Cap de setmana especialment actiu ... cinematogràficament parlant, clar! 3 de 3, en l'argot basquetbolístic (Ah, gràcies, Dusko!!). 3 dies, 3 pel·lícules. De fet, i cosa rara en mi, m'han agradat totes 3 ... i a l'inici no donava ni un punyetero duru (digues-li duru, digues-li 3 cèntims d'Euro) per cap d'elles.
- Divendres a la tarda/vespre, després de sortir d'aquí com unes 3 hores després de quan hauria d'haver sortit (el meu apreciat Xavi crec que va sortir molt després que jo), va ser arribar a Esparreguera, sopar amb una esgarrapada (així ens va, de bé) i reunir-me amb les nenes. Feia mooooooooooooooooooooolt de temps que no quedàvem, a l'ombra d'un divendres a la nit, les 3 nenes i jo. La veritat és que el que es diu xerrar, xerrar, no vem xerrar molt (ens veiem molt sovint i ja ens coneixem les històries); tot va ser esperar que arribés la Puri amb el Niki i anar cap al cine a veure Match Point.
No trago a Woody Allen. Mai m'he pogut empassar cap pel·lícula seva. El trobo molt cansino. No m'aporta res. És ... buf, buf, buf. Doncs mira que quan vaig veure que la pel·lícula era dirigida per ell ... uns quants difunts es van aixecar de les seves tombre de les vegades que vaig jurar en arameu (per cert, per quan la propera peli en arameu ... com La Pasión de Jesucristo? el poble ho demana). Per sort per mi, ell no surt i sí que surt l'Scarlett Johansson (és un gran canvi, no m'ho negareu: si juguéssim a cromos seria un "te cambio una Scarlett por un Woody" i l'altre diria "Sí, hombre!! Un Woody ... y todo el cine español ... con Natalia Verbeke incluida!!!" ... doncs mira que et diria que sí, eh?). Doncs la veritat és que babejades apart per l'Scarlett la peli està molt bé: té intriga, humor, erotisme (mmmmmmmmmmmmm, fins aquí el moment babós). Es un triller, que diuen. Molt i molt recomenable.
Comentari a títol personal: Que maco és anar a veure un triller (de misteri i això) al costat d'una persona que et va cantant el que et passarà ("ara agafarà la pistola" ... "segur que la mare és no sé qui") i que no para de moure's (ara així, ara aixà, ara els peus amunt, ...) i d'una altra que si hi sustu a la peli t'està aturant la circulació sanguínia del braç.
- Dissabte a la tarda/vespre, segona cita, ja concertada prèviament el divendres, amb la Muntxi. Aquest cop La novia cadáver. Què he de dir que no hagi dit el Xavi en el seu blog? Molt bona, molt ben aconseguida, genial el contrast d'ombres i colors (tristesa i felicitat), brutal l'animació, ... Només em queda per preguntar-me "Si ara aquest home (Tim Burton) ha fet això recolzant-se en la tecnologia informàtica ... com és que Pesadilla antes de Navidad que és de fa 4 o 5 anys és igual de bona?" És que el tiu aquest és un crack!
No trago a Johnny Deep! Mira, que vols que hi faci?! Reconec que té molts registres, que encaixa en qualsevol paper (potser més als que el protagonista no hi toca, que se li adiuen més) però no el trago. No m'entra. I en caricatura l'home guanya bastant, perquè com a mínim no el veus fent les ganyotes que acostuma a fer a les pelis. Ah, per cert, diuen que faran la segona part de Los Piratas del Caribe. Diossssss, quin patiment!
PD: Tampoc trago a Sete Gibernau, per a qui li interessi. Però d'aquí a que faci una pel·lícula ... com no sigui La caída del Imperio Romano ...
Comentari a títol personal: Per què els pares es llancen a portar a la canalla a veure qualsevol peli de dibuixos animats o similar? Home!!! No és una peli per canalla! Que la Muntxi i jo semblàvem professors de P2 ... a tot arreu on miràvem hi havia canalla! I, clar, els nanos flipaven amb la peli. El que tenia al costat només feia que dir-li a sa mare, tot xiuxiuejant: "mamaaaaa, que li passa a aquesta senyora?" i la mare, al 1.008.984è cop va i li salta "que està morta!". Així, molt bé, primer els portes a veure una peli que no entenen una merda i després els traumatitzes.
