El colofó del dia d'ahir, aquella frase entranyable que recordes i recordaràs durant temps, quan has tingut un dia horrible, quan t'han encolomat un marron a darrera hora, quan tens un mal de cap que no t'aguantes i quan ja fa una setmana que les tardes a la feina son "las tardes con Coca Cola" perquè corres el risc d'adormir-te a la feina ... el colofó, deia, que culmina brillantment tot això és: "A l'agost ja farà 3 anys que ens coneixem ... mira, ets el tiu amb qui he tingut una """relació""" més llarga ... si exceptuem el meu gos, clar".
Abans que la Geo s'embali a treure conclusions precipitades, perquè ja me la imagino, aclarim uns quants conceptes:
1. La noia que em va dir això tenia el dia espés, molt espés. Penseu que em va comentar que per sopar no volia menjar-se una poma (operación Bikini en marxa) perquè li feia mal el coll i li va sortir que no volia menjar-se una po..a (que cadascú en la seva intimitat substueixi cada punt per una 'l'. Gràcies).
2. Relació la he posat entre cometes ... perquè és entre cometes. Que què volia dir la noia: pregunteu-li a ella. Què l'he dita jo la frase? oi que no?
3. Molt maca la comparativa amb un gos. Mira que me n'havien dit de coses però comparar-me amb un gos (normalment ho fan amb un Déu grec ...ehem) de moment no ho havia fet ningú. Però ara que s'ha obert la veda ja em veig comparat amb un periquitu, amb el gat de la Martirio o amb el hamster d'algú altre.
I és que pensant, pensant, la relació que tinc amb les dones de la meva vida (ja no amb la que va dir la frase, que amb aquesta la relació ja és de jutjat de guàrdia) és curiosa a matar. Perquè, a veure, val que la confiança faci fàstic, val que són molts anys, val que sempre que passa algo doncs curiosament jo corro per allà (sí amics, tinc el bonic do d'estar al lloc adequat en el moment adequat, com Bruce Willis a qualsevol pel·lícula de Bruce Willis). D'acord amb tot això però ... calen aquests casos (en poso 3 a mode d'exemple per no posar-ne 300)?
- Me gusta ser mujer. És necessari que sàpiga quan les dones de la meva vida tenen coses de dones, per exemple? Jo crec que no. I és que a més ja les veus a venir ... unes amb una carona d'aquelles que els hi fas la broma aquella de "t'has tacat la camisa ..." assenyalant-los una suposada taca i quan miren cap avall els hi toques el nas ... i se't posen a plorar allà mateix. I d'altres que gasten una mala llet que els fas la broma aquella i et claven un joc d'hòsties. Això sí, després toooooootes et demanen disculpes "És que tinc la regla ... però d'aqui a 2 dies ja no". Val, d'acord, però no cal que m'ho diguis, que vols que et porti el calendari jo? I si vols et truco per avisarte: "Eh, que t'ha de venir allò que t'identifica com a dona!". No cal, oi?
- Els homes sou tots iguals. Sí, sóc un tiu. Però és necessari que sàpiga quina manera tenen d'actuar tots els tius del món mundial? "És que Fulanito m'ha dit això..." i? "I què ha volgut dir? Per què actua així? És simpàtic? Vol anar més enllà? I per què no em truca?" Un moment ... i jo què sé? Truca a Fulanito a veure què et diu ... que sóc jo Fulanito? "Oh, però tu et fixes molt en les coses i després saps ..." Sí, jo em fixo en les coses però no sóc cap psicòleg ... tot i que crec que les pràctiques les tindria més que convalidades amb tots els psicoanàlisis que he hagut de fer. Hasta tindria un màster i tot, si m'ho proposés.
