Encara hi ha gent que et pregunta "Però té Bluetooth? Té sons reals? És GPRS? Fa fotos?". "No, el que passa és que és Tot Blue, té l'entranyable PIP, PIP i de GPRS no en té res ... i lo de les fotos, és igual". Per tant, ens hem decidit a canviar el mòbil. No em pregunteu com, ni quan, però ho faré.
Com que treballem a una gran empresa, lo seu és fer una ullada als mòbils de l'altre gent. Perquè tothom deu tenir un mòbil que t'hi cagues, penso jo. Doncs no. Digue'ns rancis a tots plegats però entre els que tenen el més baratu, perquè el mòbil només serveix per enviar missatges i trucar, els que s'han passat a Vodafone (que vaig anar-hi a preguntar "Si soy de tarjeta y me paso a Vodafone ... qué me regaláis?" i la noia em va dir "La tarjeta y te damos las gracias") que en son uns quants i els que són d'Amena i allà els mòbils van tirats de preu (després la cobertura no la trobes ni de conya) ... només n'hi ha dos que tenen un un mòbil Nokia d'aquests que ara té tothom (dels xulos, eh?) i l'altre que té una N-Gage (ja li val al Madaula al Ventdelpla de no saber que la consola del Biel era també mòbil ... però què parlo si aquesta série no m'agrada??!).
Però a mi el que m'agrada és sentir els politonos. El de darrera meu té la musiqueta del Benny Hill, una companya tenia la musiqueta de Friends, ... però sense dubte, el méu preferit és el de la N-Gage. És veu que la musiqueta de la N-Gage pots personalitzar-la per cada persona que truca (el meu aixó ... ni de conya) i també pots gravar veu. Doncs com sa mare truqui sentim la seva agradable veu dient "Agafa el telèfon! Que sóc la mama! Fes el favor d'agafar el telèfon!". Home, el primer dia que ho sents o aquells moments que tothom està en silenci ... acolloneix molt. Et quedes "Ei, tius que sento veus", com si haguessis fumat alguna cosa ... el que passa és que no tens els ulls axinats, clar. I la cosa no millora quan truca la nòvia ... que ens deleita amb una fantàstica interpretació lliure de la banda sonora de Heidi (crec que és la BSO de Heidi). Però aquesta no espanta, com a mínim.
Després pel carrer veus els que tenen els politonos de moda: politono Gavilanes, politono Hung, algun despistat que porta el politono Dale (nen, que està ja passat, aquest). Alguns molt currats i d'altres que sembla que ho hagi fet un nen de P4 amb un organillu i anar tocant tecla per tecla. Al bus fem concursos quan sonen els mòbils a veure qui és el primer que l'encerta ... ei, i n'hi ha de difícils, eh? Que els propietaris d'un mòbil amb politono no són com jo, que intento agafar-lo a la primera (digues-li vergonya aliena), no, el deixen sonar i sonar perquè et puguis deleitar amb la seva alegre cantarella.
El drama és quan dos persones comparteixen el mateix politono (i mira que és difícil, eh? perque d'haver-hi, n'hi han un huevu) i allò que va sonant i sonant i tots dos corrent a buscar on nassos està el mòbil i al final ... sólo queda uno, com Gran Hermano ... Jo el que faría seria una única música per cada mòbil i que no es pogués canviar ... així no hi haurien conflictes, ni dubtes, i a vegades ens estalviaríem de sentir Camela amb un organillo ... que tampoc és molt diferent a la música de veritat, ara que hi penso.