Sí, sí, ja sé que aquest post està fora de lloc, que Sant Valentí és demà. I què? Jo, com sempre amb voluntat d'avançar-me a la notícia ("ya tenéis la cuenta naranja?"), us preparo pel gran dia de demà.
Anem pel començament. Mai he celebrat Sant Valentí ... ara se sentiran les veuetes de "Agarrao! Tinyarra! Pesetero!" ... No m'agrada! Jo sóc més de Kas Naranja ... vull dir, de Sant Jordi. De Sant Valentí ja tinc classificat com a dolent el meu primer record ... que és una peli que si no l'han feta ja per Cine de Barrio deu estar al caure: Vuelve San Valentín. Així, per resumir, la peli tracta d'un tiu, Sant Valentí, que baixa a la terra, més concretament a Madrid (reflexionem, si us plau), per ajuntar parelletes que es discuteixen i discuteixen però es veu que al final s'estimen. La meva infància va venir marcada per aquesta pel·lícula, lamentable, per cert. Recordo que a mons pares els feia molta gràcia però a mi ... i clar, com que només hi havia una cadena no podies posar Rexx, un policía diferente, que no sé el perquè però ara el fan a Tele 5 després de 400 anys a Antena 3. Que suposo que el gos no deu ser el mateix! Pobre gos! I aquelles lletres en Alemany! que veus una frase llarguíssima que deu ser el títol de l'episodi i la veu en off que el tradueix diu només "Un dia salvaje". A veure, no pot ser! No pot ser que una frase en alemany de 3 línies sigui traduïda per "Un dia salvaje"! Que no som tontos!!!
Doncs això, que arriba Sant Valentí i veus les botiguetes plenes, plenes de cors! Aquells cors que porten dos braços i posen "Dame un achuchón". Que preguntes el preu i l'achuchón te'l dóna a tu. I la de la tenda "Oh, es que es San Valentín y hay que estar ahí!". I tu "és que és molt car!". I si vas amb la parella, se't queda mirant com dient "Amiguito, si no hi ha cor amb achuchon, després no vulguis tema...". I que acabes fent? Comprant el cor. Fins aquí tot correcte, si no fos que després passes per davant de la típica joieria on hi ha el típic cartellet d'ell entregant-li un collar a ella. La teva parella et mira, desafiant, tu la mires, amb cara de be degollat ... i és just en aquell moment que assumeixes que aquell dia no hi haura tema.
A la nostra gran empresa, dins de la serietat habitual (¿?) que ens envolta, hem tingut també recentment la nostra història d'amor particular: un company meu, AQueEtFaigUnFix, s'assenta dijous passat al matí, només arribar, i ens deixa anar un "... crec que quan arribi a casa li demanaré a E que es casi amb mi ...". És molt macu! Ostres! Ens va fer molta ilusió! A més la manera com ho va dir, com qui et diu que ha de baixar al Caprabo (Bravo!) a buscar pasta de dents. Molt natural! Això és potser el més macu de tot. I, òbviament ella va dir sí, clar.
AQueEtFaigUnFix i E porten ja temps vivint junts. Es van comprar un piset, tenen el seu pequenyajo que es diu Friki (és un gos, com voleu que a un criu li posin Friki!!!???) i la idea de casament ja es rumorejava de feia temps però es veu que no s'acabaven de posar les piles. Però de cop i volta, dijous de matinada, AQueEtFaigUnFix es va llevar de sobre i va veure clar que s'havia de casar amb ella. El que no hem pogut convéncer a AQueEtFaigUnFix és que es casi per l'esglèsia, amb aquella música i aquelles coses. Això, com no es desperti de matinada i li vingui un latigassu serà més difícil. I si li ve, es capaç de tombar-se i pensar "Era un malson".
Veieu, l'amor sempre triumfa. Com a Vuelve San Valentín, com a la història de AQueEtFaigUnFix i E o com la peli aquella de Love Actually, basada en hechos reales, que el Liam Neeson acaba sortint amb la Claudia Schiffer, el Hugh Grant amb la noia grassoneta o el novio de la Bridget Jones amb una tia portuguesa. I llavors hi penses i et poses toveeeet, tovet. És maco, coi! Que només és un dia!
