Ahir al vespre, al marc incomparable de l'Ateneu d'Esparreguera va haver-hi una vetllada psicològica/teràpia de grup sota el títol "Anem a veure el partit del Madrid però sense implicar-nos massa que per implicar-nos ja tindrem avui lo nostru". L'acte, que va reunir a un elevat nombre de components de la variopinta jet Set esparreguerina, va començar cap a quarts de 9 i es va allargar ben bé fins a quarts d'11. L'objectiu del mateix era poder desvincular-se dels pressumptes aspectes emocionals d'aquest partit de futbol i, simplement, veure futbol, com aquell que no li importa una merda el que passi.
A un Ateneu que registrava una mitja entrada, el Nen i jo ens vem asseure a un lloc privilegiat, entre la màquina del tabac (que ara sembla que vengui pegadolces, com que no es pot fer publicitat) i la màquina escurabutxaques (continua semblant una màquina escurabutxaques).
Per demostrar la diversitat que sempre ha caracteritzat al poble català cal apuntar que la gent que ens envoltava eren:
- Davant: un neng patillero que necessitava no 1 ni 2, no, sino 3 cadires per assentar-se, perdó, per espatarrar-se. Una que abarcava cintura i cames, una altre per recolzar el braç dret (l'esquerra es recolzava sobre la taula) i una tercera per recolzar l'esquena. És a dir, el neng mirava el futbol sota una posició acrobàtica. Per moments recordava a Bertín Osborne a Contacto con tacto, que semblava que estigués a una discoteca lligant amb una xurri.
- Esquerra: les màquines abans assenyalades
- Dreta: nois/senyors de la religió aquella que s'enfaden si fas caricatures del seu Déu.
- Darrera: Un senyor grassonet que feia pinta del Madriz i que no deia molta cosa però que va acabar sent l'animador de la nit.
Cal remarcar que el comportament i la implicació meva i del Nen van ser exquisits en tot moment. Potser, a títol personal, només puc remarcar un "Cabron, marca ja" pronunciat en veu baixa quan l'equip rival del Madriz, que ja guanyava 0-1, es va plantar sol davant Casillas però va enviar la pilota a Cuenca. El Nen només deixava anar un "el botó amb la rodona serveix per xutar" influït sense dubte pels jocs de la Play 2.
Durant la primera part, el comportament del públic esparreguerí va ser respectuós amb el futbol. Sense crits, sense insults. Jo i el Nen vem amenitzar-la amb comentaris diversos sobre política (el pobre Piqué, que serà el primer candidat a unes eleccions a la Generalitat que treurà vots negatius: PPC -5 escons, l'Estatut que ja veurem i els polítics que tots són iguals), cinema (pel·lícules que hem vist darrerament), Simpsons (com no),... comentaris només interromputs pels crits fanàtics del senyor del Plus que transmetia el partit (d'aquí 15 dies que faran el Barça el vull sentir cridar igual, merengon!) de l'estil "Venga que tenemos que marcar!", "Ese es el Madrid que nos gusta", "Beckhammmmmmmmmmmmmm fueraaaaaaaaaaaaaaa por poco" (4 metres ben bons), i pels comentaris del neng "Venga, cojones! que somos los mejores!", que van motivar que el Nen, el meu, em fes la pregunta "Català, oi?", i jo, "Sí, la variant dialectal crec que és de La Seu d'Urgell". Els nois de la nostra dreta muts o preparant alguna cosa però en veu baixa (sí, sóc un desconfiat) i el senyor de darrera també.
Va ser als primers compassos de la segona part, un cop el neng es va intentar posar en posició de persona, que una mica més i hem de "lamentar" (lamentar ... per posar algun verb) desgràcies personals, quan el senyor del darrera va començar el seu xou. El Madriz no jugava bé i al nostre "amic" (amic, per dir-li d'alguna manera, també) es començava a indignar. Uns quants "Vete a la mierda!" (variant dialectal del Riudellots de la Selva) a algunes assistències sense receptor l'anaven escalfant de mica en mica. Quan va marcar l'Arsenal tot va embogir. La mesura que fins aquell moment regnava a l'Ateneu es va tornar forofisme (excepte el Nen i jo, callats com putes ... per què es diu això, si les senyores aquestes parlen, oi?) i el nostre "company" va esclatar. El volum dels "Vete a la mierda!", imperceptibles fins aquell moment per l'oïda humana, es deixaven reflectir cada cop més acompanyats d'altres comentaris despectius alguns dels quals detallo a continuació:
- (a Ronaldo) "Gordo hihoputa, vete con las modelos"
- (a Mejía) "Eres un mierdas"
- (a Casillas) "Este sí que es bueno. A éste lo tendría que fichar el Barça, que el portero que tiene es una mierda"
Aquí va començar les referències al Barça. A mesura que el Madriz feia més i més pena (ei, que no és un desig, que feia llàstima, que va jugar fatal) el nostre company ens anava mentando. I sí, té raó. el Barça hauria de fitxar a Casillas, però el Madriz hauria de fitxar a la resta de l'equip del
Barça. Aquí al Nen i a mi ens va entrar el dubte de "Estarà parlant amb nosaltres?"
