Molt bé, molt bé. Dilluns i ja putejat. Quina manera de començar la setmana! Allò que ho prepares tot per fotre el camp quan fa exactament 8 hores que has entrat a la feina (léase a les 5 de la tarda), amb toooooooota la tarda per a tu (per a tu i el súper, que no tens res a la nevera) ... i t'acabes mirant un dels clàssics Expediente X, d'aquells que la parella R&R es porten mirant fa uns dies, a veure si tu veus algo que ells no han vist, com que portes ulleres gruixudes. Total que ens donen les 7 de la tarda i l'Expediente X es va transformar en un Expediente X-Y-Z-alfa-beta-gamma. Joder! Clar, i si jo pregunto "Algú sap si el Windows quan canvies l'idioma de l'escritori ho fa directament, si triga alguns segons, si cal fer desconnexió i connexió o si hi ha alguna influència de la cookie del SO?".......... Tampoc calen tants voluntaris, eh? Buenu, s'havia d'intentar.
Recordo fa temps que l'eslògan d'una gran companyia de mòbils (no se dir-te si era Vodafone o Movistar) era "Com estàs?". Temps després aquest eslògan ha saltat a un gran mecanisme de comunicació actual com és el Messenger. El Messenger, per aquell que no ho sàpiga, és aquella manera que tenim tots de dir ... "mira, mira quants amics que tinc" ... i al final acabes parlant amb les 4 o 5 de sempre i ja està. Que l'altre pensa "Moooooooooolts amics però veig que ningú et parla, xaval!".
El millor, segons la meva humil manera d'entendre el món, que ha aportat el MSN darrerament han estat els grups. Manera fàcil de classificar a la teva gent segons l'estatus on pertanyen. Inicialment el MSN arrenca amb 3 grans grups: Amigos, Compañeros de trabajo i Familiares. Intuitiu, oi? "síiiiii", direu tots.Però aviat ens adonem que no és tan fàcil la vida de l'MSN. A la que la teva adreça s'estèn, comencen els problemes.
1r problema. "I tu qui ets?"
Tant costa posar-se una adreça de mail que sigui mínimament intuitiva de qui ets? O envia un mail, dient "Ei, agrega'm que el de l'adreça rarota sóc jo". Doncs no, et trobes perles com ara: "asimetrika", "picarolets1990", "ricurita16", "espanyol63", "butterflies_and_hurricanes", "laflordelilila_cat", "bibipaco", ... que ves a saber qui són (aquest darrer "bibipaco" em pensava que era un travolo i resulta que era la S gran). Ja no farem cap comentari sobre això de posar la data de naixement, l'edat o l'any que fa que surts amb la/el xurri al final de l'adreça.
2n problema. "És que m'he canviat de nick"
Que costa posar un nick en condicions que identifiqui a la persona. Només un nom. Algo. Allò que veus que es connecta algú amb un nom que no cap ni a la finestreta. I penses "I aquest qui és ara?". I et diu, "ei, que sóc la dallonsis...! Com és que no m'has dit res?". I tu penses "Sí, clar, tinc telepatia còsmica, com el Cal·lo Jesú". I tu dius "Ai, no m'he adonat que havies entrat" (excusa barata que tots hem fet servir alguna que altra vegada). El meu preferit a dia d'avui és "Vivim en una injustícia, obre els ulls i reflexiona. Neocapitalisme principal objectiu a derrotar". Terrible! Com vols que parli amb aquesta persona, si ha de ser xunga de nassos! I ja no parlem dels que es posen un tros de cançó així modificada a propòsit "A ver María, cuando coño serás mía", que la Maria diuen que encara corre d'espantada, la dona.
3r problema. "Com estàs?"
Vindria a ser com el "How do you do". És la manera estàndard d'obrir una conversa al MSN. "Quin és el problema?", pensareu. Doncs que en el 80% dels casos tu respons "Bé, i tu?", i l'altre/a respon "Bé". I final de conversa. Allò que cliques la finestra de la persona per veure si escriu o fa algo ... i veus passar bales de palla d'aquelles del Far West. Recordem que el MSN era per fer-te pujar l'autoestima i per veure tooooots els amics que tenies.
