Intensa setmana barcelonista, aquesta. Ahir va tenir el bonic colofó de veure com el Barça de bàsket perdia un partit que quan quedava 1 minut guanyava de 6 punts. Impossible? Noooooo, res és impossible pels nostres amiguets. I la gent, indignada, clar, però com que ja portava la indignació al cos per lo d'abans d'ahir, doncs mira, tampoc s'hi notava estranya, ja no venia d'aquí, tu.
Ahir es va produir un fenomen a la nostra gran empresa que feia molt de temps que no es veia (no, pujada massiva de sous serà que no) que és que només miraves al ulls de la gent i ja podies veure si eren o no del Barça. Si veies a un paio amb els ulls injectats de sang, que denotaven ira, desig de mort com si volguessin dir un "cabron! ens has robat el partit!!!", aquest és del Barça. No feia falta que la persona en qüestió obrís la boca, només amb aquella mirada assassina ja n'hi havia prou. Uf! Si que hi ha gent del Barça a la meva empresa! Jo que pensava que érem tots plegats més merengons! Carai, carai!
Avui no, avui la gent ja s'haurà calmat ... pero lo del futbol, dic. Pel bàsket? Nooo, el bàsket és un esport minoritari, si no guanyen Lligues Europees no li interessa a ningú. Ah, això, sí, si arriben a la final vinga tots a animar! Ooohhhhhh, és que no ho aguanto!
I què ens espera ara? Ahir, dins la decepció general, el comentari era "Vols dir que aquest no és el mes que ho perdrem tot?" (eh, què voleu? Venim de jugar de PM al futbol i perdre l'eliminatòria ... ei, i no em foteu lo de l'àrbitre, que si no haguessin fotut el tonto a Saragossa tindríem ara el dimecres bojos, Madrid, Chelsea, Madrid, Chelsea ... us imagineu? ... i del bàsket, ja us ho he dit: de 6 a falta d'1 minut i vem perdre de 2!). Fins i tot es van fer comparacions amb un gloriós any (crec que era el 1996) que el mes d'abril es van perdre:
- Final Four de bàsket
- Lliga de futbol
- Copa del Rei de futbol
- UEFA de futbol
- La Lliga de bàsket no ho recordo però ... mira que et dic que ...
i tot això en un mes!!!
I clar, quan comences així acabes dient que el Barça és un equip perdedor i tot això. Home, moltes moltes coses no ha guanyat (síííí, la persecució arbitral i tot això ... però anda que quan jo era petit no es van fer farts de perdre coses i partits a camps fàcils!) però tan com dir-li perdedor ... jo crec que és més el caràcter de la gent que som així. Llavors la conversa acaba derivant en que Catalunya és un país perdedor, que si celebrem com a Diada una derrota, ...
Total que de dos dies de Barça hem estat a punt a punt, però no (i mira que ens ho hem passat bé). I no voleu que aquest blog es digui A Un Pam De La Glòria? per favor, si és clavat el nom. Particularment em quedo amb l'acudit del gran Eugenio que va explicar ahir el Manel a la sortida del Palau i que representa l'estat d'ànim barcelonista: "Me gusta jugar al póker y perder ..." i l'altre diu "Y ganar?" ... i el primer contesta "Ganar tiene que ser la ostia, tu!"
Ahir es va produir un fenomen a la nostra gran empresa que feia molt de temps que no es veia (no, pujada massiva de sous serà que no) que és que només miraves al ulls de la gent i ja podies veure si eren o no del Barça. Si veies a un paio amb els ulls injectats de sang, que denotaven ira, desig de mort com si volguessin dir un "cabron! ens has robat el partit!!!", aquest és del Barça. No feia falta que la persona en qüestió obrís la boca, només amb aquella mirada assassina ja n'hi havia prou. Uf! Si que hi ha gent del Barça a la meva empresa! Jo que pensava que érem tots plegats més merengons! Carai, carai!
Avui no, avui la gent ja s'haurà calmat ... pero lo del futbol, dic. Pel bàsket? Nooo, el bàsket és un esport minoritari, si no guanyen Lligues Europees no li interessa a ningú. Ah, això, sí, si arriben a la final vinga tots a animar! Ooohhhhhh, és que no ho aguanto!
I què ens espera ara? Ahir, dins la decepció general, el comentari era "Vols dir que aquest no és el mes que ho perdrem tot?" (eh, què voleu? Venim de jugar de PM al futbol i perdre l'eliminatòria ... ei, i no em foteu lo de l'àrbitre, que si no haguessin fotut el tonto a Saragossa tindríem ara el dimecres bojos, Madrid, Chelsea, Madrid, Chelsea ... us imagineu? ... i del bàsket, ja us ho he dit: de 6 a falta d'1 minut i vem perdre de 2!). Fins i tot es van fer comparacions amb un gloriós any (crec que era el 1996) que el mes d'abril es van perdre:
- Final Four de bàsket
- Lliga de futbol
- Copa del Rei de futbol
- UEFA de futbol
- La Lliga de bàsket no ho recordo però ... mira que et dic que ...
i tot això en un mes!!!
I clar, quan comences així acabes dient que el Barça és un equip perdedor i tot això. Home, moltes moltes coses no ha guanyat (síííí, la persecució arbitral i tot això ... però anda que quan jo era petit no es van fer farts de perdre coses i partits a camps fàcils!) però tan com dir-li perdedor ... jo crec que és més el caràcter de la gent que som així. Llavors la conversa acaba derivant en que Catalunya és un país perdedor, que si celebrem com a Diada una derrota, ...
Total que de dos dies de Barça hem estat a punt a punt, però no (i mira que ens ho hem passat bé). I no voleu que aquest blog es digui A Un Pam De La Glòria? per favor, si és clavat el nom. Particularment em quedo amb l'acudit del gran Eugenio que va explicar ahir el Manel a la sortida del Palau i que representa l'estat d'ànim barcelonista: "Me gusta jugar al póker y perder ..." i l'altre diu "Y ganar?" ... i el primer contesta "Ganar tiene que ser la ostia, tu!"
