A tothom li agrada jugar a ser decorador. Comences a pensar ens els raconets que tens per casa, en què t'agradaria posar-hi, en com t'agradaria distribuir-ho, en que bé quedaria ara un prestatge d'aquest estil, amb una taula d'un altre estil i aquella làmpada que somies.
El somni xoca contra la realitat quan comences a mirar catàlegs de mobles. Llavors veus com allò que hi volies posar i que un cop vas veure a la revista Nuevo Estilo és per habitacions de 30 metres quadrats i la teva en fa 7, que la distribució l'hauries de canviar perquè tens aquell radiador que toca els nassos i que el prestatge i la taula somiada valen com la meitat de la teva hipoteca (que no la meitat del teu pis)
Quina alternativa et queda? Mirar el catàleg de l'IKEA. L'IKEA és, per molta gent, la terra promesa. Déu, quan va fer el món, al 7è dia no va descansar, no, va crear l'IKEA perquè l'home (i la dona, no serem ara masclistes) fes el seu refugi a la seva mida. I la gent t'ho diu així, sense complexes i com demanant-te explicacions: "No entenc per què no t'has passat per l'IKEA!", "Tu mira a l'IKEA que ja ho veuràs, ja, és genial, vaig trobar una caixa de coberts que ...", al que tu contestes "Clar, però jo voldria una habitació, que de coberts ja en tinc ..." i sense voler-ho ja tens a les teves mans el catàleg de l'IKEA 2006, que no sé perquè li posen 2006 si estem encara al 2005. A sobre, et rematen la tarda amb un "I t'ho muntes tu mateix i queda xulíssim". "No ho diràs per mi, que l'únic de bricolatge que sé fer és pintar habitacions!!". Total, que el fulleges i penses que si ja t'avorreixes mirant el catàleg estandard d'una botiga de mobles imagina't el de l'IKEA amb 200 o 300 pàgines plenes de mobles, quadres i altres enseres del hogar. Al final, resignat, esboces un "Buenu, anirem a l'IKEA aquest a veure què hi ha". I la gent somriu; i no és macu fer feliç a la gent!? I tu vas a l'IKEA. Enganyat, perquè hi vas enganyat.
El primer que sorprén de l'IKEA és QUE FÀCIL ÉS ARRIBAR-HI EN TRANSPORT PÚBLIC. Només has d'anar a Plaça Espanya i agafar un bus. Sobrat! Quin bus? Un bus. Perquè l'IKEA serà com vulguis, però té una WEB collonuda on et diu com arribar-hi (davant l'allau de queixes veig que l'han canviat)... concretament un bus de la Plaça Espanya. I d'on surt? Perquè la Plaça Espanya té 10.000,34 parades de bus. Ves preguntant! Finalment, un autocarero simpàtic t'informa que "l'autobús 97, et deixa davant i s'agafa des d'allà però també hi pots arribar en tren, però crec que no et deixa just davant". Fantàstic, viatjarem en bus, llavors.
Un cop ets al bus te n'adones que de BCN només coneixes el Centre i que de les rodalies no en tens ni punyetera idea. Queda trist que un home hecho i derecho com jo li demani al conductor que l'avisi quan arribi a l'IKEA, perquè suposo que l'IKEA deu tenir unes lletres enoooooooooooooormes que deu posar IKEA. A més, el conductor està distret xerrant amb una noia que "va molt fresca", com diria ma mare. Hem de posar en pràctica la tàctica mussol (no per la noia, sino per l'IKEA): ulls ben oberts, ràdio apagada, i 5 sentits posats al tema, no fós cas que se'm passés!!!
To be continued...
