Avui és el dia!! Ja ha arribat! El dia que tenim reunió de veïns en la que, a priori, participarà el nostre estimat Denunciant. Ahir ja avançava que les coses podien anar malament o molt malament. Que Déu ens agafi confesats! Millor no parlar del tema que sino em poso tens! Ja m'ho va dir ahir una molt bona amiga:"Eh, tu t'ho prens amb la calma, eh?", i jo "Però si jo sóc molt tranquil!", i ella "Sí, però tu te'n sents molt de les coses!!" (això vol dir que sóc molt sensible, com una au que refila suaument pel bosc quan comença a esbargir-se la rosada, ... noies, preneu nota! Angu = Tiu sensible ... s'ha de vendre el producte, tu). Saps què? canviem de tema ...
Avui tammmmmmmmmmmbé tenim reunió. La d'ahir va anar molt bé. Sí, i curta! va ser curta, curta! Entravem jo i en JM a les 9:30 i res, cap a les 12:45 tornàvem, moixos, capcots, destrossats i acribillats cap a la nostra gran empresa. Només 3 hores de reunió. Els 15 minuts van ser el típic de "Ei, ja que esteu aquí, això que vem quedar amb M fa dos mesos i mig ..." que tu immediatament penses "i jo que sé com veu quedar amb M!! Que hi era jo? Oi que no? Puesssss..." però vas dient el "Sí, sí" de rigor i acabes amb el "Ja li preguntaré a M" mentres el teu interlocutor et comenta "Sí, home, M ha d'estar al tantu d'això!!". Preguntarem, doncs. Només espero que la reunió d'avui sigui més ràpida, només això!
Ahir vaig desistir de passar a mirar coses al CorteInglés; després de l'experiència (no la qualificaré com a bona, ni com a dolenta, sino com a experiència a seques) del dimarts vaig passar de passar-m'hi. Doncs això, que m'havia de mirar 2 de les coses que m'he d'autoregalar (que aquesta és una altra, jo vinga a fer regals i per mi no compro res ... tonto? pse, diguem que espero a les Rebaixes ... total, per no trobar res, però bueno): alguna cosa per anar a la feina i portar papers (digues-li maleta o bossa) i un mòbil. El tema del mòbil el tinc mig emparaulat gràcies a l'eficiència de Movistar que fa que tothom es passi ara a Vodafone (aquí estic jo, cuan ave rapinyaire per aprofitar los puntos Movistar). Lo del curru també està arreglat perquè ahir la meva estimada Cruj em va fer arribar el seu regal de Reis: una estupenda maleta que hi caben 300.000 coses, que no pesa una merda i que és negra (que queda com de persona que treballa i tal). Brutal! Anda que no he tingut regals xulos per Reis ("anda que" és d'un català que caus de cul, també).
I si vaig desistir d'anar a mirar coses (en continuaré mirant, que consti) és perquè ahir calia que m'afeités (sí. noies solteres o simplement no casades del món mundial, torna el seductor) que fés 10.000 coses de la Comunidad i que anés a veure la Muntxi, que feia dies que no la veia (des de la nit de Reis, que duïa un pedal que semblava l'Amstrong). Ara ja va amb la ferida destapada i ja comença a fer exercicis d'estirament per la cama. Camina més de pressa que fa una setmana (que tu anaves caminant i parlant, giraves el cap i la veies com 10 metres enrera) i d'aquí a 4 dies ja la veurem córrer (val, moure's de pressa, com deien d'una jugador del Barça, en Giovanni). Com a tota operada, té obsessió per ensenyar la ferida: "T'he d'ensenyar la raja", diu (home, què voleu que us digui, la frase així, descontextualitzada, sona com a una altra cosa, "quina raja?", li pregunto jo, "ets un porc", contesta ella ... ja veieu que em té un carinyu especial). També tinc un company que l'han operat d'apendicitis i que també va ensenyant la raja per tot arreu. "...es una obsesión...", com deia l'abominable cançó aquella (on per cert, hi ha un tros que la tia diu "No puedo, tengo novio!!", lamentable!)
