Cuadern de Bitàcora. Data estelar: 23-F ("Al suelo todo el mundo!!!..."). Hora d'arribada a casa: 10:15 de la nit. Es veia a venir. Ja es veia a venir que el dia d'ahir acabaria d'aquesta manera. En fi, paciència, un nou dia es desperta a la vila del pinguí. Només faltaria que ara apareguessin dos corbs per davant de la meva finestra dient "Babau, babau!" (els que hagin vist algun capítol de les 10.000 vegades que han repetit la sèrie el Dr. Slump sabran del que parlo; hi va haver uns capitols, els inicials, que deien "Corb, corb").
Ahir, en la meva desesperació per avisar que arribaria tard a la feina, se'm va acudir trucar al meu company de fatigues, en Robinho, que seu davant meu. Arriba igual de d'hora com jo i, per tant, era la persona adient per comunicar-li la meva tardança des del meu desterrament a la parada del bus. El problema és que, com tots, té el mòbil en silenci, o en vibració, o en algo. I al cinquè rimpling del mòbil ... què va passar al cinquè rimpling de mòbil? ai ai ai!!! ... doncs que va saltar una simpàtica i jovial senyora amb una cantarella que fa "Le atiende el contestador ..." i a continuació una ristra de números que no saps quin són perquè només faltaria que recordessis tots els números que tens a l'agenda, i després et convida a deixar el teu missatge després d'un senyal acústic. Això si ets afortunat i al primer rimpling no salta! "Oh, és que quan el tinc apagat salta a la primera" ... Tu ets tonto, nen!
Clar, jo crec que la majoria del personal, jo m'incloc, no arribem a deixar cap missatge perquè la indignació quan et salta el contestador és tan gran, tan enorme, que només penses "Mala persona! Treu el contestador! Sinvergüensa!" (bueno, això ho diria ma mare, jo amb un "Caaaaaaaaaaaaabron" ja tiraria). Llavors penges. Però, amiguets, la companyia telefònica ja t'ha sangrat perquè tu ja has pagat el Establesimiento de la Llamada. Per tant, enlloc de reprimir els nostres sentiments faríem bé en fer-los evidents a la persona que ha posat el contestador (ja que hem pagat ...) i deixar, més que insults, frases amenaçadores al més pur estil John Terry del Chessi.
I què hi podem trobar com a contestadors? bufff, llista amplia i variada. Hi ha el que té l'empresa de telefonia per defecte, que és el que he comentat abansi que fa pal treure'l. Després hi ha els que quan el configures deixen que diguis tu amb la teva veu el teu nom o el que vulguis (sempre queda més clar que no pas una colecció de números, oi?): tinc una amiga que va gravar el seu nom i ... jo no sé quan ho va gravar però per la veu semblava que estiguessin en aquell moment ... saps allò que estàs acabant d'intimar amb la seva parella? aquell moment de "ya ya ..." doncs quan trucaves saltava el busón "Ha llamado al teléfono de ..." i se sentia un "Fulanita de taarrrghhhhhhhhhhhhhhl". Això, o també semblava que estigués tancada a una presó filipina.
Després podem entrar en terreny pantanós: hi ha el sector Friki, els que es baixen el Torrente, el Fary, el Chiquito o qualsevol del Movilisto aquell (7777, amb aquella cantarella que fa ràbia) per avisar que no hi són "Este e el contestadorrrrr, no puedorrrr, no puedorrrr ... por la gloria emi madre" que no mereixen cap comentari i fins podríem discutir si mereixen o no està tancats a Alcatraz ("Oh, que està abandonat tot allò", mira, que es fotin). Hi ha també el terreny cançoneta; trucar a algú i que et salti la musiqueta d'un programa d'un programa de tele que es deia Con las manos en la masa té tela ... i tu de mentres esperant que digui allò del "Pip":
"Siempre que güervo a casa
me pillah en la cosina
to embadunnao d'harina
con las manos en la masa"
Però de veritat els que em tenen robat el cor són els que combinen allò del "Yavoy" de Timofónica amb un contestador. Un cop EscoltaMUnaCosa em va posar el "Yavoy" de la Guerra de las Galaxias i quan em va trucar la Suaresita una mica més i me li agafa un cobriment, pobre. Clar, allò començava amb la respiració de Darth Vader, que no sabies si havies trucat a l'Associació de Violadors d'Espanya (AVE, mira, com el tren) o a qui. Després se sentia "Está llamando a una de las naves de la flota imperial ..." tot això amb la veu del Constantino Romero, que acolloneix un huevo! Doncs imagineu-vos que és sentir el sidral aquest (també hi havia el de "Has llamado al teléfono de una chica superguai, ahora voy a cogerlo, no sufras ...", del que no farem cap comentari) barrejat després amb un "Eh, que soy Torrente, que ahora no estoy pero si quieres que nos hagamos unas pajillas ...". Pena de mort! Si us plau!
Perquè ... tan costa treure el contestador? Val, el meu mòbil (sí, és el mateix del Capítol 49, no ha canviat) és molt antic però jo diria que el contestador s'ha de poder treure a tots els mòbils. És que fa molta ràbia, nens! I als que tenim tarja, ja no et dic. "Oh, és que no sé como se saca!" Cony doncs busca-ho! Els mòbils no te'ls donen així, amb una bossa de plàstic del Pryca! Normalment van amb una caixeta, amb el llibre d'instruccions! No siguem garrulus, per Déu! O sino sempre podem anar a buscar-ho a Internet! O a la senyora que ens el va vendre! "Oh, es que me da palo", "Te da palo ... un palo te voy a dar yo". Quan no et diuen:"Oh, es que yo lo tengo puesto para joder", pos te trucarà ta mare, guapo!