El somni xoca contra la realitat quan comences a mirar catàlegs de mobles. Llavors veus com allò que hi volies posar i que un cop vas veure a la revista Nuevo Estilo és per habitacions de 30 metres quadrats i la teva en fa 7, que la distribució l'hauries de canviar perquè tens aquell radiador que toca els nassos i que el prestatge i la taula somiada valen com la meitat de la teva hipoteca (que no la meitat del teu pis)
Quina alternativa et queda? Mirar el catàleg de l'IKEA. L'IKEA és, per molta gent, la terra promesa. Déu, quan va fer el món, al 7è dia no va descansar, no, va crear l'IKEA perquè l'home (i la dona, no serem ara masclistes) fes el seu refugi a la seva mida. I la gent t'ho diu així, sense complexes i com demanant-te explicacions: "No entenc per què no t'has passat per l'IKEA!", "Tu mira a l'IKEA que ja ho veuràs, ja, és genial, vaig trobar una caixa de coberts que ...", al que tu contestes "Clar, però jo voldria una habitació, que de coberts ja en tinc ..." i sense voler-ho ja tens a les teves mans el catàleg de l'IKEA 2006, que no sé perquè li posen 2006 si estem encara al 2005. A sobre, et rematen la tarda amb un "I t'ho muntes tu mateix i queda xulíssim". "No ho diràs per mi, que l'únic de bricolatge que sé fer és pintar habitacions!!". Total, que el fulleges i penses que si ja t'avorreixes mirant el catàleg estandard d'una botiga de mobles imagina't el de l'IKEA amb 200 o 300 pàgines plenes de mobles, quadres i altres enseres del hogar. Al final, resignat, esboces un "Buenu, anirem a l'IKEA aquest a veure què hi ha". I la gent somriu; i no és macu fer feliç a la gent!? I tu vas a l'IKEA. Enganyat, perquè hi vas enganyat.
El primer que sorprén de l'IKEA és QUE FÀCIL ÉS ARRIBAR-HI EN TRANSPORT PÚBLIC. Només has d'anar a Plaça Espanya i agafar un bus. Sobrat! Quin bus? Un bus. Perquè l'IKEA serà com vulguis, però té una WEB collonuda on et diu com arribar-hi (davant l'allau de queixes veig que l'han canviat)... concretament un bus de la Plaça Espanya. I d'on surt? Perquè la Plaça Espanya té 10.000,34 parades de bus. Ves preguntant! Finalment, un autocarero simpàtic t'informa que "l'autobús 97, et deixa davant i s'agafa des d'allà però també hi pots arribar en tren, però crec que no et deixa just davant". Fantàstic, viatjarem en bus, llavors.
Un cop ets al bus te n'adones que de BCN només coneixes el Centre i que de les rodalies no en tens ni punyetera idea. Queda trist que un home hecho i derecho com jo li demani al conductor que l'avisi quan arribi a l'IKEA, perquè suposo que l'IKEA deu tenir unes lletres enoooooooooooooormes que deu posar IKEA. A més, el conductor està distret xerrant amb una noia que "va molt fresca", com diria ma mare. Hem de posar en pràctica la tàctica mussol (no per la noia, sino per l'IKEA): ulls ben oberts, ràdio apagada, i 5 sentits posats al tema, no fós cas que se'm passés!!!
Arribem a Gran Via 2, però per la part del darrera. Llavors recordes haver llegit "IKEA, al costat de Gran Via 2" (això, si fa no fa és com un "Casa de las Mantas, en Junqueras 5, al ladito de la Caixa"). El dubte és ara si baixar (...al costat de Gran Via 2...) o esperar si hi ha una parada davant just de l'IKEA. Però, i si no n'hi ha? I el conductor xerra que xerra amb la "frescales". Decideixes baixar, per no haver de tornar després enrera. Llavors te n'adones com de relatiu és el concepte "al costat de". IKEA i Gran Via 2 estan un al costat de l'altre, correcte, però separades un mínim de 15 minuts a peu. Cansat, i mirant el rellotge, arribes a IKEA, la tierra prometida, només queda donar la volta i entrar por la puerta grande, com els toreros.
To be continued...