dimarts, 10 de gener de 2006
Capítol 33. 15 dies de glòria
Sí, amiguets i amiguetes, aquest humil servidor retorna a la faç de la terra després d'un període olímpic (pels ignorants, despistats o estudiants d'ESO, 15 dies és el que duren uns Jocs Olímpics ... no, no, allò d'estudiants d'ESO no ho deia amb mala fe ... mai!). I m'agradaria dir que aquest humil servidor torna amb els ànims renovats ... de fet, això era així fins que vaig veure que la propera festa era ... el 14 d'abril, d'aquí exactament 3 mesos i 4 dies ... això tira per terra els ànims de qualsevol.

"I què, i què? Com han anat aquests dies? I els Reis? i el Nadal?", us preguntareu (i si no, us foteu perquè el blog és meu i parlo del que vull). Doncs la veritat és que bastant bé, mooooooooooolt relaxat, i no parant a casa només que per dinar i sopar ... i dormir, malpensats, i dormir. Per no extendre'm molt, que després el Xavi m'acusa que la disertació es fa molt llarga, tot el que puc destacar és:

- Nadal: Quan era petit sempre m'havia estranyat una cosa d'aquest dia ... et passaves com mesos i mesos desitjant que arribés i pá què? si és un dia normal i corrent. Sííííí, reunions familiars impagables, Pastorets impagables (a Esparreguera som rarus, tu, i els fem per Nadal enlloc de per Sant Esteve), allò-de-no-saber-què-fer-després-del-dinar-berenar impagable, nit impagable ... però se't passa en un plis, com la resta de dies de l'any ... injust? potser sí però com a mínim deixes de sentir els anuncis de "Feliz Navidad" del Corte Inglés. Algu és algu, tu.

- Cap d'Any: Horrible, horrible! Per mi el Cap d'Any és el pitjor dia de l'any. Aquell stress que porta tothom (a mi m'estressa veure la gent estressada). Aquell "què faràs per Cap d'Any?" que sembla que si no fas res ets un ranci (sí, em vaig negar a pagar 36 Eurikis per anar a la Tina, que per cert sortia a A3 -no farem cap comentari- o 30 per anar al Pilu -gran imatge la que té la Geo del Pilu, per cert). Aquell tancar les botigues a les 8 perquè "queden 4 hores per Cap d'Any!!!". Aquell "fins l'any que ve!" que et diuen a les 9 de la nit que fa una ràbia que mataries a qui t'ho diu. Aquells sopars, amb massa gent o amb massa poca gent. Aquelles festes de Cap d'Any on dones els dos petonets de rigor a tothom i on la gent t'abraça perquè sí ("no em toquis, per favor!!! que et toco, jo? oi que no?"). Aquell "Què, com va?" dels que no saben que més dir-te després dels dos petons ("Com va el què? Les dues hores que portem d'any? Anda ya! Vés a beure, fes el favor!"). Ho sento, no puc, és superior a mi.

- Fums: L'Any Nou ens ha dut (a més del Concert des de Viena i els Salts d'Esquí des de la localitat aquella que no sé ni escriure ni pronunciar) el tema de la prohibició del tabac. Im-prezionante! que diria el Jesulín. Que divertit era anar a passejar i començar a veure quins bars permetien i quins no. Destacarem, perquè cal destacar-ho, el Pilis (sí, sí, Esparreguera és un poble raru, que té el Pilis, el Milu, el Pilu, ... bé, raru ... i de vocabulari limitat, també) tenia un gran cartell no homologat per la Generalitat escrit en ordinador amb la frase "Aquí sí se fuma" ... i vinga, tothom fumant. Com a casos curiosos: l'Ateneu on només es pot fumar als billars i als futbolins (la imatge dels fumadors durant un partit de futbol anant allà per fumar i després tornant agitant ens braços tot dient "uuhhhh, som rarus, no us acosteu a nosaltres!!" és mítica) i el Pilu on ... no deixen fumar! (es veu que els surt molt car fer allò de dividir zones). Mai, mai, mai, mai de la vida havia vist el sostre del Pilu, maiiiii. I a més t'evites aquelles noies que tenen la mania d'agafar el cigarru amb el colze aixecat i que t'amenacen de deixar els braços com una escena d'una peli sado. El que és més destacable és que la gent respecta això de no fumar a dins dels locals. Bé, ho respecta ... per ara, ja en parlarem pel Cap d'Any del 2006.