- El ataque de los clones. Que maco aquells dinars, sopars, berenars, quedades diverses on sempre, sempre, sempre acaben sortint els teus deures a la taula. "A veure si trobes nòvia, que no pot ser això ..." "... què no vols nòvia?" (com aquell que no vol el iogurt, vaja) i la frase conclou amb una llista de les teves virtuds (són les noies de la meva vida, recordem-ho, qui millor que elles per narrar-les) per enfonsar-te encara més. "Vols que trobi nòvia? Cony, presenta'm noies! A alguna podré enganyar, dic jo". És curiós que si a aquestes cites hi ha nois, ells callats com uns putes, són elles les que punxen. Que et donen unes ganes de dir "Escolta, doncs deixa tu a Mudito, que no ha dit res en tota la tarda, i vine amb mi". I quan s'ha tret tot el suc i el teu ego està a l'alçada de la línia 2 del metro, llavors penses "ja està, ha passat la tempesta". Reeeeeeeeeeeeeeeeeeees més lluny de la realitat, que després ve el tema cotxe!!!
- ... (i no en poso més perquè podria escriure un blog sencer d'això)
I això sí, tooootes les dones de la meva vida estan fotudes en sidrals. Totes. I això implica que a la meva manera jo estic fotut en sidrals (coi, que són les dones de la meva vida ... no les deixaré allà amb els sidrals elles soles): una que se'n va a una mani a València a demanar la llibertat de no sé qui i segurament a practicar l'atletisme, l'altra que li van vendre un cotxe que té deutes pendents (això el Nen ho cataloga com el HIJOPUTISMO i s'erradica, segons ell, trencant les cames al presumpte HIJOPUTISTA amb un bat de beisbol ... no ho facis! oblida-te'n!), l'altra que no pot oblidar coses passades, l'altra que no pot oblidar coses presents, l'altra que té una família rara, l'altra que sembla que no li passi res però té un sarau de 3 parells de nassos, l'altra que la feina va així-així, l'altra que la família li haurà de posar una foto al més pur estil Mao perquè no la veuen en tota la setmana ... i això que viu a casa, l'altra que viu a fora i es pregunta si val la pena tornar a viure aquí, l'altra que viu aquí i si no va a fora rebenta, l'altra que veus que li passa alguna cosa però que no t'ho diu i que sembla que li hagis d'arrencar les paraules una a una, l'altra que està enfadada amb no sé qui i és raro perquè ella diu que no s'enfada mai, l'altra que es fa gran i no vol fer-se gran, ...
Però suposo que el millor és que malgrat tot això me les estimo moltíssim a totes elles, per això són les dones de la meva vida, per això ens cuidem mútuament.
Abans que la Geo s'embali a treure conclusions precipitades, perquè ja me la imagino, aclarim uns quants conceptes:
1. La noia que em va dir això tenia el dia espés, molt espés. Penseu que em va comentar que per sopar no volia menjar-se una poma (operación Bikini en marxa) perquè li feia mal el coll i li va sortir que no volia menjar-se una po..a (que cadascú en la seva intimitat substueixi cada punt per una 'l'. Gràcies).
2. Relació la he posat entre cometes ... perquè és entre cometes. Que què volia dir la noia: pregunteu-li a ella. Què l'he dita jo la frase? oi que no?
3. Molt maca la comparativa amb un gos. Mira que me n'havien dit de coses però comparar-me amb un gos (normalment ho fan amb un Déu grec ...ehem) de moment no ho havia fet ningú. Però ara que s'ha obert la veda ja em veig comparat amb un periquitu, amb el gat de la Martirio o amb el hamster d'algú altre.
I és que pensant, pensant, la relació que tinc amb les dones de la meva vida (ja no amb la que va dir la frase, que amb aquesta la relació ja és de jutjat de guàrdia) és curiosa a matar. Perquè, a veure, val que la confiança faci fàstic, val que són molts anys, val que sempre que passa algo doncs curiosament jo corro per allà (sí amics, tinc el bonic do d'estar al lloc adequat en el moment adequat, com Bruce Willis a qualsevol pel·lícula de Bruce Willis). D'acord amb tot això però ... calen aquests casos (en poso 3 a mode d'exemple per no posar-ne 300)?
