Rarament faig el meu horari. És a dir, que jo començo a currar (bé, a currar, a currar, arribo a la feina, engego el portàtil d'ùltima generació, vaig a veure el senyor Roca, el del lavabo, fullejo el diari tot esperant que l'endiablada i rauda màquina meva arrenqui i tot això ...) cap a 3/4 de 8 (7:45 pels que han fet ESO, han anat a l'Escola Montserrat o siguin de València capital, província o comunitat). Si sumem 8 hores i 1 hora que la meva empresa ens dona per dinar, ens n'anem a 9 hores. És a dir, a 3/4 de 5 de la tarda (16:45 ...) un servidor hauria d'agafar els trastus i fotre el camp.
Què passa? Que a aquella hora hi ha festa a la meva feina: uns amunt i avall provant coses, d'altres trucant per veure com estan els temes, els jefes mirant-te amb lupa, ... I és en aquell moment, ni abans ni després, just a aquella hora, quan s'activa l'alerta vermella (red alert) i entrem en DefCon2. Les situacions que se't poden produir són exactament 2:
1/ Sentiment de culpa
Hora zulú: 16:50
Company: "Ei, Pep, com està això?"
Jo: "Perdò? Què és això?"
C: "Sí, allò que et vaig passar fa X dies"
J: "Ah, allò que em vas deixar sobre la taula i que ja et vaig dir que em miraria? No he tingut temps, que he anat molt liat"
(resposta raonable)
C: "Ja ... Es que ... Clar ... Seria qüestió de donar resposta demà, com a molt tard"
(comença la presió)
J: "Val, jo és que anava a marxar ... espera que t'ho miro"
(de bona fe, jo també. Gilipolles, jo també)
C: "Ei, si has de marxar..."
(aquest és el punt on posen cara de be degollat ...)
J: "No, és igual, si segur que és un momentet ..."
(pim, pam, amb dos cops de tita ho tenim arreglat; que per això sóc el millor, jo)
C: "Ah, val, merci, i ja que ho mires, fes-li una ullada a ... TOT AIXÒ"
(ahí està! volies un peixet i t'acaben de passar tota la flota pesquera del Mediterrani)
El concepte tècnic per definir això és BROWN DISPATCHING.
2/ Esperit Gemio
Hora zulú: Qualsevol del dia
Boss: "Pep"
Jo: "Digues, oh gran far que ilumines el camí que hem de seguir"
B: "Com estàs de feina?"
(malo! aquesta pregunta és dolenta a matar: si li dius "bé", et caurà una de feina de por i si li dius "malament" et demanarà un esforç extra; cal donar una resposta intermitja)
J: "Bueno, anem tirant ... estem una mica liadillus, ja saps ..."
(és recomenable l'ús del plural majestàtic, com el Papa i també la implicació cap el jefe amb el "ja saps", que després ell no sap res, però buenu)
B: "Pots venir un moment?"
(aquest és l'esperit Isabel Gemio: tu ets allà, assentat al teu lloc i ve la Gemio "Hola, tu eres Pep, ¿verdad? ¿dónde he dejado mis gafas? ¿Puedes venir un momento?" De fons se sent l'"Acompáñameeeeeeeeeeeee, una noche más ....")
J: "Sí, sí, ara vinc"
(clar, que has de dir!?)
B: "És pel tema aquest, si ens podries donar un cop de mà"
(s'està construint la tragèdia)
J: "Ahhh, i de què va, això?"
(de bona fe, jo també. Gilipolles, jo també)
B: "Ara vindrà Fulanito i t'ho explicarà"
Fulanito: "Sí, és pim, pam, dos cops de tita i això està fet"
(1a venuda de moto)
J: "Val, val, doncs ara m'hi poso"
F: "Ja veuràs que és un momentet"
(2a venuda de moto. Preocupació)
J: "Sí ... jejejejeje (riure forçat) ... avui volia plegar d'horeta i tal"
F: "Ja veuràs que és un momentet"
(3a venuda de moto. Dios! Vamos a morir!)
J: "Val, ara m'hi poso"
(el següent pas d'F és molt gran i molt important i determinant pel benestar del nostre heroi i també per la seva hora de sortida)
F: "Ah, ... vem dir que ho entregaríem avui per la tarda"
(toma! toma! toma! Resultat final: J amb cara de tonto, F es retira, B ja fa temps que no hi és)
Aquest efecte és conegut com a BROWN TRASPASSING
Amb aquestos dos plans ... com voleu que plegui a l'hora? Sí, sí, hores extres pagades ... lo què? Va, no em feu riure ... I tot això sense comentar les enrabiades intermitges i renecs diversos que només escolta el meu company de fatigues i que no poso perquè sino el Xavi es queixaria que els meus discursos es fan llargs i té rao, ... El millor es prendre-s'ho amb filosofia i amb calma, com una poesia de Neruda. Però algun dia jo vull ser així, jo vull aprendre a vendre motos!!!
