Un dels millors gags dels Simpsons és el que es produeix al capítol de "El hermano mayor". Resulta que en Bart, cansat que en Homer no li faci ni cas, va a una agència per tenir un "hermano mayor", algú que el cuidi, que el protegeixi, que s'interessi pel que fa ... Fins que en Homer ho descobreix. És aleshores quan en Homer va a la mateixa agència que el seu fill per buscar no un "hermano mayor" sino per ser ell "hermano mayor" d'algú. Quan la secretària li pregunta per quin motius es vol fer "hermano mayor" li ofereix tres possibilitats:
- Amor por el prójimo
- Soledad
- Venganza
Llavors es veu un primer plà del cervell d'en Homer dient: "No digas venganza, no digas venganza!" ... després un primer plà de la boca d'en Homer dient, justament: "Venganza" ... i per acabar un primer plà, de nou, del cervell dient: "Anda y vete a la porra!!!".
Doncs ... Venjança. Venjança va ser el que ahir hi va haver al Camp Nou contra un traductor i el seu equip de repartidors d'estopa (gran equip, per cert, són molt bons). Gran partit del Barça, molt seriós al centre del camp, sense complicar-se la vida en defensa i amb molta llibertat a la davantera. De fet, el partit d'ahir, que tothom esperava amb delit com "anem a fotre-li 10 al Chessi" (ostres! ara que hi penso, el senyor visionari ... no la va encertar ... potser deuria fer referència a algun partit de la temporada que ve ...), no va ser una orgia de gols, precisament, però no per això va deixar de ser un gran partit. No calia posar-se nerviós. Havia de ser el Chessi que ataqués i no ho va fer. El Barça es va limitar a aturar el mig del camp (brutal el mig del camp del Barça) i a aprofitar els cops que arribava per posar-los la por al cos. Gran partit, sí senyor, d'aquells que val la pena veure. París és una miqueeeeeeeta més aprop.
La vetllada psicològica de torn es va celebrar, com no, a l'Ateneu. Aquest cop el títol era "No ens implicarem massa, que només són vuitens de final!!!". La majoria d'assistents a l'event (a 2/4 de 9, 8:30 pels de sempre, ja no hi cabia ningú, literalment) ho tenien molt clar, això de no implicar-nos molt. La majoria ... si exceptuem als imbècils mig trompes que teníem assentats al davant i que no paraven d'aixecar-se ... i al Kittus.
Deixant de banda els imbècils, que per això són imbècils, el Kittus va fer ahir el seu debut a la Champinyons League a l'Ateneu. No és que li entusiasmi el futbol. Li agrada que guanyi el Barça ... però el tema regles no l'acaba de tenir massa clar, encara. Té 15 anys i diguem que "la passió" pel futbol li ha vingut ara (clar, quan guanya el Barça ... qui vol ser d'un equip perdedor? Buenu, la Geo que és de la Penya ... i ningú més ... un petó, Geo, jejejeje).
Recordo el primer dia que la Puri i la Suaressita el van dur a l'Ateneu. 13 anys, cap coneixement de futbol i un inici de grenyes molt xungo (ara porta cabell llarg ... és el ídolo de las niñas!). AQueSocRabios que compartia taula amb nosaltres potser aclaparat per la bellesa de la Puri i la Suaressita i corprés pel brillant futbol del Barça va exclamar: "Les teves amigues s'estan posant nervioses!". Frase que raudo i veloç vaig corregir amb un "...ehem ... això del mig és un nen!". A la que AQueSocRabios va afegir "Conyo! Doncs és veritat! Perdona, xaval!". El partit va ser recordat també per altres frases com: "Cap on ataca el Barça?" (1a part, Kittus), "Cap on ataca el Barça?" (2a part, Kittus) i "M'avorreixo!" (Kittus), "Doncs busca el negre de les ulleres (Davids)" (Puri). Pobre Kittus, tooot el partit buscant el negre de les ulleres i sempre deia "Aquest! Aquest!" i tots els de la taula, a coro "No, Kittus, que aquest és el Ronaldinho! Al teu l'han canviat justament quan eres al lavabo".
Però ara ja està més curtit en temes futboleros! No té ni punyetera idea de futbol però està més curtit (n'ha vist uns quants més, de partits), ja sap cap on ataca el Barça, que ja és algo, i coneix a molts jugadors ... Guai!. Però li falta treballar un aspecte (no, el forofisme no, això es duu a la sang a aquesta edat): els nervis. És un punyetero nervi. I el pitjor és que és d'aquella raça que fa posar nerviós als altres (léase, a mi mateix). "Els fotrem 5", "Puto Mourinho", "Ai, ai, ai, ai, Angu, estic patint!", tot això quan dúiem 2 minuts de partit. Imagineu-vos els 88 restants! Uns crits, un histerisme!, "Kittus, el jersei és meu, no me'l retorcis!", "Kittus, no cridis ni pateixis fins que arribin a l'àrea", "Kittus menja pipes i calla". Clar, estem parlant d'una personeta que es va posar nerviosa veient Love Actually, què voleu!
