Velázquez, Van Gogh, El Greco (no confondre amb Las Grecas), ... a tota aquesta galeria de noms històrics de pintors se n'ha d'afegir des d'ahir un: el meu. Perquè amiguets i amiguetes, en aquests dies tan assenyalats i tan carregats de feina ahir em van destinar a fer de remodelador pictòric. M'explico:
Resulta que del programa que fem a l'empresa on treballo se n'ha fet una nova versió. La versió actual és una mica cutre, amb uns colors grisosos i amb molt poca vida. Ara, per vendre aquesta nova versió i que coli la venuda algun ésser suprem va decidir que, com que estem en plena època de les pàgines WEB, seria millor que el programa tingués un estil més modern, més fashion, amb botons més graciosos i sobretot amb un coloridu que t'hi cagues.
Un company va fer una prova el dimecres a la tarda, prova que em va ensenyar, que jo vaig donar la meva opinió i ja està. Però ahir al matí, oh meravella!, aquest mateix company em ve i em diu "Et sabria greu donar-me un cop de mà?", i jo, com que sóc d'aquesta manera que a vegades em foto ràbia i tot li deixo anar "Sí home, tranquil". I ni curt ni peretjous em va encasquetar el "Pinta i Colorea". No content amb encasquetar-m'ho em deixa anar un "... i recorda que t'has d'ajustar a les normes que diu aquest document, en quant a colors i tal ...", document que tenia ... 160 pàgines!. I la coletilla, que sempre és graciosa ... "Ah, i ho hauries de tenir per les 4 de la tarda" ... i eren les 2/4 de 10 (9:30 pels d'ESO) del matí ... "però tranquil que això es fa en un parell d'hores".
I ja em tens a mi anant de cul tot el punyeteru dia ... perquè pot semblar una tonteria fer això però ja us asseguro que no ho és: anar mirant colors i ara posa aquest verd, merda que ara no es veu res, que no que era el blau, ... I a tot això jo mirant-me de reull el paperet que està a la meva esquerra i que em diu toooooot el que he de fer i estressant-me molt, molt i molt, i el telèfon sonant i el l'eina de correu que es posa en primer pla cada cop que en rebo un, ... I de mentrestant pintava pensava "Ei, tiu, que tu segurament hauràs de fer això ... que costarà un huev fer això ... que després t'aniran dient 'ah, tu que ho vas pintar així...' ..."
Total que les 2 hores es van convertir en 6 (de què us extranyeu?) i a les 4 o'clock va i li dic al company "Ei, que ja està". S'ho mira, dóna l'OK-MAKEY però em deixa anar un "Ehem ... és que m'agradaria tenir també un exemple d'aquests ... però no cal que corris, eh?" Noooooo, si ja és igual, si ja estic estressat, si ja no ve d'aquí, si ja estic entrenat! Portava tal càrrega d'adrenalina al cos que em trobo a la dona de la meva vida i li demano per sortir i tot (i mira que jo sóc tímid, eh?).
I aquesta és la meva tragèdia grega d'ahir. Si fem cas a en Roberto, el company que s'assenta davant meu "Esto sólo lo hacen los jefecillos, que es tarea de consultor hacer eso" (és que és molt optimista), si fem cas a mi mateix sóc un pringat, perquè ni jefecillu ni pujada de sou ni res.
A veure què ens depara avui el dia, pot ser que el meu jefe em cridi a files per pintar-li un retrat a l'oli, o que em donin una brotxa i un cubu de pintura plàstica i ale a pintar la planta o que em donin Dacs (encara es fan els Dacs?) i quatre fulls de paper i pinti a Candy, Candy.
PD: Avui aquest blog fa ... 51 capítols (50 + el primer que no té número), la millora manera de celebrar una cosa especial, per mi escriure 50 posts ho és, és la satisfacció interior de que és especial. Moltes gràcies a tots/totes. Sou els millors!
Resulta que del programa que fem a l'empresa on treballo se n'ha fet una nova versió. La versió actual és una mica cutre, amb uns colors grisosos i amb molt poca vida. Ara, per vendre aquesta nova versió i que coli la venuda algun ésser suprem va decidir que, com que estem en plena època de les pàgines WEB, seria millor que el programa tingués un estil més modern, més fashion, amb botons més graciosos i sobretot amb un coloridu que t'hi cagues.
Un company va fer una prova el dimecres a la tarda, prova que em va ensenyar, que jo vaig donar la meva opinió i ja està. Però ahir al matí, oh meravella!, aquest mateix company em ve i em diu "Et sabria greu donar-me un cop de mà?", i jo, com que sóc d'aquesta manera que a vegades em foto ràbia i tot li deixo anar "Sí home, tranquil". I ni curt ni peretjous em va encasquetar el "Pinta i Colorea". No content amb encasquetar-m'ho em deixa anar un "... i recorda que t'has d'ajustar a les normes que diu aquest document, en quant a colors i tal ...", document que tenia ... 160 pàgines!. I la coletilla, que sempre és graciosa ... "Ah, i ho hauries de tenir per les 4 de la tarda" ... i eren les 2/4 de 10 (9:30 pels d'ESO) del matí ... "però tranquil que això es fa en un parell d'hores".
I ja em tens a mi anant de cul tot el punyeteru dia ... perquè pot semblar una tonteria fer això però ja us asseguro que no ho és: anar mirant colors i ara posa aquest verd, merda que ara no es veu res, que no que era el blau, ... I a tot això jo mirant-me de reull el paperet que està a la meva esquerra i que em diu toooooot el que he de fer i estressant-me molt, molt i molt, i el telèfon sonant i el l'eina de correu que es posa en primer pla cada cop que en rebo un, ... I de mentrestant pintava pensava "Ei, tiu, que tu segurament hauràs de fer això ... que costarà un huev fer això ... que després t'aniran dient 'ah, tu que ho vas pintar així...' ..."
Total que les 2 hores es van convertir en 6 (de què us extranyeu?) i a les 4 o'clock va i li dic al company "Ei, que ja està". S'ho mira, dóna l'OK-MAKEY però em deixa anar un "Ehem ... és que m'agradaria tenir també un exemple d'aquests ... però no cal que corris, eh?" Noooooo, si ja és igual, si ja estic estressat, si ja no ve d'aquí, si ja estic entrenat! Portava tal càrrega d'adrenalina al cos que em trobo a la dona de la meva vida i li demano per sortir i tot (i mira que jo sóc tímid, eh?).
I aquesta és la meva tragèdia grega d'ahir. Si fem cas a en Roberto, el company que s'assenta davant meu "Esto sólo lo hacen los jefecillos, que es tarea de consultor hacer eso" (és que és molt optimista), si fem cas a mi mateix sóc un pringat, perquè ni jefecillu ni pujada de sou ni res.
A veure què ens depara avui el dia, pot ser que el meu jefe em cridi a files per pintar-li un retrat a l'oli, o que em donin una brotxa i un cubu de pintura plàstica i ale a pintar la planta o que em donin Dacs (encara es fan els Dacs?) i quatre fulls de paper i pinti a Candy, Candy.
PD: Avui aquest blog fa ... 51 capítols (50 + el primer que no té número), la millora manera de celebrar una cosa especial, per mi escriure 50 posts ho és, és la satisfacció interior de que és especial. Moltes gràcies a tots/totes. Sou els millors!
