divendres, 20 de gener de 2006
Capítol 39. Els goços i les ombres
El meu goç en un poç. Ahir el meu jefe ens va dir que avui ja tindríem e-mail. A hores d'ara (i és molt d'hora) continuo sense tenir e-mail. Però es veu que avui és el dia. Diuen que està tot preparat, que només falta que vingui una noia (o senyora), que digui "Sí, ja poden tenir mail" i a partir d'aquí, ja en tornarem a tenir (o això diuen, vaja, serà curiós també). En fi, quan en tingui i vegi la magnitud de la tragèdia ja posaré un comentari ... o dos.

El meu goç en un poç, 2. El tema de canviar el meu entranyable i apagable mòbil es complica. Es veu que si treus per punts un mòbil a Movistar t'obliguen a estar 1 any i mig més a la companyia sense poder canviar-te a Vodafone o a Amena. Valen, aixo ho acceptem. Però queda el dubte si tu pots treure un mòbil per algú altre, si aquest altre pot anar amb tarja i no amb contracte i si allò dels 18 mesos es compleix o no en aquest cas. Com diria en Barrionuevo "...estos son datos todavía sin confirmar ..." (després el van fotre a la presó pel tema dels GAL). I jo que volia anar a Vodafone! Que es veu que només et regalen un mòbil si fas portabilitat de contracte. Els de les targetes som uns pringats!

El meu goç en un poç, 3. Després de la dramàtica mort de la meva planxa ... dramàtica perquè vaig començar a remenar el cable i una mica més i em foto una enrampada ... toca comprar-ne una altra. Més que res perquè m'agradaria relaxar-me planxant aquest cap de setmana. I quins criteris segueixes per comprar una planxa? Ni idea. Ho vaig buscar per l'Internet i sí, però jo és que les veig totes iguals!!! Només queda demanar consell a qui millor sap d'això: una dona. De les 2 dones així, a mà, que tenia ahir, una em va dir que no planxava i que a ella què li explicava i l'altra que mirés la potència (i jo que sé quina és la potència bona!!) i que la planxa estigués bé (i què vol dir "estar bé" per una planxa?). Total, que demà anirem a Cal Doctor i en comprarem una i a fer punyetes.

El meu goç en un poç, 4. Sóc un impresentable. Fa 34,867 dies que em dic a mi mateix "Has d'anar a veure a Amidala i al pare del Nyo". I que no puc. I quan no són naps, son cols (i quan no són bledes). I aquest cap de setmana, que tenia intenció d'anar-hi ... serà que tampoc. Collons amb els meus caps de setmana! A veure si trobo un foradet i hi puc anar. També tinc pendent d'anar a fer de suport moral pels nois que em van vendre el meu fantàstic pis (aixxx, ara m'he recordat que són el Presi i m'he fotut de mal rotllo ... escolta, i què deu ser de D? Està molt callat! ... millor que no hi pensi) i que es volen reinstal·lar l'ordinador (un petó, guapus, si llegiu això). I també he de "passar el motxo" al lloc on dormo (perquè ja no hi visc, només hi dormo, cada dia hi estic menys temps allà). I planxar. I anar al súper. I tenir vida social. I anar a veure la família. Ja ho diu aquell filòsof de la nostra època i a qui tothom es pren a broma: "No puedorrrr".