Ara que em miro el post d'avui (que mai me'l repasso) veig que hi ha 4 paràgrafs i a tots 4 parlo de 4 coses diferents. No, si al final tindran raó els que em diuen que els meus post semblen capítols dels Simpsons, que comencen amb un tema i acaben amb una cosa diametralment oposada. Va, farem un acte de coherència: benvinguts al dia D!
Avui tammmmmmmmmmmbé tenim reunió. La d'ahir va anar molt bé. Sí, i curta! va ser curta, curta! Entravem jo i en JM a les 9:30 i res, cap a les 12:45 tornàvem, moixos, capcots, destrossats i acribillats cap a la nostra gran empresa. Només 3 hores de reunió. Els 15 minuts van ser el típic de "Ei, ja que esteu aquí, això que vem quedar amb M fa dos mesos i mig ..." que tu immediatament penses "i jo que sé com veu quedar amb M!! Que hi era jo? Oi que no? Puesssss..." però vas dient el "Sí, sí" de rigor i acabes amb el "Ja li preguntaré a M" mentres el teu interlocutor et comenta "Sí, home, M ha d'estar al tantu d'això!!". Preguntarem, doncs. Només espero que la reunió d'avui sigui més ràpida, només això!
Ahir vaig desistir de passar a mirar coses al CorteInglés; després de l'experiència (no la qualificaré com a bona, ni com a dolenta, sino com a experiència a seques) del dimarts vaig passar de passar-m'hi. Doncs això, que m'havia de mirar 2 de les coses que m'he d'autoregalar (que aquesta és una altra, jo vinga a fer regals i per mi no compro res ... tonto? pse, diguem que espero a les Rebaixes ... total, per no trobar res, però bueno): alguna cosa per anar a la feina i portar papers (digues-li maleta o bossa) i un mòbil. El tema del mòbil el tinc mig emparaulat gràcies a l'eficiència de Movistar que fa que tothom es passi ara a Vodafone (aquí estic jo, cuan ave rapinyaire per aprofitar los puntos Movistar). Lo del curru també està arreglat perquè ahir la meva estimada Cruj em va fer arribar el seu regal de Reis: una estupenda maleta que hi caben 300.000 coses, que no pesa una merda i que és negra (que queda com de persona que treballa i tal). Brutal! Anda que no he tingut regals xulos per Reis ("anda que" és d'un català que caus de cul, també).
I si vaig desistir d'anar a mirar coses (en continuaré mirant, que consti) és perquè ahir calia que m'afeités (sí. noies solteres o simplement no casades del món mundial, torna el seductor) que fés 10.000 coses de la Comunidad i que anés a veure la Muntxi, que feia dies que no la veia (des de la nit de Reis, que duïa un pedal que semblava l'Amstrong). Ara ja va amb la ferida destapada i ja comença a fer exercicis d'estirament per la cama. Camina més de pressa que fa una setmana (que tu anaves caminant i parlant, giraves el cap i la veies com 10 metres enrera) i d'aquí a 4 dies ja la veurem córrer (val, moure's de pressa, com deien d'una jugador del Barça, en Giovanni). Com a tota operada, té obsessió per ensenyar la ferida: "T'he d'ensenyar la raja", diu (home, què voleu que us digui, la frase així, descontextualitzada, sona com a una altra cosa, "quina raja?", li pregunto jo, "ets un porc", contesta ella ... ja veieu que em té un carinyu especial). També tinc un company que l'han operat d'apendicitis i que també va ensenyant la raja per tot arreu. "...es una obsesión...", com deia l'abominable cançó aquella (on per cert, hi ha un tros que la tia diu "No puedo, tengo novio!!", lamentable!)
Ara que em miro el post d'avui (que mai me'l repasso) veig que hi ha 4 paràgrafs i a tots 4 parlo de 4 coses diferents. No, si al final tindran raó els que em diuen que els meus post semblen capítols dels Simpsons, que comencen amb un tema i acaben amb una cosa diametralment oposada. Va, farem un acte de coherència: benvinguts al dia D!