- Reis i regals: Ho sento, però jo és que passo de donar els regals per Reis. Jo faig el Tió, tu. És més nostre que els Reis (boicot als Reis!!!, ai, ara ha semblat una altra cosa, això). Passo d'anar de cul per les botigues abans de Reis perquè BCN és un punyeteru caos, perquè a l'FNAC no s'hi pot ni entrar i perquè el centre de BCN és totalment inaccessible. Per això ... i perquè sóc un impacient i no resistiria tenir els regals allà durant dues setmanes; me'ls quedaria per mi. I tindria una colecció de peluixos que fliparies, ja t'ho dic ara. Respecte als regals que m'han fet ... MOLT XULUS tots ells. Això sí, i que ningú s'ho prengui malament, si per alguna cosa em quedés sense llum crec que amb totes les espelmes que tinc podria il·luminar tot el meu bloc. Això sí, espelmes xules, xules. Menció especial per l'espelma de la Puri (l'espema que em va regalar, no és cap insult!!) que feina vaig tenir per dur-la fins a casa ... és enorme. És que la Puri és així ... o es fa bé o no es fa.

- Promeses d'Any Nou: Aquest any, i no sé per què, he fet dues promeses d'Any Nou. "Quina novetat, jo també les faig", pensareu. Sí, sí, però a mi se'm va acudir comentar-les a la Puri; mira, deuria estar baix de defenses aquell dia, o potser "emocionat" pel dia de Cap d'Any (emocionat ho he posat entre cometes, per qui no se n'hagi adonat). "I quines són? i quines són?", pos no us ho penso dir ... però estigueu segurs que la Puri m'ho recordarà toooooooooooot l'any. Que llarg es farà aquest any, per Déu! Millor que les compleixi, millor que les compleixi! Que la Puri serà com vulgueu, però de memòria en té (encara que ella digui que és una mica Dori).

- La resta: Uf, és que podria comentar moltes i moltes coses, des que el Nadal el vaig començar a BCN a un enterro multitudinari (per cert, quan em mori mai em poseu el Tears in Heaven a piano perquè queda horrible), a que la iaia Vicki (l'àvia del Kittus) em va rebatejar per Abu, a que ara que s'acaba Pasión de Gavilanes te'ls has d'empassar a l'anunci de Viva las Rebajas o acabant per ahir, el primer dia de feina, dia mundial que tot s'acaba a la meva empresa: el meu permís d'entrada, la contrassenya del meu ordinador, la contrassenya del meu programa de comunicacions, l'accés a 349879044 llocs. Horrible. Però ànims! Només queden 3 mesos, 4 dies i alguns minuts per les properes vacances! És com les cheerleaders del Barça de bàsket, de lluny semblen molt, molt però després... no es pá tanto!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


2 Comentaris:


At 10/1/06 15:53, Anonymous Duna

Angu, noi, t'hem trobat a faltar!!!! Benvingut a la normalitat... I no parlem de les vacances, no cal, jijiji!!

 

At 10/1/06 23:02, Blogger Xavi XS

Pep. benvingut una altra vegada a la galàxia bloggeril...

Això del Nadal tindria que poder-se escollir en plan asignatura optativa. Vacances amb parafernalia Nadalenca o bé Vacances sense parefernalia Nadalenca. Una mica rollo bars per fumadors, bars per no fumadors...

Seria una mica com dividir pobles, ciutats o pq no païssos entre zones de Nadalmania i zones de SemenfotelNadalmania... Ben feliços que seriem tots...

Pep, proposso "nou requeriment" que espero entri en un fix del teu blog aviat... Les REBAIXES !!!!