diaris sota el braç. I només baixes del bus ja te'ls trobes, davant de Mordor, a tots els dels diaris gratuïts en filera: els del Metro, 20 Minutos, Què, Gol, El Crack 10 i recentment ADN. Recordo que quan vaig començar a baixar a BCN només hi havia el Metro i el 20 minutos. I era un o l'altre. Ara no, ara vinga a agafar diaris. Si la meva taula sembla la Ludoteca de la feina amb tots els diaris allà posats. Estic a punt de comprar-me una màquina de cafè, hi posarem unes taules i encara ens treurem un sobre-sou. És curiós, però, com han evolucionat els repartidors d'aquests diaris gratuïts:
(Vine si el vols)
- 20 minutos: Hi ha una noia molt seria, però molt seria. Coi, fa por i tot. Tu arribes, t'acostes, li dius "Bon dia" ... i el silenci per resposta. Et mira com dient "agafa el diari i calla!". I clar, tu l'agafes, que encara t'hostiarà i tot. Aquesta mala llet de bon matí em recorda a algú ... però ara no hi caic. Sobre el contingut el més destacable seria la secció El Destornillador i aquelles enquestes prescindibles que encara no he acabat d'entendre el perquè de la seva existència
- Metro: Fa cosa de dues setmanes hi havia una noia baixeta molt simpàtica (suposo que per contrarrestar la que tenia al costat) que fins i tot et somreia. Tenia un somriure molt maco i tenia una retirada a la S gran (per lo simpàtica, no per lo baixeta). Fins i tot el deia el "Bon dia" ... Ara han posat a un tio ... pse, em molava més la tia, que voleu que us digui. Com a continguts sense cap mena de dubte les pàgines centrals: el MetroSudoku i l'explicació al nom d'un carrer de BCN (sí, mira, tenen vocació didàctica)
(Reculle'l si vols)
- Gol: Aquest només surt el dilluns. Està posat normalment on està la noia del Metro però diguem que si el vols has de fer un petit test de flexibilitat. Que sempre hi ha la dona gran de turnu dient "Verdad que me coges uno guapo, que yo no puedo?". I clar, tu ets un caballer i li agafes, pobre dona. El curiós és que quan li acabes de donar la dona corre com una foragitada perquè se li escapa el bus. Ajupir-se no podrà però trencar la barrera dels 100 metres en 10 segons ... qualitats li sobren.
- El Crack 10: Aquest no el donen a Mordor, però un dia que vaig anar per Plaça Catalunya estava molt ben posat ... al pedrís de l'entrada d'una casa. Serà que no hi ha lloc! Arriba a sortir algú que visqués allà i es pensaria que estava robant les cartes!
(Que et dic que l'agafis!)
- Què: Així com els diaris anteriors són lleugers ... ara comença la tralla forta! Tu et vas acostant al repartidor ... ell et veu ... tu t'acostes més i més i no et dones compte i ... pam, ja te l'ha encolomat! I digues-li que no, eh? I no es sensacionalista el diari ... nooooooooo!! Recordo que un dels primers dies a la portada hi havia "Niño degollado al buscar no-sé-qué en una papelera". Hombre, senyor Què, que això ho llegim de bon matí, dóna'ns una mica de bon rotllo! Llavors vem passar a l'extrem contrari: al pont de Tots Sants donant consells sobre de què es podia i de què no es podia parlar quan estiguessis fent cua amb el cotxe: de l'Estatut, no, del medi ambient, sí; et donava una selecció d'acudits (nefastos, per cert), ... penós, penós.
- ADN: Aquest és nou. Fa com una setmana que et persegueixen (ho fan, ho fan) amb aquest diari. Al matí, al migdia ... en tenen un munt per repartir. I els repartidors "toma! toma!" i tu "no no, que ja en tinc un del matí" i ells "es igual, así tienes dos". Si fins i tot fan edició de vespre. L'altre dia que surto a les 7 me'ls trobo allà davant d'Auna, Amena, Ono o com es digui ara: "toma, la edición vespertina". Eh, que estem al 2006! No pots dir "vespertina" i quedar-te tan ample. Es veu que el diari aquest (crec que no l'he obert mai, ja no dic llegir-lo) és del grup d'Antena 3 ("y cómo va la cuenta naranja??") i home, molt d'èxit no té. Això que als nanos que el reparteixen se'ls veuen simpaticots ... pesats però simpaticots.
I S'han quedat pel camí perles com el Catalonia Today, tot en anglés, que la seva principal virtut era que només podies fer una línia dels mots encreuats. Si és que jo crec que n'hi ha masses. Si hi ha dies que quedo enterrat sota diaris, home! Que em ve algú i em diu "No tindràs El Mundo Deportivo?" ... tu busca home, tu busca.