Anem pel començament. Mai he celebrat Sant Valentí ... ara se sentiran les veuetes de "Agarrao! Tinyarra! Pesetero!" ... No m'agrada! Jo sóc més de Kas Naranja ... vull dir, de Sant Jordi. De Sant Valentí ja tinc classificat com a dolent el meu primer record ... que és una peli que si no l'han feta ja per Cine de Barrio deu estar al caure: Vuelve San Valentín. Així, per resumir, la peli tracta d'un tiu, Sant Valentí, que baixa a la terra, més concretament a Madrid (reflexionem, si us plau), per ajuntar parelletes que es discuteixen i discuteixen però es veu que al final s'estimen. La meva infància va venir marcada per aquesta pel·lícula, lamentable, per cert. Recordo que a mons pares els feia molta gràcia però a mi ... i clar, com que només hi havia una cadena no podies posar Rexx, un policía diferente, que no sé el perquè però ara el fan a Tele 5 després de 400 anys a Antena 3. Que suposo que el gos no deu ser el mateix! Pobre gos! I aquelles lletres en Alemany! que veus una frase llarguíssima que deu ser el títol de l'episodi i la veu en off que el tradueix diu només "Un dia salvaje". A veure, no pot ser! No pot ser que una frase en alemany de 3 línies sigui traduïda per "Un dia salvaje"! Que no som tontos!!!
Doncs això, que arriba Sant Valentí i veus les botiguetes plenes, plenes de cors! Aquells cors que porten dos braços i posen "Dame un achuchón". Que preguntes el preu i l'achuchón te'l dóna a tu. I la de la tenda "Oh, es que es San Valentín y hay que estar ahí!". I tu "és que és molt car!". I si vas amb la parella, se't queda mirant com dient "Amiguito, si no hi ha cor amb achuchon, després no vulguis tema...". I que acabes fent? Comprant el cor. Fins aquí tot correcte, si no fos que després passes per davant de la típica joieria on hi ha el típic cartellet d'ell entregant-li un collar a ella. La teva parella et mira, desafiant, tu la mires, amb cara de be degollat ... i és just en aquell moment que assumeixes que aquell dia no hi haura tema.
A la nostra gran empresa, dins de la serietat habitual (¿?) que ens envolta, hem tingut també recentment la nostra història d'amor particular: un company meu, AQueEtFaigUnFix, s'assenta dijous passat al matí, només arribar, i ens deixa anar un "... crec que quan arribi a casa li demanaré a E que es casi amb mi ...". És molt macu! Ostres! Ens va fer molta ilusió! A més la manera com ho va dir, com qui et diu que ha de baixar al Caprabo (Bravo!) a buscar pasta de dents. Molt natural! Això és potser el més macu de tot. I, òbviament ella va dir sí, clar.
AQueEtFaigUnFix i E porten ja temps vivint junts. Es van comprar un piset, tenen el seu pequenyajo que es diu Friki (és un gos, com voleu que a un criu li posin Friki!!!???) i la idea de casament ja es rumorejava de feia temps però es veu que no s'acabaven de posar les piles. Però de cop i volta, dijous de matinada, AQueEtFaigUnFix es va llevar de sobre i va veure clar que s'havia de casar amb ella. El que no hem pogut convéncer a AQueEtFaigUnFix és que es casi per l'esglèsia, amb aquella música i aquelles coses. Això, com no es desperti de matinada i li vingui un latigassu serà més difícil. I si li ve, es capaç de tombar-se i pensar "Era un malson".
Veieu, l'amor sempre triumfa. Com a Vuelve San Valentín, com a la història de AQueEtFaigUnFix i E o com la peli aquella de Love Actually, basada en hechos reales, que el Liam Neeson acaba sortint amb la Claudia Schiffer, el Hugh Grant amb la noia grassoneta o el novio de la Bridget Jones amb una tia portuguesa. I llavors hi penses i et poses toveeeet, tovet. És maco, coi! Que només és un dia!