Al final tot va sortir bé, el nano content (perquè el Barça havia guanyat i perquè havia anat a l'Ateneu ... la tierra prometida), les xurris que el van venir a veure a la mitja part contentes d'haver-lo vist, la gent contenta sortint del bar, l'amo del bar content perquè havia fet una caixa de por, els dels bars de la Rambla contents, ... Tothom content ... buenu, potser els mossos de BCN que tenien turnu ahir el vespre no tant.
- Amor por el prójimo
- Soledad
- Venganza
Llavors es veu un primer plà del cervell d'en Homer dient: "No digas venganza, no digas venganza!" ... després un primer plà de la boca d'en Homer dient, justament: "Venganza" ... i per acabar un primer plà, de nou, del cervell dient: "Anda y vete a la porra!!!".
Doncs ... Venjança. Venjança va ser el que ahir hi va haver al Camp Nou contra un traductor i el seu equip de repartidors d'estopa (gran equip, per cert, són molt bons). Gran partit del Barça, molt seriós al centre del camp, sense complicar-se la vida en defensa i amb molta llibertat a la davantera. De fet, el partit d'ahir, que tothom esperava amb delit com "anem a fotre-li 10 al Chessi" (ostres! ara que hi penso, el senyor visionari ... no la va encertar ... potser deuria fer referència a algun partit de la temporada que ve ...), no va ser una orgia de gols, precisament, però no per això va deixar de ser un gran partit. No calia posar-se nerviós. Havia de ser el Chessi que ataqués i no ho va fer. El Barça es va limitar a aturar el mig del camp (brutal el mig del camp del Barça) i a aprofitar els cops que arribava per posar-los la por al cos. Gran partit, sí senyor, d'aquells que val la pena veure. París és una miqueeeeeeeta més aprop.
La vetllada psicològica de torn es va celebrar, com no, a l'Ateneu. Aquest cop el títol era "No ens implicarem massa, que només són vuitens de final!!!". La majoria d'assistents a l'event (a 2/4 de 9, 8:30 pels de sempre, ja no hi cabia ningú, literalment) ho tenien molt clar, això de no implicar-nos molt. La majoria ... si exceptuem als imbècils mig trompes que teníem assentats al davant i que no paraven d'aixecar-se ... i al Kittus.
Deixant de banda els imbècils, que per això són imbècils, el Kittus va fer ahir el seu debut a la Champinyons League a l'Ateneu. No és que li entusiasmi el futbol. Li agrada que guanyi el Barça ... però el tema regles no l'acaba de tenir massa clar, encara. Té 15 anys i diguem que "la passió" pel futbol li ha vingut ara (clar, quan guanya el Barça ... qui vol ser d'un equip perdedor? Buenu, la Geo que és de la Penya ... i ningú més ... un petó, Geo, jejejeje).
Recordo el primer dia que la Puri i la Suaressita el van dur a l'Ateneu. 13 anys, cap coneixement de futbol i un inici de grenyes molt xungo (ara porta cabell llarg ... és el ídolo de las niñas!). AQueSocRabios que compartia taula amb nosaltres potser aclaparat per la bellesa de la Puri i la Suaressita i corprés pel brillant futbol del Barça va exclamar: "Les teves amigues s'estan posant nervioses!". Frase que raudo i veloç vaig corregir amb un "...ehem ... això del mig és un nen!". A la que AQueSocRabios va afegir "Conyo! Doncs és veritat! Perdona, xaval!". El partit va ser recordat també per altres frases com: "Cap on ataca el Barça?" (1a part, Kittus), "Cap on ataca el Barça?" (2a part, Kittus) i "M'avorreixo!" (Kittus), "Doncs busca el negre de les ulleres (Davids)" (Puri). Pobre Kittus, tooot el partit buscant el negre de les ulleres i sempre deia "Aquest! Aquest!" i tots els de la taula, a coro "No, Kittus, que aquest és el Ronaldinho! Al teu l'han canviat justament quan eres al lavabo".
Però ara ja està més curtit en temes futboleros! No té ni punyetera idea de futbol però està més curtit (n'ha vist uns quants més, de partits), ja sap cap on ataca el Barça, que ja és algo, i coneix a molts jugadors ... Guai!. Però li falta treballar un aspecte (no, el forofisme no, això es duu a la sang a aquesta edat): els nervis. És un punyetero nervi. I el pitjor és que és d'aquella raça que fa posar nerviós als altres (léase, a mi mateix). "Els fotrem 5", "Puto Mourinho", "Ai, ai, ai, ai, Angu, estic patint!", tot això quan dúiem 2 minuts de partit. Imagineu-vos els 88 restants! Uns crits, un histerisme!, "Kittus, el jersei és meu, no me'l retorcis!", "Kittus, no cridis ni pateixis fins que arribin a l'àrea", "Kittus menja pipes i calla". Clar, estem parlant d'una personeta que es va posar nerviosa veient Love Actually, què voleu!
Al final tot va sortir bé, el nano content (perquè el Barça havia guanyat i perquè havia anat a l'Ateneu ... la tierra prometida), les xurris que el van venir a veure a la mitja part contentes d'haver-lo vist, la gent contenta sortint del bar, l'amo del bar content perquè havia fet una caixa de por, els dels bars de la Rambla contents, ... Tothom content ... buenu, potser els mossos de BCN que tenien turnu ahir el vespre no tant.
