Dins del dia a dia de les empreses d'informàtica, o potser només passa a la meva (bé, a la que treballo, vull dir, que sembla ara que sigui el jefe i sóc the last monkey) arriba el dia que ensenyem al client el resultat de tooooooootes les hores de suor, llàgrimes, sang i caps degollats. És a dir, ensenyem el resultat del que fem temps cada dia. No cal dir que això és cel·lebrat amb el client amb aplaudiments, amb vítores, amb salts d'alegria, amb algún que altre retret: això no està bé, aquí apareix això i hauria d'aparéixer allò, quan us vaig dir que això aniria així?, no entra la solució d'aquest problema, joder ... i molts altres que no poso no perquè no vulgui sino perquè caldria dos o tres blogs (que ja no posts) apart.
Demà serà un d'aquests dies. Però avui, ai avui, avui és dia de posada en comú de les coses que ha anat tocant tothom en una de sola, el producte final. El dia d'avui, amics, és conegut com EL DIA DEL TANCAMENT.
Ja sé què penseu: "Que bons que sou: Ho ajunteu tot, proveu que funciona i ale, cap a casa. Sou uns cracks!". Deixeu que us digui una cosa: sou uns enganyats. Repassem: "Ho ajunteu tot", correcte; "Proveu que funciona", correcte, "Sou uns cracks", correcte, i a més no tenim padrins. Però amiguets i amiguetes, us heu deixat un parell de temes: l'"ale, cap a casa" no va darrera del "Proveu que funciona", no, va darrera de "merda! això no va", de "la culpa és teva", de "cony, si a la meva màquina anava, vols dir que hi ha tot el codi que hi ha d'haver" i de "torneeeeeeem-hi" (aquest últim amb veu resignada).
I vosaltres, gent assenyada com pocs, direu: "I si no espereu al darrer dia? Sempre a darrera hora i amb presses!" (això també ho deia ma mare, que les presses són males conselleres). Doncs deixeu que us digui que el Dia del Tancament és aproximadament una setmana abans de l'entrega. Tenim una punyetera setmana per provar-ho tot, veure que som els putos amos i marxar cap a casa a una hora decent. Què passa, doncs? Les excuses i els casos de sempre:
Cas 1. El que sempre sempre va just
(Queda 1 setmana per l'entrega)
- Jefe: "Com ho tens? Avui es tanca"
- Currant: "Estic molt liat, però tranqui, tranqui que avui per la tarda ho tinc"
(Queda 1/2 setmana per l'entrega)
- J: "Tothom ja ha entregat, tiu, vinga" (és mentida, segur que no ho ha entregat ningú, t'ho fan per coaccionar; això és mobbing fijo)
- C: "Queeeeeeeeeeeee síííííííí, ja gairebé ho tinc"
(Queda 1 dia per l'entrega, al matí)
- C: "Sí, sí, ara, ara, collons, quina setmana de merda, també" (J ja no diu res)
(El mateix dia, per la tarda)
- C: "Joder! ja està. A temps, eh, sóc el millor!" (J amb cara de resignació i amb una gota de suor al més pur estil Dr. Slump rodolant-li cara avall)
Cas 2. El sobrat
(Queda 1 setmana per l'entrega)
- C: "Què? Que no s'ha de provar? Joder, si que sou lents!"
(Queda 1/2 setmana per l'entrega)
- C: "Encara no? Jo ja tinc lo meu provat i requeteprovat!"
(Queda 1 dia per l'entrega)
- J: "Ehemmmm, ahir vaig provar allò que entregues. Vols dir que el funcionament correcte no hauria de ser ....fdlflfsdf$%&3lkjl43kj3423429999%%$%$%$5555...GEo...47436435!!!?"
- C: "Què dius! Anda home, el funcionament correcte és el que hi ha!"
- J: "Però tens en compte què passa si oiu4323498k,fkkfkfffvfveanUD.....erouiwo8rew!¿?"
