Per fí ja és dijous! No, demà no tinc festa, però és que avui s'acaba el curs "Arquitectura J2EE amb WSAD in the sky with Diamonds when close your eyes and give me your hand". Ostres! La meva vida social (¿?) ha quedat seriosament afectada! I la meva son! I el meu cansament! Tot ha quedat afectat! Si veiéssiu les cares dels 'participants' en l'acte ho podríeu entendre. Sabeu allò de "os doy 10 minutos" i quan s'acaben un parell se'n van al lavab (digues-li excusado, també) perquè així el professor no reprén les explicacions si falta gent? Imagineu-vos el plan.
I ahir, a sobre, vaig i em quedo a sopar a BCN (Gino's, aquí hi ha qualitat). Clar, jo que venia del Passeig de Gràcia (per cert, a la meva empresa ara li diran Howarts ... millor Griffindore, o com s'escrigui) i havíem de quedar a un punt, més o menys proper, i que fós accessible en cotxe. On quedes? Doncs al centre mundial de la quedada de BCN, al Zurich (hi ha versions de "a l'FNAC") al Triangle de Plaça Catalunya.
Tinc un trauma amb aquest lloc, primer pel Zurich, que cada cop les taules de fora ocupen més espai ... d'aquí a poc arribaran a l'andana del metro, amb la noia aquella dels Dunkin Donuts (com es poden vendre Dunkin Donuts a les andanes del metro?), dient-te "lo quieres glaseado?", que quan te'n menges un les reserves de colesterol fan com les màquines escurabutxaques quan donen el premi gros, "nan nan nan nan nan nan nan, colesterol para el caballero!". Després la gent, sempre hi ha gent al Zurich, hi he anat al matí, al migdia, m'he arriscat a anar a prendre alguna cosa a la tarda, i a la nit ... sempre sempre sempre hi ha gent. Tinc la teoria que són contractats per ells mateixos per donar caliu. I per acabar, els preus populars del Zurich, on perfectament una Coca-cola et pot costar 3 Eurikis (del poble, vaja).
Després cansa molt la quantitat de gent que hi ha a l'entrada del Triangle. Clar, com que és el centre mundial de la quedada de BCN, sempre hi ha gent. A totes hores. I tu, que has quedat amb qui sigui, quan arribes has d'anar fent La Repassada per veure si la persona amb qui has quedat hi és o no: "aquesta no, massa baixa...això és un tiu xino...massa alta...aquest és massa lleig...aquesta massa guapa". Què passa? Que et canses. Arribes allà i ja estàs cansat. I a més com que veus a tanta gent ja no recordes la cara que fa la persona amb qui has quedat i això motiva un exercici mental extra. Horrible!
Els experts no es posen d'acord en el següent pas, que és l'Espera: hi ha qui espera dret, hi ha qui es recolza en alguna de les parets del Triangle (es recomana la joieria perquè allà hi ha llum i de nit és més fàcil que et vegin) i hi ha, com la meva apreciada Geo, que directament s'assenta ... i ja arribaràs, tu (bé, això els dies que és puntual ... que són pocs, tot sigui dit). Jo sóc dels que es recolzen: primer un cantó, després de l'altre, ara recolzo l'esquena, poso un peu a la paret, ...
Després arribem al punt anomenat Desesperació. Com és que quan quedes amb algú i arribes a l'FNAC veus que tothom, tothom (però tothom, eh?) troba a la persona que ha quedat abans que tu? Òstia!! que jo he arribat algun cop 5 minuts abans de l'hora que havia quedat i s'ha "renovat el planter" un parell de vegades! I què penses? Lo tipic: "soc un desgraciat", "ara aquest/a no vindrà", "joder, què costa ser puntual?", "li dono els 15 minuts de rigor i me'n vaig", "la meva vida és una merda", "què fotrà el Barça aquest cap de setmana", "al final el Roberto es quedarà calb?", ..., lo típic, vaja.
Però al final la persona amb qui has quedat arriba (Alegria?). I amb una probabilitat del 90% et diu "Calla, entrem un moment a l'FNAC, o al Sephora, que he de mirar una cosa". Llavors veus quan l'expressió 'un moment' té un significat diferent per tu i per ells. I, de mentres, vinga a veure gent i més gent i més. I tu, que ja estaves cansat quan has arribat al punt de trobada surts del Triangle fet un cromo. Llavors ve la gran frase "Què et pàssa? Et noto com apagat". I tu, "res, res, que el dia ha estat llarg (i la tarda no vegis, penses)". I l'altre/a "Bueno, però ara ja pots descansar". I tu "Ui, mooolt".
