divendres, 17 de febrer de 2006
Capítol 54. La mala educación
Andrea. Andrea es diu el Diable de Tasmània que viatja cada dia al bus que surt de BCN a les 6 de la tarda cap al meu entranyable poble. Andrea és el nom que oblido i que recordo, no sé perquè, els meravellosos dies que agafo aquest autobús (que, com heu pogut llegir al post anterior són pocs o molt pocs).

L'Andrea és una nena. Una nena d'uns 6 o 7 anyets aproximadament, morena i una mica rebessuda. Viatja amb sa mare, una senyora prima, no molt alta, rossa pote, cabells curts, de la que desconec el nom ... bàsicament perquè ella, l'Andrea, la coneix com "Mama" (normal, també). Si haguéssim de definir a l'Andrea amb una paraula aquesta seria maleducada.

El festival comença a la parada del bus. Allà la cosa pot anar des de que la nena està assentada al banc i va donant patadetes a tothom que passa per allà fins que la nena s'aixequi del banc i comenci a córrer donant voltes a la parada empenyent a tota persona que s'interposi al seu cami perquè, clar, ella està donant voltes. La mare, a tot això, encèn un cigarro, s'ho mira, en cap cas demana perdó a ningú i fa un primer crit: "Andreaaa".

Arriba el bus. La gent fa una cua més o menys ordenada. La mare i la nena estan més o menys a media tabla, com el Saragossa (sí, sí, els que han eliminat al Madriz ... sí, també al Barça) a la Lliga, si fa no fa. Però la nena vol pujar de les primeres. I la nena, comença a apartar a la gent. La mare, que ho veu, comença a tenir una mica de vergonyeta i fa el segon crit "Andreaaaaa". Finalment, com que és una nena, la gent la deixa pujar. I la nena s'assenta al primer seient, al costat dels conductors.

La mare puja al bus i es rebuda per la nena amb ... cops al cap i tibades de cabell (!!). La mare somriu (vull suposar que per no plorar) i li diu a la nena que vagin més enrera. La nena respon "No vull". La mare l'agafa de mala manera i au, totes dues cap enrera. Mentres viatgen cap a mig bus la nena va cridant "No vuuuuuull! No vuuuuuuull!". Finalment s'assenten. Calma? Nooooooo

Quan el bus ja està en funcionament l'espectacle pot derivar en:
- Nena donant cops a la mare (emulant a Rocky)
- Nena que s'aixeca i comença a caminar pel bus cridant a tothom (emulant Xaranga del Camp del València)
- Nena que dona patades al seient del davant (emulant a Karate Kid)
- Nena que es va assentant a tots i cadascun dels seients lliures que hi hagi (emulant al Joc de les Cadires)
- Nena saltant sobre el seient ("Salta, salta conmigo ...")
- ...

I què fa la mare? Crida. Aquella dona diuen que la volen al Liceu quan es jubili la Caballé. Quines cordes vocals que té. "Andreaaaaaaaaaaaaaaaa! Andreaaaaaaaaaaaaaaaaaa!". I cada dia la mateixa cantarella "És que li diré al Papa! És l'útima vegada que vens amb mi! Bla, bla, bla i bla, bla, bla". I la dona s'indigna, s'indigna molt. Normal, també. I la nena quan veu que la mare s'indigna, encara la burxa més, li dóna bufetades, li tiba de les orelles, de les galtes. Però la mare no fa res.

Doncs és obvi que la gent pensem (i aquí m'incloc jo) que aquesta nena és una maleducada. I la culpa de qui és? Dels profes de l'escola? Nooooooooo, dels pares. Sabeu allò de "La culpa es de los padres que las visten como p ... s", doncs és veritat, que carai! I personalment entenc que ser mare/pare avui en dia és duríssim: has de treballar, cuidar dels crius, educar als crius, cuidar-te tu mateix,... és un no parar les 24 hores del dia ... però tenir un nen és una responsabilitat i s'ha d'estar preparat per assumir-la.