- C: "Ostres! No em fotis que això també pot anar així! Merda! Merda! Merdaaaaaaaaa!"
Cas 3. "Res, jo només passava per aquí"
(Queda 1 dia per l'entrega, tarda-nit)
- J: "On és Fulanito?"
- C: "Ja ha marxat"
- J: "És que ... he provat un cas particular d'allò seu i no funciona del tot bé"
- C: "Ah"
- J: "Tu què en saps d'això que ha fet ell?" (Pregunta capciosa, molt capciosa, perquè aquí pilles segur)
- C: "Buenu, algo sé" (No diguis això, por Dios! No ho diguis!)
- J: "Doncs ... oi que no et fa res fer-li una ullada?" ... mentres, de fons, se sent el ja mític "...y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres ..."
Cas 4. "Tots tranquils, que jo provo"
(Queda 1 setmana per l'entrega)
- C: "Com aneu de feina? Ei, no patiu, que jo provo i cap problema, on no arribeu vosaltres arribo jo"
(Queda 1/2 setmana per l'entrega)
- J: "Com veus les coses de tothom?"
- C: "Jo vaig provant, que consti, de moment guai!"
(Queda 1 dia per l'entrega)
- C: "Què passa? Que jo sóc la chacha de tothom? Que ho he de provar tot jo? Anda i que tothom es provi lo seu!"
Cas 5 i últim. "Sóc l'únic idiota que ha provat lo seu d'aquesta manera"
(Queda 1 dia per l'entrega)
- c: "Mira quina hora és! Joder, que jo tinc família! Sóc l'únic capullo/a que es queda fins aquestes hores per provar això així!"
(i com al post anterior, podríem omplir pàgines i pàgines)
Però com passa a les pel·lícules d'amor al final tot sempre s'arregla (menys a Otoño en Nueva York, que a part de ser insufrible ella es mor al final ... que no saps si és dolent o no perquè com a mínim la peli s'acaba, tu), tot s'entrega a l'hora ... i al dia següent tothom amb un somriure d'aquells d'orella a orella (tothom excepte els que han pringat fins tard, clar, que no estan per molts somriures). En el fons, moltes queixes però quan s'ha de treballar en equip, treballem en equip ... tard, però ho fem.
Si és que el meu venerat JM té tota la raó del món: "Al final les coses van bé perquè Déu és bo". O serà que nosaltres som els bons?
Demà serà un d'aquests dies. Però avui, ai avui, avui és dia de posada en comú de les coses que ha anat tocant tothom en una de sola, el producte final. El dia d'avui, amics, és conegut com EL DIA DEL TANCAMENT.
Ja sé què penseu: "Que bons que sou: Ho ajunteu tot, proveu que funciona i ale, cap a casa. Sou uns cracks!". Deixeu que us digui una cosa: sou uns enganyats. Repassem: "Ho ajunteu tot", correcte; "Proveu que funciona", correcte, "Sou uns cracks", correcte, i a més no tenim padrins. Però amiguets i amiguetes, us heu deixat un parell de temes: l'"ale, cap a casa" no va darrera del "Proveu que funciona", no, va darrera de "merda! això no va", de "la culpa és teva", de "cony, si a la meva màquina anava, vols dir que hi ha tot el codi que hi ha d'haver" i de "torneeeeeeem-hi" (aquest últim amb veu resignada).
