Avui és dia de virus! No sé què passa tota la nostra gran empresa està col·lapsada d'un virus que no et deixa fer, entre altres coses, actualitzar l'antivirus per poder-lo eliminar (que catxondo el tiu!), no et deixa obrir consoles (no ve de consolador, guarrus!) ni altres coses que no us dic perquè us quedareu igual. Collons, com han evolucionat els virus! Abans, fa molt i molt de temps, quan el PP es deia AP i hi havia el Fraga al capdavant (mira!, com ara!) vaig trobar-me cara a cara amb el meu primer virus: Jo tenia el meu XT 8088 i em disposava a arrencar un super-joc que es deia GP500cc (era de motos i jo sempre queia ... com el Sete) i ... pam! ... m'apareix la pantalla en negre i una pilota (era un punt però més currat) botant per la pantalla sonant alguna cosa aixi com "ping ping ping". Feina vaig tenir per poder-lo treure! Aixxx, com avancen els temps: ara ja no tinc ordinador a casa, els virus han evolucionat que és una barbaritat i el Fraga encara és viu ... Un moment! he dit avancen, oi?
Esparreguera és un poble de contrastos. En tots els sentits. Hi ha la zona pija del poble, la zona normal, la zona apartada, la zona aïllada (ara més incomunicada que mai) i el territorio Comanche. En el tema escoles de primària la cosa també va si fa no fa: el cole pijo i català per excel·lència, el cole normal, el cole progre, el cole públic, el cole xunguillo i el cole xungo. La diferència entre el cole xunguillo i el cole xungo és ... amb perdó Cruj ... el nombre de delinqüents per metre quadrat. Un servidor va tenir l'oportunitat d'anar al cole xunguillo. I va ser justament allà on un company de classe, davant la impossibilitat que tenia de pronunciar correctament el meu nom i menys el meu cognom em va deixar anar un "Er Angu". Jo tenia aproximadament uns 9 anys. Treieu comptes de quant ha plogut! (bé, darrerament no molt, ja ho sé)
En principi que em diguin Angu no m'importa molt. Per no dir gens. De fet és un tret significatiu: de Joseps n'hi han molts, d'Angu, 1. No us enganyaré, però, si us dic que hi han hagut èpoques que he intentat aixecar campanyes a favor que la gent, sobretot els meus amics, em diguessin pel meu nom de pila. A mode d'exemple tenim la "Per què li dius Angu quan li vols dir Josep?", que el meu estimat Nen es va encarregar de destrossar i fulminar ("...i quan tinguis fills seran els Angunets i les Angunetes", va dir) o el perquè de la meva adreça de correu "anguojosep" (pots dir-me Angu o Josep, com vulguis). De tota manera cada cop que he entrat a un nou cercle (a l'Institut no vaig arribar-hi a temps i la cosa va anar així, així) digues-li Universitat o feina, he intentat que em diguessin Josep o Pep, que trobo com més fàcil de dir. Sí, d'acord que Pep també queda més cumba (ara us ho heu d'imaginar amb veu tancada, com de Girona a algú dient ) "Ei, Pep, anem amb els de l'esplai, el Nil, la Marieta i el Pol al Cau a fer xirinoia! Va, que duc la guitarra i cantem cançons tot fent vivac!!" Buff, un dia parlarem d'això.