4t problema. Els monòlegs.
Aquella gent que vinga a escriure, vinga a escriure, que et distreus una fracció de segon i pam, veus com 10 o 12 frases, una parrafada. I l'altre que vinga a escriure! I tu que li dius "Para, home, que no em dones temps!". I l'altre com nerviós, et va dient "Ja? Ja has acabat?". Que tu només pots posar "Sí", "Vale", "Buenu", "No", "Es que". És el més semblant a quan eres petit i et fotien bronca els pares. Tu allà mig sanglotant i només podies dir "Es que..", Perquè ..".
5è problema. "Ui, és que jo ja et vaig esborrar, com que mai ens trobem ..."
Sí amics, aquest és un problemon. Tu tens a una persona X, la que sigui. I tu allò que dius "ostres! a veure quan es connecta que tinc ganes de parlar amb ella". I que no hi ha manera que coincidiu. Quan te la trobes pel carrer, va i et deixa anar "Sí, et vaig agregar però a la setmana, com que veia que no coincidíem et vaig esborrar". Amb perdó, eh? però .... QUE CABRONA! Què fas? t'emprenyes, obres el MSN i te la carregues vilment, amb el "No admitir" en mode "Nunca de la vida jamás".
6è i darrer problema (que sino això es fa llarg). "És que tinc a tothom no admitido i en funció dels que hi ha vaig admitint a la gent"
Que maco! La gent sempre facilitant-se la vida. "Oh, es perquè no m'obrin moltes finestres de cop, que m'estresso", a sobre es fan els xulos, saps? Però per l'amor de Déu, si no vols tenir a algú no l'agreguis, home! Tu creus que arrenques el MSN a casa tranquilament i has d'anar triant "sí, no, ui no ho sé,..."? ... ufff, només de pensar-ho sí que m'estresso sí.
En fí, una eina de comunicació rutilant, moderna, que permet fer-te grups nous com "I tu per què te m'has agregat?" (gent no identificada), "Los otros" (no saps si són amics, enèmics o què coi son) o "Per què et tinc aquí si mai parlem". I cada dia reps 12.039.394 correus dient-te "A partir de julio será de pago, si quieres mantenerlo de gratis tienes que enviar este mail a 20 personas como mínimo". Sí, sí, de pago. El dia que sigui "de pago" tothom tirará de GoogleTalk que és más de lo mismo i MSN (digues-li Microsoft) començarà a menjar-se els mocs, que ja seria hora.
Recordo fa temps que l'eslògan d'una gran companyia de mòbils (no se dir-te si era Vodafone o Movistar) era "Com estàs?". Temps després aquest eslògan ha saltat a un gran mecanisme de comunicació actual com és el Messenger. El Messenger, per aquell que no ho sàpiga, és aquella manera que tenim tots de dir ... "mira, mira quants amics que tinc" ... i al final acabes parlant amb les 4 o 5 de sempre i ja està. Que l'altre pensa "Moooooooooolts amics però veig que ningú et parla, xaval!".
El millor, segons la meva humil manera d'entendre el món, que ha aportat el MSN darrerament han estat els grups. Manera fàcil de classificar a la teva gent segons l'estatus on pertanyen. Inicialment el MSN arrenca amb 3 grans grups: Amigos, Compañeros de trabajo i Familiares. Intuitiu, oi? "síiiiii", direu tots.Però aviat ens adonem que no és tan fàcil la vida de l'MSN. A la que la teva adreça s'estèn, comencen els problemes.
1r problema. "I tu qui ets?"
Tant costa posar-se una adreça de mail que sigui mínimament intuitiva de qui ets? O envia un mail, dient "Ei, agrega'm que el de l'adreça rarota sóc jo". Doncs no, et trobes perles com ara: "asimetrika", "picarolets1990", "ricurita16", "espanyol63", "butterflies_and_hurricanes", "laflordelilila_cat", "bibipaco", ... que ves a saber qui són (aquest darrer "bibipaco" em pensava que era un travolo i resulta que era la S gran). Ja no farem cap comentari sobre això de posar la data de naixement, l'edat o l'any que fa que surts amb la/el xurri al final de l'adreça.