I vosaltres, gent assenyada com pocs, direu: "I si no espereu al darrer dia? Sempre a darrera hora i amb presses!" (això també ho deia ma mare, que les presses són males conselleres). Doncs deixeu que us digui que el Dia del Tancament és aproximadament una setmana abans de l'entrega. Tenim una punyetera setmana per provar-ho tot, veure que som els putos amos i marxar cap a casa a una hora decent. Què passa, doncs? Les excuses i els casos de sempre:
Cas 1. El que sempre sempre va just
(Queda 1 setmana per l'entrega)
- Jefe: "Com ho tens? Avui es tanca"
- Currant: "Estic molt liat, però tranqui, tranqui que avui per la tarda ho tinc"
(Queda 1/2 setmana per l'entrega)
- J: "Tothom ja ha entregat, tiu, vinga" (és mentida, segur que no ho ha entregat ningú, t'ho fan per coaccionar; això és mobbing fijo)
- C: "Queeeeeeeeeeeee síííííííí, ja gairebé ho tinc"
(Queda 1 dia per l'entrega, al matí)
- C: "Sí, sí, ara, ara, collons, quina setmana de merda, també" (J ja no diu res)
(El mateix dia, per la tarda)
- C: "Joder! ja està. A temps, eh, sóc el millor!" (J amb cara de resignació i amb una gota de suor al més pur estil Dr. Slump rodolant-li cara avall)
Cas 2. El sobrat
(Queda 1 setmana per l'entrega)
- C: "Què? Que no s'ha de provar? Joder, si que sou lents!"
(Queda 1/2 setmana per l'entrega)
- C: "Encara no? Jo ja tinc lo meu provat i requeteprovat!"
(Queda 1 dia per l'entrega)
- J: "Ehemmmm, ahir vaig provar allò que entregues. Vols dir que el funcionament correcte no hauria de ser ....fdlflfsdf$%&3lkjl43kj3423429999%%$%$%$5555...GEo...47436435!!!?"
- C: "Què dius! Anda home, el funcionament correcte és el que hi ha!"
- J: "Però tens en compte què passa si oiu4323498k,fkkfkfffvfveanUD.....erouiwo8rew!¿?"
- C: "Ostres! No em fotis que això també pot anar així! Merda! Merda! Merdaaaaaaaaa!"
Cas 3. "Res, jo només passava per aquí"
(Queda 1 dia per l'entrega, tarda-nit)
- J: "On és Fulanito?"
- C: "Ja ha marxat"
- J: "És que ... he provat un cas particular d'allò seu i no funciona del tot bé"
- C: "Ah"
- J: "Tu què en saps d'això que ha fet ell?" (Pregunta capciosa, molt capciosa, perquè aquí pilles segur)
- C: "Buenu, algo sé" (No diguis això, por Dios! No ho diguis!)
- J: "Doncs ... oi que no et fa res fer-li una ullada?" ... mentres, de fons, se sent el ja mític "...y nos dieron las diez y las once, las doce y la una y las dos y las tres ..."
Cas 4. "Tots tranquils, que jo provo"
(Queda 1 setmana per l'entrega)
- C: "Com aneu de feina? Ei, no patiu, que jo provo i cap problema, on no arribeu vosaltres arribo jo"
(Queda 1/2 setmana per l'entrega)
- J: "Com veus les coses de tothom?"
- C: "Jo vaig provant, que consti, de moment guai!"
(Queda 1 dia per l'entrega)
- C: "Què passa? Que jo sóc la chacha de tothom? Que ho he de provar tot jo? Anda i que tothom es provi lo seu!"
Cas 5 i últim. "Sóc l'únic idiota que ha provat lo seu d'aquesta manera"
(Queda 1 dia per l'entrega)
- c: "Mira quina hora és! Joder, que jo tinc família! Sóc l'únic capullo/a que es queda fins aquestes hores per provar això així!"
(i com al post anterior, podríem omplir pàgines i pàgines)
Però com passa a les pel·lícules d'amor al final tot sempre s'arregla (menys a Otoño en Nueva York, que a part de ser insufrible ella es mor al final ... que no saps si és dolent o no perquè com a mínim la peli s'acaba, tu), tot s'entrega a l'hora ... i al dia següent tothom amb un somriure d'aquells d'orella a orella (tothom excepte els que han pringat fins tard, clar, que no estan per molts somriures). En el fons, moltes queixes però quan s'ha de treballar en equip, treballem en equip ... tard, però ho fem.
Si és que el meu venerat JM té tota la raó del món: "Al final les coses van bé perquè Déu és bo". O serà que nosaltres som els bons?