Ahir, en la meva desesperació per avisar que arribaria tard a la feina, se'm va acudir trucar al meu company de fatigues, en Robinho, que seu davant meu. Arriba igual de d'hora com jo i, per tant, era la persona adient per comunicar-li la meva tardança des del meu desterrament a la parada del bus. El problema és que, com tots, té el mòbil en silenci, o en vibració, o en algo. I al cinquè rimpling del mòbil ... què va passar al cinquè rimpling de mòbil? ai ai ai!!! ... doncs que va saltar una simpàtica i jovial senyora amb una cantarella que fa "Le atiende el contestador ..." i a continuació una ristra de números que no saps quin són perquè només faltaria que recordessis tots els números que tens a l'agenda, i després et convida a deixar el teu missatge després d'un senyal acústic. Això si ets afortunat i al primer rimpling no salta! "Oh, és que quan el tinc apagat salta a la primera" ... Tu ets tonto, nen!
Clar, jo crec que la majoria del personal, jo m'incloc, no arribem a deixar cap missatge perquè la indignació quan et salta el contestador és tan gran, tan enorme, que només penses "Mala persona! Treu el contestador! Sinvergüensa!" (bueno, això ho diria ma mare, jo amb un "Caaaaaaaaaaaaabron" ja tiraria). Llavors penges. Però, amiguets, la companyia telefònica ja t'ha sangrat perquè tu ja has pagat el Establesimiento de la Llamada. Per tant, enlloc de reprimir els nostres sentiments faríem bé en fer-los evidents a la persona que ha posat el contestador (ja que hem pagat ...) i deixar, més que insults, frases amenaçadores al més pur estil John Terry del Chessi.
I què hi podem trobar com a contestadors? bufff, llista amplia i variada. Hi ha el que té l'empresa de telefonia per defecte, que és el que he comentat abansi que fa pal treure'l. Després hi ha els que quan el configures deixen que diguis tu amb la teva veu el teu nom o el que vulguis (sempre queda més clar que no pas una colecció de números, oi?): tinc una amiga que va gravar el seu nom i ... jo no sé quan ho va gravar però per la veu semblava que estiguessin en aquell moment ... saps allò que estàs acabant d'intimar amb la seva parella? aquell moment de "ya ya ..." doncs quan trucaves saltava el busón "Ha llamado al teléfono de ..." i se sentia un "Fulanita de taarrrghhhhhhhhhhhhhhl". Això, o també semblava que estigués tancada a una presó filipina.
Després podem entrar en terreny pantanós: hi ha el sector Friki, els que es baixen el Torrente, el Fary, el Chiquito o qualsevol del Movilisto aquell (7777, amb aquella cantarella que fa ràbia) per avisar que no hi són "Este e el contestadorrrrr, no puedorrrr, no puedorrrr ... por la gloria emi madre" que no mereixen cap comentari i fins podríem discutir si mereixen o no està tancats a Alcatraz ("Oh, que està abandonat tot allò", mira, que es fotin). Hi ha també el terreny cançoneta; trucar a algú i que et salti la musiqueta d'un programa d'un programa de tele que es deia Con las manos en la masa té tela ... i tu de mentres esperant que digui allò del "Pip":
"Siempre que güervo a casa
me pillah en la cosina
to embadunnao d'harina
con las manos en la masa"
Però de veritat els que em tenen robat el cor són els que combinen allò del "Yavoy" de Timofónica amb un contestador. Un cop EscoltaMUnaCosa em va posar el "Yavoy" de la Guerra de las Galaxias i quan em va trucar la Suaresita una mica més i me li agafa un cobriment, pobre. Clar, allò començava amb la respiració de Darth Vader, que no sabies si havies trucat a l'Associació de Violadors d'Espanya (AVE, mira, com el tren) o a qui. Després se sentia "Está llamando a una de las naves de la flota imperial ..." tot això amb la veu del Constantino Romero, que acolloneix un huevo! Doncs imagineu-vos que és sentir el sidral aquest (també hi havia el de "Has llamado al teléfono de una chica superguai, ahora voy a cogerlo, no sufras ...", del que no farem cap comentari) barrejat després amb un "Eh, que soy Torrente, que ahora no estoy pero si quieres que nos hagamos unas pajillas ...". Pena de mort! Si us plau!
Perquè ... tan costa treure el contestador? Val, el meu mòbil (sí, és el mateix del Capítol 49, no ha canviat) és molt antic però jo diria que el contestador s'ha de poder treure a tots els mòbils. És que fa molta ràbia, nens! I als que tenim tarja, ja no et dic. "Oh, és que no sé como se saca!" Cony doncs busca-ho! Els mòbils no te'ls donen així, amb una bossa de plàstic del Pryca! Normalment van amb una caixeta, amb el llibre d'instruccions! No siguem garrulus, per Déu! O sino sempre podem anar a buscar-ho a Internet! O a la senyora que ens el va vendre! "Oh, es que me da palo", "Te da palo ... un palo te voy a dar yo". Quan no et diuen:"Oh, es que yo lo tengo puesto para joder", pos te trucarà ta mare, guapo!
