dilluns, 30 de gener de 2006
Capítol 43. Sempre plou sobre nevat
I sort que va ploure el dissabte, que sino Catalunya s'hagués vist immersa en un Catalonia on ice que hagués fet les delícies de jefes, professors d'escola, persones que han d'agafar trens i AVEs, ... Però veus que bé, va nevar quan tocava, ningú tirat a la carretera (bé, excepte un bus de la Pispano-Igualadina que va relliscar i va marcar el final dels trajectes pel túnel del Bruc el dissabte al matí), ningú aïllat treballant sense poder tornar a casa (bé, excepte els que treballen el dissabte per l'interior), la gent sortint al carrer com si no hagués vist mai la neu (anava a posar excepte el que estan lesionats ... però fins i tot aquests van sortir), ... I tot això en cap de setmana, perquè la gent ho aprofiti. Veus que bé.

Clar que quan portes una estona amb la neu ... arriba aquell punt que ja cansa. Sobretot quan ja t'han acribillat sense compassió a boles de neu tota la gent que va amb tu, quan ja t'has fet totes les fotos possibles amb totes les postures possibles, quan tens el cabell que sembla un fregall i quan ja no et sents ni les mans de fer el ninot de neu (que aquest cop va sortir macu, veus?) ... és en aquell punt, precisament en aquell punt quan el "...mira ... que neva!!!" es transforma en un "...collons, i no para de nevar ..." o quan has de sentir el "...ai, si aquesta nit glaça!...".

Doncs no va glaçar, va ploure. I toooooooooooooooooooooooooooot el que havia aconseguit el senyor neu en 4 o 5 hores se'n va anar a can pistraus en mitja. Amics, és la gran patranya de la neu.

I què fas els dies que neva? Què és el que presta més? Anar a veure una peli ... a casa, clar. Doncs aquí hi ha un dels meus principals traumes: els videoclubs. Bé, també en tinc un altre: les biblioteques. En cap dels dos llocs mai de la vida he aconseguit trobar allò que busco. Però mai és mai. Mira que hi havia dies que anava a la biblioteca de la Uni a buscar informació per complementar els apunts i crec que mai vaig trobar cap llibre útil. I eren allà, eh? Que després venia el llest de torn i el veies amb el Calculus, l' Aprenda de una Puta Vez Algebra Lineal o alguna cosa per l'estil ... que horrible.

Doncs al videoclub 3/4 del mateix. M'estressa veure tantes películes. A més si vas allà a veure què trobes! Què costa posar-les seguint un cert ordre? No sé, per temàtica, per ordre alfabètic, ... A més que sempre que hi vas i veus aquella peli que en el seu moment no hi vas anar perquè aquell dia havies quedat amb ... buenu, que no hi vas poder anar, va i no té la llengüeta, que fa una ràbia que aniries a la noia (o senyora) tot sacsejant-la "Dónde está la lengüeta!? Dígamelo!!!". Però la llengüeta no hi és i tu, clar, tens una educació.

I què fas? tirar cap enrera. Sí perquè als videoclubs les pelis bones i noves estan al costat de la porta i les antigues com més a dins. I vas passant pelis, i no n'hi ha cap amb llengüeta. I tu caminant i cap sense llengüeta. Diuen que un cop es va donar un cas d'un noi que caminant pels passadissos va arribar fins a Igualada. I no va veure cap peli amb llengüeta, tu!! Un follon, un follon!!! Clar, va notar el canvi de temperatura i el nano es va destemplar!

Total que quan trobes una peli amb llengüeta (i quan dic peli parlo d'alguna cosa mínimament acceptable, no de "Dos colgaos muy fumaos", per exemple) has de desfer tooot el camí fins arribar a la noia aquella que haguessis sacsejat gràcilment. Llavors venen dos punts claus:

- "¿Qué número tienes?" I has de dir un número de quatre xifres, ella agafa, et mira, ho apunta, i ja està. Si, com en el meu cas, el número era de la Suaresita ... què mira? que no ho veu, que no sóc la Suaresita? Jo puc anar allà i dir el 6912 i ja està? Tan fàcil és? Com sap la dona qui conec i qui no? Ostres! És molt fort! I si m'equivoco i en dic un altre? Em dirà la dona "No, que a éste no lo conoces?". O quan vingui el del 6912 li dirá "Oye, que tu amigo gafotas se llevó a tu nombre una peli", ... em deixa intrigat.

- Agafa el DVD i hi passa un spray. Qué és aquest spray? I no em digueu per les ratllades que la peli que vem agafar (per cert, Fahrenheit 9/11) s'encallava com l'Arévalo quan feia de gangoso. Què és, doncs, allò? Desodorant? Matamosques?

En fi, que la peli no estava malament i com a mínim vem matar una tarda. De la resta del cap de setmana només dir que ... el meu MP3 no aguanta les caigudes d'un segon pis ... o sí que les aguanta però la seva pantalla no. Ja deia jo que quan comencen a espatallar-se els electrodomèstics van caient un rera l'altre. Si sempre prou sobre mullat, tu.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


1 Comentaris:


At 30/1/06 21:20, Anonymous Duna

Que s'et va caure l'MP3 d'un segon pis??!?!?!?! KAPAHAO?????!!!!!