- Me gusta ser mujer. És necessari que sàpiga quan les dones de la meva vida tenen coses de dones, per exemple? Jo crec que no. I és que a més ja les veus a venir ... unes amb una carona d'aquelles que els hi fas la broma aquella de "t'has tacat la camisa ..." assenyalant-los una suposada taca i quan miren cap avall els hi toques el nas ... i se't posen a plorar allà mateix. I d'altres que gasten una mala llet que els fas la broma aquella i et claven un joc d'hòsties. Això sí, després toooooootes et demanen disculpes "És que tinc la regla ... però d'aqui a 2 dies ja no". Val, d'acord, però no cal que m'ho diguis, que vols que et porti el calendari jo? I si vols et truco per avisarte: "Eh, que t'ha de venir allò que t'identifica com a dona!". No cal, oi?
- Els homes sou tots iguals. Sí, sóc un tiu. Però és necessari que sàpiga quina manera tenen d'actuar tots els tius del món mundial? "És que Fulanito m'ha dit això..." i? "I què ha volgut dir? Per què actua així? És simpàtic? Vol anar més enllà? I per què no em truca?" Un moment ... i jo què sé? Truca a Fulanito a veure què et diu ... que sóc jo Fulanito? "Oh, però tu et fixes molt en les coses i després saps ..." Sí, jo em fixo en les coses però no sóc cap psicòleg ... tot i que crec que les pràctiques les tindria més que convalidades amb tots els psicoanàlisis que he hagut de fer. Hasta tindria un màster i tot, si m'ho proposés.
- El ataque de los clones. Que maco aquells dinars, sopars, berenars, quedades diverses on sempre, sempre, sempre acaben sortint els teus deures a la taula. "A veure si trobes nòvia, que no pot ser això ..." "... què no vols nòvia?" (com aquell que no vol el iogurt, vaja) i la frase conclou amb una llista de les teves virtuds (són les noies de la meva vida, recordem-ho, qui millor que elles per narrar-les) per enfonsar-te encara més. "Vols que trobi nòvia? Cony, presenta'm noies! A alguna podré enganyar, dic jo". És curiós que si a aquestes cites hi ha nois, ells callats com uns putes, són elles les que punxen. Que et donen unes ganes de dir "Escolta, doncs deixa tu a Mudito, que no ha dit res en tota la tarda, i vine amb mi". I quan s'ha tret tot el suc i el teu ego està a l'alçada de la línia 2 del metro, llavors penses "ja està, ha passat la tempesta". Reeeeeeeeeeeeeeeeeeees més lluny de la realitat, que després ve el tema cotxe!!!
- ... (i no en poso més perquè podria escriure un blog sencer d'això)
I això sí, tooootes les dones de la meva vida estan fotudes en sidrals. Totes. I això implica que a la meva manera jo estic fotut en sidrals (coi, que són les dones de la meva vida ... no les deixaré allà amb els sidrals elles soles): una que se'n va a una mani a València a demanar la llibertat de no sé qui i segurament a practicar l'atletisme, l'altra que li van vendre un cotxe que té deutes pendents (això el Nen ho cataloga com el HIJOPUTISMO i s'erradica, segons ell, trencant les cames al presumpte HIJOPUTISTA amb un bat de beisbol ... no ho facis! oblida-te'n!), l'altra que no pot oblidar coses passades, l'altra que no pot oblidar coses presents, l'altra que té una família rara, l'altra que sembla que no li passi res però té un sarau de 3 parells de nassos, l'altra que la feina va així-així, l'altra que la família li haurà de posar una foto al més pur estil Mao perquè no la veuen en tota la setmana ... i això que viu a casa, l'altra que viu a fora i es pregunta si val la pena tornar a viure aquí, l'altra que viu aquí i si no va a fora rebenta, l'altra que veus que li passa alguna cosa però que no t'ho diu i que sembla que li hagis d'arrencar les paraules una a una, l'altra que està enfadada amb no sé qui i és raro perquè ella diu que no s'enfada mai, l'altra que es fa gran i no vol fer-se gran, ...
Però suposo que el millor és que malgrat tot això me les estimo moltíssim a totes elles, per això són les dones de la meva vida, per això ens cuidem mútuament.