2n problema. "És que m'he canviat de nick"
Que costa posar un nick en condicions que identifiqui a la persona. Només un nom. Algo. Allò que veus que es connecta algú amb un nom que no cap ni a la finestreta. I penses "I aquest qui és ara?". I et diu, "ei, que sóc la dallonsis...! Com és que no m'has dit res?". I tu penses "Sí, clar, tinc telepatia còsmica, com el Cal·lo Jesú". I tu dius "Ai, no m'he adonat que havies entrat" (excusa barata que tots hem fet servir alguna que altra vegada). El meu preferit a dia d'avui és "Vivim en una injustícia, obre els ulls i reflexiona. Neocapitalisme principal objectiu a derrotar". Terrible! Com vols que parli amb aquesta persona, si ha de ser xunga de nassos! I ja no parlem dels que es posen un tros de cançó així modificada a propòsit "A ver María, cuando coño serás mía", que la Maria diuen que encara corre d'espantada, la dona.
3r problema. "Com estàs?"
Vindria a ser com el "How do you do". És la manera estàndard d'obrir una conversa al MSN. "Quin és el problema?", pensareu. Doncs que en el 80% dels casos tu respons "Bé, i tu?", i l'altre/a respon "Bé". I final de conversa. Allò que cliques la finestra de la persona per veure si escriu o fa algo ... i veus passar bales de palla d'aquelles del Far West. Recordem que el MSN era per fer-te pujar l'autoestima i per veure tooooots els amics que tenies.
4t problema. Els monòlegs.
Aquella gent que vinga a escriure, vinga a escriure, que et distreus una fracció de segon i pam, veus com 10 o 12 frases, una parrafada. I l'altre que vinga a escriure! I tu que li dius "Para, home, que no em dones temps!". I l'altre com nerviós, et va dient "Ja? Ja has acabat?". Que tu només pots posar "Sí", "Vale", "Buenu", "No", "Es que". És el més semblant a quan eres petit i et fotien bronca els pares. Tu allà mig sanglotant i només podies dir "Es que..", Perquè ..".
5è problema. "Ui, és que jo ja et vaig esborrar, com que mai ens trobem ..."
Sí amics, aquest és un problemon. Tu tens a una persona X, la que sigui. I tu allò que dius "ostres! a veure quan es connecta que tinc ganes de parlar amb ella". I que no hi ha manera que coincidiu. Quan te la trobes pel carrer, va i et deixa anar "Sí, et vaig agregar però a la setmana, com que veia que no coincidíem et vaig esborrar". Amb perdó, eh? però .... QUE CABRONA! Què fas? t'emprenyes, obres el MSN i te la carregues vilment, amb el "No admitir" en mode "Nunca de la vida jamás".
6è i darrer problema (que sino això es fa llarg). "És que tinc a tothom no admitido i en funció dels que hi ha vaig admitint a la gent"
Que maco! La gent sempre facilitant-se la vida. "Oh, es perquè no m'obrin moltes finestres de cop, que m'estresso", a sobre es fan els xulos, saps? Però per l'amor de Déu, si no vols tenir a algú no l'agreguis, home! Tu creus que arrenques el MSN a casa tranquilament i has d'anar triant "sí, no, ui no ho sé,..."? ... ufff, només de pensar-ho sí que m'estresso sí.
En fí, una eina de comunicació rutilant, moderna, que permet fer-te grups nous com "I tu per què te m'has agregat?" (gent no identificada), "Los otros" (no saps si són amics, enèmics o què coi son) o "Per què et tinc aquí si mai parlem". I cada dia reps 12.039.394 correus dient-te "A partir de julio será de pago, si quieres mantenerlo de gratis tienes que enviar este mail a 20 personas como mínimo". Sí, sí, de pago. El dia que sigui "de pago" tothom tirará de GoogleTalk que és más de lo mismo i MSN (digues-li Microsoft) començarà a menjar-se els mocs, que ja seria hora.
