Oe oe oe oe, oe oe, oe oe! Si, amiguets, amb aquest julgoriu he celebrat avui que torno a tenir correu de la feina. Val, tampoc n'hi ha per fer una festa, però és que n'estava fart que em truquessin dient "T'he enviat això ..." i jo "Pues va a ser que no..." i que llavors em fessin 5 cèntims per telèfon ... que s'allargaven fins els 50 cèntims o l'Euro. Allò que acabes que l'orella ja té forma maleable i que s'adapta al telèfon, com el dolent aquell de Terminator 2. El més bo de tot és que divendres el meu jefe em va advertir que "us tindreu que copiar un no-sé-què" però al final m'ha funcionat tot sol. No, jo tampoc ho entenc. A veure quan arribin els altres afectats què diuen. Com a dada curiosa (dels 110 correus que tenia per obrir, no dec ser molt important, jo) tenia un correu que em deia com arreglar el meu correu!
(Instants per la reflexió)
Anem a veure, si jo TINC ESPATLLAT EL MEU CORREU I NO PUC REBRE CORREUS PER QUÈ M'ENVIES UN CORREU EXPLICANT-ME COM S'ARREGLA EL CORREU? ... CORREU QUE NO VEURÉ FINS QUE TINGUI ARREGLAT EL CORREU? Per aquells que us hàgiu perdut és com si jo no rebés cartes i algú m'enviés una carta explicant-me per què no en rebo. Surrealista? Moooooolt, i és dilluns, no m'agobieu, va.
Aquest cap de setmana hem tingut l'enorme plaer de tornar a veure un company valencià, el Maci (Enric, es diu Enric). L'Enric va estar convisquent una temporadeta a Esparreguera (sortia amb una noia d'allà) i un bon dia va aparéixer per l'antre on jugàvem habitualment a bàsket. En un pim, pam, ens va demostrar les seves dots de tirador infalible (d'aquí el sobrenom de Macjauskas, que li va posar un servidor -un dia algú em fotrà una pallisa per anar fotent mots a tothom) i ja era un habitual dels dissabtes o festivos de guardar. Un friki més del bàsket, per variar. Eh, i del Barça! Bé, del Villareal també.
Com a fet més destacable (es dedica al món de la televisió i la faràndula en general) va gravar a Esparreguera un videoclip de la cançó "Pare" del mític Dyango. Aix! Cada cop que veig aquest videoclip a TT TV penso "Mite'l, el Maci!", clar que TT TV la miro poc, també. Però ... sempre hi ha un però ... les relacions s'acaben i ell va tornar a Castelló, a cuidar la família i a buscar-se la vida allà: guionista d'una série de Canal 9 (que no ens va voler dir res! Tu creus! Diu que no sé què de la confidencialitat...) i ara d'un late-night (eh, que us penseu? que conec a gent famosa, jo) té unes ganes boges de tornar cap a BCN ... que diu que hi ha més feina de lo seu.
Doncs per celebrar que tornava, partit de bàsket al cantu. Jugàvem els-que-estem-acabats contra els-que-estem-encara-més-acabats. No sé qui va guanyar. Suposo que el bàsket va guanyar en el moment que vem deixar de jugar i de maltractar-lo. Clar! Des que va marxar el Maci que no havíem fotut res! I avui estic cruixit de mala manera (tenint en compte que dissabte ens vem fotre canya anant a córrer), sort que la meva feina no és al Cirque du Soleil ... perquè a més tinc vertigen ... però no us penseu que de vegades també hem de fer malabarismes, eh Xavi?
I de la resta, potser el més destacable seria que la colla de sardanes de la Puri (bé, i les altres colles en general) han començat ja la temporada. La colla en qüestió ha incorporat gent nova (l'any passat el seu segon nom era "Con ocho basta", aquest és "102 dálmatas") i estan generalment tots FETS UN CROMO. Es posaven a fer saltironets davant del mirall, com Leroy Johnson a Fama, i el Rontxa cagant-se en tot, la Puri que no aguantava, la Duna fotent-li canya a un dels novatos (no penso posar Botxan al meu blog, ja t'ho dic. Merda! ja l'he posat!) i el Vicentico somrient i dient "Buscáis la fama, pero la fama cuesta, jejejeje". La millor, la Muntxi, que amb la conya de la cama xunga (eh, del bon rotllo, que ja no cola! Fes el favor de caminar bé!) estava allà apoltronada mirant-s'ho.
