Això és precisament el que no parava de repetir-me una i altra vegada aquesta nit. Quina nit! No hi havia manera de dormir! Un mal de panxa! El Senyor Roca que tinc a casa ja està avorrit de veure'm arribar amb cara destrossada fins al seu reialme. Uf! Crec que entre pitus i flautes ("... me gasté 10000 duros, 5000 duros en pitos y 5000 duros en flautas ...") he dormit com 3 hores sent generós.
I mira que ho he provat tot. Que les estones que no tenia mal de panxa he provat totes les tècniques: la del llibre, la de pensar en coses agradables, la d'estar quiet-quiet-quiet i no pensar en res, ... Res. Un desastre. I també he provat totes les posicions: boca-terrosa, cara amunt, d'un costat, posició fetal, ... Ná de Ná. Al final, com sempre, la son et pot i m'he quedat KO calculo cap a 2/4 de 4 o les 4 (pels d'ESO a les 3:30, 4:00).
I quin ha estat el resultat? Doncs que a les 6 del matí, quan al meu despertador salta la ràdio (avui la Cope, demà Catalunya Ràdio, no es posa d'acord, per mi que té alguna cosa que es belluga i no s'acaba de quedar quieta a una emisora) i quan jo havia aconseguit dormir d'una punyetera vegada, quan m'havia d'afaitar (sí noies, avui porto barbeta seductor a lo Clint Eastwood) ... ha estat quan he apagat el despertador i m'he dit "A la mierda ..." ("sí señor, soy un maleducado, desgraciadamente no soy como usted") <= Què m'ha donat avui per les cites textuals?
I toooooooooooota la meva vida s'ha retrassat una hora. Tota, excepte l'hora del meu esmorzar, que no ha existit com a tal, i excepte la reunió-marató de 3 hores a casa dels nostres estimats i parladors clients, clar. Que com pots aguantar una reunió de 3 hores sense haver esmorzat res? Amb coratge, amb molt de coratge i sobretot intentant dissimular com bonament pots el soroll dels budells.
I avui ja es veu que el dia s'allargarà una mica. He de posar ordre a la meva vida. La vida de la feina, vull dir. L'altra ja fa temps que no té ni ordre ni concert. Com a mínim que alguna de les dues tingui una mica de cosa, hombre! Tinc N-mil coses per fer i la veritat és que no sé per on començar-les. Mira, saps què? vaig a intentar fer una llista a veure com ho puc fer. Ufff, i quina son! Avui dormirem plans!
I mira que ho he provat tot. Que les estones que no tenia mal de panxa he provat totes les tècniques: la del llibre, la de pensar en coses agradables, la d'estar quiet-quiet-quiet i no pensar en res, ... Res. Un desastre. I també he provat totes les posicions: boca-terrosa, cara amunt, d'un costat, posició fetal, ... Ná de Ná. Al final, com sempre, la son et pot i m'he quedat KO calculo cap a 2/4 de 4 o les 4 (pels d'ESO a les 3:30, 4:00).
I quin ha estat el resultat? Doncs que a les 6 del matí, quan al meu despertador salta la ràdio (avui la Cope, demà Catalunya Ràdio, no es posa d'acord, per mi que té alguna cosa que es belluga i no s'acaba de quedar quieta a una emisora) i quan jo havia aconseguit dormir d'una punyetera vegada, quan m'havia d'afaitar (sí noies, avui porto barbeta seductor a lo Clint Eastwood) ... ha estat quan he apagat el despertador i m'he dit "A la mierda ..." ("sí señor, soy un maleducado, desgraciadamente no soy como usted") <= Què m'ha donat avui per les cites textuals?
I toooooooooooota la meva vida s'ha retrassat una hora. Tota, excepte l'hora del meu esmorzar, que no ha existit com a tal, i excepte la reunió-marató de 3 hores a casa dels nostres estimats i parladors clients, clar. Que com pots aguantar una reunió de 3 hores sense haver esmorzat res? Amb coratge, amb molt de coratge i sobretot intentant dissimular com bonament pots el soroll dels budells.
I avui ja es veu que el dia s'allargarà una mica. He de posar ordre a la meva vida. La vida de la feina, vull dir. L'altra ja fa temps que no té ni ordre ni concert. Com a mínim que alguna de les dues tingui una mica de cosa, hombre! Tinc N-mil coses per fer i la veritat és que no sé per on començar-les. Mira, saps què? vaig a intentar fer una llista a veure com ho puc fer. Ufff, i quina son! Avui dormirem plans!