Què passa? Que a aquella hora hi ha festa a la meva feina: uns amunt i avall provant coses, d'altres trucant per veure com estan els temes, els jefes mirant-te amb lupa, ... I és en aquell moment, ni abans ni després, just a aquella hora, quan s'activa l'alerta vermella (red alert) i entrem en DefCon2. Les situacions que se't poden produir són exactament 2:
1/ Sentiment de culpa
Hora zulú: 16:50
Company: "Ei, Pep, com està això?"
Jo: "Perdò? Què és això?"
C: "Sí, allò que et vaig passar fa X dies"
J: "Ah, allò que em vas deixar sobre la taula i que ja et vaig dir que em miraria? No he tingut temps, que he anat molt liat"
(resposta raonable)
C: "Ja ... Es que ... Clar ... Seria qüestió de donar resposta demà, com a molt tard"
(comença la presió)
J: "Val, jo és que anava a marxar ... espera que t'ho miro"
(de bona fe, jo també. Gilipolles, jo també)
C: "Ei, si has de marxar..."
(aquest és el punt on posen cara de be degollat ...)
J: "No, és igual, si segur que és un momentet ..."
(pim, pam, amb dos cops de tita ho tenim arreglat; que per això sóc el millor, jo)
C: "Ah, val, merci, i ja que ho mires, fes-li una ullada a ... TOT AIXÒ"
(ahí està! volies un peixet i t'acaben de passar tota la flota pesquera del Mediterrani)
El concepte tècnic per definir això és BROWN DISPATCHING.
2/ Esperit Gemio
Hora zulú: Qualsevol del dia
Boss: "Pep"
Jo: "Digues, oh gran far que ilumines el camí que hem de seguir"
B: "Com estàs de feina?"
(malo! aquesta pregunta és dolenta a matar: si li dius "bé", et caurà una de feina de por i si li dius "malament" et demanarà un esforç extra; cal donar una resposta intermitja)
J: "Bueno, anem tirant ... estem una mica liadillus, ja saps ..."
(és recomenable l'ús del plural majestàtic, com el Papa i també la implicació cap el jefe amb el "ja saps", que després ell no sap res, però buenu)
B: "Pots venir un moment?"
(aquest és l'esperit Isabel Gemio: tu ets allà, assentat al teu lloc i ve la Gemio "Hola, tu eres Pep, ¿verdad? ¿dónde he dejado mis gafas? ¿Puedes venir un momento?" De fons se sent l'"Acompáñameeeeeeeeeeeee, una noche más ....")
J: "Sí, sí, ara vinc"
(clar, que has de dir!?)
B: "És pel tema aquest, si ens podries donar un cop de mà"
(s'està construint la tragèdia)
J: "Ahhh, i de què va, això?"
(de bona fe, jo també. Gilipolles, jo també)
B: "Ara vindrà Fulanito i t'ho explicarà"
Fulanito: "Sí, és pim, pam, dos cops de tita i això està fet"
(1a venuda de moto)
J: "Val, val, doncs ara m'hi poso"
F: "Ja veuràs que és un momentet"
(2a venuda de moto. Preocupació)
J: "Sí ... jejejejeje (riure forçat) ... avui volia plegar d'horeta i tal"
F: "Ja veuràs que és un momentet"
(3a venuda de moto. Dios! Vamos a morir!)
J: "Val, ara m'hi poso"
(el següent pas d'F és molt gran i molt important i determinant pel benestar del nostre heroi i també per la seva hora de sortida)
F: "Ah, ... vem dir que ho entregaríem avui per la tarda"
(toma! toma! toma! Resultat final: J amb cara de tonto, F es retira, B ja fa temps que no hi és)
Aquest efecte és conegut com a BROWN TRASPASSING
Amb aquestos dos plans ... com voleu que plegui a l'hora? Sí, sí, hores extres pagades ... lo què? Va, no em feu riure ... I tot això sense comentar les enrabiades intermitges i renecs diversos que només escolta el meu company de fatigues i que no poso perquè sino el Xavi es queixaria que els meus discursos es fan llargs i té rao, ... El millor es prendre-s'ho amb filosofia i amb calma, com una poesia de Neruda. Però algun dia jo vull ser així, jo vull aprendre a vendre motos!!!
