dimecres, 16 de novembre de 2005
Capítol 13. Ploua i en afora bufa es vent ...
"...que me fa sentit petit com un granet d'arena". On és Tomeu Penya? Si, ja sé que ara em direu "a les Illes!!". Ja ho sé. Em refereixo a com és que d'aquest CD de Tomeu Penya se'n va fer ressó (corria l'any 1994) i dels posteriors no (dels anteriors sí, com la cançó aquella dels "Mallorquins i Catalans, Catalans i Mallorquins, com més amics més endins ... i així tots serem germans"). També pot ser que no m'hagi arribat, eh? Però a RAC1 no el posen i a Radio Flaixbac ... tampoc.

Bé, un fort aplaudiment pels homes del temps ("bien, bien, bravo, bravo!!!") que aquest cop l'han encertat i avui ja no plou! Cony, portava dies plovent, eh? I anava fent, xim xim, tota l'estona, i no parava!. Segons els amics dels tòpics "es la millor manera de ploure, així no fa mal a ningú" ... clar, clar, llavors el túnel que es va esfondrar abans d'ahir a no sé on i que va morir una persona i la part de la muralla de Tarragona que va caure ahir és "no fer mal". Bé, bé.

No sé el perquè però tant a Esparreguera com a BCN hi ha una psicosi del 15 quan plou. Recordo que quan era petit, plovia i era més o menys l'hora d'anar a buscar a la canalla al cole hi havien autèntiques marabuntes de mares amunt i avall : "oh, és que està plovent!!" i t'ho deien mig cridant, com si ploguessin meteorits o alguna cosa per l'estil. Carai! Al cap i a la fí només és aigua! Val que no vols que el teu nano es mulli però tampoc n'hi ha per tant. Clar que Esparreguera és un poble una miiiiiiiiiica exagerat, que un dia no sé qui va veure un helicòpter i es va escampar que ... Antonio Anglés era al poble ... Escolta, que les mares anaven a les 11 del matí a buscar als nens a les escoles!!! Brutal, brutal! En realitat, l'helicòpter feia fotos del poble per un calendari ...

Una altra cosa a destacar al meu estimat poble és l'Illa de Vianants. És molt cuca i molt mona, amb les seves rajoletes grans a les bandes dels carrers i les seves rajoletes petites al centre dels carrers ("s'aguanten soles! ...", van dir quan les van posar "... no els cal ciment ni res, només sorra"). Doncs l'invent acaba que quan plou, les rajoles grans ballen. I com ballen! I si passa un cotxe pel centre del carrer (sí, heu llegit bé abans, és una Illa de Vianants) i tu has de passar per un dels cantons, sembla la prueba de La Palabra de Diós a Indiana Jones y la Última Cruzada amb la diferència que ell sabia on havia de saltar, tu no (que ara que hi som tinc un dubte: Ell passa, vale, perquè sap que Jehovà en llatí va amb I però els altres, els dolents, com passen? ho saben? també van saltant?).

I a BCN? Doncs molt pitjor. D'entrada els metros es col·lapsen, com en el cas de la Sagrera, que fa quatre dies era una bassa (clar, com que no estava tapat encara) i llavors el metro arribava fins l'estació anterior a Sagrera, baixaves, et pujaves a una zodiac que et duia fins a l'estació posterior a Sagrera i allà tornaves a agafar el metro fins a on fos. Però aquest encara té excusa: la línia 5, que ja funciona així així normalment, a la que plou una mica (ja no dic molt, dic una mica) semblen les catarates del Niàgara i del Iguazú plegades. I la meitat de trens de les altres línies no funcionen. Un caos, vaja.

Total, que surts a fora i veus gent corrent per totes bandes, com a la gimcama de la Mercè: gent, amb paraigües (que dius, "però si no et mulles!") i gent sense paraigües (ja seria més normal). És en dies de pluja quan veus com les papereres es reciclen en contenidors de paraigües que han estat doblegats pel vent. Aquells paraigües que quan els compres ja preveus que vindrà una ventada i es trencaran, amb aquelles varilles que estan fetes de Paper Albal ("és que és molt pràctic i el puc dur al bolsu", et diuen). A l'altre banda del ring hi ha els que fan servir aquells paraigües grans, grans, grans (ostres, m'agradaria un d'aquests, el que passa és que el meu pis és petit i no sabria on fotre'l!) que allà hi cap el que el porta, la dona, els nens i si m'apures els avis i tot! Això sí, aquells no es dobleguen, que semblen l'espasa que porta l'Aragorn (recordem, heredero de Isildur, com la Leonor), de lo pesats que arriben a ser.

I quan porta 2 dies plovent i els del temps diuen que plourà tu portes el teu paraigües, no fos cas que la clavessin. I no plou. I surt el sol. I tu allà, amb el teu paraigües, fent el canelu. Que no saps on posar-lo. Que molesta allà on vagis ("clar, com que el teu no és pràctic i no el pots fotre a qualsevol lloc!", et diuen, la gent és rabiosa a matar). Que al final penses "mira, només és aigua, tu" i el deixes a casa.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


3 Comentaris:


At 16/11/05 16:14, Anonymous Duna

Si gent com el 'Buenagente' té un programa plè de monol·legs, és injust que no el tinguis tú!!
Per cert, vull recordar que la profe de català de l'institut (d'aquells semi-pijos, com eren els escolapis, que jo que anava al cole de barri a l'hospitalé de tota la vida, arribar allà de bones a primeres era molt gran!!) un dia ens va recalcar que en els errors més comuns hi era aquest de dir paraigües en lloc de paraigua.
Si m'equivoco, sisplau, corregiu-me!!
PETONS per tots!!!!

 

At 16/11/05 21:55, Anonymous Anònim

A veure per favor, jo m'he quedat amb el Tomeu Penya, i la cançó mítica també: Illes dins d'un riu això és lo que som.....nanannananaaaaa. Ara m'han dit que farà un anunci de cava per nadal.....Xups

 

At 17/11/05 08:36, Blogger Pep ... però posa-li Angu, també

Duna, ara m'has trencat: és possible que es digui paraigua enlloc de paraigües? Espera un moment que ho busco ... doncs sí, te raó. De tota manera, i com que nosaltres parlem Esparreguerí (que ve a ser com una mena de dialecte) ja fem el fet ... o coneixes algun lloc on es digui PanBimbo (tot junt), el nuc dels cordons de les sabates o la plaça de l'iclèsia. De tota manera me l'apunto.

Xups,
ai, que maca era aquella cançó. Era molt maca! "...vine lluna amb mi, a un altre món, si estem plegats no tenc por a res, ahaaaaa, recolzant-nos l'un en l'altre, ahaaaa". Per cert, va anar bé el viatge a la Capital?