Però on de veritat flipes és amb la resta de gent que no són amics teus. Posem un exemple: un dia van venir d'intercanvi uns danesos (o suecs, buenu, blancs de pell i rossos) i em volien presentar a uns quants. Clar, la meva interlocutora (crec que li dèiem la Lulú) no tenia ni puta idea de com em deia, només que la gent em deia Angu. Doncs què fa la tia? "Mira, te presento a... a... a... Angu". Clar, el suec es va quedar més blanc del que ja era! "Qué name ser?", va dir. Llavors vaig haver d'explicar-li, en el meu anglès de Cambridge (7 anys fent francés, recordem-ho tots) com em deia. I ell va fer una cara, com les mantes de l'Ikea, a quadrus. Això sí, com aquesta, totes les experiències (reals, eh?) que vulguis:
- (jugant a bàsket) "...va, ja vaig jo amb el Sergi i l'Angus". I jo, "Que no, que és Angu". A l'estona, "Angus, Angus, que estic sol!". I jo, "Sí que et quedaràs sol, de la pallissa que et fotré com no paris de dir-me així!". Després l'home em va comentar que es creia que Angus venia d'Angustín (cultura profunda també)
- (en conversa) "Ei, Agus, que demà no vindré". I jo, "Ei, que és Angu". I ell, "Ah, ostres! jo és que sentia Angu però pensava ... que tontos no saben dir Agus d'Agustí". Aquí podeu veure com a mínim una mica de raonament, però mancat d'oïda.
- (una noia tota dubtitativa) "Escolta, Angu ... vé d'Angústies, oi?" "Sí, i tu ets adoptada, no ho sabies?"
- (la germana d'una amiga meva) "Ehhhh, baixa que t'ha vingut a veure l'Agnu!!!". Les rialles i el "Què has dit?" de la resta de la família es van sentir per tota la casa. Un cop aclarit ja no em mira igual. Em mira amb cara de "Ei, tu t'hauries de dir Agnu, tiu!"
- (versions Puri) Nungu, Nunj, Agnu, ... això em passa per explicar-li coses, veus?
- (l'avi de l'amiga anterior) "Y eso de Angu ... de dónde viene? de Angustín?" Veus, aquí com a mínim hi ha una recerca d'informació. La joventut és llença massa a la piscina!
- (l'enamorat de la música) "Ostres, tu et dius com el guitarrista d'AC/DC!!!"
- (el graciós) "Ei, ja t'he provat?", "Què dius que què?", "L'hamburguesa Angus del Burguer King!!! Juas Juas Juas". Una cosa ... "d'aquí a uns anys continuaras sent així de tonto? o després s'arregla?"
- Cas apart els que em recorden que "...jo sempre et dic Josep, eh? sempre sempre" i veus que al mòbil tenen Angu. I ells, com per excusar-se et deixen anar un "Ahhh, síii, és ... per diferenciar".
Total, que si haguessim de fer un percentatge de gent que em coneix conclouríem que:
Angu ho diu un 80% població
Pep ho diu un 10% població
Josep ho diu un 1% població
El 9% restant no té ni idea encara de com em dic. Que em diguin Tu o que facin com la Puri, que em posin un número, home!
Esparreguera és un poble de contrastos. En tots els sentits. Hi ha la zona pija del poble, la zona normal, la zona apartada, la zona aïllada (ara més incomunicada que mai) i el territorio Comanche. En el tema escoles de primària la cosa també va si fa no fa: el cole pijo i català per excel·lència, el cole normal, el cole progre, el cole públic, el cole xunguillo i el cole xungo. La diferència entre el cole xunguillo i el cole xungo és ... amb perdó Cruj ... el nombre de delinqüents per metre quadrat. Un servidor va tenir l'oportunitat d'anar al cole xunguillo. I va ser justament allà on un company de classe, davant la impossibilitat que tenia de pronunciar correctament el meu nom i menys el meu cognom em va deixar anar un "Er Angu". Jo tenia aproximadament uns 9 anys. Treieu comptes de quant ha plogut! (bé, darrerament no molt, ja ho sé)
En principi que em diguin Angu no m'importa molt. Per no dir gens. De fet és un tret significatiu: de Joseps n'hi han molts, d'Angu, 1. No us enganyaré, però, si us dic que hi han hagut èpoques que he intentat aixecar campanyes a favor que la gent, sobretot els meus amics, em diguessin pel meu nom de pila. A mode d'exemple tenim la "Per què li dius Angu quan li vols dir Josep?", que el meu estimat Nen es va encarregar de destrossar i fulminar ("...i quan tinguis fills seran els Angunets i les Angunetes", va dir) o el perquè de la meva adreça de correu "anguojosep" (pots dir-me Angu o Josep, com vulguis). De tota manera cada cop que he entrat a un nou cercle (a l'Institut no vaig arribar-hi a temps i la cosa va anar així, així) digues-li Universitat o feina, he intentat que em diguessin Josep o Pep, que trobo com més fàcil de dir. Sí, d'acord que Pep també queda més cumba (ara us ho heu d'imaginar amb veu tancada, com de Girona a algú dient ) "Ei, Pep, anem amb els de l'esplai, el Nil, la Marieta i el Pol al Cau a fer xirinoia! Va, que duc la guitarra i cantem cançons tot fent vivac!!" Buff, un dia parlarem d'això.