Total, que ja veieu que a Esparreguera ha començat l'OPERACIÓ BIKINI 2006, aquest any amb més amanides.
(Instants per la reflexió)
Anem a veure, si jo TINC ESPATLLAT EL MEU CORREU I NO PUC REBRE CORREUS PER QUÈ M'ENVIES UN CORREU EXPLICANT-ME COM S'ARREGLA EL CORREU? ... CORREU QUE NO VEURÉ FINS QUE TINGUI ARREGLAT EL CORREU? Per aquells que us hàgiu perdut és com si jo no rebés cartes i algú m'enviés una carta explicant-me per què no en rebo. Surrealista? Moooooolt, i és dilluns, no m'agobieu, va.
Aquest cap de setmana hem tingut l'enorme plaer de tornar a veure un company valencià, el Maci (Enric, es diu Enric). L'Enric va estar convisquent una temporadeta a Esparreguera (sortia amb una noia d'allà) i un bon dia va aparéixer per l'antre on jugàvem habitualment a bàsket. En un pim, pam, ens va demostrar les seves dots de tirador infalible (d'aquí el sobrenom de Macjauskas, que li va posar un servidor -un dia algú em fotrà una pallisa per anar fotent mots a tothom) i ja era un habitual dels dissabtes o festivos de guardar. Un friki més del bàsket, per variar. Eh, i del Barça! Bé, del Villareal també.
Com a fet més destacable (es dedica al món de la televisió i la faràndula en general) va gravar a Esparreguera un videoclip de la cançó "Pare" del mític Dyango. Aix! Cada cop que veig aquest videoclip a TT TV penso "Mite'l, el Maci!", clar que TT TV la miro poc, també. Però ... sempre hi ha un però ... les relacions s'acaben i ell va tornar a Castelló, a cuidar la família i a buscar-se la vida allà: guionista d'una série de Canal 9 (que no ens va voler dir res! Tu creus! Diu que no sé què de la confidencialitat...) i ara d'un late-night (eh, que us penseu? que conec a gent famosa, jo) té unes ganes boges de tornar cap a BCN ... que diu que hi ha més feina de lo seu.
Doncs per celebrar que tornava, partit de bàsket al cantu. Jugàvem els-que-estem-acabats contra els-que-estem-encara-més-acabats. No sé qui va guanyar. Suposo que el bàsket va guanyar en el moment que vem deixar de jugar i de maltractar-lo. Clar! Des que va marxar el Maci que no havíem fotut res! I avui estic cruixit de mala manera (tenint en compte que dissabte ens vem fotre canya anant a córrer), sort que la meva feina no és al Cirque du Soleil ... perquè a més tinc vertigen ... però no us penseu que de vegades també hem de fer malabarismes, eh Xavi?
I de la resta, potser el més destacable seria que la colla de sardanes de la Puri (bé, i les altres colles en general) han començat ja la temporada. La colla en qüestió ha incorporat gent nova (l'any passat el seu segon nom era "Con ocho basta", aquest és "102 dálmatas") i estan generalment tots FETS UN CROMO. Es posaven a fer saltironets davant del mirall, com Leroy Johnson a Fama, i el Rontxa cagant-se en tot, la Puri que no aguantava, la Duna fotent-li canya a un dels novatos (no penso posar Botxan al meu blog, ja t'ho dic. Merda! ja l'he posat!) i el Vicentico somrient i dient "Buscáis la fama, pero la fama cuesta, jejejeje". La millor, la Muntxi, que amb la conya de la cama xunga (eh, del bon rotllo, que ja no cola! Fes el favor de caminar bé!) estava allà apoltronada mirant-s'ho.
Total, que ja veieu que a Esparreguera ha començat l'OPERACIÓ BIKINI 2006, aquest any amb més amanides.
