La resposta a aquesta pregunta és "I una merda!". I el perquè és segons versions oficials "Porqué se ha bloqueado no-se-qué en no-sé-donde y, claro, tienes que seguir unos pasos para volver a restaurar tu usuario de mail y bla, bla, bla, ..." Així estem des de dilluns la meva humil persona i uns quants companys més de feina. Encara no encertem a endevinar el perquè "se ha bloqueado no-sé-qué": si per la lluna plena, si per atzar, si perquè som massa guapus, si perquè ens assentem plegats, ...
Total que amb avui (perquè les coses no s'arreglen soles! només faltaria!) ja portem 3 dies sense mail de feina. Greu? Noooooooooooooo, però penseu que quan fas vacances (que tothom sap que fas vacances) pots acumular en un parell de setmanes 200 mails ... imagina't si la gent sap que hi ets! Ahir ja em va trucar un paio dient "Ei, a l'e-mail que t'he enviat ..." i jo "Para, para, que tenim l'eina de correu escatxarrada ... si de cas li envies al meu jefe i ell m'ho farà arribar!" (solució salomònica de la feina: si tens un marron i ningú te'l soluciona, envia-li al de dalt a veure si així el motives).
L'única solució que ens han donat és trucar a una Hot-line d'ajuda (un segon, no penseu malament): allà se suposa que tenen tots els possibles problemes detectats i els especialistes en l'eina de correu te'ls resolen així plis, plas, en un cop de tita. Doncs deuen tenir la tita arrunsada pel fred perquè la companya que va trucar ahir, després de passar el tràngol de "Pulse 1 si ..., pulse * si ..., ahora diga 'jandemor', ...", va obtenir com a solució poc menys que vingui el gran jefe, envoltat d'una llum enlluernadora, et senyali amb el dit i et digui "Tu ja pots tenir e-mail!". És a dir, que en tenim per un bon ratu.
I quan passa això? quan tens 123.393.855,56 coses per fer. Quan vas tan de cul fent 4 o 5 coses alhora, que no en tens ni punyetera idea del que estàs fent però bueno, tan diferents com la nit i el dia. Quan necessites com "aigua de maig" (sempre m'ha agradat aquesta expressió, veus?) alguna manera de comunicar-te amb els altres (jo he habilitat el meu antic compte de Yahoo, però queda com lleig). No pot passar, no, en aquelles èpoques de tranquilitat suprema, noooo, seria molt demanar.
I el pitjor de tot és que estem a una empresa d'informàtica!!! (si a algú se li ha pensat allò de la casa del ferrer i el ganivet que s'ho calli que estic molt sensible). Que trist! Dios! Que trist!
Total que amb avui (perquè les coses no s'arreglen soles! només faltaria!) ja portem 3 dies sense mail de feina. Greu? Noooooooooooooo, però penseu que quan fas vacances (que tothom sap que fas vacances) pots acumular en un parell de setmanes 200 mails ... imagina't si la gent sap que hi ets! Ahir ja em va trucar un paio dient "Ei, a l'e-mail que t'he enviat ..." i jo "Para, para, que tenim l'eina de correu escatxarrada ... si de cas li envies al meu jefe i ell m'ho farà arribar!" (solució salomònica de la feina: si tens un marron i ningú te'l soluciona, envia-li al de dalt a veure si així el motives).
L'única solució que ens han donat és trucar a una Hot-line d'ajuda (un segon, no penseu malament): allà se suposa que tenen tots els possibles problemes detectats i els especialistes en l'eina de correu te'ls resolen així plis, plas, en un cop de tita. Doncs deuen tenir la tita arrunsada pel fred perquè la companya que va trucar ahir, després de passar el tràngol de "Pulse 1 si ..., pulse * si ..., ahora diga 'jandemor', ...", va obtenir com a solució poc menys que vingui el gran jefe, envoltat d'una llum enlluernadora, et senyali amb el dit i et digui "Tu ja pots tenir e-mail!". És a dir, que en tenim per un bon ratu.
I quan passa això? quan tens 123.393.855,56 coses per fer. Quan vas tan de cul fent 4 o 5 coses alhora, que no en tens ni punyetera idea del que estàs fent però bueno, tan diferents com la nit i el dia. Quan necessites com "aigua de maig" (sempre m'ha agradat aquesta expressió, veus?) alguna manera de comunicar-te amb els altres (jo he habilitat el meu antic compte de Yahoo, però queda com lleig). No pot passar, no, en aquelles èpoques de tranquilitat suprema, noooo, seria molt demanar.
I el pitjor de tot és que estem a una empresa d'informàtica!!! (si a algú se li ha pensat allò de la casa del ferrer i el ganivet que s'ho calli que estic molt sensible). Que trist! Dios! Que trist!