- Diumenge a la tarda, tercera cita, ja concertada prèviament de feia no sé quan, amb la meva apreciada i endormiscada Cruj. Diumenge tocava Plan de vuelo: desaparecida. He de reconéixer que em va agradar però la vaig trobar molt previsible. No és típica, és previsible. La Cruj, que també es dedica a endevinar finals de pel·lícules (quina ràbia el dia de El sexto sentido!!), també veia a venir què passaria però com que coneix les meves fòbies, callava com una tomba. Ah, a ella també li va agradar. Quan va acabar ens vem deixar anar el típic "Bé, no?" (ohhh, tots ho hem fet això quan ha acabat alguna pel·lícula!!!)
Què gran és Jodie Foster! No com a actriu (bé, això també) sino que la dona ha envellit. I ara pensareu "toma! i tu? que sembles el Lolo Sainz!". És veritat (no que m'assembli al Lolo Sainz, eh?) jo també em faig gran. Però és que feia dies que no la veia a cap peli i tenia la imatge angelical de El silencio de los Corderos, "...hola... Clarice ..." i ostres! si té arrugues i tot! ara l'Hannibal Lecter ja no la voldria per res, pobre. Ah, Special Guest Starring per Faramir o Boromir (no recordo com es deia) de ESDLA fent de Capitan Stubbin ... (tota la peli recordant on havia vist aquest paio!)
Comentari a títol personal: Senyora octogenària que seia al costat de la Cruj, li recordo que ahir vostè es trobava a un cinema. NO CAL, i reitero NO CAL, QUE VAGI RETRANSMETENT EL QUE PASSA A LA PANTALLA AL SEU SENYOR MARIT. Home! És que la Cruj sentia la pel·lícula i alhora la senyora que anava dient "I aquest qui és?!", "Ai, que la vol matar", "Aquest home és dolent, eh?". El més bo és que quan jo reia per un dels seus comentaris, se'm quedava mirant amb cara desafiant com volguent dir "Ei, si us plau, que som a un cine!". A sobre que tens a Ràdio Macutu al costat, se t'emprenya si rius. Senyora! Que el que va fer ahir ja ho havia fet Santiago Segura a Torrente 1!
En fi, 3 dies, 3 pel·lícules, una pasta gastada. Però, com sempre, ha valgut la pena només per la bona companyia.
- Divendres a la tarda/vespre, després de sortir d'aquí com unes 3 hores després de quan hauria d'haver sortit (el meu apreciat Xavi crec que va sortir molt després que jo), va ser arribar a Esparreguera, sopar amb una esgarrapada (així ens va, de bé) i reunir-me amb les nenes. Feia mooooooooooooooooooooolt de temps que no quedàvem, a l'ombra d'un divendres a la nit, les 3 nenes i jo. La veritat és que el que es diu xerrar, xerrar, no vem xerrar molt (ens veiem molt sovint i ja ens coneixem les històries); tot va ser esperar que arribés la Puri amb el Niki i anar cap al cine a veure Match Point.
No trago a Woody Allen. Mai m'he pogut empassar cap pel·lícula seva. El trobo molt cansino. No m'aporta res. És ... buf, buf, buf. Doncs mira que quan vaig veure que la pel·lícula era dirigida per ell ... uns quants difunts es van aixecar de les seves tombre de les vegades que vaig jurar en arameu (per cert, per quan la propera peli en arameu ... com La Pasión de Jesucristo? el poble ho demana). Per sort per mi, ell no surt i sí que surt l'Scarlett Johansson (és un gran canvi, no m'ho negareu: si juguéssim a cromos seria un "te cambio una Scarlett por un Woody" i l'altre diria "Sí, hombre!! Un Woody ... y todo el cine español ... con Natalia Verbeke incluida!!!" ... doncs mira que et diria que sí, eh?). Doncs la veritat és que babejades apart per l'Scarlett la peli està molt bé: té intriga, humor, erotisme (mmmmmmmmmmmmm, fins aquí el moment babós). Es un triller, que diuen. Molt i molt recomenable.
Comentari a títol personal: Que maco és anar a veure un triller (de misteri i això) al costat d'una persona que et va cantant el que et passarà ("ara agafarà la pistola" ... "segur que la mare és no sé qui") i que no para de moure's (ara així, ara aixà, ara els peus amunt, ...) i d'una altra que si hi sustu a la peli t'està aturant la circulació sanguínia del braç.