- (a algú ¿?) "Mañana el Chessi le va a meter 5 al Barça"
Doncs ja la tenim aquí: La figura del Visionari! O el consol dels desgraciats, trobar a un altre encara més desgraciat! El Nen i jo ja dubtàvem de si es dirigia a nosaltres o no. Teníem la teoria que feia com un plural majestàtic (com el Papa) però a veure qui era el guapo que li preguntava a aquell home "Oiga, que nos los dise a nosotrus? o es que habla en plural mayestático?" (impossible que sabés que era "mayestático"). D'altra banda ... el Chessi, què és el Chessi? Serà la Chessi, la Chessi Clinton, o la Chessi Cola, però el Chessi!!!???? Si no existeix! "Esa L aspirada, jefe!"
- (a algú ¿?, 2) "El Madriz y el Barça eliminados. Mañana el Chessi les mete 5"
Constatació que:
1. Era conscient que el Madriz feia pena.
2. El Chessi avui ens en fot 5, que pesat l'home també
3. És un visionari, sense cap mena de dubte. Ah i la partícula "les" reflectia que no ens parlava a nosaltres, era lo del majestàtic aquell.
- (a Ronaldo) "Goooooooooooooordo, Goooooooooooordo" sumant-se a la resta del local quan l'Ateneu va embogir cridant una jugada fallada per Ronnie al final del partit. Que per cert, Ronaldo gordo, vale, però i ell? Si en feia 2 com jo, 4 com el Nen!!!
Final del partit. L'Arsenal no és que hagi jugat bé, és que el Madriz ha fotut pena. Ja poden matar a Di Stéfano i a 4 o 5 més perquè amb sols l'esperit de Juanito (en ocasiones veo muertos) no n'hi haurà prou per remuntar. A veure avui què passa. Segons Ell "El Chessi nos mete 5", ja ho sabeu. El temps donarà o treurà raons. Potser estem davant d'un nou Nostradamus i nosaltres sense veure-ho. Li podríem haver preguntat el número de loteria de Nadal. Mira, no hi vem caure.
A un Ateneu que registrava una mitja entrada, el Nen i jo ens vem asseure a un lloc privilegiat, entre la màquina del tabac (que ara sembla que vengui pegadolces, com que no es pot fer publicitat) i la màquina escurabutxaques (continua semblant una màquina escurabutxaques).
Per demostrar la diversitat que sempre ha caracteritzat al poble català cal apuntar que la gent que ens envoltava eren:
- Davant: un neng patillero que necessitava no 1 ni 2, no, sino 3 cadires per assentar-se, perdó, per espatarrar-se. Una que abarcava cintura i cames, una altre per recolzar el braç dret (l'esquerra es recolzava sobre la taula) i una tercera per recolzar l'esquena. És a dir, el neng mirava el futbol sota una posició acrobàtica. Per moments recordava a Bertín Osborne a Contacto con tacto, que semblava que estigués a una discoteca lligant amb una xurri.
- Esquerra: les màquines abans assenyalades
- Dreta: nois/senyors de la religió aquella que s'enfaden si fas caricatures del seu Déu.
- Darrera: Un senyor grassonet que feia pinta del Madriz i que no deia molta cosa però que va acabar sent l'animador de la nit.
Cal remarcar que el comportament i la implicació meva i del Nen van ser exquisits en tot moment. Potser, a títol personal, només puc remarcar un "Cabron, marca ja" pronunciat en veu baixa quan l'equip rival del Madriz, que ja guanyava 0-1, es va plantar sol davant Casillas però va enviar la pilota a Cuenca. El Nen només deixava anar un "el botó amb la rodona serveix per xutar" influït sense dubte pels jocs de la Play 2.