Perquè quan aquesta nena fa el seu xou (ara la Xups dirà "Oh, és que potser vol cridar l'atenció", no Marta, és una maleducada amb totes les lletres) tothom es mira fent-se en silenci la mateixa pregunta dirigida a la mare: "Per què no li fots dues cleques? Però així, amb la mà ben oberta". I no em vingueu ara de guais del pal "No, no, als nens no se'ls ha de pegar ... s'ha de dialogar... que després es traumatitzen". Va, no siguem hippies. No, perquè us contestaré que quan jo era petit a la que em passava de la ratlla venia mon pare o ma mare, m'explicaven que allò que feia estava malament i em fotien una hòstia que em giraven la cara 10 vegades. Anda que ho repetia jo, allò. I ja no parlo de muntar el xou que monta aquesta nena, que m'haurien estat fotent castanyes tot el viatge. Si he quedat traumatitzat? Moooolt, no veieu que escric aquest blog?

És el que es diu sempre: no se sap qui és pitjor, si els fills o els pares.

Menció especial: Avui, en aquesta nova secció del meu blog, vull destacar a la Geo, personatge televisiu per excel·lència, a qui ja he vist al programa de l'Elisenda Roca a BTV (infumable, per cert... el programa, no la Geo, que aquesta ... s'ho fuma tot) i ahir a La Nit al Dia sortint a la "festa de benvinguda" del Zaplana a BCN. Ja li he plantejat un repte: fer com la dona aquella que sempre entrava la primera al CorteInglés per Rebaixes, ha d'estar a tots els actes contra el PP (Partido de Espanya) a primera fila, com ahir. Eh, i sense passar-te, eh Geo, que no et vull anar a buscar a comisaria!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


6 Comentaris:


At 17/2/06 09:47, Anonymous Geo

jajajajajaja !

Com he rigut amb le menció especial ! Doncs oju ! que m'acaben de dir que ara hem sortit als matins de tv3 i tampoc ho he vist ! jueeer...
Per cert, no em veuràs a tots els actes contra el PP pero si em veuras a tots els actes en defensa de la meva terra :)

Apa petons !

 

At 17/2/06 15:21, Blogger nimue

doncs si, jo que treballe amb criatures una miqueta més grans que l'Andrea aquesta ja et dic que sí, que la pedagogia moderna ens està fent molt de mal, que un parell de galtades a temps paren moltes tonteries, que a la majoria de nosaltres ens les van fotre i em sembla que si tenim algun trauma no serà per això, que si em trobe a l'Andrea aquesta no sé a qui li pegue la nyespla, si a la mare o a la filla...
que després els hem d'aguantar els profes tot el dia fent el giliminyis a classe! a la foguera!!!

 

At 17/2/06 20:36, Blogger Xavi XS

Geo, geo, geo collonuda... com la geo no hi ha.... bueno, ara tocaría rima consonant però no em surt cap...

Primer de tot dir que vull que retiris el que has dit. Comparar a l'Andrea amb el "meu" diable de Tasmania, simbol de la meva web de pelis i el meu blog...

D'acord amb lo de que hi ha molt nen malcriat últimament... I donar bones bufes va bé segurament. Que tanta comèdia de que s'ha de dialogar amb els nens i més tonteries... Que et fotin una patada mentre esperes al bus crec que no es dialoga. Es deixa clar, i com diria el Gaspart, "zanjat i punto".

Pep, si vols algun dia em passo pel teu poble i ho fem semblar un accident. Podriem penjar-li a la nena una caricatura de Mahoma i la deixem lliure pel poble... Hmmm... Crec que no dura ni cinc minuts amb alguns dels veins que teniu...

Gora Euskadi Askatuta !!!

 

At 17/2/06 22:26, Anonymous Ai carai!

Pobre Andrea, si la Andreita es una nena entranyable... jajajajaja.... . Ja veuràs quan siguis pare que les coses no sempre són tan fàcils, pot ser no és la mare exemplar, però a vegades hi ha nens que són indomables.

 

At 20/2/06 16:47, Anonymous Duna

VOLEM LA SUPERNUNNY A LA HISPANO!!!

 

At 21/2/06 12:16, Anonymous una perika

hola!
puc donar fe de que l'Andrea es un bitxo dels dolents! he patit junt al Pep els seus atacs d'histeria!!! menys mal que, com dirien a "la bola de cristal" la imaginación es poderosa!!! i et pots evadir de ella una estoneta perque tant ella com la mare son insufribles!
Una perika ;-)