- Dissabte a la tarda/vespre, segona cita, ja concertada prèviament el divendres, amb la Muntxi. Aquest cop La novia cadáver. Què he de dir que no hagi dit el Xavi en el seu blog? Molt bona, molt ben aconseguida, genial el contrast d'ombres i colors (tristesa i felicitat), brutal l'animació, ... Només em queda per preguntar-me "Si ara aquest home (Tim Burton) ha fet això recolzant-se en la tecnologia informàtica ... com és que Pesadilla antes de Navidad que és de fa 4 o 5 anys és igual de bona?" És que el tiu aquest és un crack!
No trago a Johnny Deep! Mira, que vols que hi faci?! Reconec que té molts registres, que encaixa en qualsevol paper (potser més als que el protagonista no hi toca, que se li adiuen més) però no el trago. No m'entra. I en caricatura l'home guanya bastant, perquè com a mínim no el veus fent les ganyotes que acostuma a fer a les pelis. Ah, per cert, diuen que faran la segona part de Los Piratas del Caribe. Diossssss, quin patiment!
PD: Tampoc trago a Sete Gibernau, per a qui li interessi. Però d'aquí a que faci una pel·lícula ... com no sigui La caída del Imperio Romano ...
Comentari a títol personal: Per què els pares es llancen a portar a la canalla a veure qualsevol peli de dibuixos animats o similar? Home!!! No és una peli per canalla! Que la Muntxi i jo semblàvem professors de P2 ... a tot arreu on miràvem hi havia canalla! I, clar, els nanos flipaven amb la peli. El que tenia al costat només feia que dir-li a sa mare, tot xiuxiuejant: "mamaaaaa, que li passa a aquesta senyora?" i la mare, al 1.008.984è cop va i li salta "que està morta!". Així, molt bé, primer els portes a veure una peli que no entenen una merda i després els traumatitzes.
- Diumenge a la tarda, tercera cita, ja concertada prèviament de feia no sé quan, amb la meva apreciada i endormiscada Cruj. Diumenge tocava Plan de vuelo: desaparecida. He de reconéixer que em va agradar però la vaig trobar molt previsible. No és típica, és previsible. La Cruj, que també es dedica a endevinar finals de pel·lícules (quina ràbia el dia de El sexto sentido!!), també veia a venir què passaria però com que coneix les meves fòbies, callava com una tomba. Ah, a ella també li va agradar. Quan va acabar ens vem deixar anar el típic "Bé, no?" (ohhh, tots ho hem fet això quan ha acabat alguna pel·lícula!!!)
Què gran és Jodie Foster! No com a actriu (bé, això també) sino que la dona ha envellit. I ara pensareu "toma! i tu? que sembles el Lolo Sainz!". És veritat (no que m'assembli al Lolo Sainz, eh?) jo també em faig gran. Però és que feia dies que no la veia a cap peli i tenia la imatge angelical de El silencio de los Corderos, "...hola... Clarice ..." i ostres! si té arrugues i tot! ara l'Hannibal Lecter ja no la voldria per res, pobre. Ah, Special Guest Starring per Faramir o Boromir (no recordo com es deia) de ESDLA fent de Capitan Stubbin ... (tota la peli recordant on havia vist aquest paio!)
Comentari a títol personal: Senyora octogenària que seia al costat de la Cruj, li recordo que ahir vostè es trobava a un cinema. NO CAL, i reitero NO CAL, QUE VAGI RETRANSMETENT EL QUE PASSA A LA PANTALLA AL SEU SENYOR MARIT. Home! És que la Cruj sentia la pel·lícula i alhora la senyora que anava dient "I aquest qui és?!", "Ai, que la vol matar", "Aquest home és dolent, eh?". El més bo és que quan jo reia per un dels seus comentaris, se'm quedava mirant amb cara desafiant com volguent dir "Ei, si us plau, que som a un cine!". A sobre que tens a Ràdio Macutu al costat, se t'emprenya si rius. Senyora! Que el que va fer ahir ja ho havia fet Santiago Segura a Torrente 1!
En fi, 3 dies, 3 pel·lícules, una pasta gastada. Però, com sempre, ha valgut la pena només per la bona companyia.