És veritat, els de poble no podem sortir a la ciutat. Alla, si quedes, no cal dir res, al lloc de sempre a l'hora de sempre. I encara que quedis a la Plaça de l'Esglèsia, no has de patir per la gent, hi ha moments que no hi ha ni Déu.
I ahir, a sobre, vaig i em quedo a sopar a BCN (Gino's, aquí hi ha qualitat). Clar, jo que venia del Passeig de Gràcia (per cert, a la meva empresa ara li diran Howarts ... millor Griffindore, o com s'escrigui) i havíem de quedar a un punt, més o menys proper, i que fós accessible en cotxe. On quedes? Doncs al centre mundial de la quedada de BCN, al Zurich (hi ha versions de "a l'FNAC") al Triangle de Plaça Catalunya.
Tinc un trauma amb aquest lloc, primer pel Zurich, que cada cop les taules de fora ocupen més espai ... d'aquí a poc arribaran a l'andana del metro, amb la noia aquella dels Dunkin Donuts (com es poden vendre Dunkin Donuts a les andanes del metro?), dient-te "lo quieres glaseado?", que quan te'n menges un les reserves de colesterol fan com les màquines escurabutxaques quan donen el premi gros, "nan nan nan nan nan nan nan, colesterol para el caballero!". Després la gent, sempre hi ha gent al Zurich, hi he anat al matí, al migdia, m'he arriscat a anar a prendre alguna cosa a la tarda, i a la nit ... sempre sempre sempre hi ha gent. Tinc la teoria que són contractats per ells mateixos per donar caliu. I per acabar, els preus populars del Zurich, on perfectament una Coca-cola et pot costar 3 Eurikis (del poble, vaja).
Després cansa molt la quantitat de gent que hi ha a l'entrada del Triangle. Clar, com que és el centre mundial de la quedada de BCN, sempre hi ha gent. A totes hores. I tu, que has quedat amb qui sigui, quan arribes has d'anar fent La Repassada per veure si la persona amb qui has quedat hi és o no: "aquesta no, massa baixa...això és un tiu xino...massa alta...aquest és massa lleig...aquesta massa guapa". Què passa? Que et canses. Arribes allà i ja estàs cansat. I a més com que veus a tanta gent ja no recordes la cara que fa la persona amb qui has quedat i això motiva un exercici mental extra. Horrible!
Els experts no es posen d'acord en el següent pas, que és l'Espera: hi ha qui espera dret, hi ha qui es recolza en alguna de les parets del Triangle (es recomana la joieria perquè allà hi ha llum i de nit és més fàcil que et vegin) i hi ha, com la meva apreciada Geo, que directament s'assenta ... i ja arribaràs, tu (bé, això els dies que és puntual ... que són pocs, tot sigui dit). Jo sóc dels que es recolzen: primer un cantó, després de l'altre, ara recolzo l'esquena, poso un peu a la paret, ...
Després arribem al punt anomenat Desesperació. Com és que quan quedes amb algú i arribes a l'FNAC veus que tothom, tothom (però tothom, eh?) troba a la persona que ha quedat abans que tu? Òstia!! que jo he arribat algun cop 5 minuts abans de l'hora que havia quedat i s'ha "renovat el planter" un parell de vegades! I què penses? Lo tipic: "soc un desgraciat", "ara aquest/a no vindrà", "joder, què costa ser puntual?", "li dono els 15 minuts de rigor i me'n vaig", "la meva vida és una merda", "què fotrà el Barça aquest cap de setmana", "al final el Roberto es quedarà calb?", ..., lo típic, vaja.
Però al final la persona amb qui has quedat arriba (Alegria?). I amb una probabilitat del 90% et diu "Calla, entrem un moment a l'FNAC, o al Sephora, que he de mirar una cosa". Llavors veus quan l'expressió 'un moment' té un significat diferent per tu i per ells. I, de mentres, vinga a veure gent i més gent i més. I tu, que ja estaves cansat quan has arribat al punt de trobada surts del Triangle fet un cromo. Llavors ve la gran frase "Què et pàssa? Et noto com apagat". I tu, "res, res, que el dia ha estat llarg (i la tarda no vegis, penses)". I l'altre/a "Bueno, però ara ja pots descansar". I tu "Ui, mooolt".
És veritat, els de poble no podem sortir a la ciutat. Alla, si quedes, no cal dir res, al lloc de sempre a l'hora de sempre. I encara que quedis a la Plaça de l'Esglèsia, no has de patir per la gent, hi ha moments que no hi ha ni Déu.
