dijous, 16 de febrer de 2006
Capítol 53. El motero y Pablo Neruda
Rarament faig el meu horari. És a dir, que jo començo a currar (bé, a currar, a currar, arribo a la feina, engego el portàtil d'ùltima generació, vaig a veure el senyor Roca, el del lavabo, fullejo el diari tot esperant que l'endiablada i rauda màquina meva arrenqui i tot això ...) cap a 3/4 de 8 (7:45 pels que han fet ESO, han anat a l'Escola Montserrat o siguin de València capital, província o comunitat). Si sumem 8 hores i 1 hora que la meva empresa ens dona per dinar, ens n'anem a 9 hores. És a dir, a 3/4 de 5 de la tarda (16:45 ...) un servidor hauria d'agafar els trastus i fotre el camp.

Què passa? Que a aquella hora hi ha festa a la meva feina: uns amunt i avall provant coses, d'altres trucant per veure com estan els temes, els jefes mirant-te amb lupa, ... I és en aquell moment, ni abans ni després, just a aquella hora, quan s'activa l'alerta vermella (red alert) i entrem en DefCon2. Les situacions que se't poden produir són exactament 2:

1/ Sentiment de culpa

Hora zulú: 16:50
Company: "Ei, Pep, com està això?"
Jo: "Perdò? Què és això?"
C: "Sí, allò que et vaig passar fa X dies"
J: "Ah, allò que em vas deixar sobre la taula i que ja et vaig dir que em miraria? No he tingut temps, que he anat molt liat"
(resposta raonable)
C: "Ja ... Es que ... Clar ... Seria qüestió de donar resposta demà, com a molt tard"
(comença la presió)
J: "Val, jo és que anava a marxar ... espera que t'ho miro"
(de bona fe, jo també. Gilipolles, jo també)
C: "Ei, si has de marxar..."
(aquest és el punt on posen cara de be degollat ...)
J: "No, és igual, si segur que és un momentet ..."
(pim, pam, amb dos cops de tita ho tenim arreglat; que per això sóc el millor, jo)
C: "Ah, val, merci, i ja que ho mires, fes-li una ullada a ... TOT AIXÒ"
(ahí està! volies un peixet i t'acaben de passar tota la flota pesquera del Mediterrani)
El concepte tècnic per definir això és BROWN DISPATCHING.


2/ Esperit Gemio

Hora zulú: Qualsevol del dia
Boss: "Pep"
Jo: "Digues, oh gran far que ilumines el camí que hem de seguir"
B: "Com estàs de feina?"
(malo! aquesta pregunta és dolenta a matar: si li dius "", et caurà una de feina de por i si li dius "malament" et demanarà un esforç extra; cal donar una resposta intermitja)
J: "Bueno, anem tirant ... estem una mica liadillus, ja saps ..."
(és recomenable l'ús del plural majestàtic, com el Papa i també la implicació cap el jefe amb el "ja saps", que després ell no sap res, però buenu)

B: "Pots venir un moment?"
(aquest és l'esperit Isabel Gemio: tu ets allà, assentat al teu lloc i ve la Gemio "Hola, tu eres Pep, ¿verdad? ¿dónde he dejado mis gafas? ¿Puedes venir un momento?" De fons se sent l'"Acompáñameeeeeeeeeeeee, una noche más ....")
J: "Sí, sí, ara vinc"
(clar, que has de dir!?)
B: "És pel tema aquest, si ens podries donar un cop de mà"
(s'està construint la tragèdia)
J: "Ahhh, i de què va, això?"
(de bona fe, jo també. Gilipolles, jo també)
B: "Ara vindrà Fulanito i t'ho explicarà"
Fulanito: "Sí, és pim, pam, dos cops de tita i això està fet"
(1a venuda de moto)
J: "Val, val, doncs ara m'hi poso"
F: "Ja veuràs que és un momentet"
(2a venuda de moto. Preocupació)
J: "Sí ... jejejejeje (riure forçat) ... avui volia plegar d'horeta i tal"
F: "Ja veuràs que és un momentet"
(3a venuda de moto. Dios! Vamos a morir!)
J: "Val, ara m'hi poso"
(el següent pas d'F és molt gran i molt important i determinant pel benestar del nostre heroi i també per la seva hora de sortida)
F: "Ah, ... vem dir que ho entregaríem avui per la tarda"
(toma! toma! toma! Resultat final: J amb cara de tonto, F es retira, B ja fa temps que no hi és)
Aquest efecte és conegut com a BROWN TRASPASSING

Amb aquestos dos plans ... com voleu que plegui a l'hora? Sí, sí, hores extres pagades ... lo què? Va, no em feu riure ... I tot això sense comentar les enrabiades intermitges i renecs diversos que només escolta el meu company de fatigues i que no poso perquè sino el Xavi es queixaria que els meus discursos es fan llargs i té rao, ... El millor es prendre-s'ho amb filosofia i amb calma, com una poesia de Neruda. Però algun dia jo vull ser així, jo vull aprendre a vendre motos!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


4 Comentaris:


At 16/2/06 12:51, Anonymous Duna

Qualsevol nit pot sortir el sol, company...

 

At 16/2/06 12:54, Anonymous Geo

El que no entenc encara es com vas decidir fer informatica xDDD

 

At 16/2/06 21:35, Blogger Xavi XS

Jo que m'haig de queixar de que fas discursos llargs...

I si que m'has de dir de les situacions DEFCON... A mi em mola la situació que es va muntar fa unes dues setmanes en que tothom es va reunir per dir que estavem en crisis i que havíem de tenir ansietat... Són com actes de públic autoflagelament... Tenim feina, doncs possem-nos nerviosos a veure si així millorem...

Pep, et dic jo que hem de muntar un kiosc de diaris i oblidar-nos de tot...

PS: Mentre t'estic escrivint això per la tele estant donant un reportatge de xinos que es mengen la tita dels toros... 90 cm que fa allò acaben de dir... Vaja com les salsitxes que possa Eurest

 

At 17/2/06 02:43, Blogger Hedonísta

jodo, qué razón tienes. A mi me da miedo cada vez que veo al jefazo acercarse a mi mesa y decirme que tiene tal o cual idea. Me siento como en la peli "Jaws". Menos mal que se le olvidan la mayoría.

Saludete B-)

ps. y si no escribo en catalán, es por ignorancia, no por indiferencia.