Durant la primera part, el comportament del públic esparreguerí va ser respectuós amb el futbol. Sense crits, sense insults. Jo i el Nen vem amenitzar-la amb comentaris diversos sobre política (el pobre Piqué, que serà el primer candidat a unes eleccions a la Generalitat que treurà vots negatius: PPC -5 escons, l'Estatut que ja veurem i els polítics que tots són iguals), cinema (pel·lícules que hem vist darrerament), Simpsons (com no),... comentaris només interromputs pels crits fanàtics del senyor del Plus que transmetia el partit (d'aquí 15 dies que faran el Barça el vull sentir cridar igual, merengon!) de l'estil "Venga que tenemos que marcar!", "Ese es el Madrid que nos gusta", "Beckhammmmmmmmmmmmmm fueraaaaaaaaaaaaaaa por poco" (4 metres ben bons), i pels comentaris del neng "Venga, cojones! que somos los mejores!", que van motivar que el Nen, el meu, em fes la pregunta "Català, oi?", i jo, "Sí, la variant dialectal crec que és de La Seu d'Urgell". Els nois de la nostra dreta muts o preparant alguna cosa però en veu baixa (sí, sóc un desconfiat) i el senyor de darrera també.
Va ser als primers compassos de la segona part, un cop el neng es va intentar posar en posició de persona, que una mica més i hem de "lamentar" (lamentar ... per posar algun verb) desgràcies personals, quan el senyor del darrera va començar el seu xou. El Madriz no jugava bé i al nostre "amic" (amic, per dir-li d'alguna manera, també) es començava a indignar. Uns quants "Vete a la mierda!" (variant dialectal del Riudellots de la Selva) a algunes assistències sense receptor l'anaven escalfant de mica en mica. Quan va marcar l'Arsenal tot va embogir. La mesura que fins aquell moment regnava a l'Ateneu es va tornar forofisme (excepte el Nen i jo, callats com putes ... per què es diu això, si les senyores aquestes parlen, oi?) i el nostre "company" va esclatar. El volum dels "Vete a la mierda!", imperceptibles fins aquell moment per l'oïda humana, es deixaven reflectir cada cop més acompanyats d'altres comentaris despectius alguns dels quals detallo a continuació:
- (a Ronaldo) "Gordo hihoputa, vete con las modelos"
- (a Mejía) "Eres un mierdas"
- (a Casillas) "Este sí que es bueno. A éste lo tendría que fichar el Barça, que el portero que tiene es una mierda"
Aquí va començar les referències al Barça. A mesura que el Madriz feia més i més pena (ei, que no és un desig, que feia llàstima, que va jugar fatal) el nostre company ens anava mentando. I sí, té raó. el Barça hauria de fitxar a Casillas, però el Madriz hauria de fitxar a la resta de l'equip del
Barça. Aquí al Nen i a mi ens va entrar el dubte de "Estarà parlant amb nosaltres?"
- (a algú ¿?) "Mañana el Chessi le va a meter 5 al Barça"
Doncs ja la tenim aquí: La figura del Visionari! O el consol dels desgraciats, trobar a un altre encara més desgraciat! El Nen i jo ja dubtàvem de si es dirigia a nosaltres o no. Teníem la teoria que feia com un plural majestàtic (com el Papa) però a veure qui era el guapo que li preguntava a aquell home "Oiga, que nos los dise a nosotrus? o es que habla en plural mayestático?" (impossible que sabés que era "mayestático"). D'altra banda ... el Chessi, què és el Chessi? Serà la Chessi, la Chessi Clinton, o la Chessi Cola, però el Chessi!!!???? Si no existeix! "Esa L aspirada, jefe!"
- (a algú ¿?, 2) "El Madriz y el Barça eliminados. Mañana el Chessi les mete 5"
Constatació que:
1. Era conscient que el Madriz feia pena.
2. El Chessi avui ens en fot 5, que pesat l'home també
3. És un visionari, sense cap mena de dubte. Ah i la partícula "les" reflectia que no ens parlava a nosaltres, era lo del majestàtic aquell.
- (a Ronaldo) "Goooooooooooooordo, Goooooooooooordo" sumant-se a la resta del local quan l'Ateneu va embogir cridant una jugada fallada per Ronnie al final del partit. Que per cert, Ronaldo gordo, vale, però i ell? Si en feia 2 com jo, 4 com el Nen!!!
Final del partit. L'Arsenal no és que hagi jugat bé, és que el Madriz ha fotut pena. Ja poden matar a Di Stéfano i a 4 o 5 més perquè amb sols l'esperit de Juanito (en ocasiones veo muertos) no n'hi haurà prou per remuntar. A veure avui què passa. Segons Ell "El Chessi nos mete 5", ja ho sabeu. El temps donarà o treurà raons. Potser estem davant d'un nou Nostradamus i nosaltres sense veure-ho. Li podríem haver preguntat el número de loteria de Nadal. Mira, no hi vem caure.