Però on de veritat flipes és amb la resta de gent que no són amics teus. Posem un exemple: un dia van venir d'intercanvi uns danesos (o suecs, buenu, blancs de pell i rossos) i em volien presentar a uns quants. Clar, la meva interlocutora (crec que li dèiem la Lulú) no tenia ni puta idea de com em deia, només que la gent em deia Angu. Doncs què fa la tia? "Mira, te presento a... a... a... Angu". Clar, el suec es va quedar més blanc del que ja era! "Qué name ser?", va dir. Llavors vaig haver d'explicar-li, en el meu anglès de Cambridge (7 anys fent francés, recordem-ho tots) com em deia. I ell va fer una cara, com les mantes de l'Ikea, a quadrus. Això sí, com aquesta, totes les experiències (reals, eh?) que vulguis:
- (jugant a bàsket) "...va, ja vaig jo amb el Sergi i l'Angus". I jo, "Que no, que és Angu". A l'estona, "Angus, Angus, que estic sol!". I jo, "Sí que et quedaràs sol, de la pallissa que et fotré com no paris de dir-me així!". Després l'home em va comentar que es creia que Angus venia d'Angustín (cultura profunda també)
- (en conversa) "Ei, Agus, que demà no vindré". I jo, "Ei, que és Angu". I ell, "Ah, ostres! jo és que sentia Angu però pensava ... que tontos no saben dir Agus d'Agustí". Aquí podeu veure com a mínim una mica de raonament, però mancat d'oïda.
- (una noia tota dubtitativa) "Escolta, Angu ... vé d'Angústies, oi?" "Sí, i tu ets adoptada, no ho sabies?"
- (la germana d'una amiga meva) "Ehhhh, baixa que t'ha vingut a veure l'Agnu!!!". Les rialles i el "Què has dit?" de la resta de la família es van sentir per tota la casa. Un cop aclarit ja no em mira igual. Em mira amb cara de "Ei, tu t'hauries de dir Agnu, tiu!"
- (versions Puri) Nungu, Nunj, Agnu, ... això em passa per explicar-li coses, veus?
- (l'avi de l'amiga anterior) "Y eso de Angu ... de dónde viene? de Angustín?" Veus, aquí com a mínim hi ha una recerca d'informació. La joventut és llença massa a la piscina!
- (l'enamorat de la música) "Ostres, tu et dius com el guitarrista d'AC/DC!!!"
- (el graciós) "Ei, ja t'he provat?", "Què dius que què?", "L'hamburguesa Angus del Burguer King!!! Juas Juas Juas". Una cosa ... "d'aquí a uns anys continuaras sent així de tonto? o després s'arregla?"
- Cas apart els que em recorden que "...jo sempre et dic Josep, eh? sempre sempre" i veus que al mòbil tenen Angu. I ells, com per excusar-se et deixen anar un "Ahhh, síii, és ... per diferenciar".
Total, que si haguessim de fer un percentatge de gent que em coneix conclouríem que:
Angu ho diu un 80% població
Pep ho diu un 10% població
Josep ho diu un 1% població
El 9% restant no té ni idea encara de com em dic. Que em diguin Tu o que facin com la Puri, que em posin un número, home!
