dijous, 24 de novembre de 2005
Capítol 18. It's a hard life
Post dedicat a Freddy Mercury, per haver-nos deleitat amb la seva música. Avui fa 14 anys que es va morir, però les seves cançons no moriran mai.

Des d'ahir i fins demà tinc el gran plaer de fer de Capitan Stubbin a la meva feina. El meu venerat JM s'ha agafat 3 dies de vacances i jo, como segundo de abordo, assumeixo el control, momentàniament, del vaixell. Ahir al matí només arribar, ja vaig rebre un fantàstic mail explicant quins eren ELS MARRONS en curs.


"Senyor, senyor, què és un marron?", us preguntareu (calla, que ahir la dona del súper em va dir Senyor, que si jo sóc senyor ella què és?). Un marron és aquell tipus de feina anomenada Patata Calenta (no malpenseu, que no veieu que aleshores seria Patata Humida?). És aquella feina lletja, tediosa, llarga, que implica conèixer 23 coses que ni saps ni les vols saber, que implica trucades tot el dia preguntant-te com està i per quan estarà, que implica quedar-te fins les 1000, que implica oblidar per un temps la teva vida social, que implica no veure els teus, que implica ... masses coses. Oi Xavi?

Doncs avui per rematar la feina he d'anar de reunió "amb els que parlen". Que maco! Clar que prefereixo anar a aquesta reunió que no pas a una de posterior on sí anirà el meu jefe a lluir palmitu i a que "li posin un supositori", com acostuma a dir ell. Jo es veu que no hi puc anar a aquesta segona reunió perquè el convocant (del equipo de los malos) em va trucar i em va dir literalment "...tu no pintes res en ella". Que agradable! Després vindrà enviant-me fotos de les seves excursions per la muntanya! Ja veuràs què farem amb les fotos! Ja veuràs com anirà el Photoshop!

Tema d'avui: el fred. Tothom, tothom, tothom, es queixa pel fred. I serà que els homes del temps no ho van avisar. Que porten dies dient "Ves, que farà fred", "Abrigueu-vos!", i la gent "La, la, la, la, què ha de fer fred, home, si anem en màniga curta!!!". Doncs ahir, sense previ avís, amb premeditació i alevosia, ens arriba la Tere de ninar (nina a casa) i ens deixa anar un "Sabéis eso de que cuando el grajo vuela bajo hace un frío del carajo? Pues ahora mismo debe ir a la altura del metro, el grajo". De seguida, com a bon català, li vaig dir "Que tiene que haser frío, mujer". I em vaig quedar tan ample.

Ah, amic! Quan vaig sortir ben entrada la tarda! Allò era com El día de Mañana. Una rasca! Un vent! Unes noies tapades! ... i nois també! (les noies son uns éssers extremistes, que quan arriba una mica la calor se't destapen de mala manera i a la que bufa vent tapades fins el coll) I tots amb la mateixa cantarella: "Sembla mentida! Si fa quatre dies anàvem en màniga curta!!". Però què més voleu? Si ja tenim un altre tema de conversa als ascensors apart de "Que malament està el Madrid", "La llet infantil porta tinta xina" i "Esparreguera, ciudad sin ley".

Respecte a aquest darrer tema, i com em va dir l'altre dia el Nen tot mirant el Barça-Perder Bremen, "sortim massa a les notícies": en una setmana... tothom absolt de lo del pont de l'Autovia, apunyalen a un tiu a les 9 del vespre al bar on anem a veure el fumbol (que diria el pare de la Geo), es crema una fàbrica tèxtil a un polígon i entren a robar al BBV, que al damunt té una escola (la meva) i al costat té la Guàrdia Civil. Segons el cap d'estudis, que també és futboleru, van venir els de CSI, però no vaig aclarir si hi va anar el Grissom o el pelroig aquell que em fa ràbia.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


1 Comentaris:


At 24/11/05 21:40, Blogger Xavi XS

Que m'has de dir de marrons... La meva vida dels últims dies ha tingut totes les tonalitats da'quest color tan maco...

De lo del fred... El que passa és que esteu mal fets. Jo sempre tinc calor... Ni grajos ni res... EL que passa és que esteu mal acostumats...

I lo del teu poble em comença a fer por... Per tot lo que has dit pq, pq, pq la Joana ja no treballa a l'Ateneu. Que apuñalamientos, que incendis de fàbriques... No volem Narcosala a no sé on, però volem la Joana a l'Ateneu...